Educaci¨® diu ara que no ha denegat peticions per estudiar en castell¨¤

El Ministeri d¡¯Educaci¨® s'ha corregit a si mateix hores despr¨¦s d'admetre que havia denegat les tres primeres sol¡¤licituds tramitades per fam¨ªlies catalanes que volien escolaritzar els seus fills en castell¨¤ a Catalunya. Un portaveu del ministeri va assenyalar aquest divendres que aquestes fam¨ªlies, emparant-se en un decret aprovat al juliol que blinda les classes en castell¨¤, havien matriculat els seus fills en centres privats on es feia ensenyament biling¨¹e, per¨° nom¨¦s en catal¨¤ i angl¨¨s. Hores m¨¦s tard, va indicar que, ¡°despr¨¦s de revisar de manera m¨¦s detallada els casos, no s'ha produ?t encara cap denegaci¨® a les fam¨ªlies, sin¨® que s'ha demanat informaci¨® als centres sobre si tenen oferta educativa en castell¨¤ a m¨¦s de les l¨ªnies en catal¨¤ i angl¨¨s. Els expedients no estan tancats¡±.

Fins a l'octubre, segons el ministeri i el departament d'Ensenyament de la Generalitat, nom¨¦s s'havien registrat tres casos malgrat que s'havien pressupostat unes mil peticions. El portaveu del ministeri que dirigeix Jos¨¦ Ignacio Wert assenyala que en aquest moment sumen 80 sol¡¤licituds en estudi, encara que la Generalitat nom¨¦s ha rebut tres peticions d'informaci¨® per part de l'Estat, un requisit previ a l'aprovaci¨® de l'ajuda. Segons el reial decret, el termini m¨¤xim per resoldre les sol¡¤licituds ¨¦s de sis mesos des de la seva recepci¨®.

Dos dels menors que es van intentar acollir a l'ajuda s¨®n fills de Francisco Ribas, el l¨ªder del Partit Popular al municipi de Tona (Osona). Aquest pol¨ªtic va protagonitzar una pol¨¨mica amb el director de l'escola l¡¯Era de Dalt en intentar que augment¨¦s l'educaci¨® en castell¨¤. Des de la instituci¨® van assegurar que la petici¨® atacava el model d'immersi¨® ling¨¹¨ªstica catalana.

Ribas i l'altra fam¨ªlia no sabien que el col¡¤legi privat escollit no establia dins del seu projecte educatiu que es tractava d'un col¡¤legi amb el castell¨¤ com a llengua vehicular. "Es tracta d'una instituci¨® que t¨¦ una major sensibilitat cap al castell¨¤ que la p¨²blica a la qual assistien els menors", va explicar la diputada del PP Maria Jos¨¦ Cuevas, que va acompanyar la fam¨ªlia en el proc¨¦s d'intentar sol¡¤licitar l'ajuda.

El decret blinda l'educaci¨® en castell¨¤ a totes les comunitats aut¨°nomes, fins i tot les obliga a pagar una escola privada quan no hi hagi oferta a la p¨²blica. La normativa afecta totes les autonomies amb llengua cooficial, per¨° est¨¤ dissenyada a la mida de Catalunya. Desplega la disposici¨® addicional 38 de la reforma educativa, la coneguda com a Llei Wert, i obliga a augmentar les classes en castell¨¤ a l'escola sostinguda amb fons p¨²blics en una ¡°proporci¨® raonable¡± quan aix¨ª ho sol¡¤licitin els pares. Si no hi hagu¨¦s aquesta possibilitat, a l'alumne se li adjudicar¨¤ un pupitre en una privada.

Primer, la fam¨ªlia ha de presentar una sol¡¤licitud d'escolaritzaci¨® a la Generalitat. Si ¨¦s rebutjada, s'ha de matricular el seu fill en una escola privada on el castell¨¤ tamb¨¦ sigui vehicular. Despr¨¦s, podr¨¤ acollir-se a la convocat¨°ria de subvencions del ministeri. Si es compleix amb els requisits, el ministeri pagar¨¤ a les fam¨ªlies fins a 6.000 euros per curs i, paral¡¤lelament, descomptar¨¤ la suma de les transfer¨¨ncies a la Generalitat.

Aquest episodi ¨¦s un nou front obert entre el Ministeri d'Ensenyament i la Generalitat a compte de l'aplicaci¨® de la Llei Wert. Dimarts passat, despr¨¦s de la confer¨¨ncia sectorial, la secret¨¤ria d'Estat d'Educaci¨®, Monstserrat Gomendio, va assegurar que Catalunya ha perdut 3,5 milions d'euros de fons europeus dels 47 previstos el 2014 per a l'aplicaci¨® de la nova formaci¨® professional b¨¤sica, que al setembre va arribar a les aules. El repartiment es va aprovar al Consell de Ministres el 18 d'octubre passat.

A Catalunya nom¨¦s 54 alumnes dels 5.000 potencials s'han apuntat a una formaci¨® professional que l'Alta Inspecci¨® de l'Estat no considera ben adaptada a la LOMCE, segons fonts del ministeri. Catalunya no podr¨¤ recuperar aquests fons per¨° s¨ª que mantindr¨¤ el finan?ament europeu per a anys posteriors si s'adapta als programes, indiquen les fonts esmentades.