Involuci¨®

Els recents crims terroristes de Par¨ªs han desfermat a Europa iniciatives legislatives de limitaci¨® de drets, considerades com a imprescindibles per fer front a un perill que subsisteix. Es tracta de dotar els governs i la policia de facultats discrecionals ¨¤gils, sense les traves dilat¨°ries del control judicial. Generalment, aquestes limitacions s¨®n acceptades per la poblaci¨®, justificades perqu¨¨ s¨®n excepcionals i temporals. Per¨° quan, finalment, desapareix la immin¨¨ncia del motiu, o l'excusa per la qual es limiten els drets, aquestes drets romanen i esdevenen cr¨°nics com una amputaci¨® democr¨¤tica irreversible.

El poder executiu ¨¦s, des dels seus or¨ªgens, expansiu. El seu control correspon al poder judicial des que es va instaurar la divisi¨® de poders, i es produeix en una constant tensi¨®. A Espanya, un bon exemple d'aquesta tibant relaci¨® entre el poder executiu i el judicial ens l'ofereix el projecte del Govern que pret¨¦n poder intervenir les comunicacions privades dels ciutadans, sense sotmetre's al control judicial previ.

Aquest ¨¦s el prop¨°sit de l'avantprojecte de reforma de la Llei d'Enjudiciament Criminal del 1882 proposat per l'actual ministre de Just¨ªcia, Rafael Catal¨¢. Aquesta llei ha de regular, en primer lloc, les garanties perqu¨¨ les actuacions de l'Estat en la investigaci¨® dels delictes respectin rigorosament els drets de l'investigat, del ciutad¨¤. Un d'aquest drets fa refer¨¨ncia a la inviolabilitat de les comunicacions que, segons la Constituci¨®, nom¨¦s poden ser intervingudes per la policia quan hi hagi una pr¨¨via autoritzaci¨® judicial degudament motivada. La Constituci¨® va preveure una excepci¨® a aquesta regla, per als sup¨°sits d'integrants de bandes armades o elements terroristes. Segons una llei del 1988, en aquests casos la policia pot intervenir les comunicacions per ordre del ministre de l'Interior, encara que en les 24 hores seg¨¹ents el jutge ha de confirmar o denegar l'ordre.

L'avantprojecte del ministre Catal¨¢, que m¨¦s aviat sembla del de l'Interior, Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz, pret¨¦n estendre aquesta excepci¨® a altres sup¨°sits no previstos en la Constituci¨®. Pret¨¦n que el ministre de l'Interior, o en el seu defecte el secretari d'Estat de Seguretat, puguin ordenar la intervenci¨® de les comunicacions en els quatre sup¨°sits concrets que enumera, que s¨®n els delictes penats amb m¨¦s de tres anys de pres¨®, els d'organitzacions criminals, terrorisme o delictes contra menors o incapa?os. I afegeix un ¨²ltim sup¨°sit d'amplitud il¡¤limitada, referit a altres delictes, quan, en virtut de les circumst¨¤ncies del cas, puguin ser considerats d'especial gravetat i hi hagi raons fundades que facin imprescindible la intervenci¨®.

L'avantprojecte del ministre Catal¨¢, que m¨¦s aviat sembla del d'Interior, Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz, pret¨¦n estendre aquesta excepci¨® a altres sup¨°sits no previstos en la Constituci¨®

Evidentment, quan diu altres delictes s'est¨¤ referint a delictes diferents dels quatre sup¨°sits enumerats. I queda a les mans pol¨ªtiques del ministre l'apreciaci¨® de les altres circumst¨¤ncies de manera discrecional, i a m¨¦s inevitable, perqu¨¨ el control judicial seria, en tot cas, posterior a la intervenci¨® policial.

El pre¨¤mbul de l'avantprojecte explica detalladament les raons de la necess¨¤ria adaptaci¨® de la vella llei del 1882 a la realitat tecnol¨°gica de les comunicacions del segle XXI. Per¨° no diu absolutament res sobre les raons d'una limitaci¨® generalitzada del dret al secret de les comunicacions. En la mateixa l¨ªnia, el ministre de Just¨ªcia va provar de justificar la reforma, fa pocs dies, al¡¤ludint als delictes d'organitzacions criminals, de terrorisme o contra els menors, com pretesa ra¨® de la mesura, per¨° tampoc no va fer la m¨¦s m¨ªnima refer¨¨ncia a aquests altres delictes que seleccionaria discrecionalment el ministre de l'Interior.

La Constituci¨® ja disposava d'una previsi¨® excepcional d'intervenci¨® de comunicacions antiterrorista, que va desenvolupar la llei del 1988. No hi ha ra¨® confessable per pretendre eludir els controls judicials constitucionalment establerts i donar-los a tots el mateix tractament que als terroristes. L'avantprojecte ¨¦s anterior als crims terroristes de Par¨ªs i les seves conseq¨¹¨¨ncies policials europees. Per aix¨° tampoc no serveixen com a excusa per justificar aquesta involuci¨® legislativa.

Aix¨ª doncs, la clamorosa abs¨¨ncia de raons obliga a concloure que la reforma legal per limitar el dret al secret de les comunicacions no t¨¦ m¨¦s objectiu que ampliar desorbitadament l'¨¤mbit de poder de l'executiu, i eludir el previ, i pel que sembla inc¨°mode, control judicial.

El Consell General del Poder Judicial, amb la seva mesura proverbial, ha dit que, en aquest punt, la reforma legal ¨¦s de dubtosa constitucionalitat. No obstant aix¨°, sembla que no ¨¦s en absolut dubtosa la inconstitucionalitat. ?s clamorosa i indiscutible. ?s un atropellament directe al dret constitucional de secret de les comunicacions. ?s una amputaci¨® democr¨¤tica de temibles conseq¨¹¨¨ncies, inadmissible.

Jos¨¦ Mar¨ªa Mena va ser fiscal del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya