La crisi duplica la poblaci¨® de classe baixa a Barcelona en set anys

Des que el 2007 va esclatar la crisi econ¨°mica, i malgrat l'auge del turisme i la marca Barcelona,la pobresa s'ha est¨¨s amb for?a a la ciutat. Un efecte que est¨¤ provocant un augment de la bretxa social: els pobres cada vegada s¨®n m¨¦s pobres i els rics m¨¦s rics. Una din¨¤mica que no ha estat aliena a la classe mitjana, part de la qual ha passat a engrossir el grup dels que menys tenen. Segons revela un estudi de l'Ajuntament, un 41,8% dels barcelonins eren de classe baixa el 2013, mentre que set anys abans, quan va comen?ar la crisi, aquest grup representava un 21,7%. La classe mitjana, d'altra banda, ha passat del 58% al 44% en aquest termini de temps. I encara que la classe alta tamb¨¦ ha baixat ¡ªdel 20% al 14%¡ª, els que formen l'anomenada molt alta han crescut notablement i han passat d'un 7,5% a un 10,7%.

El fenomen s'explica per la difer¨¨ncia, cada vegada m¨¦s elevada, en la distribuci¨® de la riquesa. Mentre les rendes del treball i per ajudes socials s'han desplomat pel creixement galopant de l'atur i la duresa de les retallades, Barcelona ha vist com el 2013 es van disparar les rendes de capital per la pujada dels actius financers, beneficis empresarials i cotitzacions bors¨¤ries. Uns canvis que, segons les conclusions de l'estudi, perjudiquen les fam¨ªlies que viuen de les rendes del treball i les que tenen com a ¨²nica entrada de diners el subsidi de la desocupaci¨®, per¨° que han ¡°beneficiat¡± els que tenen rendes de capital. A la caiguda d'ingressos de les classes baixes cal sumar, segons el Consistori, un augment en la pressi¨® fiscal, que ha provocat que els ciutadans amb menys ingressos pateixin proporcionalment una caiguda m¨¦s elevada de la renda disponible.

L'Ajuntament assegura que l'augment de la desigualtat a Barcelona no ¨¦s exclusiu de la ciutat, sin¨® un fenomen ¡°global¡±, fruit d'un ¡°efecte combinat de la globalitzaci¨®, el desenvolupament tecnol¨°gic, i factors econ¨°mics i pol¨ªtics¡±.

Les classes ¡®molt altes¡¯ passen d'un 7,5% a un 10,7% els ¨²ltims set anys

Malgrat que no totes les classes de la ciutat han vist com redu?en els seus ingressos, la renda mitjana per c¨¤pita no ha parat de caure des del 2009, ¨²ltim exercici en qu¨¨ es va registrar un augment. Fa cinc anys la renda familiar disponible per c¨¤pita era de 19.900 euros, mentre que el 2013 va ser de 18.800, un descens d'un 5,5%.

Per¨° el pes de la caiguda dels ingressos l'han rebut els districtes m¨¦s pobres de la ciutat, mentre que els m¨¦s rics aguantaven els efectes de la crisi. Les difer¨¨ncies de renda disponible van tornar a cr¨¦ixer l'any passat. Els ve?ns de Sarri¨¤-Sant Gervasi van disposar llavors de 3,3 vegades m¨¦s recursos que els de Nou Barris. El 2012 aquesta difer¨¨ncia era de 3,1, i fa set anys, de 2,5.

L'informe, no obstant aix¨°, va m¨¦s enll¨¤, i posa el focus als barris. Aix¨ª, es veu que la renda del m¨¦s ric, Pedralbes, ¨¦s 6,3 vegades m¨¦s elevada que la del m¨¦s pobre, Trinitat Nova. Mentre una fam¨ªlia de les Corts disposava de 2,44 vegades la renda mitjana de la ciutat, la de Nou Barris en va tenir un 0,38. Tradu?t en euros, aix¨° suposa que per cada 100 euros que t¨¦ un ve¨ª mitj¨¤, el de Pedralbes n'acumula 244 i el de Trinitat Nova, 38.

Forn vincula l'atur d'alguns barris amb la falta de formaci¨®

Com ja ha passat altres anys, els districtes de Gr¨¤cia (105,2), l¡¯Eixample (116,4), les Corts (140,3) i Sarri¨¤-Sant Gervasi (186,7) tenen una renda superior a la mitjana de la ciutat. A la banda dels desfavorits es mantenen Sant Mart¨ª (80,6), Horta-Guinard¨® (77,9), Ciutat Vella (77,2), Sants-Montju?c (75,3), Sant Andreu (74,4) i Nou Barris (56,2).

El primer tinent d'alcalde de Barcelona, Joaquim Forn, es va congratular perqu¨¨ set dels deu districtes ¡°han millorat¡± la renda respecte a la mitjana de la ciutat. Dels set, quatre s¨®n els que ja eren m¨¦s rics.

Davant aquest panorama, Forn va voler recordar l'¡°esfor?¡± econ¨°mic que ha fet el Consistori en els districtes m¨¦s pobres per canviar la situaci¨®. Segons dades presentades en l'informe, durant el mandat de l'alcalde actual, Xavier Trias (CiU), l'Ajuntament haur¨¤ centrat els 1.712 milions d'euros d'inversions previstes a Ciutat Vella (2.108 euros per habitant), Sant Mart¨ª (970 euros) i Nou Barris (969 euros). A difer¨¨ncia dels districtes m¨¦s rics, com Sarri¨¤-Sant Gervasi, que amb prou feines rebr¨¤ 621 euros d'inversi¨® per habitant.

Forn va destacar els Pressupostos aprovats divendres passat amb l'aval de PSC i UpB (marca a Barcelona d'ERC). Els comptes del Consistori preveuen destinar 281,1 milions d'euros en ¡°despeses de protecci¨® i promoci¨® social¡±. El tinent d'alcalde va recalcar que, en quatre anys, el pressupost per a pol¨ªtiques socials ¡°ha augmentat un 43,8%¡±, i Nou Barris, el districte amb menys renda i que recentment ha protagonitzat les protestes m¨¦s visibles contra l'Ajuntament per la situaci¨® de pobresa en qu¨¨ viuen, ha rebut el 20% del total d'ajudes econ¨°miques que es reparteixen a la ciutat.

Posant el focus als barris m¨¦s desfavorits, el tinent d'alcalde va relacionar els problemes d'atur amb la ¡°falta de formaci¨® dels seus habitants¡±. En aquest sentit, Forn va assegurar que en aquestes zones m¨¦s castigades per la crisi econ¨°mica ¡°ja s'estan registrant dades positives en educaci¨®, per la qual cosa a mitj¨¤ termini podrem veure'n els efectes¡±.