El caixer dels jueus

L¡¯homografia entre paraules de lleng¨¹es diferents de vegades aporta resultats divertits. A mi em va passar el primer cop que vaig veure un r¨¨tol comercial de Zara Home. ¡°T¨¦ ?vaig dir-me?, els de Zara catalanitzen els r¨¨tols¡±, per¨° a l¡¯aparador, en lloc de corbates i camises de senyor nom¨¦s hi havia coixins i farciments de n¨°rdics. ¡°I que n¡¯ets, d¡¯ingenu¡±. I els del banc Santander, fa no gaire, van posar en marxa una campanya a les oficines encap?alada per una enorme preposici¨® castellana Por que es veia d¡¯una hora lluny, sense caure que mai no posarien, en lletres ben grosses, la paraula Miedo al finestral d¡¯una entitat banc¨¤ria; ja ho sabem, que n¡¯hi ha per arrencar a c¨®rrer. Per¨° la millor ¨¦s la de Coca-cola. No han etiquetat mai en catal¨¤ i van fer la campanya aquella dels noms a les llaunes sense noms catalans, per¨° han tingut tot el detall de denominar la seva ¨²ltima aposta a escala mundial amb una paraula ben nostra: Coca-cola Zero.

Tot i aix¨°, no sempre l¡¯homografia ¨¦s jocosa o hilarant, i seria convenient evitar que els casos de paraules que s¡¯escriuen igual ens menin a la confusi¨®, com ha passat arran dels sagnants fets de Par¨ªs. Un cop m¨¦s, l¡¯actualitat ens ha encal?at amb un terme que era tan poc conegut i freq¨¹ent que ens ha atacat com un neologisme. I no ho era, per¨° per al cas ¨¦s el mateix. Ens hi hem trobat en l¡¯assalt al supermercat de productes jueus, en qu¨¨ ha aparegut el terme caixer, adjectiu invariable que s¡¯aplica a aliments diversos, d¡¯acord amb la definici¨® que proporciona el diccionari de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans: ¡°Preparat ritualment i autoritzat per la llei hebraica¡±; o b¨¦, seguint el Vocabulari de les religions (promogut per l¡¯Associaci¨® Unesco per al Di¨¤leg Interreligi¨®s), ¡°Apte, perm¨¨s, s¡¯aplica especialment a les menges permeses segons les normes diet¨¨tiques jueves¡±. No cal dir que de seguida s¡¯han al?at veus recordant que en catal¨¤ la forma correcta ¨¦s la que d¨¨iem, caixer, per davant de la francesa (visible al r¨¨tol de l¡¯establiment) cacher i sobretot de l¡¯anglesa kosher. I s¨ª, ¨¦s la correcta, per¨° de vegades ens haur¨ªem de demanar si fem b¨¦ de de portar tan lluny l¡¯adaptaci¨® de termes forans.

El perill del terme caixer, ¨¦s clar, ¨¦s la possible confusi¨® pel fet d¡¯escriure¡¯s com altres paraules de la llengua. Tots sabem que, per entendre un text, no sempre ¨¦s necessari con¨¨ixer tots els mots que hi surten, i sovint fem els ulls grossos si amb el context ens apanyem. Qualsevol usuari de la llengua obt¨¦ una informaci¨® suficient a partir d¡¯un titular com ¡°Dos homes armats han assaltat un establiment kosher¡± per mitj¨¤ de dos elements: el primer, l¡¯extravag¨¤ncia per se de la forma kosher, i el segon, l¡¯¨²s de la cursiva, que els alerten que all¨°, segurament, deu pert¨¤nyer a alguna cultura aliena, i si en volem m¨¦s detalls ja anirem a la Viquip¨¨dia. Ara b¨¦, si escric ¡°Dos homes armats han assaltat un establiment caixer¡±, el m¨¦s f¨¤cil ¨¦s que el lector no m¡¯entengui, o b¨¦ es pensi que en el titular hi ha un error i hi sobra la paraula establiment. De qui ¨¦s la culpa? Del que escriu amb fidelitat a la normativa, o del receptor ignorant de totes les paraules? Ni el primer s¡¯equivoca ni el segon est¨¤ obligat a saber-ho tot.

El problema s¡¯hauria pogut resoldre prenent l¡¯alternativa que proporciona el mateix Vocabulari de les religions abans citat, que apunta que en part del judaisme (l¡¯asquenazita) la pron¨²ncia habitual ¨¦s c¨®ixer; ¨¦s a dir, com el kosher de l¡¯angl¨¨s. En la codificaci¨® oficial d¡¯una llengua cal sempre preservar uns criteris, adequar les novetats a l¡¯estructura d¡¯aquesta llengua, fer que aquestes novetats s¡¯hi insereixin d¡¯una manera natural, entenent quin ¨¦s el tarann¨¤ de la llengua i quins mecanismes l¡¯estructuren. Per¨° en cap cas s¡¯haurien de subvertir dues funcions elementals de la facultat del llenguatge: d¡¯una banda, referir la realitat, i de l¡¯altra, permetre la comunicaci¨®. Ens conv¨¦ doncs tenir una mica de cintura si el que volem ¨¦s no tan sols mantenir la qualitat de la llengua, sin¨® tamb¨¦ preservar la qualitat del missatge. O ¨¦s que potser s¨®n coses que no van juntes?