Podem i el sobiranisme, units pel discurs

S¨®n les dotze, l¡¯hora de comen?ar el m¨ªting de Pablo Iglesias, i la cua fa la volta al centre d¡¯esports de la Vall d¡¯Hebron. Al recinte ja no hi cap ni una agulla. Podrien haver omplert un pavell¨® el doble de gran. Els c¨¤ntics s¨®n constants, cap en catal¨¤: ¡°Y luego dir¨¦is que ¨¦ramos cinco o seis¡±; ¡°S¨ª se puede¡±, ¡°El pueblo unido, jam¨¢s ser¨¢ vencido¡±. Tamb¨¦ hi ha molts crits a favor d¡¯Iglesias. Hi ha empentes entre els presents per agafar lloc al costat de la porta per on el secretari general far¨¤ acte de pres¨¨ncia. L¡¯audi¨¨ncia despr¨¨n il¡¤lusi¨®, i il¡¤lusi¨® ¨¦s el que ven Podem.

Hi ha tanta excitaci¨® que a difer¨¨ncia dels m¨ªtings dels partits tradicionals, constantment sorgeixen crits espor¨¤dics del p¨²blic. No hi ha l¡¯ordre de les organitzacions amb d¨¨cades d¡¯experi¨¨ncia. Tot ¨¦s nou, potser per aix¨° genera il¡¤lusi¨®. Gemma Ubasart, la telonera d¡¯Iglesias, defineix Podem com ¡°la il¡¤lusi¨® convertida en organitzaci¨®¡±. A partir d¡¯aqu¨ª, el desenvolupament dels discursos no deixa d¡¯establir paral¡¤lelismes amb el missatge de l¡¯independentisme. No nom¨¦s per la reincident crida a la il¡¤lusi¨®, Ubasart tamb¨¦ insisteix amb el cl¨¤ssic lema sobiranista d¡¯escriure la hist¨°ria: ¡°Sentirem amb orgull que vam viure un moment hist¨°ric¡±. Iglesias va m¨¦s enll¨¤: ¡°Podem ¨¦s que tothom pot ser subjecte hist¨°ric del canvi¡±.

Per a l¡¯independentisme, gaireb¨¦ cada dia ¨¦s hist¨°ric. ¡°Vine a fer hist¨°ria¡±, era el lema de la darrera diada. Per als enemics de la casta, el que fan tamb¨¦ ¨¦s hist¨°ric. Per a l¡¯avi que tinc davant, amb el n¨¦t gronxant-se a la falda, l¡¯escena sembla m¨¦s aviat quotidiana. Ell no aplaudeix, nom¨¦s gronxa el nen, que es distreu amb el tel¨¨fon. Als peus hi ha deixat un bric petit de suc de taronja del Dia. La mare del nen aguanta un altre fill encara m¨¦s petit. Que hagin assistit a l¡¯acte diu molt de les esperances que tenen posades en Podem.

Edat m¨¦s elevada que a Madrid

La mateixa esperan?a l¡¯he vista en actes de l¡¯Assemblea Nacional Catalana. La principal difer¨¨ncia ¨¦s l¡¯edat. El sobiranisme mobilitza gent m¨¦s jove. Al m¨ªting de Podem, l¡¯edat ¨¦s elevada, sembla com si s¡¯haguessin aplegat un munt de prejubilats que volen tenir una segona oportunitat, i sobretot volen una oportunitat per als seus fills. L¡¯edat ¨¦s un fet diferencial amb Podem a Madrid, com m¡¯explicava en un reportatge recent el membre de la coordinadora de Podem Madrid Mariano Herranz: a la capital d¡¯Espanya han aconseguit mobilitzar els participants del moviment del 15-M mentre que a Catalunya l¡¯edat ¨¦s m¨¦s alta.

Somriure davant el mateix enemic

Un grup crea una frase amb lletres gegants de porexpan: ¡°El seu odi ¨¦s el nostre somriure¡±. Es refereixen a la casta i als tertulians de la dreta espanyola que Iglesias anomena ¡°caniches rabiosos¡±: Eduardo Inda i Alfonso Rojo. S¨®n els mateixos enemics que t¨¦ l¡¯independentisme m¨¦s actiu. El mateix independentisme que constantment demana que s¡¯ha de respondre al centralisme amb un somriure i bon rotllo.

Els morts i Mandela

L¡¯independentisme vol ser transversal, com ho vol ser Podem. Iglesias a la Vall d¡¯Hebron va deixar clar que ell no vol crear una alian?a de partits d¡¯esquerres: ¡°El poder no t¨¦ por de l¡¯esquerra, el poder t¨¦ por del poble. Som molts m¨¦s que els de dalt¡±. Fins i tot va fer el mateix que van fer l¡¯ANC i ?mnium per mobilitzar el poble el 9-N: fer campanya amb els difunts. Iglesias en concret va donar per fet que V¨¢zquez Montalb¨¢n seria de Podem. El l¨ªder de Podem fins i tot va citar un cl¨¤ssic dels discursos de Converg¨¨ncia o de la CUP: Nelson Mandela.

L¡¯estaca i el passat

El mateix Iglesias sembla un pol¨ªtic d¡¯una altra ¨¨poca. Vestimenta i cua al marge, la seva manera d¡¯interactuar amb el p¨²blic, com l¡¯idolatren i sobretot el llenguatge murri ¨¦s un viatge al passat, als m¨ªtings de Felipe Gonz¨¢lez dels vuitanta. Fer servir pol¨ªticament la il¡¤lusi¨® no ¨¦s una cosa nova, s¡¯ha fet ara i sempre. Fins i tot l¡¯acte de Podem va acabar amb el p¨²blic entonant ¡®L¡¯estaca¡¯, el mateix final que hem vist en actes de l¡¯ANC i del sobiranisme m¨¦s il¡¤lusionat.

Tamb¨¦ podria haver estat un final rod¨® cantar el "A galopar", de Paco Ib¨¢?ez, per¨° segurament a Podem saben que en les aig¨¹es del sobiranisme il¡¤lusionat poden pescar m¨¦s que en les del PSUC Viu.