La teoria econ¨°mica i la crisi

Sota el t¨ªtol L'ensenyament de l'economia, la Facultat d'Economia de la UB i la Fundaci¨® Ernest Lluch van organitzar la setmana passada un debat en el qual van participar, a la taula, Ant¨®n Costas, Javier Andr¨¦s, Joan Tugores, Javier San Juli¨¢n i Alba Rold¨¢n, i a la sala, algunes dotzenes de professors i alumnes de la facultat. Fa poc, per presentar la nova col¡¤lecci¨® Econom¨ªa, RBA va organitzar una taula rodona amb Antoni Castells, Josep M. Bricall, Guillermo de la Dehesa i Emilio Ontiveros. Des de la taula en un cas, i des de la sala en l'altre, vaig observar amb inter¨¨s com els debats s'anaven encarrilant cap a aquestes preguntes: per qu¨¨ l'¨²ltima crisi (inicialment financera i americana, per¨° finalment general i global) va apar¨¨ixer d'una manera tan inesperada i brutal? Qu¨¨ va fallar? Suposa aix¨° una desqualificaci¨® de les teories econ¨°miques que s'ensenyen a les universitats i que apliquen els Governs? Exigeix una revisi¨® de com s'ensenya l'economia o com es construeixen models i teories?

Plantejades per economistes de prestigi, amb mentalitat oberta i esperit cr¨ªtic, aquestes preguntes s¨®n d'un inter¨¨s i una transcend¨¨ncia enormes. Des d'un gran respecte, i admiraci¨® en molts casos, pels economistes, destaco algunes de les meves conclusions:

1. Responsables. Les responsabilitats sobre la crisi es poden repartir de forma molt ¨¤mplia, i arriben a molt¨ªssimes persones, encara que desgraciadament hi ha moltes m¨¦s v¨ªctimes que responsables¡­ Em centro en l'¨¤rea de les teories econ¨°miques, els interessos econ¨°mics, i les decisions, o omissions, de pol¨ªtica econ¨°mica. Penso que sovint els Governs utilitzen en les seves decisions les teories econ¨°miques que m¨¦s els convenen per defensar els interessos econ¨°mics que ells representen. La teoria econ¨°mica ha servit per posar el segell de qualitat cient¨ªfica a decisions que obe?en a interessos, donant-los la imatge de bona gesti¨®. Quantes vegades hem sentit ¡°aquesta ¨¦s l'¨²nica alternativa correcta¡±, en lloc d'¡°aquesta ¨¦s la que jo prefereixo¡±? A les teories econ¨°miques, i a alguns centres de creaci¨® de pensament econ¨°mic o empresarial, se'ls pot acusar, a banda de moltes altres coses, de col¡¤laboradors necessaris i, per tant, de responsables subsidiaris¡­

2. Opini¨® p¨²blica. Cal preguntar-se per qu¨¨ no van ser escoltades les opinions divergents, que n'hi va haver, de molts economistes que advertien dels errors que s'estaven cometent i anunciaven algunes coses que despr¨¦s han passat. Crec, en primer lloc, que no van ser suficients en el seu moment, i que a m¨¦s les seves veus van quedar apagades per la resist¨¨ncia a escoltar-les mentre la realitat immediata continuava sent molt beneficiosa per a gaireb¨¦ tothom. Les visions de curt termini dels Governs i dels votants tenen una part de responsabilitat.

Cal preguntar-se per qu¨¨ no van ser escoltades les opinions? d¡¯economistes que advertien dels errors que s¡¯estaven cometent

3. Ci¨¨ncies naturals i ci¨¨ncies socials. Crec que tenim un problema de l¨¨xic. Ens equivoquem quan utilitzem la paraula ci¨¨ncia per a aquestes dues realitats pensant que significa el mateix en totes dues, ¨¦s a dir, que l'evid¨¨ncia cient¨ªfica equival a la veritat. ?s molt¨ªssim m¨¦s cert dir que ¡°si tirem una pedra a l'aire tornar¨¤ a caure¡±, que dir que ¡°si baixen els impostos augmentar¨¤ la inversi¨® i el consum¡±. Fins i tot en la f¨ªsica, especialment en la qu¨¤ntica, existeix el principi d'indeterminaci¨®. Per¨° en les ci¨¨ncies socials existeix la llibertat de les decisions personals, que significa un grau d'indeterminaci¨® incomparablement m¨¦s elevat, i que obliga a separar clarament les lleis naturals de les lleis econ¨°miques, o a no dir-li lleis... Deixem-nos de lleis i parlem d'opcions, de teories i de probabilitats.

4. Models. L'economia ha tingut aquests ¨²ltims anys un gran component matem¨¤tic. En tot l'¨¤mbit de les ci¨¨ncies socials ¨¦s enormement ¨²til treballar amb models. Els models permeten confirmar les teories i donar-los validesa. Per¨° els models no s¨®n neutres; es construeixen sobre la base d'hip¨°tesis i per tant tenen uns prejudicis i sovint tamb¨¦ uns components ideol¨°gics que els resten credibilitat.

Un dels exemples m¨¦s coneguts ¨¦s pensar que les persones actuen ben informades i aplicant la racionalitat, quan normalment la informaci¨® ¨¦s escassa, excessiva o confusa, i l'actuaci¨® t¨¦ molts components emocionals¡­ Tot aix¨° obliga a acceptar la diversitat de les aproximacions, la pluralitat de les escoles i a prevenir-se contra el possible ¡°pensament ¨²nic¡± que tant mal ha fet en diverses ¨¨poques del segle passat.

5. Incentius i objectius. L'activitat econ¨°mica t¨¦ com a objectiu millorar el benestar produint ¡°valor real¡± per a les persones. En el nostre sistema econ¨°mic, el benefici ¨¦s l'incentiu perqu¨¨ funcioni i s'aconsegueixin aquests objectius. Per qu¨¨ estan permeses i incentivades fiscalment activitats que produeixen beneficis sense crear cap valor (especulaci¨® financera, immobili¨¤ria, energ¨¨tica o aliment¨¤ria)? Pot ser que el creixement mal regulat d'aquestes activitats sigui el culpable dels errors observats?

Penso que les l¨²cides aportacions que es van fer en aquests debats haurien de, pel seu inter¨¨s, sortir de l'¨¤mbit tancat de la universitat i apropar-se m¨¦s a l'opini¨® p¨²blica, perqu¨¨ les teories econ¨°miques condicionen cada vegada m¨¦s el nostre pensament ja que l'economia condiciona cada vegada m¨¦s nostres vides.

Joan Maj¨®, enginyer i exministre