L¡¯¨²ltim rei de l¡¯era del totxo sucumbeix als excessos del deute

En el llenguatge col¡¤loquial dels executius dels 14 bancs que han de decidir abans de final d'any si posen punt final a una de les principals immobili¨¤ries espanyoles dels anys daurats, Fernando Mart¨ªn "fa sis anys que sura". Mart¨ªn ¨¦s el president de Martinsa-Fadesa, l'empresa que al juliol del 2008 va protagonitzar la suspensi¨® de pagaments m¨¦s gran a Espanya (7.000 milions). Els 14 bancs sembla que tenen la mateixa opini¨®, segons totes les fonts consultades. "Mart¨ªn proposa un quitament del 80% per quedar-se amb actius valorats en 1.400 milions i un deute de 450", diu un dels seus representants. "No t¨¦ liquiditat. Amb prou feines t¨¦ treballadors. Pret¨¦n que fem un acte de fe perqu¨¨ no hem pogut mirar els llibres. La seva oferta no ha agradat a ning¨². Val m¨¦ que proposi una altra cosa, es quedi amb alguna cosa m¨¦s petita i es posi a treballar". Arribats a cert punt, els bancs perden la seva tradicional moderaci¨® en el vocabulari.

Martinsa-Fadesa hauria d'haver retornat 32 milions d'euros el 2013 als bancs i no ho va fer. ?s una min¨²cia, perqu¨¨ representa l'1% del deute. Per¨° abans que acabi el 2014 hauria de pagar 384 milions perqu¨¨ aix¨ª ho estableix l'acord que li va permetre sortir del concurs de creditors el 2011. I la llei ¨¦s molt clara sobre aquest tema: dos anys sense pagar obligarien a procedir a la liquidaci¨® de la companyia. ?s un final que pot produir-se les properes setmanes si els 14 bancs creditors no es compadeixen de Fernando Mart¨ªn.

I aquests dies, fan cara de pocs amics.

Martinsa-Fadesa va representar en el seu moment una de les joies del sector immobiliari espanyol. Ning¨² tenia m¨¦s s¨°l urbanitzable, ni m¨¦s promocions d'habitatges, ja que s'havia est¨¨s pels pa?sos de l'Est, pel continent americ¨¤ i pel nord de l'?frica. El seu propietari, Fernando Mart¨ªn, havia deixat de ser un discret empresari per gaudir d'una ef¨ªmera notorietat com a president del Reial Madrid succeint temporalment Florentino P¨¦rez. Des d'aquest moment, va participar com un personatge m¨¦s de la borratxera de la bombolla: amo de Martinsa, va comprar Fadesa per 4.000 milions. Va ser una etapa irreverent en qu¨¨ el peix menut es menjava el petit.

No va ser l'¨²nic. Ho va fer Luis Portillo, un altre dels senyors del totxo, que va manifestar fa temps, durant un dels tres judicis civils que t¨¦ en curs que, durant aquells anys "els bancs et ficaven milers de milions per sota de la porta". Portillo, enriquit a l'ombra de l'Expo de Sevilla, es va gastar 7.000 milions a comprar empreses i paquets d'accions. Era un altre peix petit amb molta gana. Amo d'Inmocaral va comprar Colonial, que era tres vegades m¨¦s gran; despr¨¦s Riofisa, per 2.000 milions quan no valia m¨¦s de 500; m¨¦s tard el 15% de FCC.

I l'escuma va seguir creixent: Rafael Santamar¨ªa, propietari de Reyal va comprar Urbis, que era el doble de gran. O els Sanahuja, fam¨ªlia catalana que havia fet diners amb una petita societat (Sacresa): van comen?ar tenint el 4% de Metrovacesa per aconseguir-ne el 80%. Van sortir a comprar, van adquirir fins i tot la seu de l'HSBC a Londres. A finals del 2007, el deute financer de Metrovacesa era de 7.000 milions, 14 vegades el seu benefici brut d'explotaci¨®.

Els bancs feien el doble joc: aconseguien ingressos per les compres i a m¨¦s les finan?aven. Un exemple: a La Caixa, Colonial li havia costat 11 euros l'acci¨® i la va vendre per 69. "Aquestes operacions arreglaven el compte de resultats", recorda un executiu de la casa.

¡°Martinsa no t¨¦ liquiditat, amb prou feines t¨¦ treballadors¡±, assenyala la banca

Els Sanahuja ja no formen part de Metrovacesa, Rafael Santamar¨ªa va veure com Reyal Urbis entrava en concurs de creditors el 2013 i com se li reconeixien uns actius de 2.420 milions amb un passiu de gaireb¨¦ 4.200, moment a partir del qual els bancs l'anaven desposseint dels seus actius estrella, l'ABC de Serrano, l'edifici de Castellana 200... Una mort lenta. Reyal Urbis ¨¦s una empresa zombi. Totes s¨®n empreses zombis, que perden valor cada any que passa. Una dada, el 2013, el patrimoni de Reyal Urbis va disminuir en 232 milions per vendes i en 689 milions per la depreciaci¨® dels seus actius.

D'aquells imperis, en queden les cendres. De les grans, Colonial ¨¦s l'¨²nica que ha salvat la pell. "Els seus principals creditors eren bancs estrangers i van fer una cosa que els espanyols no han fet: recon¨¨ixer de seguida la veritat i aprovisionar els deutes. Els bancs espanyols no ho han fet fins que el ministre De Guindos els va obligar", explica un alt executiu. A Colonial, van fer fora Portillo de la presid¨¨ncia i li van posar tres den¨²ncies civils. Avui Portillo ¨¦s t¨¨cnicament insolvent: va vendre el seu avi¨® privat, la seva mansi¨® a Dos Hermanas i viu en un pis a Sevilla. No t¨¦ ni una societat al seu nom. La seva dona conserva la propietat del col¡¤legi que va comprar el seu marit per acomiadar el director que havia posat traves a les seves filles.

Els empresaris del ¡®boom¡¯ viuen hores baixes: Luis Portillo ara ¨¦s insolvent

M¨¦s de 1.800 immobili¨¤ries han caigut a Espanya en set anys de crisi. "Si analitzem el sector, tenia una morositat superior al 60%", diu l'economista Jos¨¦ Garc¨ªa Montalvo. Fernando Mart¨ªn era fins ara el supervivent d'aquella fornada d'emperadors del totxo, per¨° ¨¦s possible que no arribi al 2015. "Hi ha paranys en l'actiu i paranys en el passiu, t¨¦ uns costos d'estructura a l'any de 15 milions, entre altres coses perqu¨¨ es va posar un sou de 2,5 milions. Les tres potes d'aquest banc estan coixes", diu un dels assessors que ha estudiat l'¨²ltima oferta de Mart¨ªn.

Una de les possibilitats que es preveu ¨¦s la d'arrabassar-li la gesti¨® de l'empresa. Un advocat que assessora els bancs compara la resist¨¨ncia de Fernando Mart¨ªn amb la dignitat d'un empresari modest en posar punt final a la seva immobili¨¤ria: "Va venir amb el seu Mercedes acompanyat de la seva dona. El va portar a rentar, va omplir el dip¨°sit de gasolina i el va lliurar". Mart¨ªn fuig dels focus. La telefonista de Martinsa-Fadesa at¨¦n personalment les trucades dels periodistes. No hi ha servei de premsa. Ella mateixa pren nota de la petici¨® d'entrevista i no assegura cap resultat. Aix¨ª deu ser una empresa zombi.