La saliva de 2.000 adolescents espanyols, a examen
El Centre de Regulaci¨® Gen¨°mica llan?a un estudi sobre el microbioma bucal i la seva possible relaci¨® amb l'estil de vida Els impulsors de "Treu la llengua" destaquen l'inter¨¨s cient¨ªfic i divulgatiu
¡°Quin f¨¤stic!¡±, exclamen la Marta, l'Helena, l'Andrea i la Paula en adonar-se de la pres¨¨ncia de l'inquil¨ª que sura als tubs on acaben d'escopir la seva pr¨°pia saliva despr¨¦s d'esmorzar. Aquestes noies de 15 anys havien fet el mateix dues hores abans, en dej¨².
Cient¨ªfics del Centre de Regulaci¨® Gen¨°mica (CRG) i responsables de l'Obra Social La Caixa han presentat aquest mat¨ª al CosmoCaixa Barcelona el projecte "Treu la llengua", que analitzar¨¤ els bacteris i els fongs del microbioma bucal de 2.000 adolescents espanyols de 3r d'ESO.
Al mar?, Luis Bejarano, investigador del CRG, recorrer¨¤ 7.000 quil¨°metres en una furgoneta tunejada per a l'ocasi¨® per recollir mostres en 40 instituts de tota la pen¨ªnsula. Bocab¨²s, l'anomena Luis Serrano, director d'aquest centre d'excel¡¤l¨¨ncia Severo Ochoa. Bejarano centrifugar¨¤ tubs plens de saliva per obtenir els microorganismes que s'enfonsen fins al fons, com el p¨°sit del vi.
¡°Com a cient¨ªfic estic molt il¡¤lusionat per participar en un projecte de ci¨¨ncia ciutadana i no estar tancat a la meva torre d'ivori¡±, confessa Toni Gabald¨®n, coordinador de l'estudi i cap del grup de gen¨°mica comparativa del CRG.
Estic molt il¡¤lusionat de participar en un projecte de ci¨¨ncia ciutadana i no estar tancat a la meva torre d¡¯ivori¡±
L'estudi diferenciar¨¤ la qualitat de la saliva en funci¨® de si l'adolescent viu en un ambient urb¨¤ o rural, i tamb¨¦ explorar¨¤ les difer¨¨ncies socioecon¨°miques que existeixen entre barris d'una mateixa ciutat, com Barcelona o Madrid. Els cient¨ªfics del Centre d'Investigaci¨® en Epidemiologia Ambiental, ve?ns del CRG al Parc d'Investigaci¨® Biom¨¨dica de Barcelona, han assessorat Gabald¨®n a l'hora de dissenyar el q¨¹estionari sobre els h¨¤bits d'higiene i alimentaris, i l'historial cl¨ªnic per completar l'estudi amb dades epidemiol¨°giques.
Obsessi¨® pels microorganismes
Els bacteris s¨®n una de les obsessions actuals dels cient¨ªfics que examinen intestins, melics i vagines per analitzar-ne la composici¨®, i esbrinar la relaci¨® que estableixen amb les c¨¨l¡¤lules del cos hum¨¤, que conviuen en minoria. Per cada c¨¨l¡¤lula humana resideixen deu bacteris al nostre organisme.
¡°El microbioma ¨¦s una part important de la nostra salut i malaltia¡±, assegura Gabald¨®n. El cient¨ªfic destaca les aplicacions dels seus resultats en el diagn¨°stic i tractament de patologies bucals, com la c¨¤ries o la gingivitis.
A escala mundial hi ha molts centres d'investigaci¨® dedicats a aquest camp. El Projecte del Microbioma Hum¨¤, liderat pels Instituts Nacionals de Salut (NIH, per les seves sigles en angl¨¨s) dels Estats Units, t¨¦ una base de dades sobre el microbioma oral hum¨¤. I fins i tot es coneix la flora microbiana de la cavitat oral dels nostres avantpassats, publicat l'any passat a Nature Genetics, en el qual van participar investigadors de la Universitat de Val¨¨ncia.
¡°La difer¨¨ncia del nostre projecte ¨¦s la mida de la mostra, la franja d'edat dels individus i l'inter¨¨s cient¨ªfic pels fongs¡±, destaca Gabald¨®n. Aquests microorganismes s¨®n menys abundants que els bacteris, i el seu genoma est¨¤ protegit per una paret cel¡¤lular que cal trencar per extreure'l. ¡°Veurem si hi ha relaci¨® entre bacteris i fongs¡±, promet el cient¨ªfic.
Els treballs publicats fins ara sobre fongs bucals s¨®n escassos. Un dels estudis m¨¦s populars sobre el tema, publicat a PLoS Pathogens el 2010, tan sols analitza la boca de 20 subjectes sans. L'esp¨¨cie Candida ¨¦s la m¨¦s freq¨¹ent, segons els resultats, i est¨¤ present en el 75% dels individus.
Per cada c¨¨l¡¤lula humana resideixen deu bacteris al nostre organisme
¡°El paper de la microbiota f¨²ngica a la cavitat oral ¨¦s en gran part desconeguda [¡] i s'han de fer estudis cl¨ªnics longitudinals¡±, assegura Patricia I. D¨ªaz, investigadora de la Universitat de Connecticut (EUA), en un article publicat l'any passat a Frontiers in Celullar and Infection Microbiology.
L'estudi liderat pel CRG, presentat avui a Barcelona, presumeix del ¡°poder estad¨ªstic¡± per obtenir relacions i correlacions. ¡°La boca ¨¦s el punt d'entrada al sistema digestiu i tamb¨¦ est¨¤ en contacte amb les vies a¨¨ries per on entren molts microorganismes¡±, comenta Gabald¨®n, que al seu torn intueix ¡°l'efecte barrera per la internalitzaci¨® de bacteris¡± que suposa la flora salival.
L'"estimulant" ci¨¨ncia
La implicaci¨® dels ciutadans en projectes cient¨ªfics no ¨¦s res nou, per¨° "Treu la llengua" ¨¦s la primera experi¨¨ncia de ci¨¨ncia ciutadana liderada pel CRG. ¡°Esperem estimular gent jove i ajudar a canviar el model econ¨°mic d'aquest pa¨ªs basat en el totxo¡±, denuncia Serrano.
Per la seva banda Anna Viladrich, professora de les quatre noies que avui donaven la saliva a la ci¨¨ncia, coincidia a ressaltar l'inter¨¨s educatiu del projecte, que enganxa els alumnes menys de dos anys abans d'acabar l'ensenyament obligatori: ¡°La ci¨¨ncia ¨¦s una professi¨® que poden desenvolupar en el futur, no nom¨¦s es fa al laboratori, pot ser estimulant i s'ho poden passar molt b¨¦¡±, comenta.
Una vegada hagin recollit totes les mostres, les dades estaran a la disposici¨® dels participants. A partir del setembre, "Treu la llengua" proposar¨¤ un concurs per reptar els adolescents a identificar bacteris i fongs a la mostra, aix¨ª com extreure conclusions creuant dades gen¨¨tiques i ambientals.
¡°Els Rolling Stones estarien orgullosos de nosaltres¡±, bromeja Llu¨ªs Noguera, director del CosmoCaixa Barcelona, sobre el projecte.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.