El cam¨ª de Par¨ªs a la gihad

Alguns s¨®n molt joves, de vegades conversos, de vegades de fam¨ªlia musulmana, uns rurals, altres urbans, d'entorns desfavorits o de classe mitjana, i entre ells hi ha dones joves, parelles amb fills... Els europeus senten vertigen quan descobreixen als mitjans de comunicaci¨®, setmana rere setmana, el nou rostre de centenars dels seus fills que marxen a S¨ªria a allistar-se a les files de la insurrecci¨® gihadista, o que senten la temptaci¨® de fer-ho. ¡°La nostra capacitat ha arribat al l¨ªmit¡±, s'alarmava el fiscal general d'Alemanya, Harald Range, davant el nombre d'investigacions obertes. A Fran?a, els serveis de seguretat calculen que al voltant de mil persones s'han incorporat a la guerra santa o que n'han tornat.

Qu¨¨ vol dir aquest entusiasme per unir-se a uns combatents coneguts pels caps tallats, els ostatges assassinats i els pobles sencers martiritzats? Com entendre qu¨¨ ¨¦s el que conven? uns joves, alguns aparentment ben integrats, per arriscar la vida per una causa a la qual, en alguns casos, res no els semblava predestinar? Com s'ha d'interpretar la velocitat amb qu¨¨ aquests joves prenen la decisi¨®, tal com afirmen els pares aterrits i impotents?

Els conversos a la religi¨® musulmana ofereixen, en opini¨® d'Olivier Roy, professor a l'Institut Universitari Europeu de Flor¨¨ncia, una primera ¡°clau de comprensi¨®¡± del fenomen. ¡°El seu elevat percentatge (entre el 20% i el 25%) mostra que no som davant la radicalitzaci¨® d'una part de la poblaci¨® musulmana¡±, explica. ¡°?s una constant des de fa 15 anys¡±. ¡°El fenomen ha sobrepassat les comunitats musulmanes¡±, diu Farhad Khosrokhavar, autor d'un llibre titulat Radicalisation (Maison des sciences de l¡¯homme, 2014). ¡°Des de fa any i mig s'ha tornat molt m¨¦s global. Ara tamb¨¦ inclou la franja d'edat entre 15 i 17 anys i les classes mitjanes¡±.

Com es pot explicar aquesta onada d'allistaments? Per Olivier Roy, aquests joves estan atrapats en un ¡°moviment generacional¡± caracteritzat per una forma de nihilisme. ¡°En els missatges que deixen alguns, diuen: ¡®Jo tenia una vida buida, sense prop¨°sit¡¯. La meva generaci¨® escollia l'extrema esquerra; ells, la gihad, perqu¨¨ ¨¦s el que hi ha ara¡±.

Entre el 20% i el 25% dels gihadistes s¨®n conversos, observa

Tamb¨¦ influeix el Pr¨°xim Orient. Segons Samir Amghar, investigador a la Universitat del Quebec, fins a la revolta siriana contra Bashar al-Assad ¡°ens trob¨¤vem en una fase de declivi del gihadisme¡±. La mort d'Ossama bin Laden, la detenci¨® de nombrosos l¨ªders i la reinserci¨® d'altres en els r¨¨gims del Golf s'havien conjugat per afeblir el moviment. ¡°Les primaveres ¨¤rabs li van donar nou impuls¡±, continua l'especialista, ¡°sobretot amb l'alliberament de nombrosos gihadistes empresonats, per exemple a Tun¨ªsia i L¨ªbia. I S¨ªria va proporcionar una zona de conflicte, una nova utopia¡±.

Que Occident renunci¨¦s a intervenir contra el r¨¨gim de Bashar al-Assad el 2013, despr¨¦s que utilitz¨¦s armes qu¨ªmiques, va refor?ar la revolta contra el sentiment d'abandonament de l'oposici¨® siriana.

Per descriure per qu¨¨ l'absc¨¦s siri¨¤ t¨¦ aquest poder d'atracci¨®, Mohamed Ali Adraoui, autor de l'assaig Le salafisme mondialis¨¦ (PUF, 2013), estableix un paral¡¤lelisme amb la capacitat de mobilitzaci¨® d'una organitzaci¨® no governamental. Una ONG ¡°funciona a trav¨¦s de la globalitzaci¨® i la utopia¡±, explica. ¡°Quan es produeix una cat¨¤strofe en alguna zona, les persones mogudes per aquest esperit de solidaritat s'apressen a anar-hi¡±. En aquest cas, la cat¨¤strofe ¨¦s el conflicte siri¨¤, amb les imatges de civils utilitzats com a objectius o enverinats amb armes qu¨ªmiques.

En les motivacions dels qui hi han anat a lluitar en els ¨²ltims mesos, afirma tamb¨¦ Farhad Khosrokhavar, ¡°hi ha una reinterpretaci¨® de la finalitat humanit¨¤ria. Molts no estan en la gihad. All¨¤, amb l'adoctrinament, es poden transformar¡±. La facilitat d'acc¨¦s als escenaris de guerra contribueix a convertir el fenomen en una onada sense precedents, segons Jean-Pierre Filiu. ¡°Surten de Par¨ªs al mat¨ª i hi arriben a la nit¡±.

¡°Molts van a S¨ªria nom¨¦s per demostrar que s¨®n capa?os d'anar-hi¡±, diu un expert

L'Arg¨¨lia dels anys noranta, marc d'un enfrontament molt sagnant entre Estat i islamistes, representa un exemple en cas contrari que resulta molt instructiu. Malgrat els lla?os entre aquest pa¨ªs i Europa, en particular Fran?a, no va tenir el mateix efecte crida per als joves europeus. Va ser aix¨ª, explica Farhad Khosrokhavar, perqu¨¨, al contrari que el drama siri¨¤, no es va inscriure en el context d'esperan?a col¡¤lectiva de les revolucions ¨¤rabs. L'investigador identifica una dimensi¨® europea en aquesta temptaci¨® gihadista. Per comen?ar, perqu¨¨ afecta molts pa?sos del continent en la mateixa escala, molt m¨¦s, proporcionalment, que als Estats Units. ¡°Hi ha un malestar europeu. La naci¨®, al cor de la construcci¨® d'Europa, est¨¤ en crisi. Europa ja no aconsegueix oferir un horitz¨® d'esperan?a a la gent jove¡±, explica.

A L¡¯Apocalypse dans l¡¯islam (Fayard, 2008), l'historiador Jean-Pierre Filiu insisteix en la import¨¤ncia de la dimensi¨® apocal¨ªptica, associada al territori d'influ¨¨ncia de l'Estat Isl¨¤mic. El Sham, l'equivalent al Llevant, amb la franja sirianoiraquiana al centre, est¨¤ vinculat en la tradici¨® musulmana a les profecies de la fi dels temps. Unes profecies que ocupen el centre del discurs dels gihadistes i que intervenen en la seducci¨® exercida pel camp de batalla. ¡°Com m¨¦s d¨¨bil ¨¦s la cultura musulmana dels candidats a la gihad, m¨¦s fort ¨¦s el paper de les profecies¡±, destaca Filiu. ¡°Aquest aspecte est¨¤ lligat a la fascinaci¨® de la viol¨¨ncia, la cultura gore que veiem pertot arreu¡±, opina Olivier Roy. ¡°?s un fenomen profundament modern i generacional. La dimensi¨® apocal¨ªptica ¨¦s en la nostra cultura. No volem veure que l'EI ¨¦s un producte de la nostra modernitat¡±.

Aquest univers s'il¡¤lustra a trav¨¦s de documents, especialment v¨ªdeos, que els aspirants a la gihad tenen a la seva disposici¨® a Internet. Dounia Bouzar i el centre franc¨¨s de prevenci¨® contra les derives sect¨¤ries vinculades a l'islam estudien el que segueixen a la xarxa els joves temptats de marxar. La investigadora adverteix sobre la sofisticaci¨® de la propaganda gihadista, que avui presenta ¡°ofertes individualitzades¡± per introduir-se en els diferents ¡°universos de refer¨¨ncia¡± dels joves. Alguns destaquen els ¡°valors humanistes¡± i altruistes, altres agafen prestats elements dels videojocs, altres insisteixen en la ¡°comunitat de substituci¨®¡± que el comprom¨ªs podria donar als joves amb problemes per trobar un lloc propi. ¡°Al principi¡±, explica Dounia Bouzar, ¡°els atrapen a Internet temes que de vegades no tenen res a veure amb l'islam, sobretot teories de la conspiraci¨®¡±.

Els que marxen comparteixen de vegades el seu recorregut amb els internautes, penjant fotos i v¨ªdeos

L'antrop¨°loga descriu tamb¨¦ en el seu informe ¡°les t¨¨cniques de secta¡± que utilitzen els reclutadores a Internet: l'a?llament i despr¨¦s la ruptura amb els familiars i amics, la despersonalitzaci¨®, les teories de la conspiraci¨®. Roy matisa: ¡°Aquests joves s¨®n voluntaris. S¨®n ells els que busquen les p¨¤gines web¡±. La xarxa ¨¦s el principal agent de reclutament de la gihad? Samir Amghar ho dubta: ¡°Internet ¨¦s un lloc de socialitzaci¨®, d'alfabetitzaci¨® gihadista. Per¨° no ¨¦s Internet el que els fa marxar. Sovint ¨¦s un amic, alg¨² que coneixen, un l¨ªder carism¨¤tic¡±.

Internet i les xarxes socials, en qualsevol cas, aporten una altra dimensi¨® poderosa al comprom¨ªs d'aquests joves que inclou la construcci¨® de si mateixos. Ara, els que marxen comparteixen de vegades el seu recorregut amb els internautes, penjant fotos i v¨ªdeos de cada etapa. Es fotografien amb un kal¨¤ixnikov, encara que mai hagin entrat en combat. ¡°La persona es transforma¡±, resumeix Filiu. ¡°Es converteix en un guerrer. Maxime Hauchard [un franc¨¨s que apareix als v¨ªdeos de les decapitacions] es converteix en Abu-Abdul¡¤l¨¤ al-Faransi, carregat d'armes. La transformaci¨® f¨ªsica tamb¨¦ ¨¦s impressionant. Acaben assemblant-se a al-Bagdadi¡±, el cap de l'Estat Isl¨¤mic.

El ¡°amateurisme¡± d'aquests nous reclutes va acompanyat de la ¡°teatralitzaci¨®¡± del seu comprom¨ªs, segons Samir Amghar. ¡°?s una visi¨® est¨¨tica de l'islam. Van a S¨ªria, m¨¦s que per combatre contra al-Assad, per demostrar que s¨®n capa?os d'anar-hi. ?s postureig. Aquests joves s¨®n producte d'una societat occidental en qu¨¨ la imatge ¨¦s fonamental i ¨¦s dif¨ªcil viure en l'anonimat. Fins i tot amb poc talent es pot ser una estrella¡±. I jugar amb la mort.

Traducci¨® de Mar¨ªa Luisa Rodr¨ªguez Tapia.