Mor Ralph Baer, pare del videojoc dom¨¨stic
Ralph Baer, inventor de la primera consola dom¨¨stica, ha mort a casa als 92 anys
Va inventar la ¡°caixa marr¨®¡±, com es va anomenar de manera informal la Magnavox Odyssey, la primera consola dom¨¨stica que va sortir al mercat el 1972. Aquest dissabte, Ralph Baer (Rodalben, Alemanya, 1922) va morir a casa seva, a Manchester (Nou Hampshire, EUA) als 92 anys. D'origen jueu, va escapar?amb la seva fam¨ªlia de l'Alemanya nazi als Estats Units la tardor del 1938, i va ser el primer a convertir la televisi¨® en un centre d'entreteniment interactiu.
Abans de descobrir les bondats de l'oci electr¨°nic va servir a l'ex¨¨rcit dels EUA. Despr¨¦s de graduar-se com a t¨¨cnic de r¨¤dio el 1940, el 1943 va ser cridat a files. El van destinar a Londres, en una unitat d'intel¡¤lig¨¨ncia militar. Al final de la contesa, de tornada a la vida civil, va comen?ar a treballar en una incipient ind¨²stria tecnol¨°gica a Sanders Associates. Despr¨¦s d'anys d'insist¨¨ncia va aconseguir la llum verda dels seus superiors per fer realitat la seva idea. El 1966 va mostrar el primer prototip de la seva Brown Box. No els va conv¨¨ncer del potencial de l'invent i va canviar d'empresa. Sanders estava especialitzada en tecnologia militar. Encara que el seu dia a dia l'ocupava la creaci¨® d'equipament de quir¨°fan, altaveus i plaques amb circuits integrats, Baer va considerar que un incipient parc de 40 milions de televisors representava un mercat interessant per a la seva idea.
El 1972 Magnavox, la seva nova empresa, va crear la primera consola de videojocs. No tenia res a veure amb el que avui s'ent¨¦n com a tal. Es tractava d'un aparell robust, amb una ranura per introduir les targetes on es guardaven els jocs. Aquest model va arribar a disposar d'un cat¨¤leg de 27 t¨ªtols. La consola, amb un preu de 100 d¨°lars, va vendre m¨¦s de 100.000 unitats.
Un dels jocs amb m¨¦s ¨¨xit era una simulaci¨® de tennis, un prototip del ja m¨ªtic Pong d'Atari, en el desenvolupament del qual van treballar Steve Jobs i Steve Wozniak, quan nom¨¦s eren dos amics que necessitaven diners amb un somni: crear els ordinadors Macintosh. A Baer se'l considera precursor dels jocs de tem¨¤tica esportiva amb un futbol arcaic, hoquei suposadament sobre gel, handbol i el ja citat tennis. Les difer¨¨ncies entre esports o la seva mec¨¤nica exigien certa abstracci¨®, ja que la consola era en blanc i negre, la lentitud acusada i la grand¨¤ria dels p¨ªxels considerable.
En la seva curiositat per explorar noves formes d'interacci¨® digital va crear tamb¨¦ el primer simulador de ca?a. Odissey tenia una pistola de llum que creava la il¡¤lusi¨® de ca?ar ¨¤necs al televisor. Deu anys despr¨¦s els models Master System de Sega i Famicom de Nintendo rellan?aven aquesta idea.
La seva capacitat inventiva el va portar a crear el primer passatemps mental que unia electr¨°nica, programaci¨® i habilitat amb la mem¨°ria. Simon, un popular joc en el qual s'ha de repetir una seq¨¹¨¨ncia de llum, color i so amb quatre botons va ser fruit de la imaginaci¨® de Bauer, encara que el va comercialitzar la firma de joguines MB tant al mercat americ¨¤ com a Europa.
Bauer va tornar a Sanders, on es va jubilar el 1987. Va dir ad¨¦u a la ind¨²stria que ell mateix va fundar abans que s'enlair¨¦s. L'hegemonia de Magnavox va durar nom¨¦s cinc anys, fins que Atari va llan?ar el seu model 2600. L'inventor d'una categoria de producte la xifra de negoci del qual ¨¦s avui comparable a la del cinema, va perdre la batalla entre el seu pa¨ªs d'adopci¨® i el Jap¨®. El relleu d'Atari el va prendre una centen¨¤ria empresa dedicada als jocs, Nintendo, a la qual es va sumar Sega, tamb¨¦ japonesa. En la seg¨¹ent generaci¨® van arribar Sony i Microsoft al terreny de joc. Des de llavors, la compet¨¨ncia ¨¦s constant i amb dues filosofies molt acusades. Mentre que a Occident triomfen els jocs m¨¦s competitius i pensats en l'acci¨®, a l'?sia agraden les mec¨¤niques repetitives, una mica m¨¦s relaxades.
Al llarg de la seva vida va registrar 50 patents als EUA i m¨¦s de 100 a tot el m¨®n. La seva ¨²ltima aparici¨® p¨²blica va ser el 2006, quan va decidir donar els seus prototips i documentaci¨® dels invents a la instituci¨® cultural Smithsonian de Washington. El llavors president George W. Bush el va condecorar amb la Medalla Nacional de Ci¨¨ncia i Tecnologia per la seva aportaci¨® a la ind¨²stria.
Els 'fills' ploren el seu 'pare'
Ara que els creadors del videojoc comencen a ser visibles ¨Ci fins i tot medi¨¤tics en el cas d'estrelles com David Cage, Phil Fish, Ken Levine o Jonathan Blow¨C, la mort del pare de tots ells provoca l'homenatge dels seus fills a les xarxes socials.
Ken Levine, creador de Bioshock , l'acomiada aix¨ª: "Vaig con¨¨ixer Ralph Baer una vegada a Video Games Live. Semblava molt orgull¨®s del que havia assolit. M'alegro que hagi pogut veure que gran que s'ha fet [el videojoc]". Tim Schafer, cocreador de Monkey Island i geni de Lucas Arts, tamb¨¦ ha estat m¨¦s breu: "r. i. p. Ralph Baer. Gr¨¤cies per TOT".
Des d'Espanya, tamb¨¦ se l'acomiada amb afecte. Ra¨²l Rubio, l¨ªder de Tequila Works, la companyia que treballa en un dels jocs m¨¦s esperats de PlayStation 4 (Rime), assegura: "Ralph Baer va ser un pioner. Sense el seu esfor? i curiositat no ser¨ªem aqu¨ª. Gr¨¤cies, Mr. Baer". Iv¨¢n Lobo, president de l'Acad¨¨mia de les Arts i les Ci¨¨ncies Interactives i del Gamelab, subratlla la import¨¤ncia que ha tingut una vegada m¨¦s el geni exiliat d'un immigrant: "No gaires dels 1.800 milions de persones que juguen avui a videojocs deuen saber qui ¨¦s. Ni es pararan a pensar qu¨¨ hauria passat si Baer, que va haver de fugir amb la fam¨ªlia jueva d'Alemanya, no hagu¨¦s tingut una segona oportunitat a Am¨¨rica. Em sembla rellevant que alg¨² que un dia s'acosta ben a prop a la mort, acabi despr¨¦s canviant el m¨®n en qu¨¨ vivim".
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
