La veritat sobre el ¡®cas Mendoza¡¯

La primera cr¨ªtica que va publicar EL PA?S va apar¨¨ixer el 5 de maig del 1976 (l'endem¨¤ de n¨¦ixer el diari), era de Juan Garc¨ªa Hortelano, versava sobre La verdad sobre el caso Savolta, i es titulava Una opini¨® sobre el 'cas Mendoza'. Era la primera novel¡¤la d'Eduardo Mendoza (Barcelona, 1943), havia estat publicada a l'abril de l'any anterior, el 1975, per Seix Barral i abans que Hortelano publiqu¨¦s la seva opini¨® sobre "el cas Mendoza" havia estat premiada pel jurat de la cr¨ªtica. Avui l'escriptor encara porta bigoti ¨Cja no tan fosc com el de la foto de contraportada de la primera edici¨® d'aquest llibre¨C i continua publicant obres amb ¨¨xit, encara que de vegades digui que la novel¡¤la est¨¤ morta. Aquell suport que li va mostrar Hortelano va ser molt important per a ell. Quatre d¨¨cades m¨¦s tard es torna a enfrontar a aquella opini¨® i dialoga a partir del que diu Hortelano. L'autor d'El gran momento de Mary Tribune va morir el 1992; la seva cr¨ªtica en aquell moment era l'expressi¨® d'un entusiasme literari i la reivindicaci¨® de la ficci¨® en la novel¡¤la tal com l'entenien tots dos. D'aix¨° tracta aquesta entrevista.

La verdad sobre el caso Savolta?¨¦s la hist¨°ria d'una corrupci¨®; la seva lectura avui remet al que va passar a Barcelona (i a Espanya) amb la barreja dels negocis i la pol¨ªtica durant la primera postguerra europea del segle XX, narra l'auge i la destrucci¨® d'una empresa de venda d'armes, se serveix de tots els g¨¨neres narratius possibles (des de la novel¡¤la negra a Madame Bovary, passant per la complexitat estructural de Conversaci¨®n en La Catedral). Hortelano l'anomena "fastuosa cirurgia de la nostra comunitat¡­".

PREGUNTA.?Tenia 31 anys. Aquesta cr¨ªtica el devia ajudar molt.

RESPOSTA.?Vaig tenir diverses ajudes valuos¨ªssimes. Una va ser aquest article. S'ajuntava la curiositat que despertava EL PA?S amb l'elogi m¨¦s gener¨®s d'Hortelano. Va ser un suport important¨ªssim. Un altre va ser el de Carmen Rico Godoy, a Cambio 16. Per¨° fixa't en el que diu Hortelano, en el moment en qu¨¨ est¨¤ a punt de canviar tot¡­

P.?Diu: ¡°(¡­) Als molt assenyadament monopolitzats per l'estad¨ªstica, la normativa constitucional, la sociologia, la flora, la fauna i el politicisme els seria profit¨®s dedicar unes hores a la novel¡¤la d'Eduardo Mendoza, on es pot examinar molt b¨¦ la hist¨°ria d'aquest pa¨ªs en el qual, malgrat tot, vivim¡±.

R.?Aix¨° mateix, deixeu-vos de ximpleries i llegiu aquest llibre! Que curi¨®s que aix¨° ho digui Hortelano en aquest moment!

Va trigar a publicar-se. Primer, perqu¨¨ no la volien, i despr¨¦s, perqu¨¨ no era una novel¡¤la en ¨²s

P.?Ell parlava del que era la novel¡¤la, enmig de la discussi¨® sobre si havia d'experimentar o si hauria de ser com les seves i la que vost¨¨ publicava. L'acull en el seu si! Per prendre'l a Benet, potser!

R. Ha! ha! ha! Eren molt amics. Els vaig con¨¨ixer una mica despr¨¦s; anaven fent aquella mena de n¨²mero de pallasso llest i pallasso ximple, intercanviant-se els papers. I eren dos pols oposats. Jo, que tenia molta admiraci¨® i molt d'afecte per Benet, estava alineat amb Hortelano. Ja havia comen?at la renovaci¨® de la narraci¨®, amb Hortelano, amb Mars¨¦, amb V¨¢zquez Montalb¨¢n. Aquest canvi ja s'havia fet, i Hortelano ja era gran.

P.?Ell posa ¨¨mfasi en la seva edat¡­

R.?La vaig escriure amb 26, per¨° va trigar a publicar-se. Primer, perqu¨¨ no la volien, i despr¨¦s, perqu¨¨ no era una novel¡¤la? en ¨²s. Quan finalment Pere Gimferrer se la queda, triga dos anys a sortir. O sigui que surt quan jo tinc 31 anys.

P.?Diu que "circumst¨¤ncies enfarfegoses van interrompre'n la publicaci¨®"¡­

R.?Jo no crec que hi fossin. No cal dir que quan la va comprar Seix Barral es va haver d'enviar a censura, per¨° aix¨° passava amb totes. La vaig titular Los soldados de Catalu?a. Era ir¨°nic. Volia dir que els soldats de Catalunya s¨®n els estafadors, per¨° la censura es va pensar que era una crida a les armes independentistes! Aquest tema ni es toca en la novel¡¤la. Llavors ens vam reunir Gimferrer i jo (i va ser el principi d'una tradici¨®) i despr¨¦s de donar-hi moltes voltes va sortir aquest t¨ªtol, La verdad sobre el caso Savolta.

P.?Qu¨¨ va dir l'informe de censura?

R.?Molt escarit: fullet¨ª conf¨²s i est¨²pid. [Aix¨° diu, exactament, el que va escriure el funcionari el 14 de setembre del 1973: "Novel¡¤lota est¨²pida i confusa, escrita sense cap ni peus. L'acci¨® passa a Barcelona el 1917, i el tema s¨®n els embolics d'una empresa comercial, tot barrejat amb hist¨°ries internes dels membres de la societat, casaments, banyes, assassinats i tot el que ¨¦s t¨ªpic de les novel¡¤les p¨¨ssimes escrites per escriptors que no saben escriure"].

No hi ha inter¨¨s per la nostra literatura; ni per la nostra ni per cap. A ning¨² el preocupa

P.?El 1973 Barral promou la narrativa espanyola m¨¦s experimental. Qu¨¨ el fa estar m¨¦s amb Flaubert que amb Joyce?

R.??s que aquesta del grup de Barral era la meva literatura, i els seus autors eren els meus amics¡­ Si no hagu¨¦s estat el meu m¨®n potser no m'hauria donat per assabentat per¨°, esclar, jo vivia submergit en aquesta literatura i vaig pensar: ¡°Jo aqu¨ª m'asfixio, vull sortir d'aix¨°¡±. Sabia que anava contra corrent, per¨° el que no pensava ¨¦s que aix¨° form¨¦s part de l'evoluci¨® liter¨¤ria. I el que vaig fer s'assembla al que va proclamar Savater despr¨¦s: la inf¨¤ncia recuperada. Recuperar la narraci¨®, l'aventura.

P. Tamb¨¦ es recuperava la sintaxi.

R.?La sintaxi, el plaer de la narraci¨®¡­ Davant d'aix¨° jo reaccionava d'una manera molt prim¨¤ria. Despr¨¦s, quan ho he racionalitzat i em pregunten per la novel¡¤la de la Transici¨®, ¨¦s clar que jo no sabia que estava escrivint novel¡¤la de la Transici¨®! Entre altres coses perqu¨¨ no sabia que hi hauria una Transici¨®! Aix¨° el 1971 ni se somniava.

P.?Ara que hi ha hagut canvi de gu¨¤rdia a la Monarquia se cita la seva novel¡¤la com la que ha marcat aquest punt d'inflexi¨®.

R.?Hi ha la idea que tot ha de ser com en una novel¡¤la: que va comen?ar el Rei, i que hi ha hagut nus i desenlla?. Les coses no s¨®n aix¨ª. La hist¨°ria no ¨¦s liter¨¤ria.

P.?Tenia 26 anys. Espanya ¨¦s la que vost¨¨ descriu, un ruc entorn d'una s¨ªnia. Per¨° quina literatura hi ha en vost¨¨ llavors?

R.?La meva, en comparaci¨® de la que llegeixen els meus companys d'¨¨poca, ¨¦s reaccion¨¤ria, ¨¦s arcaica. Primer, perqu¨¨ estic format per la literatura juvenil (Salgari, Verne, Haggard), que ¨¦s la que em marca quan comen?o a escriure. I despr¨¦s trobo en les mem¨°ries de Baroja un passatge que diu que quan es va formar com a escriptor era un nen i llegia novel¡¤les d'aventures, i va seguir escrivint aquestes novel¡¤les encara que escriu d'altres temes. Aix¨° de Baroja em va marcar definitivament. Jo em vaig formar llegint aix¨°.

P.?I va fent, com Baroja¡­

R.?A mi el que m'agradava era aix¨°: novel¡¤les d'aventures, de misteri, negra, pel¡¤l¨ªcules de g¨¤ngsters, pel¡¤l¨ªcules en general. S¨®c d'una generaci¨® m¨¦s formada en el cinema que en els llibres. El western i el cinema negre s¨®n influ¨¨ncies molt fortes. I jo penso: "Per qu¨¨ quan em poso a escriure he de renunciar a aix¨°, que ¨¦s el que em d¨®na alegria de viure, per posar-me a fer un experiment ling¨¹¨ªstic que no m'interessa gens?".

La felicitat que em va produir el que va escriure Hortelano no l¡¯he tornat a tenir mai m¨¦s

P.?Juan Garc¨ªa Hortelano diu que en aquell moment la gent s'est¨¤ passant a l'assaig i vost¨¨ irromp amb una novel¡¤la que no t¨¦ res a veure amb l'experimentaci¨® que est¨¤ de moda¡­

R. Crec que la novel¡¤la experimental era un atzucac necessari. Crec que va fer molt de b¨¦ als que comen?¨¤vem a escriure: haver passat pel calvari de llegir novel¡¤les experimentals, novel¡¤la francesa, fins i tot haver passat per l'esfor? que ens va obligar a fer Benet, que ens feia llegir unes coses dures, per¨° que accept¨¤vem. I les accept¨¤vem primer per la seva personalitat i despr¨¦s perqu¨¨ ens adon¨¤vem que all¨° era molt bo. I el que va fer va ser realment posar l'idioma espanyol al segle XX, i alliberar-nos de tot el llast vuitcentista. Ell odiava Gald¨®s, injustament¡­

P.?Per¨° era amic de Baroja¡­

R.?I en moltes coses era molt galdosi¨¤. Per¨° a ell li semblava que aquest llenguatge del segle XIX, que encara s'arrossegava al segle XX, era gastat, ret¨°ric, epistoler. Ell va imposar un llenguatge molt m¨¦s trencat, m¨¦s modern, que a nosaltres ens va permetre recuperar la narraci¨® amb un motor de cotxe actual, no de tartana. Aquesta conjunci¨® del desig de recuperar i, al mateix temps, la dura lli?¨® dels experimentals que lleg¨ªem, no Benet, que era estupend, per¨° aquells experimentals¡­

P.?Benet va marcar.

R.?La veritat ¨¦s que Juan Benet va imposar un rigor que ens va anar molt b¨¦ als que escriv¨ªem llavors. Jo pensava, quan escrivia: ¡°Qu¨¨ pensar¨¤, qu¨¨ dir¨¤ Juan Benet¡­¡±. Recordo que quan vaig publicar La ciutat dels prodigis Benet va publicar un article a la revista Leer. Primer vaig tenir un sopar amb ell a Madrid. Em va dir: "Aix¨° ¨¦s una bestiesa; sembla mentida, t'hauria de fer vergonya haver publicat aix¨°". I jo em vaig passar tota la nit sense dormir. La resta del m¨®n m'era igual, per¨° el que deia Benet¡­ I despr¨¦s va resultar que tot era una broma perqu¨¨ va publicar aquest article: "Aquesta novel¡¤la m'agrada molt, m'hauria agradat escriure-la a mi". I era una novel¡¤la de pistoles, d'aventures, de trets, de persecucions. B¨¦, aqu¨ª influ?a l'amistat, per¨° aix¨° va ser el que va escriure.

P.?Respecte a vost¨¨, Hortelano va ser qui es va avan?ar.

R.?S¨ª. Hortelano, Carmen Rico Godoy. I Rafael Conte, que tamb¨¦ hi va apostar des d'EL PA?S i va dir: "Aix¨° ¨¦s el que ve, la moda ¨¦s aquesta". I ell era una autoritat.

P.?Com era la seva relaci¨® de lector amb Hortelano?

Crec que a novel¡¤la experimental era un atzucac necessari

R.?Jo era un devot lector de Juan Garc¨ªa Hortelano. Gente de Madrid, per exemple, em sembla una de les coses m¨¦s importants i interessants que s'han escrit a Espanya. En aquell moment, a mi Mary Tribune em va semblar una molt bona novel¡¤la, molt americana, de l'estil de les d'Updike. D'una an¨¤lisi profunda de la solitud. Ara que tamb¨¦ ha mort Ana Mar¨ªa Matute, quin poc homenatge s'ha fet a aquesta generaci¨®: Ana Mar¨ªa Matute, Zunzunegui, Aldecoa, Hortelano¡­ Tots els que ens van ensenyar a escriure.

P.?Per qu¨¨ ha passat aix¨°?

R.?En part perqu¨¨ no hi ha inter¨¨s per la nostra literatura; ni per la nostra ni per cap. Per la nostra no n'hi ha en absolut. A ning¨² el preocupa. Per exemple, hi ha hagut una recuperaci¨® de la literatura falangista, b¨¦, m¨¦s val aix¨° que res; per¨° hi ha hagut poc inter¨¨s a veure en conjunt el que va ser all¨°.

P.?Deia Hortelano que La verdad sobre el caso Savolta reconciliaria la novel¡¤la amb la ficci¨®. Va tenir ra¨® en la predicci¨®?

R.?Per descomptat, el m¨¨rit no ¨¦s meu, encara que jo formo part d'aquesta revoluci¨® o renovaci¨®, o com vulguis dir-l'hi, que segueix fins al dia d'avui. La narrativa espanyola segueix sent una de les m¨¦s importants del m¨®n per als editors estrangers, que sempre estan pendents de veure qu¨¨ passa, perqu¨¨ t¨¦ aquesta vitalitat que va arrencar llavors i que segueix fins al dia d'avui. Fen¨°mens com Ruiz Zaf¨®n o com Ildefonso Falcones, tradu?ts i best-sellers en tots els idiomes del m¨®n. Va ser una recuperaci¨® de la ficci¨® que en altres pa?sos no es va arribar a fer. Mentre, sorprenentment, la literatura francesa i italiana no surten d'una esp¨¨cie de marasme localista, la literatura espanyola continua ocupant tots els llocs: Javier Mar¨ªas, Enrique Vila-Matas, Antonio Mu?oz Molina¡­

P. Hortelano diu que la novel¡¤la no era el fruit de la improvisaci¨®. Com sorgeix?

R.?L'atzar em porta a treballar en el cas de la Barcelona Traction, que ¨¦s fam¨®s internacionalment; t¨¦ a veure amb les forces el¨¨ctriques que entren a Catalunya i que fan la revoluci¨® industrial a principis del segle XIX. Durant els anys seixanta es converteix en un cas que es veu al Tribunal de l'Haia. Per aix¨° cal revisar l'historial d'aquestes companyies multinacionals. Treballo aqu¨ª perqu¨¨ s¨®c advocat, i perqu¨¨ tinc el franc¨¨s i l'angl¨¨s ben sabuts. I llavors he d'entrar en els arxius d'aquesta companyia. Aix¨ª que tinc acc¨¦s a una hist¨°ria del subm¨®n dels negocis, dels tripijocs i el politiqueig dels primers anys del segle XX a Catalunya; i aix¨° passa per la Primera Guerra Mundial, per l'espionatge. Aix¨° m'ensenya que aqu¨ª hi ha una hist¨°ria a explicar i jo tinc l'exclusiva a les meves mans. I descobreixo tamb¨¦ que el document en si ¨¦s m¨¦s interessant que qualsevol estil literari que se'm pugui donar.

P. I Hortelano deia que vost¨¨ t¨¦ la cortesia d'explicar tot aix¨° tan b¨¦ com es pot. Un elogi.

R.?Un gran elogi! Imagina't el que ¨¦s per a mi, un novell que ha publicat una novel¡¤la, ple de vergonya i de por, que Hortelano digui una cosa aix¨ª. La felicitat que em va produir el que va escriure no l'he tornat a tenir mai m¨¦s. No hi ha premi ni reconeixement que superi aquest moment. ?s veritat que m'he esfor?at per no deixar mai una frase que no pogu¨¦s ser una miqueta millor per¨° no, com diu Hortelano, per cortesia, sin¨® perqu¨¨ si no, no podria anar-me'n a dormir tranquil.

P.?Ell parla de la hist¨°ria repetitiva d'aquest pa¨ªs "en el qual, malgrat tot, vivim¡­". No s'acaba el m¨®n i en ve un altre, adverteix.

R.?Ell tenia aquesta visi¨®, despr¨¦s hem vist que la tenien altres: est¨¤vem vivint un moment d'eclosi¨®, per¨° era un par¨¨ntesi; viur¨ªem al pa¨ªs de sempre, com s'est¨¤ demostrant. Jo crec que el gran m¨¨rit d'El caso Savolta ¨¦s haver donat ocasi¨® a l'article de Hortelano, molt m¨¦s interessant que tot el llibre! Tenir una novel¡¤la que segueix sent la m¨¦s important de les que he escrit de vegades em fa una r¨¤bia tremenda, per¨° res d'aix¨° supera l'afecte i la gratitud que li tinc per haver-me donat tant com em segueix donant.