Grans vins per dos euros

Entre les seccions d'un supermercat, la dels vins suposa un dels reptes m¨¦s grans per al consumidor. Davant de files d'ampolles interminables, etiquetes amb noms altisonants i desenes de proced¨¨ncies tant aut¨°ctones com internacionals, els criteris per comprar un producte de qualitat no s¨®n exactes. Gastar molts diners comporta assaborir un bon producte, aix¨° ¨¦s aix¨ª, tot i que no ¨¦s estrictament necessari: hi ha vins que es mereixen un lloc a la taula malgrat que costen poc m¨¦s d'un euro. Entendre quins s¨®n no ¨¦s f¨¤cil. Aix¨ª que l'en¨°leg i escriptor valenci¨¤ Joan C. Mart¨ªn ha redactat una guia per ajudar el consumidor a dur a terme aquesta tasca: Los Supervinos 2015 classifica 150 vins el valor dels quals varia des de poc m¨¦s d'un euro fins a menys de 14.

Com es distingeix, llavors, un bon vi entre els molts que ocupen els prestatges d'un supermercat? ¡°Cal revisar les lleixes d'esquerra a dreta i de dalt a baix. Les prestatgeries m¨¦s a prop del terra, on acaben els vins amb menys circulaci¨®, amaguen sovint productes interessants. I cal llegir les etiquetes: un dels criteris que hem fet servir per classificar els vins a la guia ¨¦s la informaci¨® que hi posen els cellers: si ¨¦s exhaustiva, ajuda, per exemple, a entendre que la difer¨¨ncia de preu entre dos vins la marca el major valor d'un env¨¤s respecte d'un altre i no el producte en si¡±, assegura Mart¨ªn, que procedeix d'una fam¨ªlia de viticultors de la prov¨ªncia valenciana i que, despr¨¦s d'una vida al m¨®n del vi, avui ¨¦s director de l'associaci¨® Aula Vin¨ªcola.

La varietat als supermercats no ¨¦s casual: segons les dades del 2012 de l'Organitzaci¨® Internacional de la Vinya i del Vi, la superf¨ªcie vin¨ªcola espanyola ¨¦s la m¨¦s estesa del m¨®n ¨Cles seves 1.018 hect¨¤rees de vinyers constitueixen el 13,52% de l'extensi¨® global¨C i converteix el pa¨ªs en el tercer productor amb 30,4 milions d'hectolitres a l'any, el 12,06% del total. Mart¨ªn assegura que la veritable riquesa del vi espanyol ¨¦s la varietat, encara que les institucions la desaprofitin. ¡°Es produeix en regions amb m¨²ltiples orografies, tradicions, idiomes i costums. Aquesta diversitat ¨¦s la for?a del vi espanyol, per¨° mentre que a It¨¤lia i a Fran?a hi ha centenars de denominacions d'origen, a Espanya s¨®n poc m¨¦s de 80¡±.

El consumidor espanyol, per contra, sap valorar-la: ¡°L'acci¨® divulgativa dels cellers i de la premsa ha fet que el comprador busqui productes diferents, des del vi que beu cada dia fins a l'ampolla m¨¦s cara per a una ocasi¨® especial. I aix¨° ha indu?t a una diversificaci¨® de la qualitat i dels preus del vi espanyol. El mercat ha viscut una metamorfosi que ja s'havia anat anunciant abans de la crisi, i que la conjuntura econ¨°mica ha accelerat¡±, matisa.

Mart¨ªn explica que la combinaci¨® de crisi econ¨°mica, introducci¨® del perm¨ªs de conduir per punts i compet¨¨ncia entre els 3.000 cellers i les 15.000 marques que poblen el panorama vin¨ªcola espanyol ha aguditzat el canvi del sector. ¡°Fa vuit anys es consumia el 55% del vi en l'hostaleria i el 45% a casa. Ara ¨¦s a l'inrev¨¦s. Els grans establiments han percebut aquest canvi i han aconseguit atreure el consumidor: a Espanya es consumeixen 1.200 milions d'ampolles de tres quarts de litre a l'any¡±.

I com aconsegueixen vendre productes de qualitat per preus tan barats? ¡°Els supermercats s'han convertit en una baula m¨¦s d'una cadena que redueix els preus. Des dels noranta, els cellers han augmentat la producci¨® per hect¨¤rea i han millorat les t¨¨cniques d'envasament, i avui dia ofereixen la mateixa qualitat per menys diners. Els supermercats, com que fan compres directes de grans quantitats i tenen menys despeses log¨ªstiques i de distribuci¨®, han contribu?t a reduir encara m¨¦s aquest cost¡±, detalla Mart¨ªn. I la f¨®rmula sembla que funciona. L'enquesta industrial d'empreses elaborada per l'INE el 2012 ¨Cl'¨²ltima disponible¨C xifra el benefici dels cellers espanyols en 250,9 milions d'euros, amb un increment del 23% respecte l'any anterior. Les vendes van ascendir a 6.190 milions i van augmentar un 5,13%. Per¨° mentre les exportacions van patir una reculada del 7,65%, les vendes al mercat interior van pujar un 12,29%.

Els nous escenaris han fet que tamb¨¦ cellers de renom s'adequ?n a aquesta tend¨¨ncia. A la guia escrita per Mart¨ªn apareixen productors prestigiosos que pertanyen a grans denominacions d'origen i que, no obstant aix¨°, han comen?at a produir vins barats. L'en¨°leg tamb¨¦ subratlla el valor de cellers que defineix ¡°transhist¨°rics¡±, com per exemple Sangre de Toro, que acaba de fer 50 anys i que ¡°ha demostrat el seu valor en resistir tot aquest temps al mercat, cosa que ¨¦s garantia de la qualitat dels seus productes¡±.

Aix¨ª que m¨¦s enll¨¤ del preu, Mart¨ªn explica que per comprar un bon vi cal tenir cultura enol¨°gica: ¡°No hi ha res millor que un vi barrejat amb gasosa a l'estiu, ni est¨¤ malament beure vi negre amb sushi, encara que sigui peix. Per¨° s'ha de saber quin ¨¦s el producte adequat¡±, somriu.