El que ¨¦s dolent i el que ¨¦s pitjor

?s dolent que la corrupci¨®, extensa, transversal i sist¨¨mica sembli que no t¨¦ fi ni remei. Els recents episodis dels Pujol, de les targetes negres, dels ERE andalusos, de Fabra i el seu aeroport, de l'operaci¨® P¨²nica madrilenya o els viatges de Monago indignen tant que ennuvolen la visi¨® del pitjor i dificulten la reacci¨® col¡¤lectiva davant de tot aix¨°. Per¨° el pitjor ¨¦s que hi ha un femer on els bolets verinosos de la corrupci¨® brollen naturalment, com una simple an¨¨cdota fatal, com un efecte col¡¤lateral inevitable. Nom¨¦s quan desapareixen del primer pla de l'actualitat aquests successos extraordinaris que ens aclaparen per la seva gravetat i immoralitat ¨¦s possible veure el femer, observar aquesta estructura de conviv¨¨ncia en la qual germinen la m¨²rria desvergonya, el t¨¨rbol enriquiment desmesurat i la conseg¨¹ent corrupci¨®.

Josep Fontana, el nostre historiador l¨²cid i implacable, al seu llibre El futuro es un pa¨ªs estra?o ens d¨®na tres claus per entendre qu¨¨ ¨¦s el pitjor i per qu¨¨: la gran diverg¨¨ncia entre rics i pobres, la porta girat¨°ria dels lobbies i el cop d'estat olig¨¤rquic.

La primera clau ¨¦s la que l'economista Paul Krugman anomena la gran diverg¨¨ncia, el proc¨¦s pel qual es produeix l'enriquiment gradual dels m¨¦s rics i l'empobriment de tots els altres. La pobresa severa arriba al 6,4% de la poblaci¨® espanyola, i el 12,3% viu sota el llindar de la pobresa encara que tingui feina, objectivament qualificable com a miserable. Un informe recent d'Oxfam Interm¨®n denuncia que la fortuna de les vint persones m¨¦s riques d'Espanya equival als recursos dels catorze milions de persones m¨¦s desfavorides.

Els interessos dels poders financers supranacionals s¨®n gestionats per un cor de capatassos locals que administren Europa

La segona clau serien els lobbies, que canalitzen amb un pragmatisme anglosax¨®?admirable la transpar¨¨ncia de les influ¨¨ncies sobre els legisladors i les mantenen, sense suprimir-les. La citaci¨® de Chris Hedges ¨¦s clarificadora: ¡°Els lobbistes escriuen els projectes de llei i aconsegueixen que siguin aprovats, gr¨¤cies al fet que s¨®n qui asseguren als pol¨ªtics els diners per ser escollits, i els utilitzen quan deixen la pol¨ªtica¡±. L'¨²nica ra¨® per acceptar el lobbisme seria la certesa que lobbistes i pol¨ªtics acceptessin les seves regles de deontologia pol¨ªtica pragm¨¤tica.

A Espanya el PP anuncia un projecte de llei sobre els lobbies, per¨° ¨¦s poc probable que la nostra tropa de pol¨ªtics i empresaris accepti sincerament unes regles lobbistes. ?s m¨¦s previsible que, quan s'establissin, apareguessin noves vies d'infracci¨® oculta de les mateixes regles per aconseguir nous avantatges pol¨ªtics i econ¨°mics irregulars. Aqu¨ª sempre s'ha sabut que feta la llei, feta la trampa. Entre nosaltres la institucionalitzaci¨® dels lobbies comportaria, nom¨¦s i sobretot, la institucionalitzaci¨® de les portes girat¨°ries, la burocratitzaci¨® del tr¨¤fic d'influ¨¨ncies, i un creixement encara m¨¦s elevat de la mercantilitzaci¨® de la pol¨ªtica i de les institucions que haurien de ser democr¨¤tiques. I, a canvi, cap millora rellevant de la salut ¨¨tica de la nostra moribunda democr¨¤cia.

La tercera clau que assenyala Fontana es troba en les paraules de Michael Hudson, professor de la Universitat de Missouri, antic analista i assessor de Wall Street: ¡°A Europa una oligarquia financera va reempla?ant els governs democr¨¤tics i sotmet les poblacions a una servitud per deutes. El resultat ¨¦s un cop d'Estat olig¨¤rquic que els impostos i la planificaci¨® i el control dels pressupostos estan passant a les mans d'uns executius nomenats pel c¨¤rtel internacional dels banquers¡±.

El pitjor ¨¦s aquesta aclaparant infiltraci¨® dels poders financers en tots els centres i parcel¡¤les del poder institucional. ?s una infiltraci¨® astuta, gaireb¨¦ sempre amb formes democr¨¤tiques, i amb l'amabilitat verinosa de la societat del consum. D'aquesta manera, els interessos dels poders financers supranacionals s¨®n gestionats per un cor de capatassos locals que administren Europa amb m¨¦s o menys fortuna, sota la severa batuta de la cancellera alemanya. Els seus mandants exigeixen m¨¦s sacrificis i el cor de capatassos simplement els aplica.

A la pr¨¤ctica, l'Estat social agonitzant sembla que ha renunciat a la seva funci¨® te¨°rica d'¨¤rbitre entre els interessos en conflicte de la nostra societat contradict¨°ria. Potser no ¨¦s un assalt sobtat i violent de l'Estat, un cl¨¤ssic cop d'Estat com diu Hudson, per¨° avui ja ning¨² dubta que l'Estat social ha estat abdu?t pels poders f¨¤ctics de l'oligarquia financera. Ens estan portant de l'Estat social a l'Estat SA. Cada vegada som m¨¦s clients i menys ciutadans.

El dogma imperant ¨¦s l'¨¤nim il¡¤limitat de lucre. Aquest dogma nodreix el terreny en qu¨¨ creix la ¡°gran diverg¨¨ncia¡±, que denuncia Krugman, on es multipliquen les portes girat¨°ries i se segresta l'Estat social. Aquest terreny, aquest femer, ¨¦s el pitjor. Hi brollen amb tota naturalitat, com bolets verinosos, la injust¨ªcia, l'avar¨ªcia, l'arbitrarietat i les corrupcions.

Jos¨¦ Mar¨ªa Mena va ser fiscal del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya.