El cost de l¡¯obesitat equival al 2,8 % del PIB mundial

La recent decisi¨® del Tribunal Europeu de Just¨ªcia en qu¨¨ reconeix que l'obesitat ¡°pot constituir una discapacitat¡± laboral ha tornat a posar en primer pla un dels problemes de salut m¨¦s grans dels pa?sos desenvolupats i emergents amb greus implicacions sobre el futur de l'activitat econ¨°mica. El reconeixement de l'exc¨¦s de pes com a ¡°discapacitat¡± obligaria les empreses, per exemple, a proveir d'espais de treball m¨¦s amplis aquests treballadors, assignar-los tasques m¨¦s lleugeres, o habilitar zones d'aparcament apropiades. I, si es t¨¦ en compte que vora el 20% dels homes i un 23% de les dones europees s¨®n obesos, segons l'Organitzaci¨® Mundial de la Salut (OMS), la q¨¹esti¨® del sobrep¨¨s apunta com un factor de fricci¨® en les relacions laborals a mitj¨¤ termini.

Per primera vegada a la hist¨°ria de la humanitat, hi ha m¨¦s persones amb exc¨¦s de pes que desnodrides. Unes 2.100 milions de persones al m¨®n tenen sobrep¨¨s, entre els quals s'inclouen 670 milions que tenen obesitat. Si la xifra total ja representa entorn del 30% de la poblaci¨® mundial, un informe de la consultora McKinsey augura que el nombre s'elevar¨¤ a la meitat dels habitants del planeta el 2030. ¡°L'obesitat est¨¤ en ascens als pa?sos desenvolupats i, ara, est¨¤ tamb¨¦ present a les economies emergents¡±, sostenen els experts de la consultora, que afirmen que el problema no nom¨¦s s'aguditza r¨¤pidament, sin¨® que ser¨¤ cada vegada m¨¦s dif¨ªcil de revertir. ¡°Nom¨¦s un pla que ataqui en diversos fronts, des de la grand¨¤ria de les porcions dels aliments, passant pel control sobre el menjar r¨¤pid, fins a l'est¨ªmul de l'exercici f¨ªsic i l'educaci¨® aliment¨¤ria, entre altres q¨¹estions, podr¨¤ comen?ar a frenar la crisi¡±, diuen a McKinsey.

Per primera vegada hi ha m¨¦s obesos que persones amb malnutrici¨®

A Espanya, segons dades de les Nacions Unides, un quart dels adults t¨¦ problemes de sobrep¨¨s i obesitat. Si es mesura nom¨¦s entre la poblaci¨® econ¨°micament activa, el percentatge ronda el 50%, segons la Societat Espanyola per a l'Estudi de l'Obesitat (SEEDO).

L'impacte de l'obesitat en l'economia mundial es calcula entorn dels 2 bilions de d¨°lars, equivalents al 2,8% del producte interior brut (PIB) global, segons McKinsey. La gravetat del problema est¨¤ a l'altura del tabaquisme, la viol¨¨ncia armada o el terrorisme; i les seves conseq¨¹¨¨ncies s'expandeixen a moltes ¨¤rees de l'economia, des dels costos sanitaris ¡ªp¨²blics o privats¡ª, passant per la caiguda de la productivitat i l'augment de l'absentisme laboral, fins a un consum m¨¦s alt d'aliments i energia.

Als EUA, per exemple, el cost anual de l'obesitat en funci¨® de la productivitat per a les empreses puja a 153.000 milions de d¨°lars, segons la consultora Gallup. A Europa, la xifra ronda els 160.000 milions, segons un informe de Bank of America-Merrill Lynch. Un estudi realitzat fa quatre anys pels experts de la Cl¨ªnica Mayo dels EUA va calcular que si el tabaquisme augmenta els costos de l'atenci¨® sanit¨¤ria un 20% cada any, l'obesitat eleva aquest percentatge al 50%.

El mateix centre m¨¨dic, aix¨ª com les universitats nord-americanes de Duke i Cornell, han dedicat recursos a estudiar l'impacte de l'exc¨¦s de pes a les empreses del pa¨ªs nord-americ¨¤. Els diferents estudis han calculat que l'absentisme laboral derivat de l'obesitat eleva els costos de les empreses en 6.000 milions de d¨°lars anuals mentre que la productivitat m¨¦s baixa d'aquests mateixos treballadors incrementa aquesta p¨¨rdua en 30.000 milions m¨¦s. El problema no nom¨¦s afecta l'empresa; tamb¨¦ el treballador, ja que les persones obeses tenen menys probabilitat de ser contractades i fins i tot cobren menys, sobretot en el cas de les dones.

El problema costa en productivitat a Europa 160.000 milions de d¨°lars

Encara que en pa?sos industrialitzats com els EUA i el Regne Unit, entre els m¨¦s afectats per la crisi, han florit les campanyes governamentals i privades per estimular h¨¤bits que ajudin a pal¡¤liar el problema, la majoria de les empreses encara no s¨®n conscients de la import¨¤ncia d'impulsar programes interns per estimular almenys una bona alimentaci¨® i l'exercici f¨ªsic. La majoria dels experts coincideixen que les empreses han de subvencionar els programes d'aprimament, els medicaments antiobesitat que puguin necessitar els treballadors i invertir en el redisseny del lloc de treball (sala d'exercicis, menjador, m¨¤quines expenedores amb productes saludables, etc¨¨tera). Amplis plans contra l'obesitat tindrien un cost d'entre 20 i 30 d¨°lars anuals per persona en pa?sos com el Jap¨®, It¨¤lia, el Canad¨¤ o el Regne Unit, segons l'OCDE.

L'obesitat t¨¦, a m¨¦s, altres implicacions. L'aerol¨ªnia australiana Qantas ha calculat que el pes dels passatgers adults s'ha incrementat en dos quilos des del 2000, cosa que suposa un cost extra d'un mili¨® de d¨°lars a l'any en combustible. Samoa Air, per exemple, ¨¦s la primera a cobrar segons el pes dels passatgers. El fabricant aeron¨¤utic Airbus ja ofereix seients m¨¦s amples per al seu model A320 i diverses companyies constructores d'autobusos i trens estudien fer el mateix. En el sector de l'autom¨°bil han calculat que els passatgers obesos augmenten el consum de gasolina en milions de litres anuals, nom¨¦s als EUA. Per la seva banda, la Universitat de Buffalo (Nova York) ha constatat que les persones sense exc¨¦s de pes s¨®n un 70% m¨¦s propenses a fer servir el cintur¨® de seguretat que els obesos, la qual cosa redueix la gravetat i cost dels accidents.

Un quart dels espanyols t¨¦ aquest problema; un 30% a tot el m¨®n

Un recent estudi dels professors N¨²ria Mas (IESE) i Joan Costa (London School of Economics), titulat Globesity? The Effects of Globalization on Obesity and Caloric Intake, fa la correlaci¨® entre la globalitzaci¨® i l'obesitat. ¡°L'obesitat ¨¦s un fenomen complex que implica tant aspectes econ¨°mics com socials¡±, diu Mas. ¡°Nosaltres observem que les normes socials i culturals tenen un impacte fonamental sobre l'obesitat. Els elements de la globalitzaci¨® social que m¨¦s efecte tenen sobre l'obesitat s¨®n els fluxos d'informaci¨® i els contactes personals. Hi ha evid¨¨ncies que indiquen que el grup de persones amb qui mengem o amb qui ens relacionem t¨¦ un impacte sobre com i quant ingerim. De fet, ja es parla d'un ¡°entorn obesog¨¨nic¡± que propicia l'obesitat si se segueixen les seves normes socials: per exemple, el temps que es triga a menjar, la grand¨¤ria de les porcions, etc¨¨tera¡±, afegeix.