Des de l¡¯abs¨¨ncia

Quan el nord-americ¨¤ Thomas Wolfe (Asheville, 1900 - Baltimore, 1938) tenia quatre anys, el seu germ¨¤ de dotze, Grover, va morir. A Saint Louis se celebrava l¡¯Exposici¨® Universal, i la fam¨ªlia Wolfe havia pensat obrir una pensi¨® per a la gent de la seva ciutat natal, Asheville, que an¨¦s a veure aquell gran esdeveniment. Grover Wolfe va contraure un tifus fulminant.

El nen perdut ¨¦s una nouvelle plenament autobiogr¨¤fica, d¡¯autoficci¨® en dir¨ªem avui, una narraci¨® que no sol inserir-se en el conjunt de les quatre novel¡¤les amb qu¨¨ Thomas Wolfe ha esdevingut un cl¨¤ssic modern, per¨° que ¨¦s un dels textos m¨¦s intensos de qui William Faulkner va dir que era el millor de la seva generaci¨®.

El primer cap¨ªtol, narrat en tercera persona, mostra el nen Grover passejant pels carrers de Saint Louis, cam¨ª de la botiga de l¨¤pides de marbre del seu pare. Ben aviat el lector s¡¯adona de la peculiaritat del noi, capa? de fer abstraccions ¡ªajudat pel narrador¡ª d¡¯all¨° m¨¦s adultes. ¡°Aqu¨ª tenim en Grover a la pla?a que mai no canvia, aqu¨ª tenim en Grover, aqu¨ª tenim la botiga del seu pare i aqu¨ª tenim el temps¡±, se li diu al lector de manera obsessiva. Com en un joc prousti¨¤ perdut a l¡¯avan?ada, ¨¦s a dir, amb un fraseig que tracta de capturar el temps, el narrador vol fixar el noi en aquest paisatge, provant de mostrar la seva pres¨¨ncia perenne i impossible en aquest barri popul¨®s, vital.

Al segon cap¨ªtol, la mare dels Wolfe ¨¦s entrevistada per un periodista a prop¨°sit del seu fill c¨¨lebre: el fam¨®s escriptor Thomas Wolfe. Per¨° la mare esmenta tothora el seu fill Grover, el veritable geni de la fam¨ªlia, en paraules seves. Despr¨¦s, al tercer cap¨ªtol, parla la germana de Grover, i explica el dia que el nen va tornar malalt a casa, un dia que havien anat a una fira de l¡¯Exposici¨® de Saint Louis i, sense saber com, se¡¯ls va fer molt tard.

Finalment (i tornant al to calibrat i intel¡¤lectual de la primera part, el qual contrasta amb la temperatura emotiva de la segona i la tercera), parla Thomas Wolfe, en primera persona. Han passat 30 anys. Thomas torna a Saint Louis, als carrers on s¡¯estava la fam¨ªlia. El paisatge ha canviat sobre manera. Thomas avan?a a les palpentes, preguntant aqu¨ª i all¨¤, parlant amb alguns ve?ns. La certesa del narrador de la primera part, el qual afirmava que Grover sempre pertanyeria a aquest lloc, dialoga amb el cam¨ª incert del Wolfe escriptor avan?ant per aquests carrers diferents, volubles. La novel¡¤la se la juga en aquest contrast de perspectives.

No ¨¦s gens estrany que autors com l¡¯abans esmentat Faulkner, Sinclair Lewis o Jack Kerouac, entre d¡¯altres, admiressin Wolfe, i encara m¨¦s aquesta narraci¨®. La t¨¨cnica de la novel¡¤la ¨¦s impecable. La trag¨¨dia de la mort del nen queda accentuada i neutralitzada amb gran categoria liter¨¤ria. La hist¨°ria commou i satisf¨¤ est¨¨ticament.

Marcel Riera ha fet una bona traducci¨® i, a l¡¯ep¨ªleg, explica algunes perip¨¨cies de l¡¯original, publicat per primer cop l¡¯any 1937. (No deixa de ser curi¨®s que una novel¡¤la que s¡¯ocupa del temps i l¡¯eternitat tingui un aspecte que la fa estranya avui dia: em refereixo a la desaparici¨® i l¡¯addici¨®, en unes versions i altres, del negre Featherstone, personatge amb qui la mare Wolfe i el nen Grover topen al tren que va cap a Saint Louis.)

Sembla mentida, per¨° el cert ¨¦s que Thomas Wolfe no s¡¯havia tradu?t mai al catal¨¤. La col¡¤lecci¨® Cl¨¤ssics moderns, de Viena Editorial, col¡¤lecci¨® de primer ordre per als bons lectors, l¡¯encerta amb aquesta novel¡¤la curta.

?