Carlos Barral: contra Catalunya?

Pels diaris m'assabento que la setmana passada es va clausurar l'Any Carlos Barral, em penso que organitzat per l'Ajuntament de Calafell, amb motiu dels 25 anys de la seva defunci¨®. Fins ara no he tingut coneixement de la celebraci¨® de l'Any Barral. De les commemoracions que se solen celebrar sobre figures destacades per la seva personalitat, per l'empremta que han deixat rere seu, un acostuma a assabentar-se'n quan comencen. En el cas de Barral ha estat diferent: s'ha donat a con¨¨ixer el dia que acabava. Per qu¨¨?

Carlos Barral, tan destacat en el m¨®n literari, era sens dubte at¨ªpic, peculiar i original, en certa manera ¨²nic. I ho ha estat fins i tot en l'homenatge que li han dedicat les autoritats del mariner poble de Calafell, a la prov¨ªncia de Tarragona (no recordo el nom de la comarca a qu¨¨ pertany). Efectivament, ens assabentem del dia final de la commemoraci¨® per¨° no del dia en qu¨¨ va comen?ar: alguna cosa realment estranya. Esperem que els actes celebrats en la seva mem¨°ria, encara que sigil¡¤losos, hagin estat a l'altura del personatge.

Barral s'ho mereixia. Un poble com Calafell, exemple dels desastres urban¨ªstics en l'¨¨poca del desarrollismo, va ser posat al mapa literari per Carlos Barral, un individu que convidava a la seva petita i bell¨ªssima casa davant del mar, conservada amb afecte, cura i sacrifici, a una pl¨¨iade d'escriptors, artistes i editors de tot el m¨®n. Calafell ha passat a la hist¨°ria de la literatura gr¨¤cies a Carlos Barral.

Calafell ha passat a la hist¨°ria de la literatura gr¨¤cies a Carlos Barral

No ¨¦s Cadaqu¨¦s ni Tossa ni Sitges, de cap manera ¨¦s un poble de postal, com se sol dir, sin¨® descaradament horrible per la seva arquitectura, per¨° amb una platja espl¨¨ndida, gran i c¨°moda, davant d'un tros de mar envejable i ja a la part sud, propera a la ve?na Sant Salvador, un rac¨® dotat d'una tendra humanitat, amb la casa de Carlos i Yvonne, el restaurant de Lucy i, una mica m¨¦s avall, el bar La Espineta, inoblidable, amb l'efica? i elegant Ivonnette esmer?ant-se darrere de la barra, servint tequila al Cuervo mentre Pilar, Emilia, Fuen i Lola estaven fent una passejada davant del mar o jugant una partida de p¨°quer. Aquest ¨¦s almenys el meu record d'uns anys molt feli?os, ja llunyans, encara entranyables.

Doncs b¨¦, l'Ajuntament de Calafell ha retut homenatge al poeta, escriptor i editor, en l'ordre que vulgueu, Carlos Barral. Potser un homenatge carrincl¨® en extrem, no ho s¨¦, no me'n vaig assabentar, per¨° els representants del municipi li han reconegut i agra?t la seva tasca. Per¨° la cultura oficial catalana, amb la seva conselleria al capdavant, l'ha ignorat i amb ra¨®: Barral no ¨¦s cultura catalana, Barral ¨¦s cultura espanyola. No entra dins de les meves compet¨¨ncies, deuen haver dit.

Barral no tenia la voluntat de ser catal¨¤, ni tan sols sabia qu¨¨ significava aix¨°

No crec que les cultures tinguin p¨¤tria. La cultura ¨¦s all¨° que l'home afegeix a la natura. Com va dir alg¨², el que no ¨¦s naturalesa ¨¦s cultura. La cultura, per tant, la fan els homes, no els pa?sos, o les nacions o els estats, siguin els que siguin. Per¨° ens hem mal acostumat a adjectivar la paraula cultura amb una denominaci¨® geogr¨¤fica: cultura catalana, cultura espanyola, cultura francesa o japonesa. Donem-ho per bo; en tot cas serveix a efectes pedag¨°gics i administratius.

Barral havia nascut a Catalunya, tota la seva vida l'havia passat a Catalunya, parlava en castell¨¤ i en catal¨¤, a m¨¦s d'altres lleng¨¹es, la seva editorial era a Barcelona, era un editor conegut a tot Europa, promovia trobades liter¨¤ries, escrivia en castell¨¤ per¨° tamb¨¦ va publicar un llibre en catal¨¤ sobre la costa de Catalunya vista des del mar, amb prodigioses fotografies de Xavier Miserachs. Era catal¨¤? No, perqu¨¨ no era dels nostres. A m¨¦s de tot aix¨°, Barral no tenia la voluntat de ser catal¨¤, ni tan sols sabia qu¨¨ significava aix¨°; a mi tamb¨¦ em passa. ?s catal¨¤ aquell que viu i treballa a Catalunya¡­ i t¨¦ la voluntat de ser catal¨¤. Barral no complia aquesta ¨²ltima condici¨®. Per qu¨¨ se li deu un homenatge, per qu¨¨ recordar-lo, qu¨¨ aporta a la construcci¨® nacional? Res. Ning¨² deu pensar en ell.

I, malgrat aix¨°, molta gent al m¨®n pensa en Carlos Barral, en la seva Biblioteca Breve, en els seus tres volums de mem¨°ries, fins i tot potser n'hi ha que entenen la seva poesia, tan cr¨ªptica. Molta gent al m¨®n pensa en la seva hospitalitat de gran senyor arru?nat, en la seva col¡¤laboraci¨® amb els moviments antifranquistes, en la seva gran cultura cl¨¤ssica, moderna i contempor¨¤nia. Molta gent al m¨®n pensa en els seus amics de generaci¨® liter¨¤ria, en Castellet, en els germans Goytisolo, en Jaime Gil de Biedma, en Gabriel i Joan Ferrater, en Jaime Ferr¨¢n, fins i tot alguns recorden a Alfonso Costafreda i fins i tot Jorge Folch. Per¨° sembla que la Generalitat que ens governa oblida aquesta generaci¨® perqu¨¨ el seu record no ajuda a la construcci¨® nacional.

Ha passat l'Any Barral i no ens n'hem assabentat. Nom¨¦s hem recordat que durant 300 anys Espanya ha sotm¨¨s Catalunya. Quines coses! Potser Barral va ser un opressor perqu¨¨ va editar en castell¨¤.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional.