El cultiu de les paraules

Que hi ha alg¨² a qui li importi de deb¨° que dos de cada tres estudiants universitaris siguin incapa?os d'escriure amb una claredat i correcci¨® elementals? Que ens ha de preocupar que aquesta indig¨¨ncia expressiva la pateixin aut¨¨ntics veterans del sistema d'instrucci¨®, amb dues d¨¨cades d'experi¨¨ncia a la motxilla? El repudi de les humanitats, cada cop m¨¦s expulsades de les aules, t¨¦ alguna responsabilitat en tot aquest desastre? I la cultura espectacle? I aquest ciberentorn que atabala tant? I la inc¨²ria de certes fam¨ªlies? I elles i ells mateixos, tan dotats com estan de lliure voluntat tot i que perennement distrets per la xerrameca de l'ambient?

S¨®n preguntes ret¨°riques, per descomptat, i totes alerten sobre un problema capa cop m¨¦s greu que acostuma a quedar eclipsat per les urg¨¨ncies de les portades i els noticiaris: la nostra ¨¨poca pateix una fallida gramatical que t¨¦ una ¨¤mplia influ¨¨ncia en la vida privada i p¨²blica. Tan ¨¤mplia que tendeix a passar desapercebuda, convertida en una atmosfera imperceptible per a la ciutadania que la respira; i tan profunda que constitueix una de les causes primordials de la ru?na moral, pol¨ªtica i econ¨°mica en curs. Mentre que les crisis ordin¨¤ries, per m¨¦s crues que siguin, comporten la possibilitat de curar-se, precisament perqu¨¨ el dany que infligeixen afavoreix la presa de consci¨¨ncia, que ¨¦s el seu requisit, les fallides ¡ªi aquesta ho ¨¦s amb maj¨²scules¡ª fracturen l'¨ªntim esquelet que sost¨¦ les societats i els subjectes. I es distingeixen perqu¨¨ aquests, a m¨¦s de les fonts del mal que pateixen, tamb¨¦ n'ignoren les conductes i els criteris que podrien posar-hi remei. Fa massa que ens movem a les palpentes sense ni tan sols sospitar-ho. L'actualitat dels zombis, tant en la novel¡¤la com en el cinema, ¨¦s m¨¦s que un s¨ªmptoma.

Com en aquest conte de Poe en qu¨¨ els personatges busquen en va la carta que descansa oblidada al seu costat, i que tenen just davant dels morros, la ciutadania s'entesta a buscar solucions a empentes on no cal trobar-ne, ja sigui en idil¡¤lis identitaris o en les supersticions de la t¨¨cnica o dels diners. I perd de vista que la ru?na en curs t¨¦ dues arrels clavades en la quotidianitat m¨¦s ¨ªntima. Una, de car¨¤cter moral, ja que l'anti¨¨tica imperant ha inspirat tant la c¨ªnica corrupci¨® d'alta volada com les corrupteles menudes en qu¨¨, en ales d'un individualisme desaforat, han incorregut massa ciutadans. I una altra, de tenor gramatical, perqu¨¨ els usos ling¨¹¨ªstics comuns minen el benestar de tots.

El primer que cal assenyalar, pel que fa a aquesta q¨¹esti¨®, ¨¦s la degradaci¨® de les actituds emparauladores, pervertides arreu. Nom¨¦s cal pensar en la substituci¨® del di¨¤leg conscient i vera? per aquest parloteig que inunda tribunes, carrers i xarxes. O en la deixadesa amb qu¨¨ parlen ¡ªi, per tant, pensen¡ª incomptables subjectes, amb un vocabulari an¨¨mic que trena xerrameca insubstancial. O en aquesta mandra expressiva que, per defugir la complexitat i els matisos, vela el gran teatre de la realitat amb aquest dir artr¨ªtic, disposat a acatar la rampant deshumanitzaci¨® i els seus mantres.

Bregar en les institucions deseducatives ¨¦s plorar. I permet constatar di¨¤riament la indig¨¨ncia ortogr¨¤fica, l¨¨xica i sint¨¤ctica que afligeix bona part dels discents

I en segon lloc, m¨¦s subtil i temible fins i tot que aquesta inc¨²ria, la fallida gramatical es manifesta en l'omnipresent depauperaci¨® ling¨¹¨ªstica, minuciosament indu?da per les institucions socialitzadores, incloent-hi els mitjans de persuasi¨®. I, molt en particular, per una praxi pedag¨°gica que insisteix a reempla?ar l'educaci¨® genu?na ¡ªque ha de tenir com a eix vertebrador la paraula i les seves arts¡ª per una instrucci¨® embrutidora, obstinada a desnonar les humanitats i els sabers cr¨ªtics; a expulsar la reflexi¨® i l'estudi de les aules; i a receptar una monodieta adoctrinadora als matriculats, cada vegada menys facultats per exercir la seva condici¨® d'estudiants.

Bregar en les institucions deseducatives ¨¦s plorar. I permet constatar di¨¤riament la indig¨¨ncia ortogr¨¤fica, l¨¨xica i sint¨¤ctica que afligeix bona part dels discents ¡ªi cada vegada m¨¦s docents¡ª, per no parlar de la seva dificultat per articular amb eloq¨¹¨¨ncia. El que es troba a faltar dram¨¤ticament no ¨¦s ja que s¨¤piguen fer-ho amb estil ¡ªl'art del bon dir que amb ra¨® vindica la despla?ada Ret¨°rica¡ª, sin¨® amb aquesta succinta correcci¨® sense la qual ni la comunicaci¨® ni la ra¨® s¨®n possibles. A m¨¦s de la raqu¨ªtica formaci¨® cient¨ªfica i human¨ªstica que imbueix, la praxi pedag¨°gica majorit¨¤ria fomenta la incapacitat de posar paraules a l'experi¨¨ncia. I per estimular, per tant, aquests h¨¤bits de coneixement cr¨ªtic, matisat i dialogant indispensables per orientar-se en el laberint del viure, i per sostenir el delicat encaix d'opcions i perspectives que constitueixen les societats postmodernes.

Som ¨¦ssers de s¨ªmbol i paraula, i de la seva qualitat depenen les idees que forgem i les accions que emprenem, ja que el llenguatge construeix la realitat social, a m¨¦s de representar-la. Les fam¨ªlies, la ind¨²stria cultural, els educadors i els mateixos joves han d'assumir que no hi ha res que sigui tan vital com rehabilitar, mitjan?ant el cultiu de la paraula que les humanitats ens ofereixen, el sentit del b¨¦, la veritat i la bellesa sense el qual la societat no podr¨¤ rehabilitar-se.

Albert Chill¨®n ¨¦s professor de la UAB i escriptor.