La ci¨¨ncia el 2015: candidats a ser fites

Ning¨² en ci¨¨ncia t¨¦ la gosadia d'anticipar un descobriment, per¨° els experts s¨ª que tenen olfacte per saber on i quines ¨¤rees d'investigaci¨® s¨®n m¨¦s f¨¨rtils per a la novetat profitosa. Una nova instal¡¤laci¨® s'obre amb bones perspectives per entreveure el que no s'ha vist mai, una l¨ªnia de treball es pot estar acostant a la culminaci¨® d'¨¨xits acumulats, una nau espacial que arriba a la seva destinaci¨® pot fallar, o no, per¨° t¨¦ potencialitat d'aportar nova informaci¨®. L'equip de la revista cient¨ªfica Nature fa aquesta setmana el seu pron¨°stic de l'any que ve. En el seu resum Qu¨¨ cal esperar en ci¨¨ncia el 2015, coordinat per Elisabeth Gibney, aposta pel superaccelerador de part¨ªcules LHC com a primer candidat a aprofundir en el coneixement de l'univers, entre la desena de q¨¹estions cient¨ªfiques de les quals val molt la pena estar pendents, com el canvi clim¨¤tic, la fi de l'epid¨¨mia d'ebola, els nous medicaments contra el colesterol, l'arribada d'una nau espacial a Plut¨® o el genoma dels humans d'Atapuerca.

Superaccelerador LHC. Per al mes de mar? est¨¤ previst que l'accelerador de part¨ªcules LHC comenci a tornar a funcionar despr¨¦s de dos anys d'aturada en els quals s'ha posat a punt per aguantar gaireb¨¦ el doble d'energia en les col¡¤lisions de protons que genera, respecte a la fase anterior. Ja era la instal¡¤laci¨® d'aquest tipus m¨¦s potent del m¨®n i ara anir¨¤ molt m¨¦s lluny. El Laboratori Europeu de F¨ªsica de Part¨ªcules (CERN), al costat de Ginebra, espera cap al maig les primeres col¡¤lisions ¨²tils per als experiments. Si el 2012 els cient¨ªfics van descobrir en l'LHC l'hist¨°ric bos¨® de Higgs, ara esperen ¡°desvelar fen¨°mens que tanquin les fissures del model est¨¤ndard de f¨ªsica de part¨ªcules¡±, recalca Nature. A m¨¦s, ¡°la popular [entre els f¨ªsics] teoria de supersimetries, ja en dubte, podria perdre partidaris si l'actualitzat LHC no troba indicis de les moltes part¨ªcules pesades que aquesta teoria prediu¡±.

El pacte del clima. Per al desembre del 2015 est¨¤ fixada una cita important en la lluita contra el canvi clim¨¤tic: la confer¨¨ncia anual que, en aquesta ocasi¨®, se celebrar¨¤ a Par¨ªs. L'objectiu de la cimera, despr¨¦s de l'acord aconseguit aquest any entre els dos pa?sos que s¨®n els m¨¤xims emissors de gasos d'efecte hivernacle (els EUA i la Xina) per reduir aquesta contaminaci¨® clim¨¤tica, ¨¦s aconseguir acords vinculants de control de les emissions per a despr¨¦s del 2020, assenyala Nature. Mentrestant, recorda, el nivell mitj¨¤ mundial de di¨°xid de carboni a l'atmosfera terrestre pot superar les 400 parts per mili¨® per primera vegada des de fa milions d'anys.

Fi de l'epid¨¨mia d'ebola. Els experts en salut esperen posar punt final a l'actual brot d'ebola que castiga tres pa?sos de l'?frica Occidental: Sierra Leone, Lib¨¨ria i Guinea Conakry. Aquesta vict¨°ria ¡°requerir¨¤ mesures que ja estan en marxa com la r¨¤pida detecci¨® [de casos] i l'a?llament de persones contagiades¡±. Per¨° tamb¨¦, assenyalen els experts de la revista, caldr¨¤ estar atents als assajos de vacunes contra el virus (s'esperen resultats cap al juny), aix¨ª com als medicaments que s'estan provant. Tamb¨¦ destaquen els tractaments en estudi que utilitzen sang rica en anticossos de pacients que han superat la infecci¨® per ajudar el sistema immune dels malalts.

Viatges espacials a planetes nans. Primer ser¨¤ Ceres el que rebr¨¤ la visita d'una nau espacial. Ser¨¤ la Dawn, de la NASA, i arribar¨¤ el mar? que ve a aquest objecte del Sistema Solar, el m¨¦s massiu que es coneix del cintur¨® d'asteroides que hi ha entre Mart i J¨²piter. Despr¨¦s, la nau New Horizons, tamb¨¦ de l'ag¨¨ncia espacial nord-americana, arribar¨¤ a Plut¨®. Sobrevolar¨¤ aquest planeta nan i la m¨¤xima aproximaci¨® ser¨¤ el 14 de juliol. S'espera una allau de noves dades sobre aquest cos roc¨®s, les seves llunes i la seva atmosfera.

Graf¨¨ i biomedicina. Els centres d'investigaci¨® que s'obren, si estan degudament planificats, s¨®n una font potencial de descobriments importants. El novembre del 2015 obrir¨¤ les portes, a Londres, l'Institut Francis Crick, amb 1.250 investigadors i un finan?ament de 817 milions d'euros. Ser¨¤ un centre interdisciplinari orientat a la biomedicina. Tamb¨¦ al Regne Unit, en concret a Manchester, s'inaugurar¨¤ l'Institut Nacional del Graf¨¨. Finan?at en part pel Govern brit¨¤nic, ¨¦s un element clau del pla de Manchester anomenat Ciutat del Graf¨¨. A la universitat d'aquesta ciutat treballen amb els cient¨ªfics russos Andre Geim i Konstantin Novoselov que, el 2010, van rebre el premi Nobel de F¨ªsica pel descobriment del graf¨¨.

Medicaments contra el colesterol. Diverses empreses farmac¨¨utiques competeixen per treure al mercat nous f¨¤rmacs contra el colesterol que poden ser aprovats el 2015. Les ter¨¤pies que redueixen la lipoprote?na LDL i que actuen sobre la prote?na PCSK9 han mostrat que s¨®n prometedores en els assajos cl¨ªnics. Nature cita dos f¨¤rmacs en concret, un de la californiana Amgen, i un altre de la francesa Sanofi, que estan pendents d'autoritzacions que podrien donar-se cap a l'estiu.

Ondulacions de l'espai-temps. Cap a finals del 2015 estaran a punt per treballar amb m¨¦s sensibilitat que fins ara dos grans detectors nord-americans d'ones gravitacionals del programa LIGO: un a Richland (Washington) i un altre a Livingstone (Louisiana). L'objectiu ¨¦s captar ondulacions en l'espai-temps predites per Albert Einstein. A m¨¦s, cap a la tardor est¨¤ previst el llan?ament a l'espai del LISA Pathfinder, de l'Ag¨¨ncia Europea de l'Espai (ESA). ?s una missi¨® d'assajos tecnol¨°gics imprescindibles per llan?ar a l'espai, cap al 2034, un detector d'ones gravitacionals.

El genoma d'Atapuerca. Despr¨¦s d'un primer genoma (mitocondrial), anunciat el 2013, dels f¨°ssils de la Sima de los Huesos, a Atapuerca (Burgos), de fa uns 400.000 anys, els cient¨ªfics esperen aconseguir ara el genoma del nucli de la c¨¨l¡¤lula. Potser aquest any, malgrat que el repte ¨¦s enorme tenint en compte l'antiguitat dels ossos i l'esc¨¤s ADN recuperable. ¡°Per¨° els resultats poden ajudar a aclarir la relaci¨® evolutiva entre els humans, els neandertals i un altre grup remot, els denisovans, i a identificar episodis d'encreuament entre hom¨ªnids relacionats entre si¡±, assenyala Nature.

Pol¨ªtica cient¨ªfica. El Govern rus es proposa avaluar 450 instituts d'investigaci¨® de l'Acad¨¨mia Russa de Ci¨¨ncies. Al Regne Unit, les eleccions generals del maig formaran un parlament que decidir¨¤ si permetre, per primera vegada al m¨®n, la fertilitzaci¨® in vitro de tres progenitors o no, una t¨¨cnica que combina el material gen¨¨tic de tres adults i que pot ser ¨²til per tractar determinades malalties heredit¨¤ries.

Observaci¨® oce¨¤nica. Dos nous bucs d'investigaci¨® nord-americans comen?aran a operar: el Sikuliaq ¨¤rtic, de la Fundaci¨® Nacional per a la Ci¨¨ncia (NSF), i el Neil Armstrong de la Instituci¨® Oceanogr¨¤fica Woods Hole. Alemanya tamb¨¦ estrenar¨¤ buc cient¨ªfic, el Sonne, que repeteix el nom del seu antecessor. El sistema de la iniciativa d'observaci¨® de l'oce¨¤ estar¨¤ complet el 2015 per a l'estudi mar¨ª en temps real. El Jap¨®, per la seva banda, recorda Nature, reiniciar¨¤ probablement la captura ¡°cient¨ªfica¡± de balenes en aig¨¹es ant¨¤rtiques despr¨¦s de la interrupci¨® imposada per la Cort Internacional de Just¨ªcia.