Quin ¨¦s el pla?

El Govern espanyol s'ha deixat prendre la iniciativa. Tant el president com altres pol¨ªtics del PP han desqualificat el pas que han fet Artur Mas i Oriol Junqueras per celebrar eleccions a Catalunya el 27 de setembre, considerant-ho com la prova del frac¨¤s del president de la Generalitat i de la seva inoper¨¤ncia com a governant. Pot ser. ?s m¨¦s, segurament ho ¨¦s. Per¨° la veritat ¨¦s que la t¨¤ctica d'esperar al fet que els altres es moguin no fa desapar¨¨ixer els problemes. Al contrari, els problemes tornen a la casella de sortida.

Ni Rajoy ni els seus col¡¤laboradors directes no han donat resposta a les 23 peticions que Mas va plantejar en la trobada del 30 de juliol amb el president del Govern espanyol. Per qu¨¨? No tenien a veure amb la reclamaci¨® independentista. Anaven des d'una reforma financera a la millora d'infraestructures, i Rajoy es va comprometre a considerar-les, per¨° han passat m¨¦s de sis mesos sense contactes entre el president del Govern espanyol i el de la Generalitat.

La q¨¹esti¨® no pot reduir-se a esperar el resultat judicial de la querella contra Mas, en la perspectiva de la seva eventual inhabilitaci¨®. El projecte d'eleccions i els preparatius sobiranistes obligaran els ciutadans de Catalunya a prendre decisions, amb el risc que aix¨° acceleri el conflicte latent entre ells, a m¨¦s del problema que suposa per al conjunt dels espanyols.

Despr¨¦s del llan?ament del projecte electoral per Mas ¡ªel tercer en cinc anys, es diu aviat¡ª, Rajoy podria veure's afectat en el seu propi calendari. Per¨° aix¨° no ¨¦s el m¨¦s important. La q¨¹esti¨® central ¨¦s l'oferta que esperen els molts catalans que no volen l'independentisme ni es conformen amb l'statu quo. La calma amb qu¨¨ s'ho pren l'Executiu del PP resulta excessiva enfront d'uns pol¨ªtics sobiranistes carregats de plans i sobrats d'enginy, que pretenen vendre la il¡¤lusi¨® de dedicar els vuit propers mesos a la construcci¨® d'"estructures d'Estat" i a la celebraci¨® d'"actes de sobirania".

La hip¨°tesi d'una severa erosi¨® de la cohesi¨® ciutadana i del mateix Estat t¨¦ el prou perill com perqu¨¨ el tractament de la q¨¹esti¨® sigui el d'un problema important. Est¨¤ b¨¦ que es detallin les facilitats financeres prestades a Catalunya per superar el seu problema de liquiditat, per¨° no ¨¦s l'¨²nica autonomia afectada per aix¨°. Tampoc no serveix de gaire denunciar l¨ªnies vermelles quan no es mostra cap l¨ªnia verda, com podrien ser la millora de l'autogovern aut¨°nom, un finan?ament singular (per¨° solidari), l'assumpci¨® de la llengua i la cultura catalanes com una riquesa per a tots o la instal¡¤laci¨® d'un futur Senat federal a Catalunya, en la perspectiva d'una reforma de la Constituci¨®.

Cal reiterar-ho tantes vegades com calgui: les q¨¹estions d'Estat requereixen di¨¤leg, negociaci¨® i recerca de consensos. Si al PP no li agraden els projectes dels altres actors pol¨ªtics, estaria b¨¦ que expliqu¨¦s el seu d'una vegada.