M¨¦s pres¨¨ncia de l¡¯Estat

Diuen els papers que, despr¨¦s del feli? encara que breu adveniment de Mariano Rajoy a Barcelona el passat 30 de novembre, l'objectiu pol¨ªtic del president del Govern i de la seva fidel Alicia S¨¢nchez-Camacho passa per ¡°refor?ar la pres¨¨ncia de l'Estat a Catalunya¡±, ¡°explicar m¨¦s b¨¦ les seves actuacions locals en mat¨¨ria econ¨°mica, cultural, social i en infraestructures¡±, apropar-se m¨¦s a la gent i, d'aquesta manera, ¡°desbaratar les mentides del greuge permanent¡±.

S¨®n prop¨°sits tan nobles i benintencionats que ¨¦s d'estricta just¨ªcia col¡¤laborar amb ells. Per la meva banda, ho intentar¨¦ suggerint als senyors Rajoy i S¨¢nchez-Camacho algunes mat¨¨ries en les quals podria materialitzar-se immediatament aquest increment i millor pres¨¨ncia de l'Estat. Mat¨¨ries sense contingut d'identitat, que no suscitarien cap xoc de banderes, cap pols competencial, cap pugna sobre qui ¨¦s m¨¦s o millor catal¨¤ o espanyol. Mat¨¨ries que tots els ciutadans d'aquest pa¨ªs (independentistes, unionistes, partidaris de la tercera via o migpensionistes) qualificaran un¨¤nimement d'importants i, per tant, apreciaran veure ateses. Per exemple, la qualitat del servei ferroviari de Rodalies, traspassat a la Generalitat nom¨¦s a l'efecte de r¨¨tol (ara es diu Rodalies de Catalunya) per¨° que continua subjecte a la f¨¨rula de Renfe i Adif. Seria una magn¨ªfica not¨ªcia per als usuaris en particular i la ciutadania en general que no hi hagu¨¦s, gaireb¨¦ cada mat¨ª, trens avariats amb retards de 20 o 30 minuts, trajectes alternatius per carretera i altres incid¨¨ncies diverses.

Quan els jerarques del PP parlen de ¡°refor?ar la pres¨¨ncia de l'Estat a Catalunya¡± pensen en altres coses

Ja posats, tamb¨¦ causaria un excel¡¤lent efecte ¡ªsobretot, despr¨¦s d'haver-ho estat esperant durant dues d¨¨cades¡ª que el recorregut de l'AVE entre Barcelona i la frontera francesa fos insubmergible; vaja, que el seu tra?at no s'inund¨¦s a cada episodi de pluges intenses i que la infraestructura, al seu pas per la ciutat de Girona, estigu¨¦s acabada i protegida de les inclem¨¨ncies meteorol¨°giques. Els habitants de la demarcaci¨® gironina ¡ªi els seus molts visitants de cap de setmana¡ª estarien aix¨ª mateix encantats de veure concl¨°s el desdoblament de la carretera Nacional II en aquestes comarques. Una obra que acumula lustres de retard, que ocasiona als automobilistes un oner¨®s dispendi en peatges i que t¨¦ empantanats molts quil¨°metres de paisatge.

En fi, no voldria abusar de la bona relaci¨® que exhibeixen la ministra de Foment, Ana Pastor, i el conseller de Territori, Santi Vila. Per¨° hi hauria en la jurisdicci¨® de la primera altres maneres superbes de real?ar la pres¨¨ncia de l'Estat a Catalunya. Per exemple, que comenc¨¦s a fer-se visible d'una vegada el corredor ferroviari del Mediterrani, tan estrat¨¨gic per a les exportacions i tan ¨²til de cara a aconseguir que, algun dia, puguem viatjar a Val¨¨ncia en menys temps del que requereix fer-ho a Madrid. O que s'escurc¨¦s el termini de construcci¨® de l'autovia al port de Barcelona, l'entrada en servei de la qual no est¨¤ prevista fins al 2018. O que s'activessin els accessos ferroviaris al mateix port, encara pendents de licitaci¨®.

Si el president Rajoy vol de bo de bo potenciar i positivar la imatge de l'Estat entre nosaltres, li convindria ordenar al seu ministre Wert la r¨¤pida instal¡¤laci¨® i l'equipament de la biblioteca p¨²blica provincial que se'ns deu als barcelonins des dels temps d'Isabel?II. S¨ª, aquella que havia estat projectada a l'antic mercat de el Born, i que la decisi¨® de preservar el jaciment arqueol¨°gic all¨¤ descobert va fer inviable. Per¨° d'aix¨° fa 12 anys! Amb posterioritat es va seleccionar un altre espai, un solar al costat de l'estaci¨® de Fran?a, on, des de llavors, encara no s'ha mogut ni una paletada de terra.

Encara que gaireb¨¦ totes les infraestructures i els equipaments esmentats estan pendents des de molt abans de l'actual crisi econ¨°mica, for?a ¨¦s recon¨¨ixer que les retallades pressupost¨¤ries, els l¨ªmits de d¨¨ficit, etc¨¨tera, dificulten ara mateix que el Govern del PP pugui enlluernar els catalans amb grans inversions p¨²bliques. Conscient d'aix¨°, i des de l'esperit m¨¦s constructiu, m'atreveixo a apuntar algunes mesures que, amb un cost econ¨°mic zero, farien m¨¦s amable i m¨¦s proper a la gent el desplegament de l'Estat a Catalunya. Verbigr¨¤cia, la retirada del recurs d'inconstitucionalitat contra el decret de pobresa energ¨¨tica de la Generalitat. Les desenes de milers de fam¨ªlies que se n'haguessin beneficiat aquest hivern ho apreciarien, sense perjudici per a ning¨². A no ser, ¨¦s clar, que Espanya sigui una unitat de dest¨ª en la hipot¨¨rmia dom¨¨stica dels seus ciutadans m¨¦s vulnerables.

Molt em temo, no obstant aix¨°, que quan els jerarques del PP parlen de ¡°refor?ar la pres¨¨ncia de l'Estat a Catalunya¡± pensen en altres coses. A fer m¨¦s nodrides i visibles les dotacions de la Policia Nacional i de la Gu¨¤rdia Civil; activar c¨¨l¡¤lules policials secretes, intoxicacions i guerres brutes contra l'independentisme; potenciar des de les zones fosques de l'aparell estatal tota mena d'iniciatives unionistes; amena?ar, multar i processar. ?s el que caldria anomenar la ¡°f¨®rmula Llanos de Luna¡±, que tants ¨¨xits ha recollit ja i tantes tardes de gl¨°ria ens reserva encara.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.