Elogiar Messi, no afeblir Luis Enrique

A vegades conv¨¦ tocar fons per poder canviar din¨¤miques i remuntar les situacions m¨¦s adverses, i deixar-se de roman?os i de cures pal¡¤liatives que no porten enlloc, sin¨® que nom¨¦s allarguen l¡¯agonia. ?s millor una derrota a temps que tres empats seguits que nom¨¦s serveixin per dissimular el mal de fons. El barcelonisme espera que la desfeta d¡¯Anoeta, presidida per l¡¯alineaci¨® dels suplents, hagi estat un punt d¡¯inflexi¨® per a l¡¯equip de Luis Enrique. Aix¨ª ho indiquen de moment les vict¨°ries contundents contra l¡¯Atl¨¨tic i el Deportivo a la Lliga i l¡¯Elx a la Copa.

El Bar?a va petar a Sant Sebasti¨¤. La des¨ªdia va ser tan manifesta que no hi va haver cap sector del club que no en sort¨ªs malm¨¨s: el director esportiu va ser destitu?t, el president va anunciar la convocat¨°ria d¡¯eleccions a final de temporada, la figura no va anar a l¡¯entrenament de Reis i l¡¯atac de c¨°lera del t¨¨cnic va ressonar als vestidors del Camp Nou. Va semblar que era la fi del m¨®n. Ja no hi havia marge pr¨¤cticament per caure m¨¦s avall ni ning¨² m¨¦s a qui donar les culpes del que passava, de manera que s¡¯imposava una reacci¨®.

Messi va fer mal fet quan va al¡¤legar una gastroenteritis i va posar en perill l¡¯autoritat de Luis Enrique. La seva actitud va ser aleshores tan reprovable com elogiable va ser despr¨¦s el seu comportament quan va agafar la bandera de l¨ªder. Va exercir de n¨²mero u al camp, a la sala de premsa i a la gala de la FIFA. El seu comprom¨ªs amb la vict¨°ria ¨¦s tan inequ¨ªvoc que els seus companys d¡¯equip i el t¨¨cnic el segueixen a ulls clucs, conscients que l¡¯¨¨xit col¡¤lectiu va associat al triomf de Messi. El millor Bar?a ha coincidit sempre amb la millor versi¨® del 10.

Hi ha periodistes argentins que es pregunten si Messi no est¨¤ m¨¦s implicat amb Luis Enrique que la temporada passada amb Martino. El m¨¨rit ¨¦s de l¡¯entrenador asturi¨¤ per haver ent¨¨s les necessitats del jugador i de la plantilla despr¨¦s d¡¯un temps de rotacions tan discutible com necessari a fi d¡¯arribar en condicions de disputar tots els t¨ªtols. Ara mateix hi ha la sensaci¨® que el t¨¨cnic ha trobat un pla a partir d¡¯una alineaci¨® relativament estable i majorit¨¤riament acceptada com a bona en qu¨¨ la prioritat ¨¦s fer m¨¦s bons encara Messi, Neymar i Su¨¢rez.

Nom¨¦s l¡¯argent¨ª pot treure de la mis¨¨ria el Bar?a per la necessitat que t¨¦ de guanyar la Pilota d¡¯Or per cinquena vegada

La clau de volta ¨¦s no estar tan pendents dels rivals, deixar d¡¯intentar sorprendre a cada partit, perdre aquesta obsessi¨® de no ser previsibles perqu¨¨ els rivals ja fa temps que han trobat l¡¯ant¨ªdot, i tenir m¨¦s personalitat, irrenunciable en una entitat singular com el Bar?a. Val m¨¦s perseverar en una idea de joc molt barcelonista que no pas intentar competir des de la convencionalitat: quan l¡¯equip ataca b¨¦, defensa millor. La classificaci¨® diu que no n¡¯hi ha prou a ser l¡¯equip menys golejat (9) per liderar la Lliga.

Messi i el Bar?a han tornat d¡¯alguna manera als or¨ªgens, m¨¦s que res perqu¨¨ han recuperat aspectes del joc que s¡¯havien abandonat des de la bonan?a, com ara la pressi¨® que facilita els atacs curts; la tensi¨® competitiva i la intensitat per marcar el ritme del partit; l¡¯agressivitat imprescindible a fi de defensar les transicions, i la velocitat d¡¯execuci¨® que desborda els adversaris. Tots s¨®n factors propis d¡¯equips aspirants m¨¦s que no pas campions. La situaci¨® evoca de vegades els temps en qu¨¨ l¡¯entrenador es deia Rijkaard i a l¡¯extrem dret hi jugava Messi.

Al Camp Nou es torna a parlar d¡¯evoluci¨® m¨¦s que d¡¯involuci¨®, tot i que el canvi m¨¦s important ha estat l¡¯entrada de Rakitic en lloc de Xavi i, esclar, el fitxatge de Su¨¢rez, un davanter m¨¦s preocupat per servir el col¡¤lectiu que de marcar gols, com passava per exemple amb Ibrahimovic. El paper de Messi seria avui d¡¯alguna manera el mateix que va tenir Ronaldinho en arribar. Nom¨¦s l¡¯argent¨ª pot treure de la mis¨¨ria el Bar?a per la necessitat que t¨¦ de guanyar la Pilota d¡¯Or per cinquena vegada, despr¨¦s del repte plantejat per Cristiano de conquerir la quarta.

Elogiar Messi no significa menystenir Luis Enrique, com si aix¨° fos una guerra en qu¨¨ hi ha d¡¯haver guanyadors i ven?uts; ben al contrari. Al Bar?a nom¨¦s li aniran b¨¦ les coses si tots dos s¨®n professionals i tenen una bona conviv¨¨ncia, com ha passat sovint a la hist¨°ria entre entrenadors exigents i primeres figures, quan no hi ha hagut m¨¦s prioritat que la vict¨°ria. La resposta de tots dos als darrers partits ¨¦s especialment admirable si tenim en compte que l¡¯estructura esportiva del club s¡¯ha desfet i Bartomeu exerceix m¨¦s de candidat que de president del Bar?a.

El repte barcelonista ¨¦s que el cam¨ª iniciat contra l¡¯Atl¨¨tic i referendat a la Corunya tingui continu?tat i no sigui una excepci¨® previsible despr¨¦s d¡¯haver tocat fons a Anoeta. Aconseguida la pacificaci¨®, ara s¡¯imposa la prud¨¨ncia, no pas l¡¯euf¨°ria. Assegurar que Luis Enrique ja ha trobat la tecla ¨¦s tan simplista com dir que Messi t¨¦ gana i, per tant, que el Bar?a tornar¨¤ a conquerir la Lliga i la Champions. El que s¨ª que ¨¦s evident ¨¦s que l¡¯equip blaugrana ha jugat dos partits de futbol molt bons. El drama ¨¦s que nom¨¦s s¡¯hi val guanyar.