Bars de sempre... bars de mai m¨¦s?

Hi ha una Barcelona que va desapareixent. Cada cop costa m¨¦s trobar un bar on fer una canya, prendre una tapa i passar una bona estona petant la xerrada amb amics o amb el cambrer (possiblement, un amic). ¡°Qualsevol dia d¡¯aquests anirem a la Cervantes i ens trobarem un Sandwich & Friends¡±, es queixa Sergio Fidalgo, coautor, amb Fernando Mu?iz, de Barcelona on the rocks 2 (Cara B Ediciones), un llibre que ens explica les hist¨°ries m¨¦s humanes, t¨ªpiques i entranyables de bars de tota la vida de la capital catalana i del seu extraradi.

Amb la mateixa din¨¤mica ca¨°tica i an¨¤rquica de les converses de bar, que comencen amb les eleccions anticipades i van a petar al gol anul¡¤lat el diumenge anterior, el llibre, segona part d¡¯un primer viatge amb el mateix t¨ªtol, aporta testimonis als llocs dels fets, els bars. Bars que s¨®n ¡°lluny, per¨° molt lluny, del bonrotllisme dels anuncis de Damm, extramurs de la Barcelona amb classe, la que fa bona olor¡±.

¡°Parlem del bar ent¨¨s com el lloc on un es trobar¨¤ companyat, instru?t, celebrat, on es brinda pels que ja no hi s¨®n¡±, diu el cr¨ªtic musical Kiko Amat

Un dels usuaris d¡¯aquests locals grotescos, obrers, sincers, ¨¦s el cr¨ªtic musical i escriptor Kiko Amat. ¡°Admeto que he passat la major part de la meva vida en bars [...]. S¨ª, vaig passar dies, mesos i anys apostat en bars; empenyent els minuts cap a un temps menys descoratjador". Ell ens defineix al pr¨°leg del llibre del qual estem parlant: "El bar ent¨¨s com el lloc on un es trobar¨¤ acompanyat, instru?t, celebrat, on es brinda pels que ja no hi s¨®n i es hip-hip-hurreja els que acaben d¡¯arribar, on s¡¯anima els derrotats, es lloa els que vencen i es donen cops a l'espatlla dels desafortunats en amors o del fl¨¤ccid de penis¡±.

I el que fan Fidalgo i Mu?iz, guiats per personatges c¨¨lebres, des de Ramonc¨ªn fins a Paco Calatrava, ¨¦s un recorregut sentimental en el qual expliquen "coses que passen als bars", una radiografia d'una Barcelona que va desapareixent: "Som molts els que ens sentim estranys en una ciutat que ja no ens reconeix", es lamenta Fidalgo. No passa nom¨¦s a Barcelona. El popular humorista i presentador Dani Mateo comenta, al llibre: ¡°Reivindico el bar com un lloc m¨¦s enll¨¤ de prendre't alguna cosa. A Madrid s'han de buscar, darrerament, ja no ¨¦s tan f¨¤cil com abans, requereix un esfor? localitzar bars aut¨¨ntics¡±.

¡°Ara est¨¤ tot tan normativizat, tan al seu lloc, tan civilitzat... [...]. A mi, Barcelona em cau malament¡±, es lamenta l¡¯escriptor Carlos Zan¨®n

L'escriptor Carlos Zan¨®n ens parla des de Casa Leo, temple de la rumba a la Barceloneta. ¡°Ara est¨¤ tot tan normativitzat, tan al seu lloc, tan civilitzat... [...]. A mi, Barcelona em cau malament¡±. Zan¨®n se sent desposse?t, d'alguna manera, perqu¨¨ cada cop t¨¦ m¨¦s complicat fer la seva feina: ¡°M¡¯agrada albirar la realitat a peu de barra. A l¡¯hora d¡¯esculpir els meus personatges em fixo molt en gent que veig en bars, els observo, els sento parlar, intento ficar-me dins dels seus caps¡±.

Fidalgo es planteja si tot va comen?ar cap al miracul¨®s any 1992. "La Barcelona ol¨ªmpica i mercantilitzada, aparador per als turistes, continua expandint els seus tentacles fins arribar a tots els racons de la ciutat. I l¡¯hostaleria s'hi bolca". Aix¨ª, doncs, "cal intentar fugir d¡¯un turisme desmesurat que ha podrit la seva ess¨¨ncia m¨¦s genu?na i que ha convertit l¡¯excessiu i artifici¨®s en habitual¡±, en paraules de Fidalgo.

Xavier Theros: ¡°El turisme t¨¦ una cosa malsana: el turista busca bars i locals t¨ªpics per¨° quan hi va ell, deixen de ser t¨ªpics¡±

El periodista i antrop¨°leg Xavier Theros va descriure amb p¨¨ls i senyals el bar Los Caracoles al seu llibre La sisena flota a Barcelona. Quan els nord-americans enva?en la Rambla. Des d'aquest rac¨® hist¨°ric del G¨°tic passa comptes i assenyala un culpable: ¡°El turisme t¨¦ una cosa malsana, que ¨¦s que acaba destruint i fagocitant all¨° que va a buscar; el turista busca bars i locals t¨ªpics per¨°, quan hi van ells, deixen de ser t¨ªpics; busquen una ciutat barata per¨° si s¡¯hi fiquen ells, aquella ciutat s¡¯encareix. El turisme sempre provoca un fenomen que destrueix all¨° que busca, se sol anomenar s¨ªndrome d¡¯Altamira: si deixes entrar milers de turistes a la cova d¡¯Altamira, acabes per destruir les pintures¡±.

"Aquesta hostaleria agressiva ens est¨¤ fent fora, s¡¯est¨¤ carregant la nostra cultura sentimental, es posa al servei del for¨¤ fins al punt que per fer all¨° que tant es diu, menjar com a casa, hem d¡¯anar als bars de l'extraradi". Fidalgo justifica la seva indignaci¨®: "Els bars de disseny estan molt b¨¦, per¨° no conviden a viure'ls de deb¨°. Hi ha m¨¦s sinceritat a l¡¯aparador de tapes de qualsevol d¡¯aquests bars que en tot el passeig de Gr¨¤cia¡±, diu l'autor del llibre, que ha refusat ficar a la seva selecci¨® bars sense personalitat. Els interessa m¨¦s el bar Kevin-El rinc¨®n del legionario, a Gav¨¤, un antre museu d'aquest ter? que tant homenatja la cabra de la legi¨® com el m¨ªtic motociclista Kevin Schwantz. O la curiosa decoraci¨® eg¨ªpcia de Casa Francis, un bar que es resisteix a morir en una zona (els Encants vells) que "els nostres pol¨ªtics s'han entestat a transformar i destruir sistem¨¤ticament". O el Pujadas, a Santa Coloma, on 'el t¨ªo Pedro' es passa el dia pelant anxoves i... "no vulguis saber com estan!".

¡°Els xinesos deixen als bars el calendari del D¨¦por campi¨® de Lliga per¨°? no ens poden explicar cap hist¨°ria¡±, sentencia Fidalgo

Tamb¨¦ ho ent¨¦n aix¨ª Morfi Grei, l¨ªder de la m¨ªtica Banda Trapera del R¨ªo, que explica les seves trapelleries al seu bar favorit, la bodega Pujol, a Cornell¨¤: "Fa olor de vi, quan hi entres. Per¨° molta. De fet, possiblement ¨¦s la sensaci¨® olfactiva m¨¦s propera a all¨° que devien haver sigut les tavernes visigodes de l'alta edat mitjana. Tot un luxe". El mateix en pensa el dibuixant Carlos Azagra, un dels fundadors del m¨ªtic Partit de la Gent del Bar (PGB), que rep els autors al bar Farr¨¦, a la Verneda. Els seus bars s¨®n bars on the rocks, "res de tavernes de disseny o ¡®vintage¡¯ per a dissenyadors amb possibles. Tasques de barri, terrasses de vermut i braves, bars de centres c¨ªvics amb bons preus i ambient relaxat", aquests s¨®n els marcs en els quals es mou el creador de Pedro Pico i Pico Vena, dos personatges imprescindibles del paisatge bar¨ªstic.

Hi ha un altre signe dels temps que corren que t¨¦ molt a veure amb les reivindicacions de Barcelona on the rocks. Molts d'aquests bars de tota la vida que van desapareixent acaben en mans de xinesos, que mantenen (amb m¨¦s mal o m¨¦s bon encert) la filosofia de l'establiment: "Els xinesos deixen el calendari del D¨¦por campi¨® de Lliga [any 2000] i ofereixen cervesa i cacauets, i els funciona molt b¨¦. El problema que els veig, per¨°, ¨¦s que no ens poden explicar cap hist¨°ria", sentencia Sergio Fidalgo.

I les hist¨°ries, al cap i a la fi, tal com escriu Kiko Amat, s¨®n all¨° que defineixen aquests racons de les nostres vides, "quan un aconsegueix desfer-se de les banals angoixes quotidianes de la societat industrial-espectacular per concentrar-se en All¨° Que Realment Importa: la condici¨® humana, els discos bells, els llibres essencials, les an¨¨cdotes que fan pixar de riure de la nit anterior, les batalletes immortals, la tragicom¨¨dia del propi passat... La nostra hist¨°ria, en resum, la dels nostres clans, les nostres fam¨ªlies, amics i barris; la que no surt als telenot¨ªcies ni a les novel¡¤les de Vila Matas o a les columnes de Quim Monz¨®¡±.