El rugit ir¨°nic del proc¨¦s

?¡°De jove sempre havia cregut que el pujolisme era un estadi previ a la independ¨¨ncia, potser ens havien enredat, potser nom¨¦s eren c¨¤bales de joventut, per¨° en la meva percepci¨® Pujol volia construir primer la naci¨® i el pas seg¨¹ent seria l¡¯estat, ma¨® a ma¨®; feia el m¨¦s pragm¨¤tic despr¨¦s de la dictadura. Mai vaig pensar una altra cosa; tamb¨¦ tenia la intu?ci¨® que nosaltres ¨¦rem la generaci¨® que faria el pas cap a la independ¨¨ncia¡±. Francesc Homs ¨¦s ideol¨°gicament ecl¨¨ctic, no se sent ni conservador ni d¡¯esquerres, per descomptat tampoc un revolucionari. Reconeix que t¨¦ un problema per identificar-se ideol¨°gicament, sense que aix¨° l¡¯amo?ni gaire; la seva convicci¨® sobiranista compensa de llarg aquest d¨¨ficit. Molts el suposen un carl¨ª en fer-lo osonenc, quan, en realitat, ha estat de sempre ve¨ª de Barcelona, fins fa quatre dies. M¨¦s cristi¨¤ que no pas cat¨°lic es declara essencialment un activista de la causa. Assegura que t¨¦ escrit des dels quinze anys que Catalunya ser¨¤ independent o no ser¨¤; de gran, ha estat dels m¨¦s fervents defensors de l¡¯Estatut del 2005 per¨° tamb¨¦ un dels m¨¦s decebuts pel final de la hist¨°ria; fins el punt de sentir-se tra?t per l¡¯Estat espanyol, per¨° no nom¨¦s per Madrid sin¨® tamb¨¦ pels socialistes catalans. Des de fa d¨¨cades va en el mateix paquet que Artur Mas. Compte els dies que li queden per retirar-se de la pol¨ªtica, malgrat que ning¨² no ho diria escoltant-lo flagel¡¤lar amb el seu rugit de tonalitat ir¨°nica els que no creuen en el Proc¨¦s o els que destorben la t¨¤ctica oficial.

Fins a primers dels anys 90 va ser un noi molt ocupat recollint duros i pessetes amb la cara de Franco per retirar-les de circulaci¨® d¡¯una vegada per totes, descanviant-los per euros al Banc d¡¯Espanya i lliurant els diners al Casal d¡¯Infants del Raval; col¡¤locant adhesius del CAT a les matr¨ªcules del cotxes i fent campanya pel doblatge de la princesa ¨ªndia de Disney, Pocahontas, al catal¨¤. El prototipus dels nois del Freedom for Catal¨°nia: pancartes a l¡¯estadi ol¨ªmpic i xiulets contra el rei. ¡°A la pol¨ªtica m¡¯hi he trobat, sense buscar-ho, ara hi estic fins el coll, per¨° en realitat jo nom¨¦s era un catalanista contestatari, fill del ¡°nen, no t¡¯emboliquis en pol¨ªtica, acaba la carrera i posa¡¯t a treballar¡±. Va seguir un itinerari molt natural: escola Sant Gregori, FNEC (Federaci¨® Nacional d¡¯Estudiants de Catalunya), Grup d¡¯Estudis Nacionalistes, o sigui, l¡¯univers referencial de Raimon Gal¨ª, Quim Triad¨², moss¨¨n Ballar¨ªn i Espar Tic¨®, per acabar a Converg¨¨ncia el 1993, sense cap dubte i sense passar per les JNC, l¡¯organitzaci¨® juvenil que ¡°alguns la ten¨ªem, potser equivocadament, com un instrument del roquisme, clarament no independentista¡±.

CDC passava per la seva etapa inequ¨ªvocament autonomista, dedicada a la pesca en el riu de l¡¯estat, internament capficats en les lluites pel poder entre els seguidors de Pujol i els de Roca. Tres anys despr¨¦s, el partit va incorporar el concepte de sobirania, comen?ant per la fiscal, un proc¨¦s seguit a contracor per la vella gu¨¤rdia, sorpresa a contrapeu al congr¨¦s de l¡¯Hospitalet. Ell va ser un dels art¨ªfexs del canvi d¡¯orientaci¨®. ¡°Pujol va tardar molt a assumir la reivindicaci¨® fiscal, no sortia de la defensa de la llengua i la cosa identit¨¤ria, que era important per¨° per alguns insuficient; la q¨¹esti¨® del d¨¨ficit fiscal ¨¦s la clau per entrar en la dimensi¨® social del nacionalisme¡±.

En el seu llenguatge, ¨¦s habitual contraposar-hi democr¨¤cia i legalitat

¡°El gir program¨¤tic no va ser complicat, si Catalunya era una naci¨® i aquesta naci¨® tenia evidents problemes d¡¯incardinaci¨® i reconeixement per part de l¡¯Estat espanyol, el mateix desenvolupament del discurs tradicional del partit ens portava a fer un pas endavant, sense gaires tibantors. No hi cap secret, simplement la coher¨¨ncia del discurs; de fet, aquesta ¨¦s la hist¨°ria d¡¯Artur Mas, per aix¨° m¡¯hi trobo c¨°mode amb ell¡±. Des d¡¯aleshores treballa en l¡¯entorn de Mas, com a membre del que es va con¨¨ixer com ¡°el pinyol¡±, avui nom¨¦s una llunyana refer¨¨ncia del grup de joves que va dominar el partit els darrers anys del govern Pujol, va protagonitzar la travessia pel desert en els anys dels tripartits i el retorn al poder set anys m¨¦s tard. ¡°A mi no m¡¯ha agradat mai organitzar la vida dels altres, sempre he preferit estar al servei del que decideix les sortides del cap de setmana per tal que no falli res; no vaig estar mai delegat de classe¡±, recorda per confirmar les seves prefer¨¨ncia per ser un home d¡¯equip; un equip amb el qual va aparcar l¡¯exercici de l¡¯advocacia per ser, amb el pas dels anys, director general, diputat i conseller portaveu del Govern de Converg¨¨ncia i Uni¨®.

La negociaci¨® de l'Estatut

El seu nom comen?a a ser un habitual a la cr¨°nica pol¨ªtica durant els llargs treballs de redacci¨® de l¡¯Estatut del 2005, quan encara tenia plena confian?a en la Constituci¨® i ¡°tenia interioritzat que als de la meva generaci¨® els tocava negociar una primera revisi¨® a fons de l¡¯autogovern en el marc de l¡¯Estat espanyol; sense la pressi¨® del franquisme ni dels compromisos de la Transici¨® pactada¡±. L¡¯oportunitat de complir aquest objectiu generacional, m¨¦s modest que el somni juvenil, li va arribar amb el govern d¡¯esquerres presidit per Pasqual Maragall, detall que provoca serioses resist¨¨ncies a l¡¯interior de Converg¨¨ncia, especialment en Pujol i Duran, que interpreten que participar en aquest proc¨¦s ¡°¨¦s donar una p¨¤tina de catalanisme -que ¨¦s una cosa nostra- als socialistes, a Maragall, que era l¡¯enemic, i no s¡¯ho mereixia¡±. Ell ¨¦s dels que defensa que calia fer-ho ¡°per no anar en contra dels nostres plantejaments, buscant un bon resultat i oblidant-se de qui el capitalitzaria¡±.

¡°No tinc mentalitat d'heroi; la meva vida no estava programada per aix¨°¡±

¡°?s clar que v¨¤rem negociar el text a l¡¯alta, ¨¦rem a l¡¯oposici¨® i no ho pod¨ªem regalar tot a l¡¯altre¡±, explica, tot i refusar la tesi dels que diuen que en la negociaci¨® de l¡¯Estatut l¡¯estrat¨¨gia de CDC havia estat, precisament, fer una proposta impossible d¡¯assumir per l¡¯Estat per arribar a una situaci¨® de trencament, all¨¤ on som ara. ¡°?s molt f¨¤cil casar les coses a posteriori; jo vaig batallar per l¡¯Estatut a consci¨¨ncia i de bona fe¡±. Al seu llibre Catalunya a judici, escrit el 2008, mentre s¡¯esperava la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional, s¡¯hi pot llegir una afirmaci¨® que sembla correspondre a un temps oblidat: ¡°L¡¯Estatut ¨¦s la millor eina jur¨ªdica de qu¨¨ disposa el poble de Catalunya des del 1714; per descomptat, l¡¯¨²nica eina que ofereix un cam¨ª segur i fiable per seguir incrementant l¡¯autogovern i per garantir el proc¨¦s de la reconstrucci¨® nacional de Catalunya¡±.

Les cr¨°niques diuen que l¡¯Estatut va salvar in extremis la seva aprovaci¨® pel Parlament, quan la gran majoria de la classe pol¨ªtica favorable o adversa al projecte ja donava per descomptat que moriria abans de n¨¦ixer. Va ser gr¨¤cies a una truita a la francesa que va compartir amb un altre tossut de mena, Ernest Maragall. Aquell text, segons t¨¦ escrit, ¡°cercava un pacte pol¨ªtic amb l¡¯estat, un acord bilateral que reconegu¨¦s la capacitat d¡¯autogovern, el respecte als nostres senyals d¡¯identitat, la garantia d¡¯un model de finan?ament de conformitat amb el nostre dinamisme econ¨°mic i la capacitat de crear riquesa; representava la culminaci¨® d¡¯un dels objectius dels 125 anys de catalanisme: autogovern i implicaci¨® en la regeneraci¨® d¡¯Espanya¡±. Per¨° la proposta no va poder salvar indemne tots els tr¨¤mits. Abans de saber la sent¨¨ncia va deixar dit: ¡°Jutjar un estatut, una norma pactada i ratificada en refer¨¨ndum ¨¦s una clara falta de respecte a les regles democr¨¤tiques m¨¦s elementals, un frau jur¨ªdic sense precedents¡±.

Els efectes de la sent¨¨ncia

La seva frustraci¨® personal pel desenlla? estatutari va ser maj¨²scula, un estat d¡¯¨¤nim compartit amb els membres de la c¨²ria d¡¯Artur Mas. Tanmateix, l¡¯origen d¡¯aquest sentiment ¨¦s anterior a la decisi¨® del Tribunal Constitucional i t¨¦ a veure amb altres consideracions i esdeveniments. ¡°Nosaltres, el 2006, potser ingenus, pens¨¤vem que ten¨ªem un pacte amb els socialistes, per¨° va resultar que no; Montilla va formar govern amb ERC, malgrat que havien votat no a l¡¯Estatut; no ho haig d¡¯amagar, v¨¤rem tenir un cert disgust, ho vaig viure amb una certa r¨¤bia¡±. I no va ser aquesta l'¨²nica decepci¨® en els anys de govern Zapatero, buscant, segons explica, que almenys el sacrifici d¡¯haver acceptat les modificacions al Congr¨¦s serv¨ªs per obrir una via per transitar trenta anys m¨¦s. ¡°De res va servir parlar amb el rei; intentar que el PP entr¨¦s a l¡¯acord acatant una sent¨¨ncia que els don¨¦s algun trumfo per¨° que b¨¤sicament deixes el text com estava¡±; tamb¨¦ els va resultar in¨²til fer un gest inequ¨ªvoc de comprom¨ªs amb Espanya, en situaci¨® molt delicada econ¨°micament, en deixar passar a les Corts el decretazo de les retallades imposat per Brussel¡¤les ¡°malgrat no tenir-ne cap necessitat, per¨° ho v¨¤rem votar, amb els riscos que tenia, perqu¨¨ pens¨¤vem que podia ajudar a trobar un bon final a l¡¯operaci¨® Estatut. L¡¯Estat, per¨°, va preferir expulsar-nos del pacte constitucional¡±.

En el seu llibre, escrit dos anys abans de la sent¨¨ncia, avan?a el que podria passar si es confirmava el sentit de les m¨²ltiples filtracions de les deliberacions de l¡¯Alt Tribunal: ¡°Frustrar o alterar les aspiracions dipositades en aquest acord referendat genera un problema m¨¦s gran que la dificultat del seu desenvolupament. Aquesta dada s¡¯haur¨¤ de tenir present a tots els nivells, particularment des de les inst¨¤ncies directament vinculades a l¡¯Estat espanyol¡±. ¡°La sensaci¨® de tra?ci¨®¡± es va confirmar plenament en llegir la sent¨¨ncia. Quatre anys despr¨¦s, encara posa l¡¯¨¨mfasi del seu malestar en la hip¨°tesi del pacte amb els socialistes, a la pr¨¤ctica inexistent. ¡°Tenien ra¨® els vells del meu partit, els socialistes es van apuntar el tanto de l¡¯Estatut gr¨¤cies a la mobilitzaci¨® convergent a la campanya del refer¨¨ndum, encara que despr¨¦s no ho han aprofitat. No hem perdonat mai que despr¨¦s de tots els nostres gestos ens paguessin amb la sent¨¨ncia, a partir d¡¯aqu¨ª, s¡¯explica el que est¨¤ passant¡±.

Fa un any, en una confer¨¨ncia a Santa Cruz de Tenerife, recuperava el fil del que havia passat per entendre on hem arribat: ¡°la sent¨¨ncia va ser un error monumental, un acte de for?a innecessari, irresponsable i el gran causant de la situaci¨® actual; a Catalunya, la sent¨¨ncia va ser interpretada en forma de mur: o renunci¨¤vem al que som o b¨¦ inici¨¤vem una nova etapa¡±. ¡°L¡¯Estat Auton¨°mic ha fracassat, ha entrat en col¡¤lapse, no ha aconseguit el seu objectiu principal: encaixar les nacionalitats hist¨°riques dins un nou estat democr¨¤tic de car¨¤cter plurinacional¡±.

La negativa dels socialistes a fer president Mas el 2006 encara li cou

En aquella intervenci¨® deixava traslluir tot el seu desencant per l¡¯experi¨¨ncia viscuda en primera persona com a negociador, encara molt present en la seva manera de veure les coses: ¡°Una mirada a la hist¨°ria tamb¨¦ ens serveix per constatar, desgraciadament, que en cent anys certes mentalitats amb les quals topem no han canviat gaire o gens i que algunes posicions de fa cent anys tenen el mateix fons de recel absurd que les que avui mantenen alguns l¨ªders espanyols¡±.

El que tamb¨¦ ha fracassat en la seva opini¨® ¨¦s el federalisme, la tradicional alternativa al pla independentista. Ell hi veu tres motius: ¡°Primer, un error de base per a qui consideri Catalunya una naci¨®: l¡¯aposta pel federalisme ¨¦s l¡¯aposta per un model d¡¯Estat espanyol, on el subjecte ¨Cla naci¨® federal- ¨¦s Espanya. Segon, perqu¨¨ tot all¨° que pugui tenir de democr¨¤tic i modernitzador un model federal, no encaixa amb la concepci¨® d¡¯Estat que t¨¦ la naci¨® espanyola i, particularment, els seus actors pol¨ªtics. I tercer, tot i ser un projecte d¡¯Espanya, provoca un gran recel a la pol¨ªtica espanyola que la proposta sempre vingui nom¨¦s de Catalunya¡±.

El cam¨ª a la independ¨¨ncia

La vida se li va fer m¨¦s f¨¤cil en acabar l¡¯etapa en qu¨¨ no parlava d¡¯independ¨¨ncia. Oficialment, fins al 2012, ¡°per motius t¨¤ctics, malgrat estar-hi pensant, evidentment; f¨¨iem servir un llenguatge m¨¦s moderat, ¨¦s natural; la independ¨¨ncia feia por, havia patit una certa apropiaci¨® per la parapol¨ªtica, tenia un car¨¤cter radical, marginal¡±. Fins aleshores, el tema es mantenia p¨²blicament en un discret¨ªssim segon terme. Finalment, l¡¯acci¨® i el llenguatge pol¨ªtic podrien coincidir plenament amb el contingut habitual de les converses amb la seva colla de sempre, la dels amics de quan tenien tres anys. Cada divendres a la tarda, des d¡¯abans de fer COU, s¡¯han trobat a la rebotiga d¡¯una llibreria del carrer Sant Gervasi de Cassoles per fer tert¨²lia pol¨ªtica i de futbol. ¡°Explicar-los aquella etapa als meus amics, que no s¨®n del m¨®n de la pol¨ªtica, m¡¯havia costat molta salivera i molts disgustos; entenc que els era dif¨ªcil de comprendre la nostra manera d¡¯actuar com a partit. Ara, ¨¦s m¨¦s planer. La meva viv¨¨ncia crec que explica perfectament que sobre la base de la nostra coher¨¨ncia de sempre i la frustraci¨® de la conjuntura comenc¨¦ssim a construir un nou discurs¡±.

El dret a decidir ¨¦s el discurs. Converg¨¨ncia ja ho havia incorporat en els seus documents poc despr¨¦s de la segona derrota electoral d¡¯Artur Mas, la corresponent al suposat pacte incomplert pels socialistes: l¡¯estrat¨¨gia de la Casa Gran del Catalanisme, de la qual ell era el responsable org¨¤nic. En el seu segon llibre, Dret a Decidir. Estaci¨® Concert, defineix els quatre elements fonamentals d¡¯aquest dret: ser naci¨®, admetre l¡¯exist¨¨ncia de drets col¡¤lectius, canalitzar el seu exercici a trav¨¦s de la democr¨¤cia i construir un projecte de pa¨ªs. La clau de volta del argumentari ¨¦s la definici¨® de naci¨®, que ell agafa de la catedr¨¤tica Montserrat Guibernau, ¡°amb naci¨® em refereixo a un grup hum¨¤ conscient de formar una comunitat, de compartir una cultura comuna, que est¨¤ vinculat a un territori clarament delimitat i t¨¦ un passat i un projecte de futur comuns, i que reclama el dret a autogovernar-se¡±.

En aquesta evoluci¨®, l¡¯ef¨ªmera proposta del Pacte Fiscal s¡¯explica com un moviment purament t¨¤ctic -¡°ho admeto, fet amb poques ganes¡±-, sabent el resultat abans de proposar-lo, com a factor de mobilitzaci¨® per impulsar el nou enfocament de les coses en un terreny operatiu diferent. ¡°Si ens quedem on estem, ens morirem¡±, va declarar un dia al Punt-Avui. El memorial de greuges que el feia t¨¦mer aquesta mort figurada ¨¦s llarg: ¡°La resposta de l¡¯Estat no ha estat mai de lleialtat i comprensi¨®; mai no ha tingut voluntat de recon¨¨ixer la seva plurinacionalitat ni la seva diversitat ling¨¹¨ªstica, est¨¤ avan?ant en la recentralitzaci¨® per la porta del darrere, incompleix sistem¨¤ticament les sent¨¨ncies del Tribunal Constitucional que ens s¨®n favorables, mant¨¦ l¡¯arbitrarietat i la falta d¡¯equitat del sistema financer, fa una distribuci¨® injusta dels objectius de d¨¨ficit... aqu¨ª no hi ha res a fer¡±.

Al Fossar de les Moreres, a la vig¨ªlia de l¡¯Onze de Setembre, apuja el to, en sintonia amb l¡¯escenografia de la fossa comuna dels patriotes caiguts el 1714: ¡° Reclamar els drets hist¨°rics ¨¦s reclamar la democr¨¤cia, all¨° que per les armes ens han pres. Reclamar els drets hist¨°rics ¨¦s actuar com a naci¨®, com a naci¨® que no es vol deixar dominar, que t¨¦ dret propi, que t¨¦ dret en maj¨²scules, que t¨¦ dret a decidir sobre la seva pr¨°pia llibertat... Tenim l¡¯oportunitat de comen?ar a canviar el sentit de la hist¨°ria. Fins ara, el dest¨ª de les nacions el decidien els ex¨¨rcits. Aquesta ¨¦s la hist¨°ria crua i dura. Ara el dest¨ª de les nacions l¡¯ha de decidir la democr¨¤cia i la llibertat¡±.

La confrontaci¨® de democr¨¤cia i legalitat ¨¦s un dels par¨¤metres clau de l¡¯estrat¨¨gia sobiranista que ell defensa des del faristol del portaveu del Govern. En la seva reflexi¨® sobre els perills d¡¯aquest conflicte de legitimitats admet que ¡°el segle XX ens va ensenyar que aquesta contraposici¨® pot ser la pr¨¨via a moviments populistes horrorosos¡± per¨° subratlla la lectura positiva d¡¯aquesta tensi¨® entre els dos conceptes girant la mirada sobre la hist¨°ria: ¡°tamb¨¦ pot obrir la porta a canvis radicals que despr¨¦s tots hem valorat positivament, com el sufragi de les dones o el final de l'apartheid; sempre hi ha un moment de ruptura en els grans canvis¡±. De totes maneres, ell no hi veu cap perill de deriva antidemocr¨¤tica: ¡°Els codis i els fonaments del catalanisme, les seves arrels constructives i pac¨ªfiques s¨®n una vacuna contra el populisme¡±.

L¡¯altra idea amb qu¨¨ festeja coquetament el moviment independentista ¨¦s la de la desobedi¨¨ncia civil. Homs sap que aquest ¨¦s un camp de joc molt voluntarista, inestable i rellisc¨®s. S'ho mira des del realisme, allunyat de les declaracions oficials: ¡°La gent ¨¦s molt valenta quan tot va b¨¦, per¨° s¡¯ha d¡¯anar amb cura, de forma gradual. El 9-N en v¨¤rem tenir un tast. No m¡¯atreviria a dir que salt¨¦ssim el mur per¨° v¨¤rem fer una cosa no prevista; ara b¨¦, la nit abans hi va haver baixes, despr¨¦s que la fiscalia orden¨¦s als mossos identificar els que obrissin les portes dels locals. A les vuit del mat¨ª tot podia haver tombat cap un costat o l¡¯altre; la sort de tot plegat ¨¦s que nosaltres v¨¤rem anar molt de pressa i ells varen fer salat¡±.

Entre la confrontaci¨® i el di¨¤leg

Sota el seu llenguatge professional tenyit de sornegueria, del seu ping-pong dial¨¨ctic amb la vicepresidenta del Govern central i amb tots aquells que no formen part del proc¨¦s sobiranista en curs, el portaveu del Govern de la Generalitat mant¨¦ viu un fil prim d¡¯esperan?a de poder retornar un dia als par¨¤metres dels di¨¤leg. ¡°No s¨®c determinista per¨° em penso que el concepte de pacte i negociaci¨® no l¡¯escaparem. Altra cosa ¨¦s com i quan serem prou forts per for?ar-lo¡±.

La seva an¨¤lisi d¡¯un futur dialogat neix d¡¯aquest convenciment: ¡°L¡¯Estat, ara per ara, encara no t¨¦ prou incentius per asseure¡¯s a la taula. Encara creu que la hip¨°tesi m¨¦s versemblant ¨¦s que ens farem un embolic intern i tot s¡¯acabar¨¤. Malauradament, ¨¦s una mica irresponsable. La gent de fora no ho ent¨¦n¡±. Aquest sup¨°sit es fonamenta en la seva versi¨® dels antecedents m¨¦s recents. Segons ell, el president Zapatero nom¨¦s va entendre la necessitat d¡¯incorporar el terme naci¨® en la proposta d¡¯estatut quan va arribar a patir una sensaci¨® d¡¯angoixa insuportable, al gener del 2006, per la pressi¨® dels partits catalans: ¡°¨¦s el moment del pacte amb Mas; posteriorment, aquesta sensaci¨® se li va anar esvaint fins a creure que havia cedit massa, fins el punt que Rubalcaba es va acabar preguntant en veu alta perqu¨¨ havien cedit tant. Tots v¨¤rem tenir la sensaci¨® d¡¯haver cedit m¨¦s del compte, per¨° aix¨° ¨¦s la negociaci¨®, ning¨² pot quedar del tot content ni totalment decebut perqu¨¨ voldria dir que no hi ha hagut pacte, sin¨® derrota¡±.

?En aquest debat estructural i de tensament psicol¨°gic ¨C¡°nom¨¦s la independ¨¨ncia ens pot solucionar els nostres problemes d¡¯estat de benestar i recursos p¨²blics¡±-, s¡¯estaria vivint, doncs, all¨° que alguns anomenen ¡°moment James Dean¡±, una recreaci¨® real i pol¨ªtica de la llarga seq¨¹¨¨ncia de la cursa de cotxes su?cida de Rebel sense causa. ¡°Com a pa¨ªs ens hem de centrar a fer prou for?a perqu¨¨ al final hi hagi alg¨² que tingui prou incentius per asseure¡¯s a la taula. El problema que t¨¦ aquesta t¨¤ctica ¨¦s que la nostra pressi¨® haur¨¤ de fer-se cada vegada amb una aposta m¨¦s alta, nom¨¦s aix¨ª podem aspirar a una negociaci¨® de conseq¨¹¨¨ncies substancials¡±.

?¡°O b¨¦ es troba un esquema suficient de negociaci¨®, o cau al precipici un cotxe, o salta al buit l¡¯altre autom¨°bil¡±. Situat davant aquest escenari constru?t de forma accelerada d¡¯en?¨¤ de la primera manifestaci¨® independentista i l¡¯enterrament precipitat del pacte fiscal, es declara partidari d¡¯aturar la cursa, per¨° no de qualsevol manera ni en qualsevol moment. Aix¨° s¨ª, abans de caure pel barranc de les grans inc¨°gnites. Nom¨¦s ho veu possible ¡°amb un acord que tingui una intermediaci¨® internacional, que no pot ser cap de les coses que hem viscut fins ara, que pot incloure la independ¨¨ncia; estarem en tot cas en uns par¨¤metres nous, per¨° finalment en un pacte¡±.

?Aquell noi que no volia ser delegat de classe i ha acabat a primera fila de la pol¨ªtica catalana, el negociador frustrat de l¡¯Estatut convertit en portaveu enc¨¨s del projecte independentista abra?at finalment per Converg¨¨ncia, veu a tocar dels dits la seva intu?ci¨® adolescent; per¨° aix¨° no ¨¦s obstacle perqu¨¨ pensi a retornar com m¨¦s aviat millor a l¡¯exercici de l¡¯advocacia, com li aconsellaven els pares. ¡°Jo no tinc mentalitat d¡¯heroi; una cosa s¨®n els ideals per¨° la meva vida no estava programada per aix¨°¡±, confessa. ¡°Aix¨° ¨¦s horror¨®s; m¨¦s d¡¯un vespre, quan arribo a casa em pregunto on coi m¡¯he ficat; nom¨¦s he gaudit un dia, el 9 de novembre, quan em varen dir que tot havia anat b¨¦, vaig ser tan feli? com el dia del meu casament¡±.

?La seva data de caducitat com a pol¨ªtic va lligada a la del president Mas. Com a molt tard, calcula que als 50 anys estar¨¤ fent altra vegada d¡¯advocat, una decisi¨® que el descarta com a adversari de candidats a futurs protagonistes, sobretot en el seu propi partit. ¡°Tinc molt clar que est¨¤ prohibit queixar-se, que ara no ho puc deixar, per¨° puc assegurar que si m¡¯ho expliquen no m¡¯hi apunto¡±.