Atr¨¤s Satan¨¤s, que ve Verdaguer

"No et descuides de dir-me sempre Atr¨¤s; o tu em dir¨¤s atr¨¤s satan¨¤s o jo et dir¨¦ atr¨¤s Verdaguer¡±, l¡¯avisa el dimoni a trav¨¦s d¡¯una de les posse?des, el 29 d¡¯abril de 1891. Per¨° moss¨¨n Cinto ja havia tingut un av¨ªs molt m¨¦s seri¨®s dos mesos abans: el 16 de febrer, essent a Caldetes, l¡¯escriptor veu un got de llet (no queda clar si de vaca o de cabra) i es cargolar¨¤ de dolor: ¡°Se¡¯m pos¨¤ com metzines¡±, escriur¨¤. Els dimonis li fan saber, en una altra sessi¨® d¡¯exorcisme, que havien estat ells els qui li havien ensofrat la beguda.

?Com el gran poeta de L¡¯Atl¨¤ntida (1877) i de Canig¨® (1886), figura popular¨ªssima de la Renaixen?a i capell¨¤ d¡¯una de les millors cases de Barcelona, la del marqu¨¨s de Comillas, havia arribat a tenir-se-les d¡¯aquesta manera amb El Gran Rustidor?

Verdaguer entra el 1874 com a capell¨¤ de la Compa?¨ªa Transatl¨¢ntica del marqu¨¨s de Comillas, que poc despr¨¦s, pel novembre de 1876, el convertir¨¤ en el seu capell¨¤ dom¨¨stic al fastu¨®s Palau Moja, al carrer Portaferrisa, per fer missa di¨¤ria per resar per l¡¯¨¤nima del fill mort. Verdaguer, a Barcelona, hi tenia, per¨°, dues cases: ¡°Ma celda del Palau de Comillas¡±, segons escriu, i un pis al n¨²mero 14 del carrer de la Canuda, al costat del convent i l¡¯esgl¨¦sia de Santa Teresa on fa de confessor. Quatre anys despr¨¦s, ¨¦s el cobejat almoiner de la fam¨ªlia: de dos a tres cops al mes, rep diners del marqu¨¨s Antoni L¨®pez, que ell distribueix entre els pobres, que l¡¯encerclen i persegueixen. O sigui, coneix la vida dels luxosos palaus i el cel dels m¨¦s rics, per¨° tamb¨¦ les cabanes i l¡¯infern dels desgraciats i marginats de sempre (esguerrats, orfes, vidus...), als quals ara s¡¯afegeixen els nous rebutjats per la industrialitzaci¨® salvatge. El paisatge hum¨¤ de Barcelona l¡¯inquieta.

Nom¨¦s va faltar un viatge a Palestina i Egipte (1886) per trasbalsar-lo interiorment del tot. Tan sols quatre anys despr¨¦s, quan Verdaguer ja en t¨¦ 45, tot s¡¯embolica encara m¨¦s: coneix Joaquim Pinyol, capell¨¤ tortos¨ª d¡¯uns 60 anys i mirada d¡¯al¡¤lucinat, de l¡¯ala dura integrista i parent del pare Claret, confessor d¡¯Isabel II i un dels referents religiosos de Verdaguer, amb Jaume Balmes i Francesc Palau. Un retrat d¡¯aquest darrer ¡ªcapell¨¤ de l¡¯ex¨¨rcit carl¨ª, fundador de les Carmelites Descalces i iniciador dels exorcismes a Barcelona¡ª penjava a la Casa d¡¯Oraci¨®, tal com anomenaven el pis on Verdaguer i Pinyol feien els seus exorcismes, al 4t 2a del n¨²mero 7 del carrer de Mirallers, despr¨¦s d¡¯haver deixat un piset de Sants.

¡°M¨¦s que exorcismes, semblen sessions medi¨²miques; els possessos s¨®n fonts de revelacions sobrenaturals¡±, apunta el poeta i estudi¨®s verdagueri¨¤ Enric Casasses, autor de la sucosa edici¨® de Dimonis. Apunts de Jacint Verdaguer a la Casa d¡¯Oraci¨® (Verdaguer Edicions). Perqu¨¨ Verdaguer apunta poca cosa durant les sessions, per¨° quan a la tarda torna cap a la seva ¡°celda¡± del Palau de Comillas, es dedicar¨¤ a posar l¡¯experi¨¨ncia en paper. El resultat seran quatre quaderns, en format de dietari: de maig de 1890 a novembre de 1892.

"Extranyat de l¡¯espectable. / ¡ªQue ¨¦s estrany. / ¡ªQue ¨¦s estrany! I els capitosses dormen¡±. S¨®n les primeres ratlles del quadern inicial (el primer ¡°estrany¡± seria seu; el de despr¨¦s, del dimoni, creu Casasses). S¨ª, el que Verdaguer veu a la Casa d¡¯Oraci¨® li provoca dubtes, per¨° l¡¯enganxa. El caldo de cultiu de l¡¯entorn tamb¨¦ hi ajuda. Verdaguer s¡¯agafa a l¡¯experi¨¨ncia m¨ªstica del mateix Papa: pocs dies despr¨¦s de la primera manifestaci¨® a Roma el 1890 d¡¯un Primer de Maig, Lle¨® XIII diu que ha vist dimonis rondant el Vatic¨¤ i compon una oraci¨® a l¡¯arc¨¤ngel Miquel seguida d¡¯un exorcisme, tal com recorda l¡¯estudiosa verdagueriana Llu?sa Plans, curadora d¡¯En defensa pr¨°pia, de Jacint Verdaguer (Eumo).

Viatjat per mig Europa i per R¨²ssia, Verdaguer, emboirat ja per un estrany proc¨¦s de purificaci¨® interior, creu en l¡¯almoina com a soluci¨® cat¨°lica als desajustos que provoca la societat industrial. La caritat com a cam¨ª de la redistribuci¨® de la riquesa, i que, a banda de facilitar un lloc en el cel a qui la practicava, servia tamb¨¦ per lluitar contra el demon¨ªac assentament del socialisme i l¡¯anarquisme en la societat catalana. Verdaguer ent¨¦n la benefic¨¨ncia, per¨° tamb¨¦ els exorcismes, com un servei, una manera d¡¯arribar a la restauraci¨® de la societat cristiana, tot integrant els treballadors i desfavorits, ¡°Fent-los bons i fer-los be¡±, com resum¨ª Balmes.

Tamb¨¦ hi havia, per acabar-ho d¡¯adobar, la compet¨¨ncia de l¡¯espiritisme: el 1888 Barcelona acoll¨ª el seu primer Congr¨¦s Internacional d¡¯Espiritistes, que havien deixat un bon reguitzell de seguidors, especialment a Sants i Gr¨¤cia. Els dimonis, anota Verdaguer, els diuen ¡°magos¡±. Els exorcismes, aix¨ª, serien a la vegada una manera de plantar cara a la moda: demostrar que el cristianisme tamb¨¦ por contactar amb el m¨®n invisible.

En realitat, Verdaguer, com detecta Casasses, no explica el que passa dins la Casa d¡¯Oraci¨®, ¡°nom¨¦s hi ha un 1% d¡¯acci¨®¡±. Un dels pocs moments ¨¦s quan es presenta Maria de Sarri¨¤, ¡°minyona de 19 anys, del poble, senzilla i candorosa¡±, que comen?a serena per¨° de cop es posa a girar el cap i a blasfemar quan sent el nom de D¨¦u i acaba admetent que porta a dins quatre dimonis dels m¨¦s grossos: ¡°Satan¨¢s, Llucifer, Judes i altre, no vol dir lo nom¡±. Alguna altra esperitada es posar¨¤ a ¡°c¨®rrer de genollons¡± per l¡¯habitaci¨®.

Fora d¡¯algun altre episodi, b¨¤sicament el capell¨¤ anota el que s¡¯hi diu, amb un catal¨¤ molt viu, llengua parlada que, atent, l¡¯editor elogia com ¡°una joia¡±, per¨°, aix¨° s¨ª, ¨¦s un catal¨¤ ¡°barcelon¨ª, tipus pre-xava¡±. En el ¡°xurriaqueig¡± de l¡¯exorcisme (Verdaguer dixit), amb aquest llenguatge farcit de vulgarismes i castellanismes, els dimonis que hi ha dins de ¡°les v¨ªctimes¡± ¡ªb¨¤sicament dones grans i jovenetes: ¡°Hi ha m¨¦s homes possessos que dones per¨° els homes nos serveixen millor per altres estils i ens donen m¨¦s gan¨¤ncia, per aix¨° no hi sortim¡±¡ª es delaten, diuen consells edificants que van contra ells mateixos: ¡°Jo, diu ell, jo que s¨® l¡¯autor del mal haver de donar la medecina!¡±, es lamenten.

Els m¨¦s mal parats, per¨°, s¨®n l¡¯Esgl¨¦sia i els capellans. ¡°Lo sacerdot no creu amb la benedicci¨® (...) Fa les coses de D¨¦u tan de pressa que si les pot fer fassar a mig dir no les diu senceres¡±. ¡°Lo sacerdot va pel m¨®n com un cego cantant amb los ulls clucats¡±. I li recorden que Jes¨²s ¡°no necessita bisbes ni bisbats ni canonges ni ning¨²¡±. En realitat, ells controlen l¡¯Esgl¨¦sia: ¡°Nosaltres fem creure a tots, als canonges, bisbes, arquebisbes i cardenals¡±.

A Mirallers, 7 (¡°Aquesta casa ¨¦s lo temple m¨¦s gran d¡¯Europa: ¨¦s la catedral de Jesucrist¡±, declaren sorprenentment els diables), Verdaguer sabr¨¤ que l¡¯Esgl¨¦sia, el govern i els rics s¨®n els grans seguidors de Satan¨¤s. Pol¨ªtics (¡°ja no es poden salvar... per nosaltres treballen¡±) i metges tamb¨¦ reben. La societat est¨¤ molt malalta: ¡°Tot lo que a nosaltres conv¨¦ / als homes se¡¯ls posa b¨¦¡±, resumeix un dimoni en un estil versificador de flaire verdagueriana.

Els quaderns s¨®n ¡°un camp de batalla¡±, diu el curador: buits de tota ret¨°rica, s¨®n apunts r¨¤pids escrits a ploma, llapis normal, blau, vermell... Moltes notes estan ratllades amb tinta. Hi ha grups de paraules esborrades, gaireb¨¦ amb viol¨¨ncia. Per Casasses, ¡°hi ha correccions i eliminacions clarament de Verdaguer i d¡¯altres que, tamb¨¦ clarament, no son seves¡±. Qui ho va tocar? Pur misteri, adobat per una de m¨¦s grossa: dels quatre quaderns, el tercer ¨¦s a la Biblioteca de Catalunya i la resta, a la del monestir de Ripoll. B¨¦, el segon no ¨¦s enlloc: va desapar¨¨ixer de Ripoll entre 1960 i 1964. Era, ¨¦s clar, el m¨¦s interessant i on parlava de santa Teresa de Jes¨²s. Per la mena de ratllades de quan Verdaguer passava les coses a net, ¨¦s evident que dels quaderns d¡¯exorcismes en volia fer un llibre, potser iniciat en la llibreta que va fer cremar poc abans de morir...

Un misteri demon¨ªac, doncs, al qual caldria afegir el viacrucis que comport¨¤ per al capell¨¤, acusat de fer exorcismes a casa dels marquesos, de recomanar que la marquesa se separ¨¦s del marit i de patir ¡°an¨¨mia cerebral¡±. L¡¯amo?naven tamb¨¦ els deutes brutals que adquir¨ª amb el marqu¨¨s per l¡¯exercici conf¨²s de la caritat, que, entre d¡¯altres coses, comport¨¤ la compra d¡¯uns terrenys a Vallcarca. Quan ser¨¤ expulsat del Palau Moja i destinat a Vic, despr¨¦s que el bisbe de Barcelona li prohib¨ªs fer m¨¦s exorcismes, el deute amb el benefactor era de 19.536,43 pessetes. Un bon pessic i, entre una cosa i l¡¯altra (suspensi¨® a divinis per indisciplina inclosa), un esc¨¤ndol p¨²blic que acab¨¤ amb els articles d¡¯En defensa pr¨°pia.

Verdaguer se¡¯n sort¨ª m¨¦s malament que b¨¦, i moriria el 1902, fent de capell¨¤ d¡¯enterraments. I aix¨° encara, perqu¨¨ deuria fer cas als dimonis que, per recuperar-se, li recomanaren una dieta: ¡°Pren un rovell d¡¯ou amb sucre candi i arrel de malv¨ª bullits, tres dies una vegada cada dia¡±. Estranys dimonis, els de Verdaguer.