Qui dia passa, any empeny

L'esfor? que ha fet la Generalitat per reduir el d¨¨ficit ¨¦s tit¨¤nic: en tres anys l'ha rebaixat en 5.240 milions d'euros, del 4,53% a l'1,95% del PIB. Per¨° la decisi¨® d'incloure aquestes partides destapa una m¨¦s de les contradiccions del Govern. El 2011, per exemple, Mas-Colell es negava a incloure-hi els diners del Fons de Competitivitat, com li demanava l'oposici¨®. ¡°No podem enganyar-nos basant els Pressupostos en una partida que no sabem quan arribar¨¤¡±, va dir aleshores. No ha estat l'¨²nica. Si b¨¦ la pol¨ªtica de retallades ha estat clara des del comen?ament, pel costat dels ingressos el Govern ha anat vacil¡¤lant amb grans figures impositives. Arran dels acords amb ERC, CiU va recuperar l'impost de successions despr¨¦s d'haver-lo suprimit quan va tornar al Govern (¡°¨¦s un impost confiscatori de voracitat fiscal insaciable que fulmina les economies familiars¡±, va dir el diputat Josep S¨¢nchez-Llibre el 2009). Tamb¨¦ va introduir el de dip¨°sits bancaris despr¨¦s d'haver-ne renegat el 2011 (¡°no ¨¦s el lloc ni el moment¡±, va dir Antoni Fern¨¢ndez Teixid¨®). Si ho hagu¨¦s aprovat aleshores, probablement s'hauria evitat el bloqueig del Govern central. Un informe exhaustiu de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute indica que aquestes vacil¡¤lacions, especialment amb els tributs de successions i patrimoni, han suposat una p¨¨rdua de 3.300 milions d'euros a les arques p¨²bliques.

Catalunya, com la resta de comunitats, pateix l'ofegament del Govern del PP, que continua repartint de manera desigual els objectius de d¨¨ficit. Els governs auton¨°mics nom¨¦s poden consumir una sisena part del d¨¨ficit fixat en els plans de consolidaci¨® fiscal d'Espanya, quan s¨®n les responsables d'un ter? de la despesa, en concret, la que garanteix els serveis b¨¤sics de l'Estat del benestar. A m¨¦s, el Govern central continua ajornant la reforma del model de finan?ament, que impedeix que la Generalitat disposi dels mateixos recursos per habitant que altres comunitats i que es basa en un sistema de bestretes que, com recorda l¡¯Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), fa impossible que les comunitats puguin participar de la recuperaci¨® d'ingressos per la millora de l'economia. Un repartiment equitatiu dels objectius de d¨¨ficit i la reforma del finan?ament permetrien que la Generalitat no hagu¨¦s de viure a cop d'injecci¨® del Fons de Liquiditat Auton¨°mic (FLA), que s'ha convertit en una aixeta que s'obre i es tanca convenientment per part del Ministeri d'Hisenda. Lligada de peus i mans a la llei d'estabilitat pressupost¨¤ria a la qual CiU va donar suport, unes i altres decisions han dut a l'asf¨ªxia financera de la Generalitat. Qui dia passa, any empeny.?