Milers de persones demanen reformes als EUA contra la viol¨¨ncia policial

L'onada d'indignaci¨® per la viol¨¨ncia policial als Estats Units, que els ¨²ltims mesos s'ha cobrat la vida de cinc afroamericans, i contra un sistema judicial que castiga determinades minories va arribar aquest dissabte a la capital, Washington, on milers de persones es van manifestar en un ambient festiu cap al Capitoli en demanda de reformes. La protesta de Washington no va ser l'¨²nica. En ciutats com Nova York i San Francisco tamb¨¦ estaven convocades concentracions com a culminaci¨® de l'anomenada Setmana de la Indignaci¨®.

La protesta de Washington, encap?alada per la vella gu¨¤rdia d'organitzacions de drets civils com la National Action Network del reverend Al Sharpton, la Black Women¡¯s Round Table, la National Association for Advancement of Colored People o la National Urban League, no es va dirigir cap a un Capitoli buit. El Senat estava treballant aquest dissabte, per vegada primera aquest any, ja que divendres no va aconseguir aprovar la llei pressupost¨¤ria.

Les demandes dels indignats (la reforma del gran jurat, investigacions federals independents quan l'encausat sigui un policia, m¨¦s formaci¨® dels policies, control de la feina dels fiscals, entre d'altres) van trobar ress¨°, per tant, entre els senadors reunits.

En un lloc principal entre els manifestants es podia veure familiars de les v¨ªctimes m¨¦s recents de la viol¨¨ncia policial: Eric Garner, Michael Brown, Tamir Rice, Akai Gurley i Trayvon Martin. En els dos primers casos, la decisi¨® del gran jurat de Staten Island (Nova York) i Ferguson (Missouri) d'exculpar els policies responsables va causar una onada d'indignaci¨® que ha arribat a tot el pa¨ªs. Aquest dissabte, desenes d'autobusos procedents de Nova York, Nova Jersey, Delaware, Maryland, Carolina del Nord, Florida i altres Estats van contribuir al car¨¤cter multitudinari de la marxa.

S¨®c aqu¨ª pel meu n¨¦t, ja que em fa por el que li pot passar quan sigui un adolescent¡±

¡°S¨®c aqu¨ª pel meu n¨¦t, ja que em fa por el que li pot passar quan sigui un adolescent. La policia ha d'estar m¨¦s ben entrenada per tractar amb persones de diferents races i no utilitzar les armes amb tanta facilitat. Ells s¨®n els que han de protegir¡±, comenta a EL PA?S Joy Bailey, una ¨¤via afroamericana de Washington DC.

Michelle Mutisya, estudiant negra del Montgomery Community College, lamenta el que est¨¤ passant: ¡°Sembla que h¨¤gim retrocedit cent anys. Hem d'avan?ar, canviar el sistema i que la policia respongui de les seves accions¡±. Prop d'ella, Peter Roberts, jubilat blanc de Maryland, considera que ¡°per canviar primer han de canviar els cors. Es necessita lideratge i que els pol¨ªtics donin la cara¡±.

L'objectiu de la manifestaci¨® era demanar una reacci¨® del Congr¨¦s i del Departament de Just¨ªcia davant el que es considera una policia massa violenta, paramilitaritzada i un sistema judicial condescendent amb ella. Si la llei de drets civils, la llei de drets de vot i la llei d'habitatge just es van aprovar totes als anys seixanta en resposta a una demanda racial, amb la comunitat afroamericana com a gran protagonista, en aquest cas la protesta ¨¦s molt m¨¦s transversal. Manifestants de tota ra?a i condici¨® han pres el centre de moltes ciutats del pa¨ªs en un fenomen global i sense filiacions pol¨ªtiques. La protesta de Washington n'¨¦s un exemple.

Un estudi indica que set de cada deu nord-americans ha com¨¨s algun delicte sense saber-ho

¡°La persist¨¨ncia d'un racisme profund i la consci¨¨ncia creixent que les demandes dels negres necessiten canvis estructurals han generat una nova fase de resist¨¨ncia blanca al nord i al sud¡±, va dir el reverend Martin Luther King fa 47 anys. Avui, el 2014, molts dels concentrats a Washington i en altres ciutats creuen que s'est¨¤ vivint un moment similar. ?s el que qualifiquen com a Estat 51 de la Uni¨®, l'Estat de la Negaci¨®. Per aquest motiu la protesta, anomenada "Just¨ªcia per a tothom", tenia els legisladors de Washington com a objectius.

Recentment, i com a resposta al que va passar a Ferguson i Nova York, el president Obama va anunciar un grup de treball que elaborar¨¤ un informe amb recomanacions de reformes concretes en 90 dies. Aix¨ª mateix, va prometre fons federals perqu¨¨ 50.000 policies actu?n amb c¨¤meres. No obstant aix¨°, el Capitoli continua sense llan?ar cap iniciativa.

Dijous passat va haver-hi una protesta dels treballadors negres del Congr¨¦s. Personal de les Cambres, assistents de legisladors i fins i tot alguns congressistes es van congregar a les escales de la Cambra de Representants i van al?ar les mans per cridar ¡°no puc respirar¡±, la ja hist¨°rica frase pronunciada fins a onze vegades per Eric Garner abans de morir asfixiat aquest estiu quan era detingut per la policia.

L'expresident Bill Clinton, en relaci¨® amb els fets, va plantejar dues q¨¹estions en una entrevista al canal en espanyol de la CNN. ¡°La primera q¨¹esti¨® ¨¦s si la llei va fer el correcte. L'altra ¨¦s com podem millorar les relacions en aquest pa¨ªs entre la policia i la comunitat¡±.

Clinton va afegir: ¡°A Ferguson, si l'agent no s'hagu¨¦s sentit obligat a anar darrere del jove i disparar-li, seria viu. A Nova York, la policia va actuar amb una clau prohibida contra un home amb sis fills i malalt que venia cigarrets. Hauria d'haver estat multat. Tot aix¨° significa que tenim molta feina per fer¡±.

L'expresident dem¨°crata va concloure la seva intervenci¨® amb una reflexi¨® molt comuna aquests dies: ¡°El problema ¨¦s quan les persones pensen que les seves vides i les dels seus fills no importen, que s¨®n d'un sol ¨²s, com un tovall¨® de paper despr¨¦s d'un esmorzar en un restaurant. Hem de fer que la gent senti que les seves vides importen¡±.

La protesta de Washington, com la majoria de les que s'han celebrat durant les ¨²ltimes setmanes, amb l'excepci¨® de Ferguson, va disc¨®rrer de forma pac¨ªfica. La indignaci¨® no ¨¦s nom¨¦s racial. ?s, m¨¦s aviat, un q¨¹estionament d'un sistema disfuncional en un pa¨ªs en el qual 90 de cada 100 persones t¨¦ alguna arma, els morts ¡°justificats¡± a les mans de la policia se sumen per centenars i on el Codi Penal ha adquirit unes dimensions desproporcionades.

Segons una investigaci¨® de la Rutgers University, el 70% dels nord-americans ha com¨¨s algun delicte sense saber-ho. Segons la Heritage Foundation, els penals han passat de 3.000 el 1980 a 4.450 el 2008, una l¨ªnia que continua amb un nou delicte per setmana, motiu pel qual el sistema envia tanta gent a pres¨® (m¨¦s de dos milions, el 25% de la poblaci¨® carcer¨¤ria mundial).