L¡¯¨²ltim paper de l¡¯Anita

L'¨²ltim paper d'Anna Lizaran, Anita per als amics, ¨¦s un llibre. Un llibre meravell¨®s del qual ning¨² que la conegu¨¦s, personalment o com a espectador, pot sortir emocionalment inc¨°lume. Anna Lizaran (publicat per la Fundaci¨® Teatre Lliure i Viena Edicions) ¨¦s un volum de gran format, profusament il¡¤lustrat, en el qual recorden la Lizaran extensament alguns dels que la van con¨¨ixer?millor i a m¨¦s ofereixen el seu testimoni, en textos breus, dotzenes d'altres dels seus amics i col¡¤legues de professi¨®. Un cor de veus per conjurar ¨Csi aix¨° fos necessari, si no segu¨ªs tan present¨C la figura i l'¨¤nima d'una de les actrius m¨¦s importants que ha donat mai el nostre teatre, a m¨¦s d'una persona irreempla?able no tan sols als escenaris sin¨®, principalment, al cor.

El llibre ja ¨¦s visualment una joia: documenta espectacularment, en les fotos sobretot de Ros Ribas ¨Csense oblidar les de David Ruano i les de Teresa Mir¨®¨C, la majoria dels papers de l'actriu, que va morir l'11 de gener del 2013 a causa d'un c¨¤ncer. Passar les p¨¤gines mirant les fotos ¨¦s passejar per la mem¨°ria en una itiner¨¤ncia malenconiosa. Hi ha tota l'evoluci¨® d'una int¨¨rpret que significa alhora la nostra pr¨°pia evoluci¨® i el nostre aprenentatge com a espectadors (i tamb¨¦ per a molts el nostre pas, com el d'ella, de la joventut a la maduresa).

El llibre fa un resum dels seus papers al Teatre Lliure: la veiem avan?ar decidida en blanc i negre en el seminal Cam¨ª de nit (1976). Ens sorpr¨¨n veure el seu rostre tan fresc i jove a La cacatua verda (1977), ens remunta a alguns dels moments m¨¦s m¨¤gics de la nostra vida com a p¨²blic en el seu paper el mateix any del rei Peter de Leonci i Lena, amb la corona, el bigotet i el castell de joguina... Hedda Gabler, Anna de Francia a l'Eduard II de Marlowe-Brecht amb Flotats i un joven¨ªssim Homar, aquell valent pet¨® declaratiu amb Muntsa a La nit dels tr¨ªbades. Ah, aqu¨ª tenim l'Helena, la coqueta bella de Troia! ¡°Un bombonet, un caramel¡±. Molts dels papers estan comentats per la mateixa Lizaran: un altre dels atractius del llibre. ¡°En la Carmen d'El balc¨®, que ¨¦s un os, el cor m'anava a cent cada dia [...]. Un paper que em va fer suar tinta xinesa verda i de tots els colors¡±. Que maca que estava a El misantrop (1982)! I que captivadora, com la Leona Dawson d'Advert¨¨ncia per a embarcacions petites (1983). ¡°La Rosalina d'Al vostre gust¡± ¨Cun altre dels seus papers inoblidables: ¨¦s mirar el seu retrat i somriure amb ella, tan m¨²rria¨C ¡°era meravellosa. En els papers on juga el transvestisme gaudeixes molt, perqu¨¨ quan et canses de fer una cosa, fas l'altra¡±. La senyoreta J¨²lia: ¡°?s un paper parany [...] Adjani va estar tres mesos ingressada despr¨¦s de fer-la a Par¨ªs. Jo encara me'n vaig sortir b¨¦¡±. En una de les fotos, l'Anna ens sorpr¨¨n amb un inesperat nu, el tors a l'aire a La senyora de Sade. Recorrent les fotos recordes el seu registre impressionant. Potser cap revela tant la magn¨¨tica personalitat de Lizaran com el primer pl¨¤nol d'El dol escau a Electra, et dius, per¨° passes la p¨¤gina i all¨¤ hi ha la Kate de Dansa d'agost, i despr¨¦s la impressionant Merteuil de Quartet.

Entre el m¨¦s valu¨®s, les reflexions de l¡¯actriu sobre l¡¯ofici

L'¨²ltima foto del viatge pels seus papers ¨¦s del 2012, assajant al Teatre Nacional La B¨ºte, que no va arribar a estrenar. Sembla que s'acomiadi, amb un somriure. El pr¨°leg del llibre ¨¦s de Joan de Sagarra, amb el qual tant s'estimaven, i que recorda l'an¨¨cdota de quan la va portar a Aviny¨® i li va presentar Mar¨ªa Casares. La Lizaran, en acomiadar-se, li va preguntar si podia fer-li un pet¨® i ho va fer als llavis.

La part biogr¨¤fica, que escriu Elisenda Roca, ¨¦s en bona part records en primera persona de la mateixa Anna Lizaran, de la seva inf¨¤ncia a Esparreguera, on va n¨¦ixer el 1944, de com li va entrar el cuquet del teatre. El seu trasllat a Barcelona el 1968. La fundaci¨® de Comediants, la marxa el 1974 a Par¨ªs ¨Cplorant¨C per estudiar amb Lecoq, el seu gran mestre. All¨¤ li van fer el passad¨ªs a l'escola quan va morir Franco. Va tornar per a l'aventura del Lliure.

Pasqual escriu un text commovedor sobre l'Anna. M¨¦s encara perqu¨¨ ho vincula a la mort de la seva pr¨°pia parella, Gonzalo Canedo (van morir amb dies de difer¨¨ncia, al mateix hospital). Sergi Belbel la recorda com alg¨² que feia igual de b¨¦ els papers grans i els petits. Pepitu Benet i Jornet explica com patia abans d'entrar en escena i com aix¨° en realitat l'excitava.

Nombroses fotos i records personals, privats, enriqueixen el llibre, fet de complicitats i afectes. Els petits textos s¨®n un collage preci¨®s en el qual cadasc¨² ofereix una faceta del gran prisma professional i hum¨¤ de la Lizaran. Madaula l'evoca dubtant entre bastidors; Pep Anton Mu?oz, protegint-lo afectuosa als camerinos; Rosa Novell diu que sempre es pregunta ¡°com ho faria Anna Lizaran?¡±. La Vilarasau destaca la seva manera de riure's de si mateixa.

Per¨° segurament el m¨¦s valu¨®s del llibre s¨®n les reflexions sobre l'ofici de la mateixa Lizaran. La cuina interna de l'actriu, el seu ritual dels perfums (un per a cada paper). El seu m¨¨tode que no era M¨¨tode: ¡°Els personatges els comen?o a entendre des de fora, des de la seva actitud corporal [...] sempre tinc present que estic fent teatre, el p¨²blic mai desapareix¡±. ¡°El teatre ¨¦s com el p¨°quer¡±, deia, ¡°mai, per m¨¦s bona m¨¤ que tinguis, est¨¤s segura de guanyar. Sempre hi ha un interrogant fant¨¤stic¡±. ¡°El que m¨¦s m'agrada del teatre ¨¦s que pots jugar a ser moltes coses que no pots ser a la vida real. Aix¨° ¨¦s el que m'embriaga¡±.