De les influ¨¨ncies

Com que som a comen?ament de l¡¯any i per aquestes dates molta gent es proposa de fer alguna cosa nova, ¨¦s el moment d¡¯advertir els futurs escriptors del pa¨ªs que, quant a la novetat en mat¨¨ria de literatura, no cal que s¡¯hi esmercin ni es preocupin. Ja no t¨¦ gaireb¨¦ cap sentit, als nostres dies ¡ªno parlar¨¦ del t¨°pic del ¡°segle XXI¡±, com fan els pol¨ªtics; com si la hist¨°ria canvi¨¦s de sobte cada vegada que s¡¯entra en un nou segle, p¨¨ssima visi¨® mil¡¤lenarista del decurs hist¨°ric¡ª, suposar que al m¨®n occidental ha de passar alguna cosa absolutament lliure d¡¯influ¨¨ncies i mem¨°ria, i menys encara en el m¨®n literari, i encara menys en el m¨®n de la novel¡¤la.

Aix¨° ve a tomb arran de l¡¯edici¨® solta de la confer¨¨ncia que Andr¨¦ Gide va pronunciar a Brussel¡¤les el 29 de mar? de 1900, tamb¨¦ inici d¡¯un segle, el vint¨¨, que va portar precisament enormes novetats en el terreny de la novel¡¤l¨ªstica: Andr¨¦ Gide, De l¡¯influence en litt¨¦rature (Par¨ªs, Allia, 2014). Gide hi exposa la tesi ¡ªde fet, molt adequada en una persona que pocs anys despr¨¦s va rebutjar editar En cerca del temps perdut perqu¨¨ li va semblar massa extravagant¡ª que acabem d¡¯esmentar: no hi ha res m¨¦s sa, en mat¨¨ria liter¨¤ria, un cop ja s¡¯ha escrit tot el que s¡¯havia escrit a finals del XIX, que sotmetre¡¯s a les influ¨¨ncies de tot all¨° excel¡¤lent que ha donat la literatura fins als nostres dies. Tamb¨¦ Jorge Luis Borges deia que l¡¯autor genial no ¨¦s aquell que resulta completament original, sin¨® el que fa palesa, en la seva obra, la influ¨¨ncia de tots els autors imaginables.

Gide no critica Goethe, per exemple, pel fet que s¡¯esver¨¦s quan va sentir la sonata dita Clar de lluna, de Beethoven, sin¨® que el lloa per haver fet una obra que sembla, de vegades, impregnada de l¡¯esperit del classicisme mozarti¨¤: una bona influ¨¨ncia, al cap i a la fi. Li ¨¦s igual que Miquel ?ngel s¡¯inspir¨¦s en les escultures cl¨¤ssiques trobades a Roma, perqu¨¨ les que va fer ell ¡ªalgunes de les quals va fer passar com a desenterrades per ell mateix a les ru?nes romanes, com un Cupido¡ª s¨®n tan admirables que la influ¨¨ncia dels antics va fer-li m¨¦s b¨¦ que no mal. Els Assaigs de Montaigne s¨®n plens a vessar de citacions llatines, en especial de Plutarc, que l¡¯autor coneixia de mem¨°ria: ?s¨®n per aix¨°, aquells assaigs, d¡¯escassa qualitat? De cap manera: s¨®n un dels grans llibres de la nostra hist¨°ria liter¨¤ria.

?s cert que, justament en comen?ar el XX, el continent va donar tres autors d¡¯enorme categoria ¡ªProust, Joyce i Kafka¡ª i que podria semblar que aquests autors desmentien la tesi de Gide, i que el geni es produeix m¨¦s enll¨¤ dels l¨ªmits de les influ¨¨ncies. Per¨° tampoc ¨¦s cert, aix¨°: Proust nom¨¦s s¡¯acaba d¡¯entendre despr¨¦s d¡¯haver llegit, com ell, Saint-Simon, Rousseau i Chateaubriand; Joyce posseeix el segell inconfusible dels vagareigs d¡¯Odisseu per la mar Mediterr¨¤nia; i Kafka ¨¦s un fill tard¨¤ de l¡¯obra de Kleist, de Dickens i de Flaubert. Semblen absolutament genials, per¨° s¨®n el destil¡¤lat d¡¯una hist¨°ria mil¡¤len¨¤ria.

Per¨° encara hi ha una cosa dita per Gide que, a Catalunya, sempre ha donat bons resultats: conv¨¦ que els literats tinguin una escola, a m¨¦s de fer-ne. Conv¨¦ que les obres liter¨¤ries neixin, no solament emparades per la tradici¨®, sin¨® tamb¨¦ sota el paraigua d¡¯una escola. Les escoles defineixen c¨¤nons, aixopluguen nouvinguts, abriguen els indecisos, amplifiquen la producci¨® liter¨¤ria de tota una generaci¨®. El cas m¨¦s recent, aqu¨ª, el tenim en la generaci¨® noucentista: els seus autors no solament van estar atents a les influ¨¨ncies de tota la tradici¨® cl¨¤ssica europea, sin¨® que, a m¨¦s, van fundar una escola que va donar resultats fins als anys 1950, i m¨¦s i tot.

Justament prescindir de les escoles, menysprear el c¨¤non d¡¯Occident, pensar que un ha d¡¯anar m¨¦s enll¨¤ de tota tradici¨®, voler quedar estalvi de qualsevol influ¨¨ncia, ¨¦s el que porta una literatura nacional a un desconcert molt gran i, de vegades, a una s¨¨rie de produccions que un no sap com agafar: perqu¨¨ cap escola no les ha definit amb un aparat cr¨ªtic i perqu¨¨ la manca d¡¯influ¨¨ncies no ens permeten fer judicis comparatius; els quals, com ja s¡¯ha vist, poden fer-se fins i tot en el cas dels tres gegants esmentats.