La germanastra del Minotaure

Filla de Minos, rei de Creta, i de la zoof¨ªlica reina Pas¨ªfae, que va concebre el monstru¨®s Minotaure despr¨¦s de satisfer mec¨¤nicament (!) la seva passi¨® amb un toro, Fedra ¨¦s un dels grans personatges femenins dels mites grecs. Eur¨ªpides la va elevar a gran figura de la trag¨¨dia en portar a escena el seu amor incestu¨®s i malaurat pel seu fillastre Hip¨°lit, tema que van recollir despr¨¦s S¨¨neca i Racine. Aquest segon autor hi va afegir variants, com la gelosia i la for?a fatal de la passi¨®, i va canviar el significat ¨²ltim de la hist¨°ria. La Ph¨¦dre?(1677) de Jean Racine est¨¤ considerada una de les millors peces del teatre franc¨¨s a causa de la bellesa i virtuosa precisi¨® dels seus versos, de la m¨¨trica perfecta i la forma genial, de profund coneixedor de l'¨¤nima humana, amb qu¨¨ el dramaturg va desenvolupar la passi¨® inconvenient?de Fedra.

Despr¨¦s de N¨²ria Espert, que la va encarnar en la versi¨® d'Espriu (Una altra Fedra, si us plau, 1977) i Rosa Novell, que va protagonitzar el muntatge de Joan Oll¨¦ de l'obra de Racine estrenat el 2002 a Almagro i al Grec de Barcelona, una altra gran actriu catalana s'enfronta al personatge. Emma Vilarasau (Sant Cugat del Vall¨¨s, 1959) ¨¦s la Fedra de l'espectacle del mateix t¨ªtol que dirigeix Sergi Belbel, autor tamb¨¦ de la nova traducci¨® al catal¨¤ per a l'ocasi¨®, i que comen?a les representacions dimarts que ve al Teatre Romea de Barcelona.

Vilarasau, un dels rostres m¨¦s coneguts de l'escena catalana, guanyadora d'un Goya el 2005, est¨¤ asseguda en una de les butaques del vest¨ªbul del Romea, entre un assaig i una prova de perruqueria i vestuari. Se la veu una mica desvalguda i un xic malenconiosa en aquest gran espai buit i en aquesta tarda que llangueix. Per¨° de seguida somriu i mostra aquesta alegria m¨²rria que ¨¦s una de les seves caracter¨ªstiques des que era una joveneta estudiant a l'Institut del Teatre de Barcelona fa ja, ai, tants anys. El seu marit, el tamb¨¦ fam¨®s actor Jordi Bosch, interpreta Gloster al Rei Lear que s'estrena aquesta nit al Lliure. Gloster ¡ªa qui li arrenquen els ulls com a ?dip¡ª i Fedra¡­ hauran estat entretinguts a casa. ¡°S¨ª, s¨ª¡±, riu Vilarasau, ¡°estem una mica ratllats, els dos som molt obsessius i no hem parat de parlar dels nostres papers¡±.

Passem a la fam¨ªlia de Fedra, per anar endinsant-nos en el tema, i li recordo la hist¨°ria de com D¨¨dal va construir a la seva eixelebrada mare, Pas¨ªfae, a la qual Posid¨® havia inspirat un violent desig per un bonic toro, un simulacre artificial de vaca, de manera que pogu¨¦s ficar-s'hi a dins i consumar la seva uni¨® antinatural i bestial. Vilarasau arqueja les celles. Amb una mare aix¨ª ¡ªi una tieta com Circe¡ª no ¨¦s estrany que Fedra tingui tend¨¨ncia a les passions extremes, suggereixo. ¡°?s hereditari, aquesta influ¨¨ncia tor?ada de Venus, i recorda que era mig germana del Minotaure!¡±. Amb Racine, no obstant aix¨°, estem en un altre terreny, l'¨¤mbit mitol¨°gic el deixa de banda per concentrar-se en l'hum¨¤. Una hist¨°ria de desig d'una dona madura per un jovenet tan eterna com la de la dona de Putifar i la de Mrs. Robinson.

Sobre la tem¨¤tica de la Fedra de Racine, Vilarasau la t¨¦ clara: ¡°Parla de desig i de culpa. I de la culpa del desig, sobretot. El desig sexual inspira molta culpabilitat, vergonya i automenyspreu. Aquest desig ¨¦s de les poques coses que no tries; despr¨¦s pots sotmetre a la voluntat la seva realitzaci¨® o no, per¨° el desig mateix ¨¦s una for?a poderosa, molt irracional, animal¡±. Aqu¨ª estem en el terreny del Minotaure que tots portem a dins, apunto. ¡°?s una cosa que seguim tenint sense solucionar, la culpa de desitjar a qui no tens dret a fer-ho, a qui no et toca¡±. A la?Fedra de Racine, continua l'actriu, ¡°el desig no consumat pel seu fillastre Hip¨°lit es converteix en obsessi¨®¡±. Vilarasau considera pitjor aquesta obsessi¨® que la consumaci¨® del desig. ¡°La transgressi¨® crea culpa per¨° l'obsessi¨® ¨¦s m¨¦s insana psicol¨°gicament¡±.

En realitat, la hist¨°ria de Fedra amb Hip¨°lit (Xavier Ripoll), al cap i a la fi, fill del seu marit, Teseu (Llu¨ªs Soler), amb una amazona, no hauria estat tan pecaminosa. ¡°Purament no hauria estat incest, i a m¨¦s Racine inclou el rumor que Teseu pot ser que hagi mort, per¨° pels grecs, i per ell, era una cosa igualment aberrant¡±. En Eur¨ªpides, i perdoneu el vell spoiler, Fedra es penja sostenint a la m¨¤ una tauleta, en qu¨¨, amb despit, acusa davant el seu marit Hip¨°lit de tractar de violar-la. ¡°Racine ho canvia i fa que Fedra s'enverini en escena, no sense abans proclamar la innoc¨¨ncia d'Hip¨°lit, fet que la redimeix¡±. ?s tard per a Hip¨°lit, que, desterrat, ha mort ofegat fugint d'un monstre mar¨ª (qui sap si el seu mateix desig). ?s curi¨®s recordar que Racine va ser sospit¨®s d'enverinar la seva antiga amant, Du Parc.

Emma Vilarasau troba alguna identificaci¨®?amb Fedra? ¡°Tots tenim culpa, tots hem desitjat, i Fedra t¨¦ una edat. Sent aquest desig brutal i possiblement ¨¦s l'¨²ltima vegada. Aix¨° ¨¦s molt comprensible per a una dona¡±. A Emma Vilarasau se la considera en certa manera l'hereva natural de la desapareguda Anna Lizaran. "No, no, l'Anna era ella absolutament irrepetible, inimitable. No em considero gens la seva hereva, no puc ser-ho, ja que no pot ser-ho ning¨². De la mateixa manera que no ha deixat hereu Fabi¨¤ Puigserver i no en deixaran ni Llu¨ªs Pasqual ni N¨²ria Espert". L'actriu s'entristeix: "La sento encara a Agost, tan adorable i gamberra. Era de les actrius que tenien m¨¦s clar tot el que aix¨°", diu amb un gest vague que ateny el teatre i la vida, "t¨¦ de joc".