¡°El CCCB no ha de posicionar-se en el debat sobiranista¡±

El periodista i escriptor Vicen? Villatoro (Terrassa, 1957) ¨¦s, des de fa tres setmanes, el nou director del Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona (CCCB), un dels transatl¨¤ntics culturals de la ciutat, que el 2014 ha fet 20 anys. El nomenament es va fer l'endem¨¤ que el seu antecessor, Mar?al Sintes, anunci¨¦s que abandonava el c¨¤rrec un any abans d'esgotar el mandat. Villatoro, director general de Promoci¨® Cultural (1997-2000), director general de la Corporaci¨® Catalana de R¨¤dio i Televisi¨® (2002-2004), diputat de CiU al Parlament (1999-2002) i director de l'Institut Ramon Llull (2010 i 2013), ¨¦s habitual en tert¨²lies i col¡¤labora en diversos diaris.

Pregunta.?Pensava que arribaria a dirigir el CCCB?

Respuesta. Mai he planificat la meva vida laboral, les coses arriben per la seva pr¨°pia din¨¤mica.

P. Qu¨¨ diria als que asseguren que el seu c¨¤rrec ¨¦s pol¨ªtic?

R. Ni ¨¦s pol¨ªtic ni ¨¦s t¨¨cnic, crec que la gesti¨® cultural no ¨¦s tecnocr¨¤tica, ¨¦s una cosa que t¨¦ a veure amb el m¨®n de les idees, amb les posicions personals i les visions del m¨®n. ?s un c¨¤rrec amb transcend¨¨ncia pol¨ªtica, per¨° no em considero un funcionari pol¨ªtic. Arribo aqu¨ª amb una traject¨°ria personal, amb unes idees sobre el m¨®n que s¨®n expl¨ªcites, que estan signades, i aix¨° ho interpreto com una virtut. A mi m'agradaria que alg¨² que ocup¨¦s un c¨¤rrec com aquest tingu¨¦s unes idees, saber qu¨¨ pensa.

P. ?s cert que l'equip del centre va demanar un concurs real?

R. Un concurs presenta avantatges, transpar¨¨ncia i estabilitat, per¨° com a concepte evoca la tecnocr¨¤cia. La cultura t¨¦ un component d'idees, aplicar nom¨¦s criteris t¨¨cnics ¨¦s reduccionista.

P. No va deixar el 2013 l'Institut Ramon Llull per escriure?

R. S¨ª, i he acabat la novel¡¤la en la qual he treballat set anys dedicant-li el 100% del temps. Si fa sis mesos m'haguessin demanat que dirig¨ªs el CCCB, hauria dit que no.

No em considero un funcionari pol¨ªtic. Arribo aqu¨ª amb una traject¨°ria personal¡±

P. Quines seran les l¨ªnies generals del CCCB a partir d'ara?

R. Pot semblar estrany, per¨° ¨¦s la continu?tat. Aquest ¨¦s un centre sobre la interpretaci¨® del present, de manera que canvia cada dia. Tinc les meves pr¨°pies l¨ªnies que, sense ser revolucion¨¤ries, tenen un punt de novetat. Respecto molt el Pla director 2012-2106, per¨° s'ha de revisar, perqu¨¨ les coses canvien cont¨ªnuament.

P. Tindr¨¤ vocaci¨® internacional o m¨¦s localista?

R. Ni una cosa ni l'altra. Si fos nom¨¦s local seria provincial i si fos internacional no tindria arrels. El tema ¨¦s com relacionar l'escala local amb la universal. Nosaltres hem d'explicar el m¨®n des d'aqu¨ª, explicar coses que li interessen a tothom. No crec que el CCCB hagi de fer un debat sobre el proc¨¦s sobiranista, sobre ¡°independ¨¨ncia s¨ª o no¡±, aix¨° ¨¦s per als diaris, on jo ho faig de manera apassionada, per¨° el CCCB no s'ha de posicionar sobre aquesta q¨¹esti¨®. S¨ª que ha plantejar temes com la crisi de l'Estat naci¨®, de la qual Catalunya seria un exemple. El CCCB ha de ser un lloc de s¨ªntesi, un lloc que il¡¤lumini espais invisibles.

P. Com est¨¤ la relaci¨® amb el seu ve¨ª, el Macba?

R.?Nom¨¦s duc tres setmanes..., est¨¤ a l'horitz¨®. Tinc clar que la relaci¨® ha de ser conceptual i espacial. ?s curi¨®s que despr¨¦s de 20 anys aquest tema estigui per fer. No ¨¦s que s'hagi fet malament, per¨° tampoc b¨¦, sin¨® que no s'ha fet a altura global. ?s fruit dels temps que corren, un efecte col¡¤lateral de la crisi que ha alimentat l'esperit cooperatiu, que ha fet antiest¨¨tic el fet de no col¡¤laborar.

P.?El CCCB t¨¦ la posici¨® que es mereix a la ciutat?

R.?No s¨¦ si la que es mereix, per¨° si que crec que t¨¦ un espai espec¨ªfic que ha aconseguit al llarg dels anys. Felicito Josep Ramoneda, perqu¨¨ ning¨² donava un duro pel CCCB quan va n¨¦ixer fa 20 anys, per¨° ell li va donar sentit al projecte. Els nous equipaments que han nascut des de llavors no li han retallat el per¨ªmetre.

Si el CCCB estigu¨¦s dedicat nom¨¦s a all¨° local seria provincial¡±

P. Com valora que La Caixa hagi nomenat Ramoneda director de l'Espai d'Humanitats, per reflexionar sobre la societat actual?

R. Em sembla fant¨¤stic. Si jo fos La Caixa seria unes de les persones en les quals hauria pensat.

P. El CCCB continua sent un instrument inc¨°mode per CiU?

R. Ja no ¨¦s un instrument inc¨°mode. Va haver-hi moments en els anys 90, en qu¨¨ la guerra freda tenyia la vida cultural; el m¨®n socialista tenia el monopoli de la ciutat i el convergent el de la naci¨®. S'aplicaven judicis i prejudicis, per¨° fa, almenys una d¨¨cada, des que Maragall ho va governar tot, que aix¨° s'ha superat. Molts dels que van protagonitzar aix¨° ja no hi s¨®n i els que quedem considerem que ja no t¨¦ sentit.

P. La crisi afecta el CCCB?

R. El mateix que a d'altres centres, per¨° ¨¦s menys dram¨¤tic per la pr¨°pia solv¨¨ncia de la instituci¨® majorit¨¤ria, la Diputaci¨® de Barcelona. El pressupost aquest any tornar¨¤ a ser de nou milions d'euros, per la qual cosa no es posa en perill el model, encara que s'han de buscar noves fonts de finan?ament, ja que nom¨¦s el 10% s¨®n ingressos propis. Hi ha un debat intern, no de reduir activitats, sin¨® concentrar-les i racionalitzar-les, perqu¨¨ hi ha acumulaci¨® i contracci¨® entre algunes. Quant als visitants, aquest any se superaran els 300.000 de l'¨²ltim any. Estem treballant en com incloure les visites no presencials, que cada vegada en s¨®n m¨¦s.

P.?Nom¨¦s t¨¦ contracte per un any?

R. S¨ª, un any prorrogable. En un tema administratiu que fins i tot ¨¦s sa. Falta menys d'un any per a les eleccions. ?s antiest¨¨tic que en vig¨ªlia d'eleccions es fitxi alg¨² per quatre anys. La meva idea ¨¦s estar-hi quatre anys, un per¨ªode raonable, d'aqu¨ª vuit anys ja ser¨¦ molt gran i no veig b¨¦ la perpetuaci¨® en els c¨¤rrecs.

P. El seu nou c¨¤rrec li deixar¨¤ temps per escriure?

R. S'escriu sempre. No tot ¨¦s agafar la ploma i escriure.

P. El seu ¨²ltim llibre, Un home que se'n va, ha estat un viatge introspectiu cap al m¨®n personal. Ha estat un alliberament?

R. No crec en la funci¨® terap¨¨utica de l'escriptura. La literatura no guareix les ferides, les remou. No vaig patir, per¨° no ¨¦s un alliberament, ni un deure amb el meu avi ni amb els emigrants andalusos, era un projecte literari, res m¨¦s.