L¡¯art de perdre¡¯s

Un documental de propera aparici¨® recorre els escenaris vitals del fil¨°sof alemany d'origen core¨¤, Byung Chul Han, en un viatge de Berl¨ªn a Se¨¹l que acaba sent un retrat demolidor de la vida quotidiana de la metr¨°polis sud-coreana i una magn¨ªfica s¨ªntesi de la tesi del seu llibre La sociedad del cansancio. Persones dormint a causa de la fatiga als espais p¨²blics o joves submergits en les pantalles a tota hora s¨®n algunes de les imatges que caracteritzen els escenaris especialment sorollosos, accelerats i dist¨°pics d'aquesta gran ciutat.

Sota el guiatge de Han, el documental explica els efectes de la sobreexposici¨® informativa i l'ansietat provocada per la doctrina de la productivitat extrema que ha portat el subjecte contemporani al col¡¤lapse sota la capa d'una llibertat aparent. L'anomia de Se¨¹l t¨¦ poc a veure amb la vida d'unes ciutats europees de dimensions molt m¨¦s humanes, per¨° apunta algunes tend¨¨ncies comunes de les quals convindria ser m¨¦s conscients.

La primera i la principal ¨¦s el predomini dels valors de l'efici¨¨ncia, la productivitat i la seguretat que s¨®n propis del sistema econ¨°mic actual, per¨° que s'han acabat imposant en tots els ¨¤mbits de l'experi¨¨ncia. Per sort o per desgr¨¤cia, la vida humana ¨¦s plena de subtileses, desitjos, impulsos, vincles i sorpreses que no poden ser dissenyats, controlats ni venuts. El llenguatge econ¨°mic, que tot ho impregna, ¨¦s incapa? de captar aquesta complexitat perqu¨¨ es limita a perseguir un objectiu sense percebre els matisos ni els camins inesperats.

Caminar no fa ning¨² m¨¦s intel¡¤ligent, per¨° permet que estiguem m¨¦s disponibles a noves idees

A aquest mantra economicista s'afegeix el discurs de la innovaci¨® i de les noves tecnologies aplicat a la gesti¨® de la ciutat. Que el progr¨¦s tecnol¨°gic ¨¦s un bon instrument est¨¤ fora de dubte, per¨° el relat de la smart city no planteja la complexitat de la vida col¡¤lectiva com una virtut, ni tan sols com una realitat, sin¨® com un problema al qual cal oferir solucions. Sobre el paper, millorar l'efici¨¨ncia dels serveis urbans ¨¦s positiu, la q¨¹esti¨® ¨¦s saber quin paper s'atribueix a aquest objectiu en les prioritats del govern de la ciutat.

Els processos urbans vinculats a la mobilitat o el reciclatge sempre podran ser m¨¦s eficients i avui ja ¨¦s possible tra?ar, quantificar i controlar totes les activitats humanes. El problema de fons ¨¦s que el discurs tecnol¨°gic despolititza la vida urbana perqu¨¨ nega a la ciutat alguns dels seus trets essencials: imprevisibilitat, imperfecci¨®, pluralitat, capacitat de sorpresa i anonimat.

En aquest context, resulta especialment reconfortant llegir la gran autora nord-americana Rebecca Solnit, que en el seu llibre A Field Guide to Getting Lost reivindica l'art de passejar i de perdre's com a aventura personal i com a acte de resist¨¨ncia pol¨ªtica. Inspirada en l'ara redescobert Henry D. Thoreau, per¨° tamb¨¦ en George Orwell, Virginia Woolf i Susan Sontag, Solnit reclama una pres¨¨ncia m¨¦s conscient al m¨®n, profundament compromesa i pol¨ªtica i que alhora no renuncia al cultiu de la dimensi¨® est¨¨tica de l'experi¨¨ncia humana. ?s un cant als plaers de la vida i una defensa de l'ambig¨¹itat i la incertesa com a forma de llibertat.

Solnit se suma aix¨ª a la proliferaci¨® d'autors que aquests ¨²ltims temps reivindiquen el fet de passejar com a met¨¤fora d'una nova forma d'estar al m¨®n. Davant l'acceleraci¨® de la vida moderna, caminar sintetitzaria alguns dels valors que possibilitarien una relaci¨® m¨¦s harmoniosa amb el nostre entorn, amb els altres i amb nosaltres mateixos.

En primer lloc, permet recuperar la lentitud com a forma d'escapar de la velocitat de la vida actual. Caminar, a la ciutat o al camp, ¨¦s la millor forma d'anar a poc a poc, i aquest ritme lent ¨¦s el que requereix la sedimentaci¨® del coneixement i de l'experi¨¨ncia que finalment dota de sentit l'exist¨¨ncia humana.

En segon lloc, caminar d¨®na valor a la pres¨¨ncia, a l'experimentaci¨® d'all¨° real, davant d'un ambient digitalitzat que amaga el cos i el nosaltres darrere de m¨²ltiples pantalles. Caminar permet reafirmar la viv¨¨ncia de l'aqu¨ª i l'ara, gaudir de la bellesa del paisatge i patir-ne les inclem¨¨ncies, arrelar-se i relacionar-se amb el m¨®n sense intermediaris, posant tamb¨¦ de manifest els l¨ªmits i la fragilitat dels nostres cossos.

Finalment, passejar pot convertir-se en un acte de resist¨¨ncia pol¨ªtica, perqu¨¨ s'oposa al productivisme i perqu¨¨ la lentitud que li va associada crea espais per a l'imprevisible i perqu¨¨ sorgeixin nous horitzons que no poden ser explicats, controlats ni venuts. Caminar no fa ning¨² m¨¦s intel¡¤ligent, per¨° permet que estiguem m¨¦s disponibles a noves idees perqu¨¨ el ritme quan es camina el marca el pensament. No es tracta en cap cas de promoure una vida antimoderna, sin¨® d'alertar de la preemin¨¨ncia de l'economicisme i la hipertecnificaci¨®, que comporten el risc de despolititzar-nos i de fer-nos perdre l'¨¤nima pel cam¨ª. La revoluci¨®, diu Solnit, consisteix tamb¨¦ a salvar la poesia.

Judit Carrera ¨¦s polit¨°loga.