Dia a dia de la comissi¨® d¡¯investigaci¨® del frau i la corrupci¨®
Recull del contingut ¨ªntegre de les sessions
Cronologia de les sessions de la comissi¨® d'investigaci¨® sobre el frau i l'evasi¨® fiscals i les pr¨¤ctiques de corrupci¨® pol¨ªtica.
CREACI? (3 de novembre del 2014)
Constitu?da al Parlament la comissi¨® sobre el ¡®cas Pujol¡¯
La comissi¨® sobre el frau fiscal i la corrupci¨® pol¨ªtica ha quedat constitu?da aquest mat¨ª al Parlament amb l'objectiu exposat per la majoria dels grups parlamentaris d'arribar fins al final en el cas del frau fiscal de Jordi Pujol. El diputat David Fern¨¤ndez, de la CUP, presidir¨¤ l'¨°rgan i ha subratllat que la seva aspiraci¨® ¨¦s fer una profunda cartografia de la corrupci¨® que ha patit Catalunya els ¨²ltims anys
(...) La comissi¨® s'anomena comissi¨® sobre frau fiscal, evasi¨® fiscal i pr¨¤ctiques de corrupci¨® pol¨ªtica per¨°, darrere de la nomenclatura, la intenci¨® real ¨¦s desentranyar fins on van arribar els possibles delictes comesos durant les dues d¨¨cades de pujolisme. La majoria de portaveus han acusat Pujol de faltar al respecte i menysprear els diputats durant la compareixen?a en la qual no va aclarir l'origen de la fortuna de la seva fam¨ªlia i a m¨¦s va reprendre els parlamentaris.
Mertixell Borr¨¤s, la portaveu de Converg¨¨ncia, s'ha desmarcat d'aquesta l¨ªnia i ha avisat que els nacionalistes no contribuiran a un "espectacle medi¨¤tic" de titulars. "Volem que sigui ¨²til per¨° no farem de justiciers. No ens saltarem la presumpci¨® d'innoc¨¨ncia perqu¨¨ despr¨¦s no hi ha forma de reparar els difamats. Alguns ja han vingut amb les conclusions fetes", ha afirmat en al¡¤lusi¨® a la intervenci¨® de la resta de portaveus. Borr¨¤s nom¨¦s ha deixat anar que algunes coses "s'han pogut fer malament".
APROVACI? DE 150 COMPAREIXENCES (21 de novembre del 2014)
CiU i PSC veten la compareixen?a dels seus imputats en casos de corrupci¨®
En total, la comissi¨® d¡¯investigaci¨® sobre l¡¯evasi¨® fiscal i les pr¨¤ctiques de corrupci¨® pol¨ªtica va aprovar gaireb¨¦ 150 compareixences. Els triats estan obligats a declarar ja que, si no ho fan, s¡¯arrisquen a cometre un delicte de desobedi¨¨ncia. CiU i PSC van bloquejar la citaci¨® de diversos dels seus dirigents pol¨ªtics implicats en trames com la del cas Palau ¡ªque afecta Converg¨¨ncia¡ª i del cas Pret¨°ria ¡ªque afecta CiU i PSC¡ª.
(...) CiU, PSC i PP van sumar els seus vots per impedir que hagin de declarar al Parlament els seus expresidents. ?s el cas de Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar i Felipe Gonz¨¢lez. Tampoc ho faran ni Artur Mas, president de la Generalitat, ni el seu antecessor, Jos¨¦ Montilla, ni l¡¯exvicepresident Josep Llu¨ªs Carod-Rovira. En aquesta ocasi¨®, els vots en contra van ser de CiU, PSC i ERC.
Malgrat les seves difer¨¨ncies en altres apartats, Converg¨¨ncia i Esquerra van aconseguir que la comissi¨® aprov¨¦s compareixences relacionades amb filtracions policials sobre casos de corrupci¨®. L¡¯actual director general de la Policia Nacional, Ignacio Cosid¨®, haur¨¤ de compar¨¨ixer al Parlament en contra del criteri de populars i socialistes. No nom¨¦s ell: tamb¨¦ est¨¤ citat el director del Centre Nacional d¡¯Intel¡¤lig¨¨ncia, F¨¦lix Sanz Rold¨¢n; el comissari en cap de la Unitat de Delictes Econ¨°mics i Fiscals (UDEF), Manuel V¨¢zquez, proposat ¨²nicament pels republicans per les filtracions sobre el cas Pujol. El PP va votar-hi en contra.
Uns 60 experts desfilaran pel Parlament en qualitat de testimonis. Entre ells destaquen l¡¯exfiscal anticorrupci¨®, Carlos Jim¨¦nez Villarejo, la compareixen?a del qual va ser aprovada per unanimitat. Tots els partits van votar tamb¨¦ a favor que comparegui el director de l¡¯Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso Laso. L¡¯exfiscal en cap de Catalunya, Jos¨¦ Maria Mena, tamb¨¦ compareixer¨¤
SALVAGUARDAR EL PRESIDENT (1 de desembre del 2014)
Esquerra salva Mas d¡¯anar a declarar a la ¡®comissi¨® Pujol¡¯ del Parlament
Esquerra Republicana va evitar aquest dilluns que el president de la Generalitat, Artur Mas, hagi de compar¨¨ixer en la comissi¨® que investiga el frau fiscal, la corrupci¨® pol¨ªtica, aix¨ª com els negocis de la fam¨ªlia de Jordi Pujol. El portaveu republic¨¤, Oriol Amor¨®s, va argumentar la seva oposici¨® ¡°pel que representa la figura del president¡±, i va reclamar que Mas acudeixi a la comissi¨® d¡¯afers institucionals per explicar la seva pol¨ªtica en aquestes mat¨¨ries. Nom¨¦s CiU es va sumar a la idea de salvar el president de la compareixen?a, per¨° n¡¯hi va haver prou per l'aritm¨¨tica parlament¨¤ria.
La comissi¨® va comen?ar la seva feina amb la compareixen?a de Miguel ?ngel Mayo, coordinador a Catalunya del Sindicat de T¨¨cnics d¡¯Hisenda, que va assegurar que el frau fiscal representa un 24,6% del seu PIB, ¨¦s a dir, entre 16.000 i 18.000 milions d'euros anuals. ¡°Un de cada quatre euros s¡¯escapa del control fiscal¡±, va insistir Mayo, per qui la corrupci¨® pol¨ªtica t¨¦ un cost negatiu en l'obtenci¨® d'inversions per la ¡°imatge exterior¡± que es projecta. ¡°No tenim res que calgui amagar, per¨° volem un pa¨ªs net i no de justiciers¡±, va explicar Meritxell Borr¨¤s, portaveu nacionalista, en una intervenci¨® llegida en qu¨¨ va reclamar que la comissi¨® no es converteixi en un circ medi¨¤tic.
L'HORA DELS EXPERTS (15 de desembre del 2014)
En la segona part de la sessi¨®, la xerrada del professor Carles Rami¨® va ser clara, precisa i contundent. Va posar la corrupci¨® pol¨ªtica al centre del finan?ament dels partits i va advertir que sobretot era culpa dels pol¨ªtics i no dels funcionaris ni dels empresaris. Va parlar tamb¨¦ dels 30 anys de silenci pujolista i va dir que la corrupci¨® pol¨ªtica que hi ha a Catalunya ¨¦s molt semblant a la que hi ha a Espanya, i que les dues s¨®n ¡°igual de casposes¡± i, en el cas catal¨¤, un greu obstacle si es pret¨¦n construir ¡°un nou pa¨ªs¡±. Alt, sever, rigor¨®s, m¨¦s prop d'Unamuno que de Berlinguer o de Togliatti, el senyor Marc Vidal, fil¨°leg i diputat d'ICV-EUiA, es va lamentar que no li publicaven els articles als diaris (no hi ha res m¨¦s malenconi¨®s que un fil¨°leg no publicat), i va instar el professor Rami¨® que fos ell qui amb la seva ploma denunci¨¦s d'una vegada aquests silencis, ja que a ell l'han publicat sempre i amb freq¨¹¨¨ncia.
INTERV? UN DELS FISCAL DEL CAS BANCA CATALANA (22 de desembre del 2014)
L'exfiscal Jos¨¦ Mar¨ªa Mena creu que la confessi¨® de l'expresident pot ser "un esquer"
Aquest dilluns al mat¨ª ha comparegut com a expert Jos¨¦ Mar¨ªa Mena, exfiscal en cap de Catalunya i un dels dos fiscals que va redactar la querella de Banca Catalana, fa 30 anys. Mena ha comen?at aclarint que la comissi¨® d'investigaci¨® havia de fugir de la funci¨® d'exercir un recurs de revisi¨® d'aquell assumpte que va implicar directament Jordi Pujol i que va planar durant d¨¨cades sobre la pol¨ªtica catalana.
L'exfiscal ha advertit que tenia desmem¨°ria sobre aquella q¨¹esti¨® i que no recordava els detalls de les operacions concretes per les quals li han preguntat alguns parlamentaris.
S¨ª que ha recordat, per contra, com es va gestar la querella, com es van desviar els diners de la caixa B de Banca Catalana i ha insistit en diversos assumptes ja coneguts: que la majoria dels 41 jutges que van participar al ple de l'Audi¨¨ncia Territorial que va exculpar Pujol (vuit van demanar que el processessin) van votar sense mirar-se el sumari.
Mena s'ha negat a establir una relaci¨® entre la fortuna oculta confessada per Jordi Pujol el passat 25 de juliol, i atribu?da a un llegat que li va deixar el seu pare, i l'enriquiment que presumptament va obtenir de Banca Catalana. "No tinc dades per fer una afirmaci¨® aix¨ª i no em correspon", ha dit.
Els diputats li han preguntat sobre la seva valoraci¨® sobre la confessi¨® de Pujol i els motius que podrien haver portat a fer-la. L'exfiscal ha comparat aquest reconeixement amb el que en el seu moment va confessar el saquejador del Palau de la M¨²sica, F¨¨lix Millet, i que ha qualificat com la "t¨¨cnica de l'esquer". "No cal caure en el parany de quedar-se en la pe?a petita, sin¨® que cal anar a buscar la gran", ha dit Mena en refer¨¨ncia a la seva creen?a que la just¨ªcia ha d'investigar l'origen del patrimoni dels Pujol i no ¨²nicament el llegat.
Malgrat tot, Mena ha assegurat que la confessi¨® de Pujol li semblava un fet "molt estrany". "Jo no ho entenc, ¨¦s estrany, poc com¨², sembla contradictori, ¨¦s inintel¡¤ligible. No ha passat mai", ha dit Mena durant les dues hores i mitja de la seva compareixen?a. En un altre moment ha apuntat que es podria tractar d'un "acte cristi¨¤ de contrici¨®".
L'exfiscal ha recomanat als parlamentaris que reclamin el sumari de Banca Catalana al Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya si volen con¨¨ixer la veritat del que va passar. "Llegeixin-ho vost¨¨s, perqu¨¨ potser no ten¨ªem ra¨®", ha dit, en refer¨¨ncia als fiscals. Despr¨¦s ha recordat que el 30 de maig del 1984, el dia que desenes de milers de persones van sortir al carrer en suport de Jordi Pujol despr¨¦s de ser investit president, ell va creuar la manifestaci¨® amb una cartera on duia una c¨°pia de la querella. "Llavors no em coneixia ning¨², per¨° de por, gens", ha dit Mena.
Mem¨°ries de l¡¯?frica (i de l¡¯oasi)
Jos¨¦ Mar¨ªa Mena, excap de la Fiscalia del TSJC. L'home a qui el franquisme va confinar a Barcelona com a c¨¤stig i el pujolisme el va castigar desterrant-lo al l¨²gubre i despoblat pa¨ªs d'Ara Aix¨° no Toca per haver-se pres de deb¨° el cas Banca Catalana. Ha fet aquest mes de desembre 78 anys. Barba blanca de jubilat presocr¨¤tic. Les taques del temps li esquitxen el cap. Veu vella i captivadora. Parla amb frases llargues perqu¨¨ t¨¦ pensaments llargs. La seva sintaxi ¨¦s la d'un jurista i aix¨ª concatena (no encadena, perqu¨¨ ¨¦s un home lliure) les paraules elaborant des del principi el sentit final de l'oraci¨®, igual que un fiscal connecta uns fets amb uns altres intentant esbrinar quina finalitat els ha motivat. Diuen que passeja molt i que probablement aquest mat¨ª hagi recorregut a peu mitja Barcelona per anar al Parlament. El cas ¨¦s que hi ha arribat puntual¨ªssim.
Mentre Mena parla, un silenci lit¨²rgic s'apodera de la sala. Explica que ha vingut a aquesta ¡°instituci¨® que encarna la sobirania nacional de Catalunya¡± no nom¨¦s per mandat sin¨® per desig formal i expl¨ªcit de la seva lleial col¡¤laboraci¨®. Quan Mena escolta les preguntes dels diputats, es posa l'¨ªndex al costat de la boca i es treu les ulleres. Ell diu que ja no t¨¦ plena mem¨°ria de les coses que van passar fa m¨¦s de trenta anys. Podria refrescar-la amb documentaci¨®? Tots els seus papers els va triturar, fastiguejat. La xerrada de l'exfiscal es va omplint llavors de mem¨°ria precisa. Dates, impressions, detalls. I s'omple tamb¨¦ de biografia, perqu¨¨ acompanya les seves reflexions morals amb el que li anava passant, com quan alg¨² va disparar amb una escopeta contra la finestra del seu dormitori a la caseta del Montnegre. O quan va decidir travessar la manifestaci¨® en defensa de Pujol portant a la cartera l'esborrany de la querella de Banca Catalana i ning¨² no el va recon¨¨ixer. Per¨° ho va fer per demostrar-se que no tenia por. ¡°Disculpin aquesta jact¨¤ncia de vell¡±, acaba. Afegeix que la pressi¨® pol¨ªtica no existeix per als funcionaris p¨²blics. Hi ha rendici¨® incondicional, covardia, falta d'¨¨tica; per¨° no hi ha pressi¨® pol¨ªtica. D'aquesta manera, va embastant un discurs de dignitat democr¨¤tica.
¡°?rem [el fiscal Villarejo i ell] uns lleials servidors del poble de Catalunya, per¨° aix¨° ning¨² no ho pensava. El nivell de buit [al qual es van veure sotmesos] era impressionant¡±. Quan el portaveu d'ERC li fa una pregunta en castell¨¤, Mena li replica sense abandonar el seu vell accent burgal¨¨s: ¡°En catal¨¤, sisplau¡±. A Isabel Vallet, diputada de la CUP, li confessa: ¡°Jo no s¨¦ molt b¨¦ qu¨¨ ¨¦s una comissi¨® d'investigaci¨® i no s¨¦ si vost¨¨s ho saben. Quina funci¨® t¨¦ una comissi¨® d'investigaci¨®? No ho s¨¦. He mirat el reglament del Parlament i no ho posa¡±. La diputada convergent Meritxell Borr¨¤s l'acusa de tenir una mem¨°ria selectiva i de sentir-se orgull¨®s de ser un fiscal roig, i li recorda que ha estat de l'esquerra radical. ¡°Estic acostumat a jugar al b¨¤ndol perdedor i espero passar els meus dies sense passar al b¨¤ndol guanyador¡±, ¨¦s el que respon; per¨° tamb¨¦ ha explicat que va abandonar la milit¨¤ncia en el PSUC el dia que es va aprovar la Constituci¨®, ja que va considerar aquesta milit¨¤ncia incompatible amb el seu c¨¤rrec. Mena ha negat l'exist¨¨ncia de l'oasi catal¨¤ i de l'omert¨¤. ¡°No hi havia omert¨¤ perqu¨¨ era flagrant el que estaven fent. Mai no va haver-hi ni oasi ni omert¨¤. Hi ha hagut impunitat¡±. Ha comminat els diputats de la comissi¨® a rescatar la documentaci¨® sobre Banca Catalana dels soterranis del Palau de Just¨ªcia. Va comen?ar en to solemne i ha acabat concedint-se algun somriure a mesura que es prenia confian?a a si mateix. ¡°Actualment gaudeixo d'una activitat cr¨ªtica i descreguda de tot el que ¨¦s hum¨¤ i div¨ª i fins i tot de mi mateix¡±. I despr¨¦s de dir aix¨°, ha parlat de la seva edat i de la seva mem¨°ria i ha deixat la comissi¨® plena de sentit.
CALENDARI PER A LA FAM?LIA PUJOL (23 de desembre del 2014)
La comissi¨® del frau citar¨¤ Jordi Pujol el 23 de febrer
La comissi¨® d'investigaci¨® del frau, l'evasi¨® fiscal i la corrupci¨® ha acordat aquest dimarts citar per al 23 de febrer al Parlament l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, la seva dona, Marta Ferrusola, i el seu fill gran, Jordi Pujol i Ferrusola, per donar explicacions sobre els comptes que van declarar que tenien a l'estranger.
La comissi¨®, que ja ha fet quatre sessions de compareixences, ha aprovat el calendari de treball per als propers mesos, tot i que les dates encara s'han de comunicar als citats i s¨®n susceptibles de ser modificades per problemes d'agenda.
Tamb¨¦ s'ha acordat demanar per al 14 d'abril la compareixen?a a la comissi¨® del ministre d'Hisenda i Administracions P¨²bliques, Crist¨®bal Montoro, del responsable d'Interior, Jorge Fern¨¢ndez, i del cap de gabinet del president del Govern espanyol, Jorge Moragas.
Per al 2 de mar? est¨¤ prevista la compareixen?a d'Oleguer Pujol, Pere Pujol i Oriol Pujol, fills de l'expresident catal¨¤. La d'aquest ¨²ltim suposaria el seu retorn al Parlament despr¨¦s d'haver abandonat l'esc¨® al juliol, pocs dies abans que es fes p¨²blica la confessi¨® del seu pare.
La resta de fills de Pujol ¨CJosep, Marta i Mireia¨C seran citats per al 9 de mar?, encara que totes les compareixences s¨®n susceptibles de patir canvis i podrien quedar anul¡¤lades si un avan?ament electoral a Catalunya liquid¨¦s de forma precipitada la feina de la comissi¨®.
Rib¨® afirma que Pujol no hauria d¡¯haver estat president despr¨¦s de Banca Catalana
El S¨ªndic de Greuges, Rafel Rib¨®, ha afirmat que el president de la Generalitat, Jordi Pujol, no hauria d'haver ocupar aquest c¨¤rrec durant 23 anys despr¨¦s de la gesti¨® que va fer de Banca Catalana. Rib¨® creu que l'expresident va ser el "m¨¤xim responsable d'un forat de 200.000 milions de pessetes" que va registrar l'entitat banc¨¤ria.
En la seva intervenci¨® a la comissi¨® Pujol, ha reivindicat que com a diputat del Parlament, llavors amb les sigles del PSUC, va ser el primer a portar el cas en seu parlament¨¤ria. Tamb¨¦ ha afirmat que si ning¨² va parlar llavors de l'her¨¨ncia de Pujol a Andorra no va ser perqu¨¨ hi havia un pacte de silenci en la societat catalana, si no perqu¨¨ "no [se'n] tenia ni idea".
INTERVENCI? DE JIM?NEZ VILLAREJO (16 de gener del 2015)
Villarejo, nas aquil¨ª, pentinat amb la clenxa al costat de l'home prudent, va portar uns folis escrits a m¨¤ i abans de prestar-se a les preguntes va dir que subscrivia tot el que havia dit en la sessi¨® anterior el seu company l'exfiscal Mena, i, a continuaci¨®, es va encomanar al f¨°rum de Porto Alegre. Va explicar molt, va acusar molt sense objeccions i va assegurar que ¡°Jordi Pujol va contribuir a la fallida de Banca Catalana i que es va envoltar de gent que no era un exemple de neteja¡±, i aqu¨ª va assenyalar el cas Pret¨°ria amb les condemnes a Alavedra i Prenafeta, i va continuar amb S¨¢nchez Carret¨¦, Piqu¨¦ Vidal, Javier de la Rosa, Pascual Estevill... Va concloure que ¨¦s clar que hi havia hagut aprofitament dels c¨¤rrecs per poder defraudar i que ¡°no hi ha parang¨® europeu de tota aquesta corrupci¨® en cap sistema democr¨¤tic, ni tan sols a l'Est quan hi havia Est¡±.
Tamb¨¦ va detallar el clima pol¨ªtic i social en qu¨¨ va desenvolupar la seva feina com a fiscal en el cas Banca Catalana i, sense entrar en l'aspecte autoreferencial, va posar com a exemples Sol¨¦ Tura i V¨¢zquez Montalb¨¢n, va explicar que ¡°es va crear un clima irrespirable per als qui eren partidaris d'investigar Jordi Pujol¡±. (Encara sort que sempre hi ha, com deia Bertolt Brecht, els qui ¡°plens d'ira i esperan?a es van asseure a terra per escriure¡±). Respecte a aquells mateixos dies i els posteriors, la diputada de Ciutadans Carina Mej¨ªas li va preguntar si a m¨¦s hi havia pactes de silenci de PP i PSOE amb CiU. ¡°S¨ª, evidentment¡±, va ser la resposta de Villarejo.
Cada grup parlamentari t¨¦ la seva particular manera de preguntar. ERC, ¨¦s a dir el diputat Oriol Amor¨®s, va ser sistem¨¤tic i buscava assenyalar les contradiccions dels compareixents. Els socialistes, ¨¦s a dir el diputat Jordi Terrades, ho feia sempre amb peus de plom, mirant de no acabar preguntant-se sobre ells mateixos. El grup popular, a trav¨¦s del diputat Sergio Santamar¨ªa, preguntava sempre intencionadament, volent evidenciar els rivals. Els d'Iniciativa preguntaven sempre pol¨ªticament, per¨° des de la cultura pol¨ªtica, no des de la pol¨ªtica legislativa, com ¨¦s l'estil del diputat Marc Vidal. A Ciutadans, tots els diputats que fins ara han pres la paraula han coincidit a preguntar antinacional¨ªsticament. El car¨¤cter de les preguntes formulades (formulades, no llan?ades) per la diputada de la CUP Isabel Vallet desbordava un sentit profund de la forma i de l'equitat. I finalment (en totes les sessions la participaci¨® se succeeix amb aquest ordre) van irrompre les preguntes de la diputada de CiU Meritxell Borr¨¤s, que van comen?ar entre interrogants ret¨°rics i que sempre acabaven sense ells en forma d'acusacions expl¨ªcites. Com que els convergents no han trobat una dama de ferro, han hagut de conformar-se amb una mestressa implacable. Aquesta vegada, a l'exfiscal Villarejo la diputada de CiU va comen?ar preguntant-li si en la seva querella contra Pujol va ser protagonista d'un desistiment de funcions en no denunciar llavors als tribunals el que ara explica a la comissi¨®, despr¨¦s va passar de preguntar-ho a afirmar-ho per, tot seguit, dir-li que hauria d'haver dimitit del seu c¨¤rrec de fiscal si no podia enfrontar-se amb tot el que es posava en contra seva, i va acabar lligant tot aix¨° amb el ¡°rebuig al dret a decidir¡± del fiscal (aix¨ª ho va dir, ni tan sols ¡°proc¨¦s¡± o ¡°independ¨¨ncia¡±). Com a punt final, la diputada va rematar desacreditant-li la seva carrera fiscal.
TESTIMONI DE LA GU?RDIA CIVIL (26 de gener del 2015)
¡°Portar diners a Andorra era com portar sucre o formatge a Espanya¡±
¡°Portar diners a Andorra era molt f¨¤cil. Tant com portar mantega, sucre o formatge a Espanya¡±. La frase del coronel en la reserva de la Gu¨¤rdia Civil Jos¨¦ Matas Zapata pronunciada ahir en la comissi¨® d'investigaci¨® del cas Pujol reflecteix els nuls controls que fins fa poc hi havia a Espanya en la lluita contra l'evasi¨® de capitals. ¡°Aix¨° no era una prioritat per l'Estat¡±, va confessar el compareixent davant la insist¨¨ncia i la sorpresa del diputat d'Esquerra Republicana Oriol Amor¨®s.
Matas Zapata va estar destinat a Andorra des del 1979 fins que es va jubilar, i era precisament el responsable d'evitar l'evasi¨® de capitals. Se li atribueix haver estat espia del CNI i darrere de la fugida de xifres milion¨¤ries protagonitzada per la fam¨ªlia Pujol al pa¨ªs ve¨ª. ¡°La paraula espia no m'agrada, era un interessat en informaci¨®¡±, va dir. Tamb¨¦ va negar qualsevol vinculaci¨® amb l'expresident de la Generalitat, la seva esposa i els seus fills, per¨° s¨ª que va admetre que entre el 1991 i el 1997 Marta Ferrusola viatjava a Andorra cada dos o tres mesos.
Matas Zapata va admetre haver-la vist en nombroses ocasions en aquell pa¨ªs amb els seus fills i va recon¨¨ixer que sabia que ingressaven diners, per¨° va concretar que ¡°en aquell moment ning¨² pensava que podien ser diners bruts¡±
ARTUR MAS, CONVOCAT (2 de febrer del 2015)
Mas declarar¨¤ a la comissi¨® Pujol el 9 de febrer, per acord de CiU i ERC
El president de la Generalitat, Artur Mas, declarar¨¤ a la comissi¨® d'investigaci¨® del Parlament sobre la corrupci¨® pol¨ªtica el 9 de febrer. L'acord s'ha adoptat aquesta nit amb els vots favorables de CiU i Esquerra Republicana. La resta dels partits pol¨ªtics hi han votat en contra i reclamaven que la declaraci¨® del l¨ªder nacionalista es produ¨ªs el 23 de mar?, despr¨¦s que haguessin desfilat per la comissi¨® l'expresident Jordi Pujol, la seva dona, Marta Ferrusola, i els seus set fills.
Doncs, precisament, alhora que la comissi¨® es preguntava a for?a de votacions i picabaralles com es meravellaria ella entre els dies que fugen existencialistament del temps, la llargu¨ªssima llista d'espera (sembla un ambulatori de barri) dels que encara han de compar¨¨ixer i l'humiliant degoteig dels que fan campana..., precisament, ves per on!, li ha tocat el torn (ja que ha estat l'¨²nic que s'ha presentat dels tres citats) a l'exdirector de l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria de Catalunya, Llu¨ªs Franco i Sala, que era, ostres!, conseller de Treball quan es va descobrir el cas Pallerols, que consistia a finan?ar Uni¨® Democr¨¤tica amb els fons destinats a la formaci¨® dels aturats. Camisa blanca impol¡¤luta (per¨° no un blanc bandera de la pau sin¨® un blanc de mercat de valors), corbata de color granat amb pics, anell d'or i polsera de fil. Comen?a amb una dissertaci¨® m¨¦s sopor¨ªfera que un article de Francesc-Marc ?lvaro, i d'aquesta manera una veu mon¨°tona procedent de l'Administraci¨® p¨²blica va inundant la sala igual que el llot que traspua de Frank Zappa (que tenia una lletra que deia: "S¨®c l'eina del govern / i tamb¨¦ de la ind¨²stria / perqu¨¨ estic destinat a governar / i a regular-te...").
L'orador entona la seva exposici¨® amb monotonia professional, amb la per¨ªcia d'alg¨² que ha avorrit molt i molt b¨¦. Fins i tot quan deixa de parlar segueix parlant avorridament. Es va omplint la sala d'un d'aquests discursos en qu¨¨ nom¨¦s es distingeixen les xifres. Mentrestant, aqu¨ª fora la nit ja cau invariable sobre el parc, i a l'interior les cortines i les parets de color caoba empal¡¤lideixen fins a semblar la xocolata aigualida dels hospitals. Tot ¨¦s m¨²sica de monocord. El lletrat de la comissi¨® fa una ullada a un quadern vermell o un llibre tan vermell com quan la seva barba no era tan blanca. Sergio Santamar¨ªa, portaveu del grup popular, t¨¦ obert un diari damunt de la taula. El portaveu inici¨¤tic per Catalunya, Marc Vidal, doblega el seu mocador de tela i se'l guarda a la butxaca. Es grata la cara amb un bol¨ªgraf el portaveu multiindependentista Quim Arrufat. Oriol Amor¨®s, portaveu republic¨¤, parla m¨¦s amb els portaveus socialistes del banc de darrere que amb el seu company de formaci¨®, i cada dos per tres es gira per explicar-los alguna cosa. Aix¨ª la porta girat¨°ria es veu substitu?da per la cadira girat¨°ria. Els portaveus de Ciutadans i Converg¨¨ncia romanen resignadament f¨°ssils, cada grup al seu extrem de la sala. Qui va dir que una comissi¨® d'investigaci¨® no ¨¦s un laboratori de democr¨¤cia? Ha estat possible concentrar en aquest lapse de temps el sopor de m¨¦s de vint anys de pujolisme. En acabar, i com a conclusi¨®, l'orador demana als pol¨ªtics, en nom de l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria, m¨¦s mitjans, conscienciaci¨® general i compartir les dades amb els hom¨°legs, ¨¦s a dir, el que acostuma a demanar tota associaci¨® de ve?ns.
COMPAREIX ARTUR MAS (9 de febrer de 2015)
Mas es desmarca del ¡®cas Pujol¡¯ per salvar CiU i la seva pr¨°pia imatge
Artur Mas s'ha tornat a desmarcar del tot aquest dilluns de la confessi¨® de l'expresident Jordi Pujol sobre la seva fortuna oculta, i ha reiterat que es tracta d'¡°un tema personal i familiar que no va m¨¦s enll¨¤¡±. L'actual president de la Generalitat ha declarat durant gaireb¨¦ cinc hores en la comissi¨® d'investigaci¨® del Parlament catal¨¤ creada arran d'aquella confessi¨® i ha rebutjat per complet que aquella fortuna pugui procedir del cobrament de comissions per obres o contractes.
¡°El que va confessar l'afecta a ell i a la seva fam¨ªlia i no t¨¦ res a veure ni amb Converg¨¨ncia Democr¨¤tica ni amb Converg¨¨ncia i Uni¨® ni amb el Govern catal¨¤ ni amb mi mateix¡±, ha afirmat Mas en diverses ocasions. ¡°Jo no tenia ni idea del patrimoni acumulat per la fam¨ªlia Pujol. I si no estigu¨¦ssim al Parlament hi posaria una altra paraula al davant¡±, ha tornat a reiterar davant la insist¨¨ncia de l'oposici¨®.
(...)Miquel Iceta, primer secretari del PSC, ha abordat directament Mas sobre el compte que el seu pare va mantenir obert a Liechtenstein del 1986 al 1998, quan va regularitzar els diners a Espanya. El cas va ser investigat per l'Audi¨¨ncia Nacional i arxivat el 2010, ha recordat Mas, encara que ha obviat concretar que aquesta decisi¨® judicial es va produir perqu¨¨ el suposat delicte fiscal havia prescrit.
El president de la Generalitat ha dit que la seva mare i els seus germans eren beneficiaris d'aquest compte, per¨° no testaferros. Tamb¨¦ ha relatat que la mare es va convertir en l'¨²nica hereva de l'her¨¨ncia. El president de la Generalitat ha adm¨¨s que va con¨¨ixer l'exist¨¨ncia d'aquest compte del seu pare a l'estranger a finals de la d¨¨cada dels vuitanta. Molt abans, per tant, de ser nomenat conseller d'Economia del Govern catal¨¤, c¨¤rrec que va ocupar entre el juliol del 1997 i el gener del 2001. ¡°Mai no vaig preguntar res perqu¨¨ no m'afectava a mi, ni tenia res a veure amb la Generalitat ni amb cap partit¡±, ha dit.
El president Artur Mas ha dibuixat en la seva compareixen?a l'heroi malenconi¨®s que en els moments de m¨¦s dramatisme se sincera amb els rivals (i fins i tot amb els seus enemics) al mateix temps que els menysprea. Li ha quedat molt b¨¦ el personatge. Vaquer solitari que fuig del seu passat, o que el seu passat ¨¦s una inc¨°gnita, a l'estil del Virgini¨¤. I d'aquesta manera, en solitud (i aureolat de flaixos), s'ha presentat Artur Mas a la comissi¨® (la veritat ¨¦s que fins ara els compareixents entraven acompanyats del president de la mesa, el diputat social independentista David Fern¨¤ndez). Mas portava una carpeta fosca a joc amb les cortines de la sala, i quan els comissionats (que no comissionistes) li llegien les seves preguntes sense aixecar la vista dels folis, el president abaixava el cap i consultava els seus papers, de manera que el personal es parlava per¨° no es mirava. En les respostes, el molt honorable president no feia altra cosa que subratllar aquest paper de noi temerari que tan b¨¦ sap fer, i aix¨ª li sortia el justicier de noble inclinaci¨® a qui no li fa res suportar les desgr¨¤cies (b¨¦, deixem-ho en l'ombra que projecten) dels amics extraviats. ¡°Jo vaig comen?ar des de baix de tot¡±, ha revelat en un espuntament. I en una altra ocasi¨® ha al¡¤ludit a l'anomenada en dret ¡°prova diab¨°lica¡±. Llavors s'ha comparat amb l'home injustament acusat que pret¨¦n demostrar la seva innoc¨¨ncia per¨° que, desgraciat d'ell, no t¨¦ manera material de fer-ho.
Editorial: Mas diu que no ho sabia
El l¨ªder de Converg¨¨ncia Democr¨¤tica, Artur Mas, ha acabat cedint a la pressi¨® pol¨ªtica i despr¨¦s de quatre negatives del seu grup i els seus submissos aliats d'Esquerra s'ha avingut a atestar davant la comissi¨® parlament¨¤ria d'investigaci¨® sobre la presumpta corrupci¨® de la fam¨ªlia del seu antecessor i padr¨ª, Jordi Pujol.
S'ha d'encomiar el fet de la compareixen?a, que contrasta amb l'escapisme dels governants del PP en casos semblants. Mas ha intentat ser contundent en un tema lateral de l'interrogatori, la irregularitat fiscal del patrimoni del seu pare, col¡¤locat al parad¨ªs de Liechtenstein. De les seves afirmacions una mica confuses, se'n treu una conclusi¨® clara: la coneixia abans de ser conseller d'Economia i Finances de la Generalitat. La just¨ªcia va arxivar el cas per prescripci¨®, el 2010; per¨° ell va conviure abans, llargament, amb aquest coneixement.
An¨¤lisi: ¡°Un esdeveniment hist¨°ric¡±
Llu¨ªs Bassets analitza la compareixen?a de Mas, in¨¨dita en la hist¨°ria del Parlament, on el president ha estat poc convincent quan ha insistit que no s'havia assabentat de res
COMPAREIX FRANCESC CABANA (17 de febrer)
Francesc Cabana, cunyat de Jordi Pujol, es va desvincular del tot de la fortuna oculta a l'estranger confessada per l'expresident de la Generalitat i va renegar sense objecci¨® de la seva relaci¨® familiar. ¡°Juro que ni jo ni la meva dona en sab¨ªem absolutament res, ni ens ho ensum¨¤vem¡±, va dir Cabana per il¡¤lustrar el seu absolut desconeixement sobre els comptes que va recon¨¨ixer haver tingut durant gaireb¨¦ 34 anys l'exdirigent de CiU. ¡°No ens consta que vingui ni d'una her¨¨ncia, ni d'un llegat, ni d'una deixa, ni de res¡±, va precisar. Es va desmarcar cont¨ªnuament de Pujol, la seva esposa Marta Ferrusola, i els seus set fills.
Despr¨¦s del periodista, va ser l'advocat Francesc Cabana qui va compar¨¨ixer. A m¨¦s de jurista, Francesc Cabana ¨¦s cofundador (de Banca Catalana), cunyat (de Jordi Pujol) i gendre(de Florenci Pujol). Duia el cl¨¤ssic vestit que semblava m¨¦s fosc del que era. La manera de vestir de l'home d'ordre que en el fons ¨¦s home de poder. No ¨¦s possible comparar-lo amb un model actual, ja que pertany a una altra ¨¨poca, a una altra manera de fer, per¨° potser, no a una altra moral. Aix¨° ¨¦s el que es pressentia en la comissi¨®. Una moral.
Si es volgu¨¦s comparar l'estil de Cabana, caldria fer-ho per exemple amb l'esgarrifan?a que provoca Robert S. McNamara, l'antic secretari de Defensa nord-americ¨¤, quan se'l veu avui en els documentals parlant de les seves guerres, que van ser les del seu pa¨ªs. Per¨° els catalans som mediterranis i tendim al que ¨¦s entranyable. Francesc Cabana va treure teatralment una escriptura de la seva cartera negra per avalar el que deia i la va mostrar des d'on ning¨² podia comprovar el que hi havia compulsat. Quan feia refer¨¨ncia al seu sogre, explicava que vivien al mateix repl¨¤ i que Florenci Pujol era un home ¡°bo, honest i extraordinari¡±, militant d'ERC abans de la guerra, i que despr¨¦s no va voler fer-se agent de canvi i borsa per no signar un document d'adhesi¨® als principis del Movimiento.
Les explicacions de Cabana van traspuar un patriotisme de diners, ja que en realitat ¨¦s del que parlava. Per¨° no ho va manifestar a trav¨¦s d'un discurs pol¨ªtic, sin¨® d'una actitud moral. La moral burgesa. La moral per sobre de la legalitat, o la moral com a legalitat, el cor profund del pujolisme es va manifestar aquest dilluns en la comissi¨® a trav¨¦s del seu cunyat, per¨°, esclar, som en un pa¨ªs de cunyats. La moral de la fam¨ªlia. A difer¨¨ncia de la llei, la moral no est¨¤ mai escrita, ja que la moral ¨¦s un costum (i aix¨° vol dir, en llat¨ª: mos, moris, el costum). ?s un m¨®n on les veritats s'han constitu?t sobre els prejudicis i l'¨¤mbit dom¨¨stic s'ha constitu?t com a m¨¨tode de raonament. ¡°El Banc d'Espanya em va oferir feina i vaig ser un ruc dient que no. Tota la meva vida he estat un ruc¡±. ¡°La meva dona sempre em diu: 'No t'excitis, Francesc...' ja m'he perdut una altra vegada!¡±. ¡°A Banca Catalana no va haver-hi aprofitament perqu¨¨ el consell d'administraci¨® no ho necessitava; un, per exemple, era fabricant de mitges que es guanyava b¨¦ la vida...¡±. ¡°Jo no sabia ni quan anaven a Andorra ni quan van tenir el seu primer besn¨¦t. Quan ens vam assabentar que havien tingut un besn¨¦t i no ens ho havien dit, la meva dona es va enfadar molt¡±. ¡°I si nosaltres [i subratlla que el plural els concerneix, a la seva dona i a ell] no en sab¨ªem res, ning¨² m¨¦s no en sabia res. Ni tan sols Mas¡±. I va repetir tota l'estona a tots els parlamentaris: ¡°Jo s¨¦ tant com vost¨¨s¡±. Despr¨¦s va estendre la m¨¤ sobre la taula com per jurar i va dir: ¡°Posi'm el que vulgui i jurar¨¦ que no sabia res¡±. Sota el capitalisme de colleta, batega el cor profund de la moral familiar. ¡°Estimo el meu cunyat i espero que en surti ben parat, per¨° no faltar¨¦ mai a la veritat per fer un favor¡±. (Abans de res, un cunyat ¨¦s gendre, igual que en les Escriptures des de temps d'Isaac s'¨¦s m¨¦s fill que germ¨¤).
El portaveu d'EUiA, Joan Mena, li va preguntar:
¨DCreu que Marta Ferrusola podria ser-ne el cervell?
¨DVost¨¨ est¨¤ casat?!
¨DNo.
¨DDoncs no li puc contestar perqu¨¨ em comprometria.
LA FAMILIA PUJOL. DIUEN, DIUEN DIUEN (23 de febrer de 2015)
Pujol defensa la seva gesti¨® i no aclareix l¡¯origen dels seus diners
L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha negat aquest dilluns al Parlament que la fortuna oculta que va confessar l'estiu passat procedeixi del cobrament de comissions i ha defensat la seva gesti¨® com a president de la Generalitat durant 23 anys. El veter¨¤ pol¨ªtic ha comparegut per segona vegada a la Cambra ¡ªaquesta vegada a la comissi¨® d'investigaci¨® creada precisament arran de la seva confessi¨® l'estiu passat¡ª, davant la qual ha insistit que la fortuna era un llegat del seu pare i ha negat que tingu¨¦s comptes a l'estranger. S'ha negat a respondre la major part de les preguntes dels partits de l'oposici¨®, igual que la seva dona, Marta Ferrusola. El seu fill primog¨¨nit, en canvi, s¨ª que ha respost, i ho ha fet per assegurar que ¡°mai¡± ha actuat des de paradisos fiscals.
¡°No tinc ni he tingut casos de corrupci¨® i els diners del llegat no procedeixen de la gesti¨® p¨²blica. Ho repeteixo amb rotunditat¡±, ha proclamat Pujol pare en un comunicat que ha llegit. Despr¨¦s ha advertit que no contestaria totes les preguntes i que no admetria que es fes un judici del seu mandat. (...)
¡°Diuen, diuen, diuen¡±, ha repetit en diverses ocasions de la seva intervenci¨®, cosa que han aprofitat diputats de diversos grups per replicar-li ¡°menteix, menteix, menteix¡± o ¡°roben, roben, roben¡±. Pujol tamb¨¦ ha declinat detallar l'origen dels negocis dels seus set fills, sis dels quals estan imputats en diversos processos. ¡°Jo els puc fer advertiments, per¨° no puc entrar en els detalls¡±, ha dit.
¡°Jo, a Andorra, hi vaig a esquiar¡±. Oriol Amor¨®s, d'Esquerra, ha preguntat pels viatges freq¨¹ents de Ferrusola al Principat. La compareixent ha dit que t¨¦ "la mem¨°ria petita" i ha recordat la seva afici¨® a l'esport.
¡°Ritme elevat de vida? Vost¨¨ no sap el que passa a casa, res de nivell elevat¡±. Jordi Terrades, d'Iniciativa, ha tingut diverses enganxades amb la compareixent.
¡°El Ferrari el va comprar desballestat completament i despr¨¦s el va arreglar¡±, ha respost Ferrusola a Terrades, quan el socialista l'ha inquirit per la flota de vehicles del seu fill Jordi.
¡°Van amb una m¨¤ al davant i l'altra al darrere¡±, ha dit Ferrusola sobre els seus fills. En diverses ocasions ha defensat que la seva fam¨ªlia anava curta de diners. ¡°No en tenim ni cinc¡±, ha dit en un altre moment.
Pujol Ferrusola: ¡°Artur Mas i jo som molt amics¡±
Jordi Pujol Ferrusola, el fill gran de l'expresident de la Generalitat, s¨ª que ha respost a totes les preguntes, al contrari del que han fet els seus pares. La seva compareixen?a davant la comissi¨® de la Cambra catalana ha durat m¨¦s de cinc hores i mitja i s'ha est¨¨s en tota mena de detalls. En el seu cas no ha calgut que l'advocat de la fam¨ªlia, el penalista Crist¨®bal Martell, li fes gestos simulant unes tisores amb els dits perqu¨¨ tall¨¦s la seva intervenci¨®.
Junior, que ¨¦s aix¨ª com es coneix tamb¨¦ el fill gran, ha confessat la seva estreta amistat amb el president de la Generalitat. ¡°Artur Mas ¨¦s molt amic meu, i jo als meus amics no els he de veure cada dia, anar-hi a sopar, esquiar o jugar a la ruleta¡±. Les seves paraules han q¨¹estionat el relat que el 9 de febrer passat va oferir el president de la Generalitat, en desmarcar-se del fill gran dels Pujol i assegurar que ¨²nicament havien sortit a sopar en una ocasi¨® amb les parelles. ¡°?s una connexi¨® molt ¨ªntima, intel¡¤lectual i espiritual¡±, ha insistit en un altre moment. I ha rematat: ¡° S¨¦ que el dia que el necessiti el trobar¨¦. Jo s¨®c una persona independent i de moment no m'ha fallat mai¡±.
Pujol Ferrusola ha insistit que volia desmentir diversos ¡°mites¡± que li han atribu?t. Aix¨ª doncs, ha confessat que va gestionar el llegat familiar a partir dels anys noranta per enc¨¤rrec de Joaquim Pujol Figa, ja mort, cos¨ª de Jordi Pujol i exsecretari general de la Presid¨¨ncia de la Generalitat, per¨° ha declinat donar-ne m¨¦s detalls, perqu¨¨ el 25 de mar? ha de declarar com a imputat en un jutjat de Barcelona per aquest motiu.
?s el 23-F i Espanya es trenca per Albacete a la mateixa hora en qu¨¨, a 400 quil¨°metres de dist¨¤ncia en l¨ªnia recta, Marta Ferrusola els deixa anar als comissionats que no tenen ni idea del que passa a casa seva (a la d'ella, per descomptat). I remata: ¡°No en tenim ni cinc!¡±. La comissi¨® ha estat esperant que arrib¨¦s la dona de l'expresident Jordi Pujol i tamb¨¦ els periodistes, els fot¨°grafs que esperaven inquiets amb els objectius en renglera per oscaritzar la seva entrada a la Sala de Grups. Pujol ha comparegut a les tres de la tarda, ha estat una hora parlant (o alguna cosa per l'estil) i com que fins a les cinc no li tocava a ella, el personal ha sortit al passad¨ªs a matar l'estona.
Tamb¨¦ queda al descobert una manera de governar patriarcal i despectiva, proteccionista i excloent, la del fundador del moviment. Els exabruptes i les burles del veter¨¤ pol¨ªtic, la seva altiva esposa i el seu esmunyed¨ªs primog¨¨nit configuren un sabor¨®s tot i que lamentable anecdotari que teixeix una cortina de fum sobre les seves presumptes irregularitats, s¨ª. Per¨° al mateix temps marquen una sospita cada vegada m¨¦s creixent, profunda i estesa: per qu¨¨ no acompanyen les seves protestes d'innoc¨¨ncia d'una sola dada concreta? De la documentaci¨® corresponent al presumpte llegat de l'avi Florenci; o dels moviments dels comptes corrents d'aquest llegat i dels legataris, als paradisos fiscals on es va ocultar la fortuna il¡¤legal i secreta. Amb un simple extracte tot quedaria clar: seria o l'ant¨ªdot o la prova m¨¦s efica? sobre les enraonies, que ell minimitza amb la cantarella: ¡°Diuen, diuen, diuen¡±.
Als uns i als altres se¡¯ls ha de dir que la gran vergonya no ¨¦s un parlament que finalment investiga, ni uns diputats que fan el que poden i arriben on arriben, i encara menys uns ciutadans que poden obtenir una allau d'informaci¨® de primera m¨¤. La gran vergonya ¨¦s el cas sencer, amb el passat de complicitats i silencis en qu¨¨ es fonamenta, i amb la reacci¨® posterior de la fam¨ªlia i darrere seu de Converg¨¨ncia i d'Artur Mas davant les preguntes obligades, inevitables, necess¨¤ries, que se segueixen del que Pujol va dir a la confessi¨®. Diuen, diuen, diuen... no. Diu Pujol i el que diu exigeix aclariments, cosa a la qual la comissi¨® s'ha dedicat amb les eines i les capacitats que s¨®n les seves
COMPAREIXEN TRES FILLS (2 de mar? de 2015)
Marta Pujol va fer 12 projectes per a la Generalitat quan manava el seu pare
Marta Pujol Ferrusola, de 55 anys i arquitecta de professi¨®, va obrir la sessi¨® de la comissi¨® d'investigaci¨® amb una dada desconeguda: entre el 1988 i el 1997, quan el seu pare era president, va fer un total de 12 treballs per a diversos departaments de la Generalitat. Van ser projectes variats, entre els quals promocions d'habitatges, dos centres d'assist¨¨ncia prim¨¤ria, la reforma d'un tercer, un altre centre sociosanitari, una llar d'avis o el projecte d'un arxiu. Els municipis on es van fer les obres van ser Calella, Blanes, Sant Cugat del Vall¨¨s, Vilafranca del Pened¨¨s, Llavaneres o Manresa, en molts casos governats per CiU.
L'estimaci¨® que va fer Marta Pujol ¨¦s que aquests projectes van representar el 20% de l'activitat del seu despatx en aquella ¨¨poca. ¡°De vegades m'obren les portes i de vegades me les tanquen per ser qui s¨®c¡±, va explicar. En el cas d'aquesta dotzena de projectes, tots van ser facilitats perqu¨¨ es van adjudicar de manera directa, excepte en una ocasi¨®, que va haver-hi concurr¨¨ncia p¨²blica. ¡°Em venien a buscar¡±, va explicar.
Oriol Pujol nega el cobrament de comissions i comptes a l'estranger
Oriol Pujol Ferrusola ha negat aquesta tarda al Parlament el cobrament de comissions a nom seu o de la seva dona, aix¨ª com l'exist¨¨ncia de comptes a l'estranger. Durant la seva compareixen?a a la comissi¨® d'investigaci¨® del Parlament, el fill de l'expresident catal¨¤ tamb¨¦ ha negat que hagi regularitzat diners amb l'Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria i s'ha negat a entrar en els detalls del llegat rebut pel seu pare.
L'¨²nic dels set fills de Jordi Pujol que es va dedicar a la pol¨ªtica s'ha negat en rod¨® a referir-se a la deixa del seu avi Florenci i que, segons Jordi Pujol, ¨¦s l'origen de la fortuna oculta durant 34 anys a l'estranger i confessada el 25 de juliol passat. Oriol Pujol ha recordat amb solemnitat en diverses ocasions que no en parlaria perqu¨¨ aquest tema ha provocat la imputaci¨® dels seus pares i de quatre dels seus germans.
L'exsecretari general de Converg¨¨ncia, que estava cridat a ser el successor d'Artur Mas, est¨¤ imputat en dos processos judicials per tr¨¤fic d'influ¨¨ncies per haver intervingut per beneficiar unes empreses en el cas de les ITV i per mitjan?ar en deslocalitzacions d'empreses.
Oriol Pujol feia una hora que repetia que no ha regularitzat cap capital, que no t¨¦ diners a l¡¯estranger, que mai no ha tingut voluntat de participar o tenir una ITV i que ni la seva dona, Anna Vidal, ni ell no han cobrat mai cap comissi¨® (tot aix¨° davant la vigilant pres¨¨ncia a la sala del nucli dur convergent: Josep Rull, Llu¨ªs Corominas i Jordi Turull, ¨¦s a dir, la seva antiga colla), i llavors li ha tocat el torn al portaveu del grup popular, Sergio Santamar¨ªa, que, al rev¨¦s que Antonio Gala, ¨¦s de C¨°rdova per¨° sembla manxec. El parlamentari ha deixat anar un serm¨® enc¨¨s i interminable (ha duplicat els minuts que li corresponien), en qu¨¨ ha insistit en el terme ¡°nepotisme¡± mentre Oriol Pujol l¡¯escoltava amb el cap inclinat. La immediata resposta del cinqu¨¨ dels Pujol ha deixat el personal descol¡¤locat: ¡°No li cau la cara de vergonya quan la presidenta del seu grup s¡¯ha passat el Parlament pel clatell¡±. I a partir d¡¯aqu¨ª, Oriol Pujol, que ha apr¨¨s tots els trucs del seu pare, ha continuat amb la provocaci¨®, i li ha sortit b¨¦. Ha recriminat als populars que, ni quan havien estat socis, els haguessin suportat a ells, als convergents. Ha crescut el to de veu de les r¨¨pliques entre Oriol Pujol i Sergio Santamar¨ªa.
El president ha intervingut per posar ordre i el portaveu popular l¡¯ha acusat d¡¯erigir-se en defensor del compareixent. Se li ha enc¨¨s el rostre a David Fern¨¤ndez com a l¡¯intendent d¡¯Els llorers del C¨¨sar quan tastava el menjar dels gals. Dues vegades ha amena?at Fern¨¤ndez amb suspendre la sessi¨® (¡°doncs suspenc la sessi¨® i vost¨¨ i jo tenim una conversa¡±, ha dit a Santamar¨ªa la primera vegada); per¨° Santamar¨ªa allargava la situaci¨® parlant de la situaci¨® en si: ¡°No m¡¯ha de dir vost¨¨ la meva manera de conduir-me¡±. Si deixaven d¡¯enfrontar-se president i portaveu, intervenia Oriol Pujol per tirar m¨¦s llenya al foc. ¡°Com que ja he deixat de ser pol¨ªtic, l¡¯¡®i tu m¨¦s¡¯ se¡¯l pot guardar a la butxaca¡±, ha dit al portaveu popular. I despr¨¦s ha tret del calaix dels draps bruts una al¡¤lusi¨® a una senyora mexicana que va fer arribar als convergents alguna cosa fosca, i ells, sense ni mirar-se-la, la van lliurar a un alt c¨¤rrec del PP. El comentari ha deixat garratibat tothom qui ho ha sentit. Oriol Pujol tamb¨¦ ha al¡¤ludit a ¡°alg¨² que ha tingut una relaci¨® sentimental amb Alicia S¨¢nchez-Camacho¡±, per¨° no ho ha precisat. Ha estat aqu¨ª quan David Fern¨¤ndez ha demanat que no l¡¯obliguessin a rec¨®rrer a l¡¯autoritarisme i ha amena?at, per segona vegada, amb suspendre la sessi¨®.
TRES FILLS M?S (9 DE MAR? DE 2015)
Oleguer Pujol: ¡°Potser el meu pare hauria d¡¯haver renunciat a la deixa¡±
Oleguer Pujol Ferrusola, el m¨¦s petit dels set fills de l'expresident de la Generalitat, ha defensat aquesta tarda al Parlament de Catalunya la legalitat de la seva activitat empresarial i l'ha desvinculat de l'activitat pol¨ªtica del seu pare. El fill petit de Jordi Pujol ha adm¨¨s que l'empresa matriu a trav¨¦s de la qual opera, Drago Capital, gestionava uns 2.730 milions d'euros en 1.600 immobles i que generaven una renda anual de 160.000 milions el 2013. El benjam¨ª dels germans Pujol est¨¤ imputat per blanqueig de capital i frau fiscal a l'Audi¨¨ncia Nacional. El magistrat Santiago Pedraz investiga precisament set operacions immobili¨¤ries gestionades per Drago Capital. El mes d'octubre passat va ser detingut per la policia i van escorcollar casa seva. Llavors es va negar a declarar a comissaria i aquesta tarda ha anunciat al Parlament que declarar¨¤ "quan em citi el jutjat". (¡)
La tesi de la Fiscalia afirma que a trav¨¦s de la interposici¨® de societats Oleguer Pujol va poder moure uns 3.000 milions de pessetes en diverses operacions, per¨° ell ho ha negat rotundament. "No tinc 3.000 milions i gaireb¨¦ tot el que ha dit la premsa ¨¦s fals", ha afegit. Pel que fa al suposat llegat familiar procedent de la fortuna del seu avi, Oleguer Pujol no s'ha sortit del gui¨® dels seus germans. Ha defensat l'exist¨¨ncia d'aquests diners i ha dit que ho va saber el 1990, quan el seu germ¨¤ gran Jordi l'hi va comunicar. El primog¨¨nit ¨¦s la persona que va gestionar aquest llegat fins que el 1992 va ser repartit entre els set germans i cadascun d'ells va percebre 62 milions de pessetes, segons ha coincidit a explicar tamb¨¦ Oleguer Pujol. Amb tot, el compareixent ha adm¨¨s que la regularitzaci¨® de la deixa "ha estat una inquietud que sempre ha estat present" i ha afegit que "probablement, el meu pare hauria d'haver renunciat a la deixa". Si no ho va fer, ha afegit, va ser perqu¨¨ l'expresident de la Generalitat "va tenir el dubte de respectar la voluntat del seu pare". Malgrat la cr¨ªtica impl¨ªcita al seu pare, el fill ha volgut justificar que s'amagu¨¦s la suposada deixa. "Una vegada acceptada la voluntat de l'avi, era molt dif¨ªcil regularitzar", ha dit.
Amb la compareixen?a dels germans Oleguer, Mireia i Josep Pujol Ferrusola, la sessi¨® d'aquest dilluns va rec¨®rrer els tres estats de la mat¨¨ria, s¨°lid, l¨ªquid i gas¨®s, per aquest ordre. Oleguer Pujol no nom¨¦s va ser s¨°lid sin¨® plumbi, endurit, esp¨¨s en detalls, estret en quantitats, en complicacions de formiguer (per¨° no de formiga obrera), a detallar lligalls formant laberints que nom¨¦s un Groucho Marx encertaria a treure'n l'aigua clara (el marxisme existeix per entendre el m¨®n a m¨¦s de transformar-lo). No en va, la paraula m¨¦s pronunciada per Oleguer Pujol al llarg de les seves gaireb¨¦ tres hores d'intervenci¨® va ser ¡°complexes¡±, aix¨ª, en plural, sempre referint-se a les seves activitats. Com ja havia demostrat fa un parell de sessions el gran dels germans, J¨²nior, especificar tant ¨¦s una manera enciclop¨¨dica, i fins i tot cicl¨°pia, de no dir res.(..)
L'estat gas¨®s va sobrevenir en materialitzar-se Josep Pujol en forma de videoconfer¨¨nciades de Miami (sobre una pantalla de tela pl¨¤stica, com les de Cine Exin). Aquest tercer fill de la fam¨ªlia viu als Estats Units des que va esclatar el cas Pujol, i all¨¤, al costat dels Everglades on es van rodar les aventures de Flipper, el dof¨ª, treballa per a la consultoria Indra, a la qual va vendre la seva empresa Europraxis fa uns anys.
S?NCHEZ CARRET? APEL.LA AL SECRET PROFESSIONAL (16 mar? de 2015)
L'assessor fiscal dels Pujol es nega a declarar
Joan Anton S¨¢nchez Carret¨¦, l'assessor fiscal de la fam¨ªlia Pujol-Ferrusola des del 1983, ha apel¡¤lat aquesta tarda al secret professional per negar-se a declarar a la comissi¨® d'investigaci¨® del Parlament creada despr¨¦s de la confessi¨® de l'expresident de la Generalitat. Els representants dels diversos partits han intentat del dret i del rev¨¦s provocar la declaraci¨® amb tota mena de preguntes, per¨° S¨¢nchez Carret¨¦ ha respost amb somriures, indifer¨¨ncia i fins i tot fullejant uns papers i menyspreant completament els parlamentaris.
"Vost¨¨ est¨¤ cometent un delicte per no contestar les preguntes i no dir per quina ra¨® no ho fa", ha acabat etzibant Carlos Carrizosa, diputat de Ciutadans, al compareixent. Per aquest motiu, ha reclamat que la comissi¨® dedueixi testimoni per l'actuaci¨® de S¨¢nchez Carret¨¦, un dels m¨¦s de cent mil evasores fiscals que apareix a la llista Falciani amb comptes no declarats a la sucursal a Ginebra del banc HSBC.
Jo, a Pujol, li parlo de vost¨¨
Aquest dilluns es van repetir una abs¨¨ncia i una compareixen?a, totes molt significatives a la seva manera. Per segona vegada, va passar de compar¨¨ixer Manuel V¨¢zquez, no el creador de la fam¨ªlia Cebolleta, que en la gl¨°ria dels dibuixants sigui, sin¨® el comissari en cap de la unitat de delinq¨¹¨¨ncia econ¨°mica i fiscal de la Policia Nacional. Potser ¨¦s que no ve perqu¨¨ la unitat t¨¦ unes sigles (UDEF) que semblen d'universitat a dist¨¤ncia, i per aix¨° sempre li queda lluny. El president de la comissi¨®, David Fern¨¤ndez, va exposar davant els reunits a la sala de grups que fins aqu¨ª s¡¯ha arribat en aix¨° de no compar¨¨ixer, i que, per primera vegada des que dura aquesta hist¨°ria, es demanar¨¤ a la Mesa del Parlament que es denunci? alg¨² a la Fiscalia. A David Fern¨¤ndez l¡¯estan traient cada vegada m¨¦s de la polleguera assemble¨¤ria. Es posa vermell (de cara, de la resta ja en ve), se li endureix la veu i tamb¨¦ la sintaxi, amena?a cada vegada amb m¨¦s freq¨¹¨¨ncia amb suspendre les sessions, i la setmana passada ho va fer durant uns minuts despr¨¦s d'una enganxada amb el portaveu del Partit Popular. Aquesta vegada va tornar a suspendre-la moment¨¤niament per endur-se a capella Joan Anton S¨¢nchez Carret¨¦, que compareixia en aquesta comissi¨® contra la corrupci¨® per segona vegada. El primer cop (ara fa un mes), S¨¢nchez Carret¨¦ (que des del 1983 ¨¦s l'assessor fiscal de Jordi Pujol, i encara avui continua sent-ho) es va negar a declarar, va armar un esc¨¤ndol maj¨²scul desafiant els portaveus parlamentaris (vaja, que els va vacil¡¤lar tant com va poder) i va marxar sense obrir la boca. Aquest dilluns S¨¢nchez Carret¨¦ tampoc no va accedir a badar boca, en aquesta ocasi¨® utilitzant el que el diputat ecosocialista Marc Vidal va anomenar "fer un J¨²nior". ?s a dir, explicar moltes coses que al final no serveixen per a res. L'enganxada la van tenir David Fern¨¤ndez i S¨¢nchez Carret¨¦ quan l'assessor fiscal pretenia respondre, a una pregunta del portaveu republic¨¤ Sergi Sabri¨¤, llegint seguits quatre articles, apareguts en diverses publicacions, sobre doctrina legal, obra dels ¡°catedr¨¤tics m¨¦s significatius del dret tributari de l¡¯Estat espanyol". Ja es feia interminable la lectura del primer, i la sala comen?ava a cabotejar i distreia la somnol¨¨ncia fullejant ap¨¤ticament (aix¨°, per no escoltar-lo) les fotoc¨°pies que s'havien repartit entre els presents, quan el president de la comissi¨® li va dir en llenguatge jur¨ªdic que an¨¦s al gra, i que si ja estava repartida aquesta documentaci¨® no calia llegir-la amb detall, que n¡¯hi havia prou amb explicar-ne el sentit general.
?
El cas Pujol
Enlla? a les informacions en catal¨¤ sobre el cas Pujol i les causes obertes a la familia.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
