D¡¯elusi¨® tamb¨¦ es viu

Va prosseguir la interminable desfilada d'experts a la comissi¨® contra el frau del Parlament. A fora, al parc, tamb¨¦ era hivern i les butaques de la Sala de Grups van comen?ar a enfonsar-se com un record. Els qui van compar¨¨ixer aquest dilluns 15 van ser els senyors Joan-Francesc Pont Clemente, Luis Manuel Alonso Gonz¨¢lez (els dos catedr¨¤tics de Dret Financer i Tributari de la UB i tots dos proposats per CiU) i el senyor Carles Rami¨® (catedr¨¤tic de Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques i Administraci¨® de la UPF, proposat per ERC). Els dos primers van torejar plegats. Van coincidir l'un i l'altre a assenyalar que la repressi¨® dels defraudadors ¨¦s un gest in¨²til i que la societat ¨¦s la culpable (en concret, ¨¦s el model legal el que falla), van coincidir tamb¨¦ a diferenciar entre frau i elusi¨® i van coincidir, sobre aquesta base, en l'exculpaci¨® metaf¨ªsica, que no moral, de l'expresident Jordi Pujol. ?s a dir, en tot el que als convergents els agrada sentir i desitjarien dir.

El professor Pont (barba blanca i baixa, galtes descobertes, com un home just) va utilitzar la terminologia ma?¨°nica (no en va ¨¦s p¨²blicament president del grau 33, cosa que permet als metges examinar les vibracions tor¨¤ciques), i aix¨ª es va referir diverses vegades als principis de llibertat, igualtat, just¨ªcia i pluralisme, va sentenciar que l'altruisme ha de prevaler sobre l'egoisme, va al¡¤ludir a la rep¨²blica ¡°en el millor sentit de la paraula¡± i va assenyalar que ¡°l'¨²nic cam¨ª que hi ha ¨¦s l'obedi¨¨ncia de les lleis¡±. Va tancar la xerrada el professor Alonso amb la conclusi¨® que cal tractar millor les rendes del capital que les rendes del treball, perqu¨¨ si no el capital se'n va.

En la segona part de la sessi¨®, la xerrada del professor Carles Rami¨® va ser clara, precisa i contundent. Va posar la corrupci¨® pol¨ªtica al centre del finan?ament dels partits i va advertir que sobretot era culpa dels pol¨ªtics i no dels funcionaris ni dels empresaris. Va parlar tamb¨¦ dels 30 anys de silenci pujolista i va dir que la corrupci¨® pol¨ªtica que hi ha a Catalunya ¨¦s molt semblant a la que hi ha a Espanya, i que les dues s¨®n ¡°igual de casposes¡± i, en el cas catal¨¤, un greu obstacle si es pret¨¦n construir ¡°un nou pa¨ªs¡±. Alt, sever, rigor¨®s, m¨¦s prop d'Unamuno que de Berlinguer o de Togliatti, el senyor Marc Vidal, fil¨°leg i diputat d'ICV-EUiA, es va lamentar que no li publicaven els articles als diaris (no hi ha gens m¨¦s malenconi¨®s que un fil¨°leg no publicat), i va instar el professor Rami¨® al fet que fos ell qui amb la seva ploma denunci¨¦s d'una vegada aquests silencis, ja que a ell l'han publicat sempre i amb freq¨¹¨¨ncia.

En el torn corresponent al grup de Ciutadans, el senyor Carlos Carrizosa (ulleres amb cordill, aire de sastre nocturn que repassa el teixit social), va renyar el grup popular pel cas B¨¢rcenas?per¨° a continuaci¨® va coincidir amb el seu portaveu en el significat tan va que promet l'expressi¨® ¡°nou pa¨ªs¡±. Com si una mica d'aquells trenta anys de silenci encara sur¨¦s al Parlament, es va tancar la sessi¨® amb una sensaci¨® de tristesa i buit. Seguia l'hivern al parc. Per alegrar els cors, aquella rumba dels Chichos que deia: ¡°Porque todo lo que piensas t¨² / Son elusiones, qu¨¦ m¨¢s me da / Son elusiones, y as¨ª nac¨ª...¡±.