Societat civil?

El president Mas ha dibuixat una estrat¨¨gia arguciosa ¡ªcap novetat¡ª segons la qual vol guanyar unes eleccions anticipades (unes altres, i en total seran tres), comptant amb membres de la ¡°societat civil¡± a les llistes del partit que encap?ala.

Quan el president parla de ¡°societat civil¡±, a qu¨¨ es refereix? Que se s¨¤piga, els pol¨ªtics pr¨°piament dits, els que fins ara es triaven per formar part d¡¯una llista electoral, s¨®n civils. No s¨®n ni eclesi¨¤stics, ni militars. Aquests dos s¨®n els ¨²nics estaments als quals no s¡¯adequa del tot la categoria de ¡°civil¡±: tota la resta de les persones que conformen una societat com la nostra ¡ªbotiguers, empresaris, pol¨ªtics, economistes, peixateres, saltimbanquis, pagesos, secret¨¤ries, xarcuters, llauners o professors¡ª s¨®n membres no discutits i indiscutibles de la societat civil.

Llavors, per qu¨¨ aquesta tirada a parlar de ¡°societat civil¡± com una cosa a part, distinta de les persones que es dediquen a fer pol¨ªtica en un govern o un parlament? Nom¨¦s se m¡¯acut una explicaci¨®: la classe pol¨ªtica est¨¤ en aquests moments tan allunyada de la societat ¡ªla civil, la militar i l¡¯eclesi¨¤stica¡ª que, com un lapsus freudi¨¤, s¡¯ha inventat una denominaci¨® que traeix, quan s¡¯analitza b¨¦ la cosa, aquesta dist¨¤ncia. Els pol¨ªtics, en especial tota la xarxa convergent de Catalunya, est¨¤ tan acostumada a constituir una mena d¡¯exterior, de casta aliena al bategar de la vida quotidiana dels ciutadans, que se¡¯ls ha escapat aquesta absurda denominaci¨®. No s¡¯han adonat que aix¨° els situa, a ells, en un estatut de persones alienes a la civilitat, a la ciutadania i a la societat mateixa. Per ventura no s¨®n tan membres de la societat civil Llu¨ªs Llach o Muriel Casals ¡ªaquests, val a dir, amb rivets mong¨ªvols i sacerdotals¡ª com Francesc Homs o Santi Vila? Qu¨¨ t¨¦ de substancialment diferent l¡¯estatut civil d¡¯un parlamentari si es compara amb el d¡¯un ciutad¨¤ significat en el m¨®n de la ci¨¨ncia, les lletres o les arts? En principi, no s¡¯hauria de notar cap difer¨¨ncia: tota la societat (la civil, la militar i l¡¯eclesi¨¤stica, repeteixo, o sigui, tota) ¨¦s convocada a unes eleccions en qu¨¨ figura gent com tots els altres, i aquests elegits s¨®n elevats, per decisi¨® de la ciutadania votant, a ¡°representants de la ciutadania¡±. El poder dels electors els ha atorgat aquesta condici¨® justament perqu¨¨ s¨®n com ells: persones vinculades a la societat, en aspectes molt diferents de l¡¯activitat professional, amb curricula que no sempre es limiten a l¡¯activitat pol¨ªtica, i amb desig de representar, per pura delegaci¨®, els interessos de la resta de la societat.

Ho d¨¨iem abans: postular l¡¯expressi¨® ¡°societat civil¡± en aquests moments ¨¦s una manera de deixar clar a la ciutadania, per si no ho havien ent¨¨s fins aquest moment, que hi ha una gent que mana, els pol¨ªtics, i uns altres que han de suportar les decisions, manies, d¨¨ries i fins i tot malifetes protagonitzades pels governs.

?No figura que la ciutadania ¡ªall¨° que en llenguatge rom¨¤ntic ara s¡¯anomena ¡°el poble¡±, paraula que no vol dir gaireb¨¦ res¡ª ja va expressar el seu desig d¡¯independ¨¨ncia arran de les manifestacions dels ¨²ltims Onze de Setembre? Calia alguna altra manifestaci¨® per convocar unes eleccions lliures i plurals, sense artificis, sense subterfugis i sense arguments falsos, oportunistes o sediciosos?

Als sintagmes ¡°dret a decidir¡±, ¡°proc¨¦s sobiranista¡±, ¡°proc¨¦s participatiu¡±, ¡°legitimitat versus leg¨ªtim¡±, ¡°pol¨ªtica versus llei¡±, i m¨¦s encara, se li ha sumat aquest, ¡°societat civil¡±, com un sofisma m¨¦s. Tota la pol¨ªtica de Catalunya, als ¨²ltims quatre anys, est¨¤ bastida sobre mitja dotzena (la xifra creix) de sofismes, expressions que no volen dir res, o que m¨¦s val que no se s¨¤piga qu¨¨ amaguen.

A la primer sof¨ªstica grega, la del segle V aC, se li afeg¨ª, als segles hel¡¤len¨ªstics, la segona sof¨ªstica. Despr¨¦s n¡¯hi ha haver d¡¯altres, ja en temps del parlamentarisme, com va analitzar perfectament Jeremy Bentham a T¨¢cticas parlamentarias (Congr¨¦s dels Diputats, Madrid, 1991). Ara, pel que sembla, Catalunya afegeix una quarta o quinta sof¨ªstica a la hist¨°ria de les idees pol¨ªtiques, quan ¨¦s m¨¦s necessari que mai dir les coses pel seu nom i que els pol¨ªtics actu?n com a representats civils de la ciutadania que els va votar.

?