El fiasco en les privatitzacions llastra les finances de la Generalitat

El juny de 2011, en plena crisi de l'euro, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va?anunciar davant de 321 inversors internacionals un pla de privatitzacions amb el qual pensava ingressar un m¨ªnim d'1.850 milions d'euros fins a 2014. La necessitat de reduir el d¨¨ficit p¨²blic va fer que el Govern catal¨¤ elev¨¦s aquest llist¨® fins als 3.400 milions, dels quals 2.318 milions haurien d'haver-se tancat aquest any. Una vegada ven?ut aquest termini de quatre anys, les vendes de patrimoni p¨²blic i les concessions ascendeixen a 2.000 milions d'euros, encara que aquesta xifra es pot veure rebaixada depenent del final del proc¨¦s judicial de l'operaci¨® d'Aig¨¹es Ter-Llobregat (ATLL). L'Executiu d'Artur Mas ha hagut de sentir aquesta setmana el retret gaireb¨¦ un¨¤nime de tota l'oposici¨® pel fiasco d'aquesta venda i per les sucoses plusv¨¤lues que ha obtingut el principal soci de Tabasa en vendre la seva part de l'empresa.

La primera empresa p¨²blica que la Generalitat va oferir al mercat va ser la d'ICF-Equipaments, una filial de l'Institut Catal¨¤ de Finances que constru?a i explotava equipaments p¨²blics, especialment escoles. L'adjudicatari havia de posar un m¨ªnim de 49 milions pel 51% de la societat i assumir un deute de 350 milions. La privatitzaci¨® no va arribar a materialitzar-se mai i l'empresa es va fusionar amb la constructora p¨²blica Gisa.

Les dues operacions seg¨¹ents van ser les de Tabasa, la societat que administra dels t¨²nels de Vallvidrera i el Cad¨ª, i ATLL, que gestiona l'aigua en alta a l'¨¤rea metropolitana de Barcelona. Les privatitzacions es van tancar el 2012, gaireb¨¦ en el temps de descompte per poder contenir els n¨²meros vermells de les arques p¨²bliques d'aquest any. El resultat de les dues vendes ha posat en dubte la destresa de l'Administraci¨® en aquests processos. ¡°Les privatitzacions ja s¨®n t¨¨cnicament complexes, de manera que no ¨¦s aconsellable fer-ho de forma precipitada. Cal con¨¨ixer el mercat, el valor de l'empresa que s'ha de vendre i les empreses que estan disposades a adquirir-la. Aquests estudis l'Administraci¨® no els t¨¦ per la m¨¤. Per¨° a m¨¦s, ha fallat en aspectes jur¨ªdics fonamentals, en qu¨¨ s¨ª que t¨¦ molta experi¨¨ncia¡±, assegura Carles Rami¨®, professor de Gesti¨® P¨²blica de la Universitat Pompeu Fabra. Tamb¨¦ el Govern central s'ha vist obligat, per exemple, a suspendre la privatitzaci¨® parcial d'AENA davant les difer¨¨ncies entre ministeris i els problemes amb el contracte amb l'auditor.

La venda d'ATLL va desfermar des del primer segon una guerra?als tribunals entre els dos grups que la van disputar: Agbar i el consorci liderat per Acciona i el banc brasiler BTG Pactual. L'empresa es va adjudicar en una operaci¨® valorada en 1.047 milions d'euros al segon grup malgrat que l'?rgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC), dependent de la mateixa Generalitat, resolgu¨¦s que el consorci d'Acciona s'havia adjudicat el concurs malgrat no complir el plec de condicions pel que fa al calendari d'inversions. Despr¨¦s de diverses trasbalsos judicials, la Generalitat ha decidit constituir la Mesa de contractaci¨® per revocar aquest contracte i donar-l'hi a Agbar o b¨¦ convocar un altre concurs.

Fonts de l'operaci¨® sostenen que l'Executiu catal¨¤ haur¨¤ de retornar 300 milions que va ingressar al desembre de 2012 i les inversions fetes des d'aleshores per Acciona. No obstant aix¨°, queda en suspens la indemnitzaci¨® global que podrien demanar els encara accionistes d'ATLL. Malgrat que els grups de l'oposici¨® van reclamar explicacions d'aix¨° al Govern catal¨¤ amb insist¨¨ncia durant el ple del Parlament d'aquesta setmana, l'Executiu catal¨¤ va continuar sense respondre-hi. Els adjudicataris d'aquesta empresa, no obstant aix¨°, han mantingut sempre que la Generalitat es va comprometre a compensar-los si els tribunals tombaven la concessi¨®.

La Generalitat va preveure ingressar 2.318 milions enguany per privatitzacions; nom¨¦s

El banc portugu¨¨s va ser advertit en diverses ocasions pels auditors dels seus comptes sobre la incertesa de l'operaci¨® d'ATLL. No obstant aix¨°, en l'¨²ltima mem¨°ria de l'entitat, del tercer trimestre d'aquest any, BTG Pactual va afirmar tenir ¡°drets legals i contractuals¡± per ¡°obtenir compensacions¡± en cas d'una fallada contr¨¤ria definitiva. ¡°L'arranjament va ser confirmat per una carta del Govern de la Generalitat datat el 5 de juliol de 2013, indicant que en cas que els resultats del proc¨¦s es cancel¡¤lessin, el consorci seria compensat per danys¡±, la qual cosa inclou taxes de concessi¨® i inversions realitzades.

El banc portugu¨¨s tamb¨¦ es va vendre el mes passat la seva participaci¨® a Tabasa ¡ªparticipada tamb¨¦ per Abertis¡ª per 146,5 milions d'euros al fons de capital de risc Ardian, la qual cosa li permetia aconseguir una plusv¨¤lua del 125% en menys de dos anys. L'oposici¨® aquesta setmana va retreure al Govern catal¨¤ que la quantia de la indemnitzaci¨® sembla indicar que es va malvendre l'empresa p¨²blica. ¡°O b¨¦ hi ha una expectativa de millora substancial en el flux de vehicles o b¨¦ es va malvendre. Res indica que la situaci¨® estigui molt millor que fa dos anys, per la qual cosa probablement es va malvendre¡±, assegura Agust¨ª Colom, professor de Teoria Econ¨°mica de la Universitat de Barcelona.

La Generalitat va preveure als Pressupostos per aquest any privatitzacions per 2.318 milions d'euros. L'Executiu de Mas fins ara nom¨¦s ha pogut tancar operacions per 311,6 milions d'euros mitjan?ant la venda d'immobles, la qual cosa representa nom¨¦s el 13,4% del previst i allunya la consecuci¨® de l'objectiu de d¨¨ficit, que l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal assegura que podria acabar per sobre del 2% del PIB.

El frac¨¤s d'aquest any s'explica perqu¨¨ la Generalitat no ha pogut tancar l'operaci¨® amb la qual volia traspassar un paquet de depuradores a l'?rea Metropolitana de Barcelona, la qual cosa li hauria perm¨¨s ingressar 800 milions d'euros. Fonts de l'Executiu descarten que es pugui culminar el trasp¨¤s abans d'acabar l'any. ¡°Tot aix¨° hauria de fer-los veure que el millor ¨¦s parar. El mercat ha guanyat massa. No es pot dir que aquests processos permeten que les empreses vinguin a Catalunya a fer negocis, perqu¨¨ es tracta de patrimoni de tots¡±, lamenta Rami¨®.

La Generalitat ha estat especialment activa en la venda d'immobles, cosa que li ha perm¨¨s ingressar 578 milions d'euros. No obstant aix¨°, molts han estat col¡¤locats a inversors amb un important descompte respecte al preu inicial. Per exemple, la seu de Medi ambient, es va acabar venent un 37% m¨¦s barata que quan va sortir al mercat, i la Casa Bur¨¦s, amb un 28%. Alguns dels compradors, com Axa Real Estate, recuperaran la seva inversi¨® en poc m¨¦s de deu anys nom¨¦s amb els lloguers que haur¨¤ d'abonar-los el Govern de la Generalitat.