La consulta i la Fiscalia

Els mitjans de comunicaci¨® s'han ocupat profusament de les raons del recent cessament d'Eduardo Torres-Dulce com a fiscal general de l'Estat. Gaireb¨¦ tots assenyalen com a motiu inicial, per¨° cronificat, el disgust o rancor del Govern per la pres¨® de B¨¢rcenas. Tots coincideixen a assenyalar com a motiu ¨²ltim i immediat el 9-N. El Govern espanyol va exigir al fiscal general que es querell¨¦s contra Mas per la consulta del 9 de novembre, per¨° l'hi va exigir amb males formes, urgents i invasives, inacceptables per a un jurista gentleman, que es va querellar, per¨° va dimitir.

El Tribunal Superior de Catalunya va admetre a tr¨¤mit la querella contra el president i dos consellers per la seva presumpta desobedi¨¨ncia al Tribunal Constitucional. Jur¨ªdicament la decisi¨® ¨¦s molt discutible, encara que ning¨² ha de dubtar ni pot dubtar de l'honestedat i provada independ¨¨ncia del tribunal. No obstant aix¨°, al marge del tema jur¨ªdic, amb el proc¨¦s que comen?a pel 9-N nom¨¦s hi guanyaran Mas i tots els que volen o necessiten l'eternitzaci¨® del conflicte. El president era un cad¨¤ver social i pol¨ªtic. El proc¨¦s del 9-N el ressuscita, l'exalta com a pol¨ªtic perseguit sense risc, tenint en compte la inutilitat evident del proc¨¦s immediat i de la condemna improbable. Si d'aqu¨ª a dos o tres anys una sent¨¨ncia ferma i definitiva l'arrib¨¦s a condemnar a la inhabilitaci¨®, llavors ja no seria president, perqu¨¨ molt probablement hauria cessat abans arran d'unes eleccions. Mentrestant continuar¨¤ sent president. Durant la tramitaci¨® del proc¨¦s ning¨² pot destituir-lo perqu¨¨ a Espanya avui no existeix la inhabilitaci¨® cautelar.

Amb tot aix¨°, nom¨¦s hi ha un perdedor segur: el prestigi de la just¨ªcia i la Fiscalia. El fiscal de Catalunya haur¨¤ de mantenir en el proc¨¦s una posici¨® contr¨¤ria a la que va expressar, amb extensa motivaci¨®, quan va formular la seva objecci¨® de consci¨¨ncia jur¨ªdica davant l'ordre de querellar-se. Aquesta ordre haur¨¤ de ser mantinguda per una nova fiscal general que, encara que la va subscriure, no va dictar el pol¨¨mic mandat. Ella accedeix al c¨¤rrec sabent per qu¨¨ va cessar el seu predecessor, i sabent per qu¨¨ la nomenen. Per tot aix¨°, la seva reconeguda v¨¤lua t¨¨cnica i la seva imparcialitat indiscutida resulten compromeses des d'abans de comen?ar.

Els dubtes sobre la seva te¨°rica imparcialitat s¨®n absolutament raonables, almenys quan interv¨¦ en assumptes d¡¯inter¨¨s de l¡¯Executiu

La Fiscalia ¨¦s una instituci¨® jer¨¤rquica el cap m¨¤xim de la qual, el fiscal general, ¨¦s proposat pel Govern, i cessa quan cessi el Govern que el va nomenar. Amb aquest origen, els dubtes sobre la seva te¨°rica imparcialitat s¨®n absolutament raonables, almenys quan interv¨¦ en assumptes d'inter¨¨s de l'Executiu. Per recuperar la credibilitat de la Fiscalia, el 2007 es va reformar la llei i des de llavors el fiscal general no pot ser destitu?t pel Govern ni pot ser renovat. Aix¨ª s'eviten possibles servilismes del fiscal general en vig¨ªlies de la data de la seva renovaci¨®. Aquesta s¨¤via regla t¨¦ una excepci¨®, si fa menys de dos anys que ¨¦s al c¨¤rrec quan cessi el Govern. En aquest sup¨°sit s¨ª que pot ser renovat. Aquest ¨¦s el cas de la nova fiscal general, que podria ser renovada per un nou Govern. Per¨° si ¨¦s de diferent tend¨¨ncia pol¨ªtica, ¨¦s molt probable que no vulgui renovar-la.

La reforma legal pretenia assegurar a la Fiscalia un blindatge protector de la seva imparcialitat, i conseg¨¹entment de la seva credibilitat. Per¨° aquest blindatge no s'aconsegueix nom¨¦s amb unes reformes legals te¨°riques. El nomenament de la nova fiscal general n'¨¦s una bona mostra. De moment, el Govern no ha destitu?t Torres-Dulce perqu¨¨ despr¨¦s de la reforma, legalment, ja no pot destituir-lo. Per¨° encara pot desfer-se'n si no li ¨¦s immediatament ¨²til. Per aix¨° l'han dimitit per ¡°raons personals¡±. El protagonisme exclusiu i excloent del Govern en l'eliminaci¨® del fiscal ¨¦s total i evident, malgrat la reforma legal simplement te¨°rica. Per la mateixa ra¨® ¨¦s evident l'alt¨ªssima improbabilitat que la nova fiscal general pugui exercir la seva v¨¤lua t¨¨cnica i la seva, fins ara, coneguda independ¨¨ncia.

La instituci¨® de la Fiscalia est¨¤ dissenyada per defensar la legalitat amb imparcialitat, i per tant sense depend¨¨ncia del Govern. No ¨¦s acceptable, ni constitucionalment ni legalment, que el fiscal sigui una simple eina pol¨ªtica del poder executiu per incidir en el poder judicial, esquivant a la pr¨¤ctica, fent trampes, els blindatges protectors de les reformes legals del 2007. Que el Govern disposi, de fet encara que no legalment, del fiscal general, amb exig¨¨ncies intempestives d'actuaci¨® davant els tribunals, compromet el sistema de divisi¨® de poders. ?s una veritable subversi¨® dels valors constitucionals que el professor P¨¦rez Royo qualifica de corrupci¨® institucional. Davant d'una situaci¨® tan preocupant, l'opini¨® p¨²blica s'ha de plantejar el dubte de si, amb el cessament i el nou nomenament de la Fiscalia, al Govern li interessa una instituci¨® t¨¨cnica, solvent i imparcial, o un simple ap¨¨ndix telef¨°nic per intentar incidir arbitr¨¤riament sobre l'activitat dels tribunals.

Jos¨¦ Mar¨ªa Mena va ser fiscal del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya.