Enric Juliana, el punyalet de Lampedusa

Enric Juliana ¨¦s una rara avis a la tribu dels opinadors professionals. No predica i tampoc es distingeix per defensar veritats absolutes. No visita les tert¨²lies per fer xou. Respira m¨¦s de portes endins que pendent de les relacions p¨²bliques. Vol combatre els extrems, delatar la fragilitat dels arguments blanc o negre. La realitat ¨¦s confusa i per a ell poques coses s¨®n m¨¦s certes que els dos mil anys de l¡¯Esgl¨¦sia, les pedres de Roma i l¡¯estabilitat provada del sistema.

Juliana ¨¦s el palad¨ª de la tercera via, entesa com un canvi perqu¨¨ res no canvi?. Lampedusa, Il Gattopardo, ¨¦s una imatge recurrent dels seus escrits. It¨¤lia ¨¦s la seva navalla su?ssa on sempre hi ha una an¨¨cdota, una citaci¨® o una biografia que l¡¯ajudi a desentrellar els trencaclosques de la nostra pol¨ªtica. Roma, el centre del m¨®n. Sovint llegeixes un article seu i gaireb¨¦ et conven? que a la capital italiana es couen les coses importants de la Uni¨® Europa, quan en veritat ¨¦s el m¨¦s gran monument a la decad¨¨ncia del nostre sud. Potser el seu relat seria diferent si hagu¨¦s estat corresponsal a Londres o a Berl¨ªn.

?El punyalet s¡¯ha acabat

Les intervencions del director adjunt de La Vanguardia a RAC1 i 8TV s¡¯ofereixen com la veu del centre. Juliana mastega les paraules quan parla, com si el que vol dir serv¨ªs per relativitzar l¡¯excitaci¨® de l¡¯espanyolisme o la gravetat emocional del nacionalisme que t¨¦ pressa. Madrid per a Juliana ¨¦s un cosmos que cal interpretar amb la imaginaci¨® d¡¯un alquimista, com si fos la c¨¤bala. Madrid ¨¦s el centre intel¡¤lectual i l¡¯¨¤gora d¡¯un pa¨ªs de cabrers que no han arribat a romans. Catalunya era un reducte de mercaders, ¨¦ssers discrets que portaven un punyalet a la butxaca per si de cas els b¨¨sties de la Meseta els atacaven a garrotades. El punyalet ¨¦s una met¨¤fora de Juliana, una de tantes creacions brillants: la conyeta, les pessigolles del catal¨¤ ir¨°nic i atemorit davant el garrot castell¨¤. El proc¨¦s s'ha carregat aquesta manera de ser. El catal¨¤ emprenyat ha pres la pla?a i Juliana s¡¯ha hagut de reinventar.

Juliana mastega les paraules quan parla, com si el que vol dir serv¨ªs per relativitzar l¡¯excitaci¨® de l¡¯espanyolisme o la gravetat emocional del nacionalisme

La navalla de Juliana ¨¦s petita per¨° esmolada. La seva ironia provoca renecs en silenci a Catalunya; en canvi, a Madrid desperta mala llet. Participa a la tert¨²lia de Carlos Herrera, a Onda Cero. La d¨¨cada passada, a ¡®Herrera en la Onda¡¯, Juliana era el sac de boxa sobre el qual s'esmer?aven els salvap¨¤tries de la dreta espanyola. Per¨° d¡¯eixelebrat catalanista a qui calia estomacar, la caverna medi¨¤tica ha passat a entomar-lo com el mal menor. Tot i aix¨°, el nostre badalon¨ª t¨ªmid i barroc sovinteja poc les tert¨²lies d¡¯Herrera: la seva finezza no s¡¯accepta com a foie sin¨® com a pinso per als ¨®ssos del zool¨°gic. Ning¨² l¡¯assota a Catalunya quan per exemple treu el punyalet per descriure l¡¯independentisme militant com una tropa d¡¯hiperventilats: la r¨¤bia dels hiperventilats va per dins.

M¨¢s informaci¨®n

Paco Marhuenda, l¡¯aneguet lleig

Pilar Rahola, la mare carbassera

La confian?a en Podem

Reinventar-se ¨¦s dif¨ªcil i la deriva sobiranista de La Vanguardia entre setembre i desembre del 2012 va posar a prova Juliana. D¡¯altres van caure per¨° ell, malgrat alguna relliscada cap a les tesis independentistes, va acabar mantenint ferm l¡¯estendard del di¨¤leg i la moderaci¨® ¨Csubstantius fonamentals en el diccionari editorial del diari. Juliana est¨¤ conven?ut que els extrems no prevaldran: ni el garrot del nacionalisme espanyol ni l¡¯independentisme hiperventilat triomfaran. Tampoc seran derrotats estrepitosament, nom¨¦s confia en una sacsejada lampedusiana que torni a posar-ho tot a lloc. Aquest sacsejada a Espanya es diu Podem. El roman? entre Juliana i Pablo Iglesias, amb intercanvi de floretes mensual, diu molt de la confian?a que el nostre home t¨¦ en aquest experiment. Si la monja Forcades la comparava amb el populisme de Beppe Grillo, Iglesias ¨¦s l¡¯encantador de serps que pot for?ar Espanya a acceptar la reforma constitucional, o fins i tot la consulta, per pacificar Catalunya.

D¡¯eixelebrat catalanista a qui calia estomacar, la caverna medi¨¤tica ha passat a entomar-lo com el mal menor

Juliana diu estar conven?ut que la tercera via triomfar¨¤ i tot tornar¨¤ a ser com abans. Poques coses indiquen que aquesta aposta pel federalisme espanyol sigui resultat de la ci¨¨ncia i no de la fe. Per¨° per a un home que ent¨¦n que el m¨®n gira entorn el Vatic¨¤ sembla inevitable la confian?a en una alian?a que t¨¦ cinc segles. Si Roma va resistir a les invasions b¨¤rbares, com voleu que Espanya no resisteixi a aquesta crisi?

I si la crisi dur¨¦s gaire, sempre hi haur¨¤ un rac¨® discret on refugiar-se i parlar amb el cap d¡¯un toro o amb un gerani. Juliana t¨¦ aix¨°, que sembla que es perd en els seus carrerons interiors. Ho vaig intuir el primer cop que vaig visitar la Torre del Oro, el bar on hi ha el cap del Segador. Hi ¨¦s el toro, s¨ª, per¨° tamb¨¦ hi ha escortant-lo un munt d¡¯imatges de Franco. No recordo que Juliana escriv¨ªs mai sobre les imatges del dictador al seu bar ic¨°nic de Madrid. No crec que ignor¨¦s la seva pres¨¨ncia per cap ra¨® en concret. M¡¯imagino que quan ha visitat la Torre del Oro, Juliana ha quedat abdu?t per la testa d¡¯aquell animal en un flaix d¡¯inspiraci¨® arabesca, d¡¯una ment enamorada dels detalls m¨¦s recargolats.