Catalu?a amb enya

En totes les redaccions informatives on he treballat, en un moment o altre s¡¯estableix una conversa ¨Crarament deriva en discussi¨®¨C sobre per qu¨¨ coi, en catal¨¤, de Cuenca n¡¯hem de dir Conca, que per qu¨¨ ho hem de traduir si all¨¤ en diuen Cuenca. Dic ara Conca per¨° podria valer qualsevol altre top¨°nim, especialment espanyols. A fi d¡¯evitar enfilar-se en debats massa elaborats o filol¨°gicament est¨¨rils, el millor ¨¦s citar el nom d¡¯alguna ciutat estrangera, com ara T¨°quio, per adduir un exemple que aplaqui el conat de mot¨ª. ?Si f¨¦ssim Cuenca, haur¨ªem de dir T¨°quio en japon¨¨s, o Moscou en rus?, els pots dir. Davant d¡¯un argument d¡¯un pes tal, tothom admet de dir-ne Conca.

Si f¨¦ssim Cuenca, haur¨ªem de dir T¨°quio en japon¨¨s, o Moscou en rus

Anomenem top¨°nims les paraules que es refereixen a un nom de lloc. De manera natural, la llengua genera top¨°nims per als llocs que cauen dins del propi domini ling¨¹¨ªstic (Olot, Figueres, Orpesa...), per¨° tamb¨¦ en produeix per referir llocs del m¨®n m¨¦s enll¨¤ del propi domini, i ¨¦s en aquest cas que els ling¨¹istes parlem d¡¯ex¨°nims. Conca, T¨°quio i Moscou, per exemple, s¨®n ex¨°nims. En l¨ªnies generals, quan fem refer¨¨ncia a un lloc del m¨®n sempre hem d¡¯emprar l¡¯ex¨°nim corresponent, en cas de tenir-ne, perqu¨¨ no deixen de ser paraules que la mateixa llengua ha generat, i amb elles sempre serem molt m¨¦s entenedors. Nova York, Pequ¨ªn, Seg¨°via, Londres, Berl¨ªn, Estocolm, Gr¨¨cia, s¨®n les formes que hem d¡¯usar quan ens referim a aquestes localitats, i malfieu-vos sempre d¡¯aquells que utilitzen les versions originals si no ¨¦s que hi compartiu la bona dosi de petul¨¤ncia (?me¡¯n vaig a Firenze, i tal...?, ?i jo a London!, o sigui?).

Quan fem refer¨¨ncia a un lloc del m¨®n sempre hem d¡¯emprar l¡¯ex¨°nim

No cal dir que, sovint, l¡¯exist¨¨ncia d¡¯ex¨°nims ¨¦s atzarosa. N¡¯hi ha o no n¡¯hi ha, sense una norma clara que permeti una aplicaci¨® infal¡¤lible. C¨°rdova s¨ª, Ja¨¦n no. C¨¤ceres s¨ª, Badajoz no. Zamora no, Lle¨® s¨ª, i de casos aix¨ª en podr¨ªem trobar m¨¦s en geografies tant properes com llunyanes. Moltes ciutats espanyoles en tenen, com totes les comunitats aut¨°nomes, tret de La Rioja. Tamb¨¦ tots els pa?sos del m¨®n, per¨° no pas totes les capitals, nom¨¦s les que, d¡¯alguna manera, han generat una tradici¨® en catal¨¤ que ha fet que aquests mots hi hagin arrelat, com passa amb la majoria de capitals europees. Tamb¨¦ en tenen bona part de les grans regions d¡¯Europa, com Baviera, Bretanya, Cornualla, Llombardia o Als¨¤cia. Dependr¨¤ del pes que aquestes zones hagin agafat al llarg de la hist¨°ria perqu¨¨, des d¡¯aqu¨ª, ens haguem fet aquell lloc una mica nostre i l¡¯haguem adaptat a la nostra manera de dir. En canvi Liechtenstein, per molt parad¨ªs de fortunes catalanes que sigui, no ha mutat en forma pr¨°pia.

I Catalunya no ¨¦s un lloc qualsevol. Una mica tamb¨¦ hem pintat alguna cosa des d¡¯aquest rac¨® de m¨®n, n¡¯hem fet de ben grosses, i aix¨° es reflecteix, precisament, en els ex¨°nims que la resta de lleng¨¹es han generat per referir-se a nosaltres. I de la mateixa manera que nosaltres emprem els termes catalans per referir-nos a ells, inversament, des d¡¯aquestes lleng¨¹es, el que han de fer ¨¦s emprar els propis ex¨°nims, en tant que paraules de la seva llengua. ?s m¨¦s, diria que no hi ha cap altra llengua al m¨®n que faci servir, per parlar de Catalunya, la forma catalana, com si aqu¨ª f¨®ssim un Liechtenstein de pa sucat amb oli: Catalogne, Catalonia, Katalonien, Catalonien, Katalunia, Katal¨®nia, Catalogna, Catalonha, Cataloni?, Catalunha, Katalonya. I ¨¦s clar, Catalu?a amb enya.

Tractar una llengua amb respecte no ¨¦s emprar, per quedar b¨¦, una s¨¨rie de mots que actu?n de consol

?s conegut el debat sobre si els mitjans que escriuen en castell¨¤ han d¡¯emprar o no el top¨°nim catal¨¤, Catalunya, o b¨¦ l¡¯ex¨°nim propi, ¨¦s a dir Catalu?a, i aquest diari ¨¦s un bon exemple de la tria de la segona opci¨®. Perqu¨¨, en principi, no n¡¯hi hauria d¡¯haver cap altra; aix¨° no ¨¦s com dir-se Josep Llu¨ªs i que et diguin Jos¨¦ Luis. Tractar una llengua amb respecte no ¨¦s emprar, per quedar b¨¦, una s¨¨rie de mots que actu?n de consol. Fer aix¨° ni tan sols ¨¦s actuar amb defer¨¨ncia. ?s fer-ho amb condescend¨¨ncia. ?s tustar-nos una mica l¡¯espatlla. ?s tractar-nos com una llengua petita. ?s la fiscal en cap dient que ja ha dit bon dia. Tractar l¡¯aran¨¨s amb respecte no ¨¦s escriure Valh d¡¯Aran, sin¨® escriure Vall d¡¯Aran i encaixar amb naturalitat que ells escriguin Catalonha.