Mas presumeix de despesa social per¨° omet les retallades i els impagaments

Artur Mas va fer ahir un balan? molt optimista de la seva obra de govern, va donar per acabada la crisi econ¨°mica i va destacar que per primera vegada en la hist¨°ria "els catalans han votat per la llibertat del pa¨ªs", en al¡¤lusi¨® a la consulta del 9-N.

El president de la Generalitat va rec¨®rrer a unes xifres molt concretes per avalar la seva idea d'optimisme al voltant de la reactivaci¨® econ¨°mica i de la creaci¨® d'ocupaci¨®, les pol¨ªtiques socials, la transpar¨¨ncia i la reforma de l'Administraci¨®, aix¨ª com la transici¨® nacional. Aix¨ª, va explicar que Catalunya ha viscut cada trimestre del 2014 un creixement econ¨°mic, que l'atur ha caigut a Catalunya (7,8%) m¨¦s que a la resta d'Espanya i que han augmentat les afiliacions a la Seguretat Social en 83.744 persones. Per¨° va obviar, per exemple, les xifres dels aturats de llarga durada que hi ha a Catalunya, aix¨ª com les fam¨ªlies que no tenen cap mena d'ingr¨¦s.

Nom¨¦s es va referir a aquestes situacions, que han augmentat els ¨²ltims anys, quan se li va preguntar si els catalans viuen ara millor que fa quatre anys i Mas va respondre que "dep¨¨n dels registres que es mirin".

En un altre moment es va referir tamb¨¦ als ¨¨xits del seu Govern en el camp de l'educaci¨®, com l'augment de les matr¨ªcules dels alumnes de formaci¨® professional en un 78%, o que la taxa d'abandonament escolar s'hagi redu?t en 4,2 punts des que ¨¦s president de la Generalitat. "?s la primera vegada que es pot fer un balan? aix¨ª des de l'inici de la crisi, que s'ha comen?at a superar; s'ha creat ocupaci¨® i s'ha internacionalitzat l'economia encara m¨¦s", va dir el president catal¨¤.

Mas tamb¨¦ va fer refer¨¨ncia a les pol¨ªtiques socials del seu Govern i va insistir que la despesa en aquest apartat ser¨¤ el 2015 d'un 71,2% del pressupost, quan el 2010 era d'un 67,8%. La quantitat percentual m¨¦s elevada, que no en xifres absolutes.

Salut

La imatge que va dibuixar el 2014 la fastiguejada sanitat catalana dista molt del missatge de Mas, en qu¨¨ es va vanagloriar d'haver redu?t ¡°un 33,5% les llistes d'espera¡± als hospitals de l'Institut Catal¨¤ de la Salut. No va esmentar que, segons les ¨²ltimes dades de la Conselleria de Salut, a l'estiu del 2014, 176.908 catalans estaven en llista d'espera per ser operats, xifra superior dels 153.916 que hi havia el 2010, abans que el seu Govern fes anar les tisores. Mas tampoc no va al¡¤ludir al fet que en quatre anys, el pressupost del Servei Catal¨¤ de la Salut s'ha retallat un 14% (m¨¦s de 1.000 milions d'euros) i, com a resultat els hospitals han redu?t personal, retallat salaris, precaritzat condicions laborals i tancat plantes d'hospitals (1.000 llits entre el 2010 i el 2013).

Amb els professionals i els pacients en peu de guerra, el sector de la salut va viure el 2014 un dels estius m¨¦s convulsos. A les protestes pel col¡¤lapse de les urg¨¨ncies als grans hospitals (a Vall d'Hebron la den¨²ncia p¨²blica de la situaci¨® va suposar la destituci¨® del cap del servei), s'hi van sumar els motins dels pacients ingressats a Bellvitge pel tancament durant els mesos estivals de fins a 2.091 llits a tot Catalunya. Les derivacions sistem¨¤tiques de malalts en hospitals de la xarxa p¨²blica per¨° de titularitat privada per reduir llistes d'espera, la unificaci¨® dels centres sanitaris p¨²blics de Lleida en un nou consorci i el projecte de venda de dades sanit¨¤ries an¨°nimes van indignar encara m¨¦s sanitaris i pacients.

Pol¨ªtica social

"No ¨¦s un problema de sensibilitats. ?s de diners¡±. Mas es va avan?ar aix¨ª a les possibles cr¨ªtiques sobre el seu balan? en pol¨ªtiques socials i va posar l'¨¨mfasi que la Generalitat mant¨¦ l'atenci¨® social malgrat l'asf¨ªxia econ¨°mica del Govern central. Va treure pit perqu¨¨ el 71% de la seva despesa es destina a Educaci¨®, Salut i Serveis Socials, gaireb¨¦ quatre punts m¨¦s que el 2010, per¨° va ometre els impagaments de mesos a geri¨¤trics, resid¨¨ncies per a discapacitats i drogodependents. Alguns en l'¨²ltim trimestre de 2014 nom¨¦s van cobrar la meitat de les factures. ¡°No podem atendre tots els dependents com diu la llei perqu¨¨ ¨¦s una norma que va n¨¦ixer sense recursos¡±, va recordar per justificar que el seu Govern no pot arribar a cobrir, per exemple, les prestacions econ¨°miques vinculades, que el Departament de Benestar va retallar despr¨¦s d'un any de congelaci¨®.

Mas va anunciar que aviat comen?ar¨¤ a funcionar el fons de solidaritat energ¨¨tica, amb el qual s'ajudar¨¤ les fam¨ªlies que no poden pagar els rebuts de llum i gas. ¡°Seguim sense saber qui pagar¨¤ aquest fons¡±, va replicar ahir Maria Campuzano, portaveu de la Plataforma Contra la Pobresa Energ¨¨tica. L'augment de 43 milions d'euros en el pressupost de la renda m¨ªnima d'inserci¨® (passa de 140 a 173 milions) va ser un altre dels punts que va destacar Mas. L'ajuda, que l'anterior Govern de CiU va revisar a l'estiu del 2011 sense previ av¨ªs, afecta 26.000 persones. Una de les inc¨°gnites ¨¦s com, el 2011, amb la mateixa suma, se n'atenia 33.000. ¡°No es pot negar que s'han fet coses, per¨°, moltes, orientades a parar emerg¨¨ncies. Del que ¨¦s estructural, no se'n parla¡±, va dir Teresa Crespo, presidenta d'ECAS.

Economia i ocupaci¨®

Mas va usar les xifres macroecon¨°miques per recordar que el 2014 ha estat el primer exercici dels ¨²ltims sis anys en qu¨¨ s'ha mantingut el creixement en cada trimestre. Va parlar de la fortalesa del turisme i de les exportacions, prova ¡ªva dir¡ª de l'esfor? empresarial en internacionalitzaci¨®. No va al¡¤ludir a l'evoluci¨® de la ind¨²stria, que continua perdent pes en l'economia catalana ni que la construcci¨® tingui m¨¦s pes que en la mitjana de la UE. Catalunya suma ¡°18 mesos amb caigudes interanuals de l'atur registrat¡±, va dir Mas, que no va poder amagar que ¡°hi ha moltes persones que no ho noten i no ho experimenten¡±. L¨°gic: m¨¦s de 575.000 persones estan apuntades a les llistes de l'atur i molts dels que van trobar una feina el 2014 van haver de tornar a les oficines d'ocupaci¨® perqu¨¨ per cada contracte indefinit que se signa a Catalunya n'hi ha m¨¦s de 7,5 de temporals. Altres persones van deixar de buscar feina perqu¨¨ no estan motivats per fer-ho, conscients que s'han quedat sense prestaci¨®. Un 42% dels noms que desapareixen de les llistes de l'atur segueixen sense estar ocupats.

Educaci¨®

El pressupost educatiu ha caigut un 16% des del 2010, segons CCOO. La reducci¨® de l'abandonament escolar i l'augment de l'¨¨xit tamb¨¦ van ser esmentats per Mas, tot i que les xifres segueixen lluny de la mitjana europea. La unificaci¨® dels criteris territorials per atorgar les beques menjador ¨¦s ben vista per la comunitat educativa, per¨° els 42 milions d'euros que s'hi destinen nom¨¦s arriben a 66.000 alumnes. CCOO diu que el 95% nom¨¦s cobreix la meitat de l'import. Mas va assegurar que ¡°moltes s¨®n del 100%¡±, sense especificar-ho. El president finalment va defensar que aquest any escolar hi ha m¨¦s docents (64.777), tot i que els sindicats sostenen que en alguns casos una pla?a l'ocupen dos docents a temps parcial.

Corrupci¨®

Mas no en va fer cap refer¨¨ncia en el seu discurs malgrat que tots els membres de la fam¨ªlia Pujol ¡ªmenys un¡ª estan imputats i en les properes setmanes desfilaran pel jutjat i en la comissi¨® d'investigaci¨® del Parlament. La seu de Converg¨¨ncia, a m¨¦s, est¨¤ embargada pel cas Palau. Malgrat que la corrupci¨® esquitxa el partit nacionalista, Mas es va escudar, com a resposta de les preguntes dels periodistes, que ja n'havia parlat quan va destacar els aven?os del seu Govern en mat¨¨ria de transpar¨¨ncia. Va citar tres elements: La llei de transpar¨¨ncia aprovada al desembre al Parlament, que consagra el silenci positiu; que l'Executiu ha aconseguit la m¨¤xima puntuaci¨® en l'¨ªndex de transpar¨¨ncia de l'Estat, i les 51 mesures incloses en un document que va presentar a l'inici del seu mandat per encoratjar la regeneraci¨® democr¨¤tica i que proposa que un c¨¤rrec dimiteixi si va a judici. ¡°Ens prenem molt seriosament la lluita contra la corrupci¨®¡±, va dir. No va voler jutjar l'estrat¨¨gia de defensa dels Pujol, ja que va argumentar que es tracta d'una q¨¹esti¨® personal.