Hi ha una altra vida per als partits

Hi ha personatges de la pol¨ªtica que nom¨¦s per apar¨¨ixer a la televisi¨® justifiquen amb la seva barra tan reconeixedora que la ciutadania no es fi?, encara que sempre ¨¦s injust generalitzar. ?s un desistiment fatalista assumir que la classe pol¨ªtica representa la societat pel cam¨ª de m¨ªnims i no de m¨¤xims. Hi ha de tot, certament. Substancialment, passa que els partits pol¨ªtics, a semblan?a de la societat espanyola en general, encara no creuen en la meritocr¨¤cia. Com si fossin sistemes parasitaris sobreviuen esp¨¨cimens arribistes tan expl¨ªcits que ha de passar alguna cosa en els partits perqu¨¨ subjectes amb tanta desvergonyiment deixin de tenir el seu lloc en el cim.

No pot exigir-se a ning¨², ni a cap societat, que els millors facin un pas endavant i prenguin part en la vida p¨²blica. I, sens dubte, uns quants ja l'han fet. Amb tot, s¨®n els partits pol¨ªtics els qui han d'anar a la recerca dels millors, per conv¨¨ncer-los que la cosa p¨²blica els mereix. ?s dif¨ªcil que un empresari de qualitat accedeixi a incorporar-se a la pol¨ªtica mentre els casos de corrupci¨® es concatenen de tal manera que acaben formant un panorama unicolor. De la mateixa manera, les joves generacions que s'interessen pel b¨¦ com¨² tampoc no faran un pas endavant si abans han de sotmetre's als filtres de les organitzacions juvenils dels partits, que s¨®n, amb excepcions, un h¨¤bitat per a aprenents de conspirador que s'han vinculat a un sistema sense garanties de qualitat, alhora de f¨¤cil acc¨¦s al poder i les seves rodalies.

Fins i tot pels qui considerem necessari el sistema d'estabilitzadors que ¨¦s el bipartidisme actual, cap partit pol¨ªtic ¨¦s etern. Fullejar un diccionari de partits pol¨ªtics resulta una lli?¨® tant d'escepticisme com d'evaporaci¨® de somnis i projectes hist¨°rics. Se suma al rovell de la ideologia i a la postmodernitat pol¨ªtica que ho ha relativitzat tot, fins a l'extrem de convertir els populismes en un absolut. La Transici¨® democr¨¤tica va crear, fins i tot amb improvisacions, una nova classe pol¨ªtica per amalgama dels reformistes del r¨¨gim, la pol¨ªtica d'oposici¨® i personalitats de la vida social que van ser tan decisives en aquella etapa d'impacte que avui uns quants consideren infamant. Per¨° la veritat ¨¦s que els partits han anat dedicant-se a l'endog¨¤mia, a l'opacitat i, en ocasions, han tolerat circuits de corrupci¨® sistematitzada.

Per renovar els partits es parla molt d'eleccions prim¨¤ries, de canvis en el sistema electoral. Es legisla, hi ha m¨¦s normatives. El que no es fa ¨¦s gran pol¨ªtica. En baronies que no fa falta nomenar, personatges d'aspecte patibulari impedeixen l'acc¨¦s a la pol¨ªtica a ciutadans que voldrien participar en la vida p¨²blica. ?s un efecte semblant al de la llei econ¨°mica de Gresham: la moneda dolenta acaba expulsant la moneda bona. Per aix¨° per a la regeneraci¨® dels partits pol¨ªtics no n'hi ha prou amb noves normes: el que fa falta ¨¦s una voluntat de ferro. Si al final de la cadena de control intern no hi ha ning¨² amb prou determinaci¨® per tallar caps, tot quedar¨¤ en res. M¨¦s descr¨¨dit de la pol¨ªtica, m¨¦s populisme.

La Transici¨® democr¨¤tica va crear, fins i tot amb improvisacions, una nova classe pol¨ªtica

El paradigma digital pot ser que sigui d'utilitat per donar naturalesa de xarxa al que ara com ara s¨®n partits jer¨¤rquics, per¨° per a aquest objectiu fa falta prendre decisions convincents, exemplars, potser, dr¨¤stiques. En aquests moments, ja no n'hi ha prou amb escenificar. Hem passat del xocdel futur al xoc del present i, no obstant aix¨°, els partits pol¨ªtics semblen de motlle vuitcentista o una patologia arcaica de la conspiraci¨®. Per contra, ¨¦s sabut que ja no s¨®n els m¨¦s poderosos els que sobreviuran, sin¨® els que millor s¨¤piguen adaptar-se al canvi incessant. A semblan?a de Silicon Valley, seria profit¨®s alliberar el potencial creatiu dels ciutadans que pensen en vida p¨²blica en la solitud dels seus garatges. Aix¨° pot representar una nova inventiva institucional, m¨¦s enll¨¤ dels tics de la vella pol¨ªtica. Per qu¨¨ ha de ser impossible si circulem en AVE, connectem amb la ciberesfera i hem convertit tantes empreses aut¨°nomes en un cl¨²ster creatiu?

Per a una osmosi natural entre la societat i els partits pol¨ªtics s¨®n els partits els que haurien de fer un primer pas. Cert: ¨¦s dif¨ªcil navegar i al mateix temps estar en dic sec. Els calendaris electorals i l'endiablada seq¨¹¨¨ncia d'imprevistos de tota mena minven la capacitat de perspectiva dels l¨ªders per obstinar-se en aquestes neteges internes i molt m¨¦s si no se sap el que hi pot haver sota les catifes i als armaris.

?s m¨¦s: per tenir algun resultat no n'hi ha prou amb trucar el comptaquil¨°metres ni amb personalitzar la carrosseria. ?s necessari revisar a fons el motor, els filtres, les bugies, el reglatge de fars. Complementar-ho revisant la capacitat ¨°ptica del conductor no sobra mai. ?s que hi ha alg¨² aqu¨ª?

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor.