La mort del comer? tradicional

Aquest 31 de desembre caduca una part dels lloguers de locals comercials com a resultat del decret Boyer del 1985, que va deixar de protegir l'arrendatari, i de la Llei d'Arrendaments Urbans, la LAU, del 1994, que va concedir una pr¨°rroga de vint anys. Aquesta liberalitzaci¨® del mercat, que afecta unes 200.000 botigues en ciutats espanyoles, es comen?a a notar en localitats catalanes. Es calcula que al centre de Barcelona estan desapareixent una cinquantena d'antics negocis emblem¨¤tics. Mentre el preu s'ha multiplicat aproximadament per deu en relaci¨® amb els lloguers anteriors, els grups internacionals d'inversors s'han posicionat durant aquests ¨²ltims anys, han expulsat el comer? tradicional i s'han aprofitat d'unes qualitats urbanes que han estat la ciutadania i els comerciants qui les han mantingut vives i les han enriquit.

Els tancaments ja s¨®n notoris, com l'inquietant cas de tantes llibreries durant aquests ¨²ltims mesos: Canuda, Catalonia, Ona, ?ncora y Delf¨ªn, Roquer o Documenta. ?s d'esperar que no s'aconsegueixi eliminar la cultura cr¨ªtica i que sorgeixi una nova generaci¨® de llibreters i llibreteres. Altres botigues s'han hagut de traslladar, com Casa Piera de Belles Arts; o encongir dr¨¤sticament, com la degana El Palacio del Juguete, que de pagar 1.000 euros havia de passar a pagar-ne 35.000 al mes. Desapareixen botigues de queviures com Forcada i Qu¨ªlez; comer?os com la joia modernista de la Filatelia Monge; el Musical Emporium, a la Rambla; la sastreria Deulofeu, a la pla?a Sant Jaume; la xocolateria Fargas; la pastisseria Nova Montserratina; o la m¨ªtica de teles El Indio, que ja nom¨¦s quedar¨¤ en el record i a les novel¡¤les de Carlos Ruiz Zaf¨®n.

N'hi ha que aconseguit negociar, com La Colmena, l'amo de la qual ha aconseguit un arranjament per sota del preu de mercat: de pagar 1.000 euros ha passat a pagar-ne 7.500. I ¨¦s que els locals que estan ben situats al centre hist¨°ric de Barcelona paguen lloguers d'entre 10.000 i 20.000 euros al mes. Els preus al passeig de Gr¨¤cia ronden els 100.000 euros, una quantitat desorbitada que nom¨¦s poden pagar les botigues que venen a preus molt alts, les franqu¨ªcies que volen situar-se com a publicitat encara que no obtinguin beneficis, o els que es dediquen a blanquejar diners en uns comer?os on no es veuen clients.

Aquesta eutan¨¤sia de l'ecologia dels carrers t¨¦ efectes negatius sobre la qualitat de vida dels barris: disminueix la varietat i es perden irreversiblement valors hist¨°rics. Comporta, a m¨¦s, efectes secundaris perversos. En ser substitu?des per badulaques, outlets, botigues de souvenirs o negocis nous, aquestes plantes baixes ja no necessiten disseny: es munten amb quatre euros; o segueixen el protocol homogene?tzador de les franqu¨ªcies i cadenes multinacionals; o estan projectades per grans empreses d'arquitectura corporativa. Amb aix¨° ha desaparegut aquell interiorisme experimental i innovador que va ser caracter¨ªstic de la Barcelona postmoderna. I el paisatge que queda ¨¦s, generalment, vulgar i, sempre, homogene?tzador.

Els locals que estan ben situats al centre hist¨°ric de Barcelona paguen lloguers d¡¯entre 10.000 i 20.000 euros al mes

Vam ser fa temps la ciutat dels caf¨¨s, gaireb¨¦ tots desapareguts; vam ser una ciutat emblem¨¤tica pel seu interiorisme fa un parell de d¨¨cades, del qual avui poden viure molt pocs estudis d'arquitectura i disseny; i hem tingut comer?os tradicionals preciosos, bastants dels quals el 2015 hauran estat substitu?ts per negocis de la globalitzaci¨®.

Davant d'aix¨°, el desinter¨¨s, la falta de previsi¨® i la inutilitat de l'actual Ajuntament de Barcelona ¨¦s escandalosa. La protecci¨® a ¨²ltima hora de 400 establiments, suspenent les llic¨¨ncies d'activitat i obres, servir¨¤ per a poca cosa. Les intencions de l'Ajuntament van en el sentit contrari: la liberalitzaci¨® d'horaris penalitza el comer? tradicional i els seus treballadors; i les obres que s'han fet, al passeig de Gr¨¤cia i a la Diagonal, han estat planificades perqu¨¨ propietaris i inversors s'apropi?n de la renda que monopolitza els beneficis generats per la construcci¨® col¡¤lectiva de la ciutat.

?s clar que l'actual Ajuntament no t¨¦ cap intenci¨® d'afrontar els problemes que afecten la ciutadania. No obstant aix¨°, cada dia que passa ¨¦s m¨¦s urgent definir un model de comer? per a la ciutat; establir una pol¨ªtica de protecci¨® del patrimoni hist¨°ric i dels interessos col¡¤lectius; promoure amb els plans d'usos la diversitat, la proximitat i la qualitat est¨¨tica del comer?; intensificar inspeccions per visibilitzar la circulaci¨® mafiosa de diner negre, i fiscalitzar sobre les plusv¨¤lues perqu¨¨ no continu?n enriquint els mateixos, sin¨® que reverteixin en la millora de la ciutat.

Estem retrocedint en qualitat i diversitat d'all¨° quotidi¨¤, dilapidant la nostra mem¨°ria i potenciant una imatge urbana vulgar i anodina. Despr¨¦s de l'esfor? fet durant els anys de democr¨¤cia per millorar el paisatge urb¨¤, aquest Ajuntament, que ¨¦s incapa? de valorar el patrimoni, ha degollat i ha esquarterat la gallina dels ous d'or, i l'ha venut a l'outlet de la cantonada.

Josep Maria Montaner, arquitecte i catedr¨¤tic de l'ETSAB-UPC.