El deteriorament de Barcelona

Estic conven?ut que la marca Barcelona es va construir a partir de la il¡¤lusi¨® creada per dos esdeveniments generadors d'una empresa col¡¤lectiva. El primer, la consecuci¨® de la democr¨¤cia i amb ella, l'anhel ciutad¨¤ de votar els seus representants a l'alcaldia, que havien de sorgir d'unes eleccions lliures entre els candidats d'uns partits verges de corrupci¨® i formats en l'honradesa i el rigor de la lluita clandestina. El segon, el nomenament de Barcelona com a seu dels Jocs Ol¨ªmpics, esdeveniment que va reunir tota la ciutadania al costat dels millors professionals del pa¨ªs en l'afany d'afrontar un gran projecte col¡¤lectiu.

Aquesta situaci¨® extraordin¨¤ria va ser pedag¨°gica i estimulant per als barcelonins i va constituir un model de manera de fer a escala internacional imaginatiu, respectu¨®s, popular i, de rebot, creador d'un sentiment de pertinen?a i d'orgull per la ciutat. Es tracta d'un sentiment que, quan es perd, repercuteix en la conservaci¨®, neteja i manteniment dels espais comuns i sol manifestar-se en actituds poc acurades o fins i tot vand¨¤liques una vegada que el ciutad¨¤ percep el carrer com un ¨¤mbit que li ¨¦s ali¨¨.

L'urbanisme ol¨ªmpic va millorar infraestructures, va generar nous barris i equipaments, per¨° principalment va crear espai p¨²blic, espai per a la relaci¨® i l'¨²s col¡¤lectiu posat al servei de la gent. Les platges figuren com l'espai m¨¦s significatiu, per¨° tamb¨¦ s'aprecia en places, parcs, avingudes i carrers. M¨¦s de vint anys despr¨¦s, passejar pel centre de Barcelona ¨¦s una cursa plena de conflictes. La serp de gent que camina pels carrers s'escanya cada deu passos per moure's encaixonada entre fa?anes i quiosquets, cada vegada m¨¦s invasius i atrevits. La hipocresia del sistema arriba fins al punt de crear espais cada vegada m¨¦s confortables aptes per fumar en l'espai p¨²blic, quan aquest ¨²s ¨¦s considerat nociu per a la salut p¨²blica.

L'avinguda de les haimes?que va des de la Diagonal fins a la pla?a de Colom ¨¦s un mal exemple del que hauria de ser per al ciutad¨¤ un passeig c¨ªvic, i un mal presagi d'all¨° en qu¨¨ poden arribar a convertir-se altres carrers amb voreres que ara s'eixamplen. Paradoxalment, es vol reduir el tr¨¤nsit amb la disminuci¨® de les cal?ades, per¨° alhora es penalitza els vianants dificultant el seu pas per unes voreres ja prou comprimides per l'aparcament de motocicletes, obres obligades o per floristes exempts de limitaci¨®.

L'urbanisme ol¨ªmpic va millorar infraestructures, va generar nous barris i equipaments, per¨° principalment va crear espai p¨²blic, espai per a la relaci¨® i l'¨²s col¡¤lectiu posat al servei de la gent

A ulls del vianant, el paisatge urb¨¤ es deteriora sense contenci¨®: pancartes en les entrades dels establiments; r¨¨tols a les fa?anes anunciant men¨²s, begudes, saldos o roba interior; publicitat d'odont¨°legs, escoles de tot tipus o gestories ¡ªfins i tot la de qui hauria de ser exemplar, el col¡¤legi d'administradors de finques¡ª s'encimbellen en balconades del primer, segon i de vegades plantes superiors aprofitant uns tendals innecessaris que mai no es despleguen. ?s una publicitat que abans estava integrada i restringida a les plantes baixes i que ara grimpa per les fa?anes mentre crea una imatge diferent de la que en el seu moment va ser objecte de perm¨ªs municipal. La superposici¨® de senyals i acolorits grafismes satura d'informaci¨® el vianant, que per exc¨¦s d'indicacions, oblida el que ¨¦s essencial per a la seva mobilitat i seguretat.

Que lluny queda la Barcelona ol¨ªmpica, referent mundial d'urbanitat, i que a prop que estem d'aquestes ciutats costaneres properes on la congesti¨®, la publicitat, la brut¨ªcia i el mal gust ocupen sense cap pudor l'espai que ¨¦s de domini col¡¤lectiu. La Barcelona tur¨ªstica es degrada, no per l'aflu¨¨ncia de gent de fora, sin¨® pel transvestisme que, amb la complicitat dels seus representants, la ciutat est¨¤ fent per captar l'atenci¨® i els recursos que aporta aquest col¡¤lectiu, justament el menys interessant, m¨¦s casp¨®s i poc respectu¨®s amb els usos de la ciutat.

A poc a poc es perd una imatge llargament treballada pels millors professionals independents que en el seu moment van tenir la col¡¤laboraci¨® d'uns representants amb vocaci¨® de servei p¨²blic i no ¨²nicament de servei al seu partit. Van crear una imatge que, amb esfor? i treball, va arribar a constituir una marca valorada internacionalment capa? d'actuar com a aspiradora d'esdeveniments i ajudar fins i tot les empreses a exportar productes i activitats. Assistim ara a una lamentable, persistent i progressiva p¨¨rdua de patrimoni conseq¨¹¨¨ncia de concebre la ciutat com una marca continent econ¨°micament rendible per a uns quants, en lloc de concebre-la com un valor aconseguit amb l'esfor? de tots. Tenim una her¨¨ncia que hem de mantenir i conrear en la mem¨°ria de l'imaginari col¡¤lectiu per fer de la ciutat un espai de ciutadania i no exclusivament un ¨¤mbit de negoci i comer?. Que ¨¦s a m¨¦s l'¨²nica manera de no perdre definitivament el nostre negoci i comer? tan necessari.

Eduard Rodr¨ªguez i Villaescusa ¨¦s arquitecte i urbanista