Doncs ara s¨ª que toca
El m¨®n de Jordi Pujol des dels llibres sorgits arran del possible frau fiscal, sobre el qual declara dimarts
De quina her¨¨ncia em parles, Jordi?¡±. Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 1930), acompanyat de la seva esposa i de tres fills, haur¨¤ de respondre a aquesta pregunta punyent ¡ªque li va etzibar fa uns mesos la seva germana Maria¡ª dimarts vinent davant la jutgessa. No ¨¦s un tema privat o familiar. Es tracta del primer expresident de la Generalitat que passar¨¤ pels jutjats imputat per uns delictes de frau fiscal i blanqueig de capitals comesos durant m¨¦s de 30 anys, incl¨°s el llarg per¨ªode del seu mandat.
L¡¯epicentre del terratr¨¨mol cal situar-lo en la gent m¨¦s propera a l¡¯expresident i el mateix partit. El periodista Francesc-Marc ?lvaro, al llibre Ara s¨ª que toca (P¨°rtic), posa l¡¯exemple de Maria Ant¨°nia Canad¨¦s, la mare del diputat Carles Campuzano, que no se¡¯n sabia avenir i plorava desconsoladament perqu¨¨ tot un m¨®n se li havia ensorrat: ¡°I qu¨¨ far¨¦ ara amb les fotografies on ell [Pujol] surt amb el Carles?¡±. L¡¯historiador Joan B. Culla, que se les sap totes, va tardar gaireb¨¦ un mes a obrir boca en un article titulat L¡¯enigma i el greuge. Despr¨¦s de repassar amb escreix la seva relaci¨® estreta amb l¡¯expresident, no va dubtar a concloure, en un rampell de sinceritat: ¡°Segueixo sense entendre res¡±.
Als historiadors ens agrada treballar sobre per¨ªodes tancats o personatges morts. I el cas Pujol ens d¨®na la ra¨®. La seva biografia comen?a, de deb¨°, el divendres 25 de juliol del 2014. El relat de les seves Mem¨°ries (Proa) ¨¦s paper mullat, i tamb¨¦ un frau moral als lectors, a banda d¡¯una clatellada al periodista Manuel Cuy¨¤s, que durant sis anys es va fer c¨¤rrec de posar-les negre sobre blanc i que, tot seguit, va publicar un article prou colpidor: ¡°Aix¨° em passa perqu¨¨ s¨®c m¨¦s burro del que tothom es pensa¡±.
A l¡¯espera dels resultats de les noves recerques historiogr¨¤fiques, els periodistes es van posar a treballar de valent tot seguit, fins i tot a l¡¯agost. Llu¨ªs Bassets, responsable de l¡¯edici¨® a Catalunya d¡¯aquest diari i que signa el pr¨°leg en la data emblem¨¤tica de la Diada Nacional, ofereix un veritable full de ruta de l¡¯ascens i la caiguda del mite de Pujol i encap?ala La gran vergonya (Columna) amb una cita impagable de Maquiavel: ¡°Un pr¨ªncep que vulgui fer grans coses necessita aprendre a enganyar¡±. ?lvaro aprofita l¡¯avinentesa per treure la pols al seu reeixit Ara s¨ª que toca! i hi afegeix tres cap¨ªtols que no desmereixen el que va ser una de les an¨¤lisis m¨¦s brillants de la successi¨® de Pujol.
F¨¨lix Mart¨ªnez i Jordi Oliveres, per la seva banda, fan ¨²s tamb¨¦ dels seus llibres anteriors per publicar ?Qui¨¦n es Jordi Pujol? (Debate), amb un annex imprescindible dels papers de Banca Catalana, que posen el dit a la nafra en l¡¯origen de la famosa her¨¨ncia no declarada. Despr¨¦s d¡¯estrenar-se en el passat amb un retrat amable de Josep Maria Cort¨¦s, Los yuppies de Pujol llegan a la cima (Artur Mas, incl¨°s), l¡¯editorial Econom¨ªa Digital continua amb Pujol KO, on autors diversos parlen del ¡°postpujolisme¡±. En aquesta obra, el periodista Xavier Salvador obre el seu text amb una altra cita de Maquiavel: ¡°Los hombres olvidan con mayor rapidez la muerte de su padre que la p¨¦rdida de su patrimonio¡±. Toni Sala no ¨¦s un periodista sin¨® un excel¡¤lent professor i escriptor que va publicar un dietari en el seu blog, esperonat pels amics i lectors: El cas pujol. Reflexions sobre el terreny (L¡¯Altra Editorial). De tot plegat, en surt un retrat molt complet sobre la traject¨°ria i la cosmovisi¨® de Pujol i el seu entorn.
Una fam¨ªlia catalana. Mart¨ªnez i Oliveres expliquen amb detall la seq¨¹¨¨ncia d¡¯un mes, el de juliol del 2014, que va significar un abans i un despr¨¦s a la vida de la fam¨ªlia Pujol Ferrusola i, ben segur, en la vida col¡¤lectiva de Catalunya. Tot comen?a el dissabte 12 de juliol, quan Pujol i Marta Ferrusola convoquen una reuni¨® familiar al xalet que el seu fill Josep t¨¦ a la localitat francesa de la Tor de Carol. Hi assisteixen el matrimoni i els set fills amb les respectives parelles, Merc¨¨ Giron¨¨s, l¡¯ex de l¡¯hereu, inclosa.
Feia dies que Pujol s¡¯havia recl¨°s a la casa del seu fill, amo?nat per les informacions period¨ªstiques que posaven el focus en el trasllat de diners de la seva esposa i de quatre fills d¡¯un compte d¡¯Andbank a la BPA (Banca Privada d¡¯Andorra). Aconsellat pel prestigi¨®s penalista Crist¨®bal Martell, Pujol va comunicar a la fam¨ªlia que convenia fer tres coses amb dilig¨¨ncia: regularitzar els diners que tenien a la BPA; que el fill Oriol renunci¨¦s a tots els c¨¤rrecs en el partit i a l¡¯acta de parlamentari, i, cosa que va deixar bocabadats els presents, que despr¨¦s de tots els tr¨¤mits faria una declaraci¨® p¨²blica confessant l¡¯exist¨¨ncia d¡¯aquests diners a l¡¯estranger des del lluny¨¤ 1980 sense regularitzar.
El mateix dilluns 14 es van fer els tr¨¤mits de regularitzaci¨® dels diners, i l¡¯hereu pol¨ªtic de Pujol i totpoder¨®s secretari general de CDC, que s¡¯havia aferrat a l¡¯esc¨® durant 16 mesos despr¨¦s de ser imputat pel cas ITV, s¡¯acomiadava en un tres i no res del partit i del Parlament a trav¨¦s d¡¯un breu comunicat.
Bibliografia: els ¡®cl¨¤ssics¡¯
Antich, Jos¨¦. El Virrey. (Planeta, 1994). La biografia m¨¦s completa d'un bon coneixedor de la pol¨ªtica catalana. Subratlla el paper de Pujol en la transici¨® a la democr¨¤cia a Espanya i en la governabilitat, tal com palesava el seu suport, llavors, al govern del PSOE.
Baiges, Siscu, i Reixach, Jaume. Historia de una obsesi¨®n (Temas de Hoy, 1991).El 1985, amb Enric Gonz¨¢lez, van posar el dit a la nafra del cas Banca Catalana; sis anys despr¨¦s, reblaven el clau. Llibre valent i higi¨¨nic que pat¨ª censura editorial del cap¨ªtol dedicat als negocis familiars de la dona i dels fills.
A. D. L'home, l'amic, el President: Homenatge a Jordi Pujol (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2009). Retrat amable de la fam¨ªlia pujolista a partir del testimoni de seixanta persones que el van con¨¨ixer abans de ser president. Bona bibliografia, notes biogr¨¤fiques i recull fotogr¨¤fic.
Novoa, Josep Manuel i Reixach, Jaume. Las mil caras de Jordi Pujol: vidas y milagros (Tres Tigres, 2003).De la pila de llibres sobre Pujol despr¨¦s de deixar la presid¨¨ncia destaca aquest retrat poli¨¨dric de llums i, sobretot, ombres, referides a la seva etapa empresarial i als negocis familiars.
Pujol, Jordi. Des dels turons a l'altra banda del riu. Escrits de pres¨® (P¨°rtic, 1978). Pujol aprofit¨¤ la seva estada a la pres¨® per escriure, a comen?aments dels seixanta, uns textos ideol¨°gics i moralistes, patri¨°tics diria ell, on vindicava el seu paper de pare de la p¨¤tria parlant en tercera persona. Van circular clandestinament durant anys fins a ser editats ben entrada la Transici¨®. La dedicat¨°ria no t¨¦ p¨¨rdua: "A la Marta. A en Jordi i l'altra Marta. A en Josep, a en Pere i a l'Oriol. A la Mireia i l'Oleguer. Que no voldria que fossin v¨ªctimes de la meva d¨¨ria, que tamb¨¦ ¨¦s la seva, i als quals en grau que ja n'hagin estat, els en demano perd¨®".
Pujol, Jordi (amb la col¡¤laboraci¨® de Manuel Cuy¨¤s): Mem¨°ries, 3 vols. (Proa, 2007-2012). Durant set anys, l'expresident dictar¨¤ al periodista Manuel Cuy¨¤s un relat de la seva vida i, sobretot, una defensa de les seves idees i de la seva acci¨® de govern. De la seva vida privada en parla poc, per la fam¨ªlia passa de puntetes, i d'amics sembla que no en tingui. La seva aposta independentista actual fa envellir malament la imatge d'un Pujol "pactista" i defensor de la marca CiU.
Els advocats defensors van descartar la intervenci¨® del CNI (els serveis secrets espanyols) i van donar per bona la informaci¨® que apuntava l¡¯origen de la filtraci¨® banc¨¤ria al despit d¡¯un empleat. D¡¯aqu¨ª la ra¨® per la qual els Pujol van presentar un querella contra Andbank i la BPA, ja que, a parer de Mart¨ªnez i Oliveres, ¡°salvar la imagen de expresident ya no era el objetivo, sus abogados intentavan anular la prueba para evitarle el trago judicial¡±.
Pujol, a difer¨¨ncia del seu relat memorial¨ªstic, on el pa¨ªs estava per sobre de tot, de la fam¨ªlia i el patrimoni, optava per fer de pater familias per evitar la via penal i reduir tot l¡¯embolic a una simple infracci¨® administrativa. Tenir diners a l¡¯estranger sense declarar ¨¦s lleig, per¨° no ¨¦s cap delicte, a tot estirar podien ser objecte de frau fiscal. Tanmateix, en el cas de Pujol el c¨¤stig no est¨¤ al Codi Penal sin¨® als llibres d¡¯hist¨°ria. Bassets cita el jutge i escriptor proper al m¨®n nacionalista, Pon? Feliu, que dispara a boca de can¨®: ¡°[Jordi Pujol] no passar¨¤ a la hist¨°ria com a defraudador fiscal; passar¨¤ a la hist¨°ria com a tra?dor a Catalunya¡±.
Aix¨ª mateix, poden passar a la hist¨°ria com a delinq¨¹ents Llu¨ªs Prenafeta i Maci¨¤ Alavedra, bons amics de la fam¨ªlia i, sobretot, mans dreta i esquerra de Pujol a la Generalitat. Va ser Marta Ferrusola qui va patrocinar Prenafeta al c¨¤rrec de secretari de la Presid¨¨ncia, que ocuparia durant la d¨¨cada dels vuitanta. Prenafeta faria de padr¨ª professional i pol¨ªtic de Jordi Pujol Ferrusola a l¡¯empresa familiar Tipel, al costat d¡¯un jove ambici¨®s anomenat Artur Mas. Mart¨ªnez i Oliveres es refereixen a Prenafeta com ¡°el nexo entre la fam¨ªlia Pujol y el denominado sector negocios de CDC, uno de cuyos miembros m¨¢s destacados es Maci¨¤ Alavedra¡±, el qual prendria el relleu de Prenafeta com a ¡°interlocutor con la burgues¨ªa catalana ante el pujolismo (...) y con personalidades que acabar¨ªan por revelarse como el alma del hampa barcelonesa de cuello blanco¡±.
La confessi¨®: el mitj¨¤ ¨¦s el missatge. Tots els autors analitzen amb detall el comunicat de Pujol fet p¨²blic el divendres 25 de juliol. De fet, com escriu Bassets, ¡°sense autoinculpaci¨® no hi hauria cas¡±. La confessi¨® ¨¦s el missatge que deixa orfes la meitat de catalans i indignats a tots plegats. No hi ha la possibilitat de carregar els neulers a l¡¯adversari, rec¨®rrer al victimisme, donar espai al dubte o empescar-se alguna justificaci¨®. I menys d¡¯una persona que havia assumit el paper de referent moral i donava lli?ons dia s¨ª dia tamb¨¦. Una persona que havia sentenciat en les seves mem¨°ries, tal com recorda Bassets: ¡°La pol¨ªtica o t¨¦ un fonament ¨¨tic o ¨¦s un simple mercadeig de gent espavilada¡±.
?lvaro tamb¨¦ parla d¡¯un ¡°comunicat no gaire ben escrit¡±. Sala subratlla que ¡°l¡¯¨²ltima frase est¨¤ massa mal redactada per poder-la entendre amb certesa¡±. De fet, costa recon¨¨ixer l¡¯expresident en una prosa feixuga, i tot fa pensar en l¡¯adre?ador de la defensa jur¨ªdica. L¡¯escriptor empordan¨¨s l¡¯encerta quan escriu: ¡°Demana que la confessi¨® serveixi per reparar el mal ocasionat i, a m¨¦s a m¨¦s, d¡¯expiaci¨® personal. Ras i curt: que la confessi¨® l¡¯exculpi davant de si mateix i repari tant com pugui un mal ja fet. El mal, per¨°, era la confessi¨® mateixa¡±.
La confessi¨® amagava el pecat original: l¡¯origen dels diners, el fam¨®s testaferro i fins i tot la mateixa quantitat. Mart¨ªnez i Oliveres no dubten: de Banca Catalana, i, en concret, de la Fundaci¨® Catalana, on s¡¯aixoplugaven les accions de la fam¨ªlia Pujol. Els autors afirmen: ¡°Dos a?os despu¨¦s de la intervenci¨®n, en 1984, el Banco de Vizcaya se adjudic¨® los restos de Banca Catalana, y pudo compensar a Pujol en el extranjero con una cantidad que constuir¨ªa la mitad del saldo inicial con el que Marta Ferrusola abri¨® su famosa cuenta andorrana¡±.
Jordi Pujol: t¨°tem i tab¨². Pujol, ben segur, no passar¨¤ a la hist¨°ria com el millor president del pa¨ªs. Tanmateix, ning¨² pot negar el seu lideratge durant una pila d¡¯anys. Pujol ha deixat petja, com li agrada dir, i molt profunda. ?lvaro el defineix com un ¡°t¨°tem¡±. Bassets afirma que ¡°la q¨¹esti¨® important en Pujol no ¨¦s el patriotisme, sin¨® el poder¡± i formula una hip¨°tesi suggeridora: ¡°Catalunya ¨¦s el nom de la voluntat de poder que Jordi Pujol va descobrir entre els vint i trenta anys, probablement despr¨¦s del 1953, en sortir d¡¯una profunda crisi religiosa¡±. Als historiadors se¡¯ns ha girat feina.
Bassets fila encara m¨¦s prim: ¡°Com a pol¨ªtic [Pujol] pertany al tipus divisiu, ¨¦s a dir, dels que decanten definitivament la gent a favor o en contra seu, per¨° no deixen gaireb¨¦ a ning¨² indiferent. Entre aquestes personalitats propenses a magnetismes colossals i a suscitar odis sarra?ns hi trobem Margaret Thatcher o Ronald Reagan, amb els quals coincideix en la data de l¡¯arribada al poder i la seva obsessi¨® antiesquerranista¡±.
Bibliografia: els nous t¨ªtols que v¨¦nen
Palomar, Cristina. Aix¨° ¨¦s una dona. Retrat no autoritzat de Marta Ferrusola. (Angle, 2015). Nombroses entrevistes a l'entorn (ella no n'hi conced¨ª cap) i un brutal treball hemerogr¨¤fic d'aquesta periodista avalen aquesta biografia, la primera no oficial. Amb pr¨°leg de la veterana periodista Maria Fav¨¤ i endre?ada per vessants (abans de ser primera dama, el seu particular look,la religi¨®, els negocis...), perfila un personatge cabdal per entendre qu¨¨ va fer Jordi Pujol a la seva vida personal i pol¨ªtica, i com ho va fer. Apareixer¨¤ el 23 de febrer.
R¨ªos, Pere. Banca Catalana: caso abierto (Pen¨ªnsula, 2015). Als 30 anys de la querella i amb pr¨°legs dels dos fiscals del cas, Mena i Villarejo, el periodista d'EL PAIS treu tots els n¨²meros de Jordi Pujol i els seus familiars en l'afer Banca Catalana a partir dels informes ¡ªmai prou estudiats fins ara¡ª del Banc d'Espanya. Constata (entre d'altres vies, parlant amb el llavors ministre de Just¨ªcia Fernando Ledesma) que el PSOE no estava gens d'acord amb la querella (contr¨¤riament al que sempre van defensar des de l'entorn del llavors president) i que la majoria dels jutges (tot parlant amb alguns dels magistrats) no van ni mirar-se el sumari per prendre la seva decisi¨® d'exculpar Pujol. Definitiu. El 17 de mar?, al carrer.
Roger, Maiol. Jordi Pujol: la gran fam¨ªlia. (Angle, 2015). Revisi¨® de la figura de Pujol a partir dels personatges que ajudaren a construir (i destruir) el mite: fam¨ªlia, companys de travessa pol¨ªtica, bones i males companyies (Prenafeta, Alavedra, De la Rosa...); l'autor, redactor d'aquest diari, no ha viscut gaireb¨¦ el pujolisme, fet que explica la falta de presumpci¨® de bondat i d'inexist¨¨ncia de pecats originals (o perdonables a posteriori) en el personatge, i que no hi parlin pol¨ªtics. La perla: una de les converses pr¨¨vies a la confessi¨®, entre el fills, el 7 de juliol passat. Tot, a partir del 16 de mar?.
Pujol va tenir EL PA?S sense consideraci¨® i subscripci¨®, malgrat que les accions que tenia com a fundador del diari li van reportar durant anys rendiments ben sucosos. Bassets recorda la frase lapid¨¤ria amb la qual acostumava a saludar-lo (¡°Vost¨¨ ja sap que no el llegeixo des de fa molts anys¡±) i que esdevingu¨¦ una consigna per a les successives administracions convergents.
El president Pujol sempre va passar de puntetes per l¡¯afer Banca Catalana, quan no s¡¯embolcallava amb la bandera tot identificant-se amb el pa¨ªs. El lema Pujol = Catalunya venia de lluny i aniria m¨¦s lluny encara. Banca Catalana esdevingu¨¦ (encara avui) el tab¨² del pujolisme. Quan hom censura els pol¨ªtics de fer muts i a la g¨¤bia sobre aquest cas, o del reguitzell de corrupteles de CiU, conv¨¦ recordar, com fa Bassets, que el portaveu socialista Llu¨ªs Armet va demanar, per aquest afer, la dimissi¨® de Pujol en seu parlament¨¤ria, i que el dirigent del PSUC Antoni Guti¨¦rrez D¨ªaz, un dels que el coneixia m¨¦s b¨¦ des que eren petits, va deixar anar unes paraules prof¨¨tiques: ¡°Vost¨¨, senyor Pujol, no ¨¦s que cometi errors, ¨¦s que vost¨¨ ¨¦s un error, un error hist¨°ric, no s¨¦ de quina dimensi¨®, per¨° un error¡±. Ara se¡¯n sap, la dimensi¨®.
La resoluci¨® del cas Banca Catalana, subratlla Bassets, ¡°no tan sols va girar full a les responsabilitats de Pujol en la fallida de la instituci¨®, sin¨® que va posar els fonaments de la Catalunya corcada per la corrupci¨® que ara s¡¯ha destapat¡±. Mart¨ªnez i Oliveres hi sumen l¡¯operaci¨® Roca de 1986 ¡°y su cuestionable financiaci¨®n¡±, o la relaci¨® de la Generalitat i CDC amb la ind¨²stria del joc, ¡°especialmente con Casinos de Catalunya-Inverama, que acab¨® estallando como el primer caso de financiaci¨®n ilegal de partidos en Espa?a¡±.
Mas: heroi per accident. Cort¨¦s destaca la vocaci¨® pol¨ªtica tardana del yuppie Artur Mas, noi de casa bona i ¡°nacionalista de viernes por la tarde¡±, que va comen?ar a treballar de ben jove a la Generalitat convertint-se ¡°en un bur¨®crata; un trabajador mon¨®tono, aparentemente aburrido, un hombre discreto de traje gris; uno de los que trabajan bien y nunca rompen un plato¡±.
?lvaro, que batejar¨¤ Mas com ¡°un heroi per accident¡±, descriu l¡¯altra cara de la seva personalitat: ¡°Mas era i ¨¦s herm¨¨tic, desconfiat i dif¨ªcil a l¡¯hora de treballar en equip. Molts pocs saben realment qu¨¨ pensa o qu¨¨ far¨¤. (...) Mas ¨¦s fidel als que li fan costat i li costa molt prescindir dels que s¡¯han jugat la pell per la seva carrera (...) i tendeix a considerar els abandonaments dels seus col¡¤laboradors (com ara Llu¨ªs Recoder) com una mena de tra?cions¡±.
Mart¨ªnez i Oliveres resumeixen for?a b¨¦ l¡¯opini¨® de tots respecte a l¡¯ascens de Mas al lideratge convergent: ¡°Todo parece indicar que el papel que Pujol reservaba para Mas era de regente, a la espera de que Oriol Pujol pudiera sucederle en la presidencia de la Generalitat en una suerte de monarqu¨ªa civil¡±. ?lvaro abona tamb¨¦ aquesta tesi i explicita com Pujol dedicava moltes hores a promocionar el seu fill incansablement entre persones del m¨®n empresarial i financer catal¨¤ i de Madrid i, sense venir a tomb, en les seves aparicions freq¨¹ents a TV3: ¡°?s un chico que tiene muchas cualidades, es trabajador, tiene una gran pasi¨®n por Catalu?a, que ha heredado de m¨ª, y est¨¢ dispuesto a dedicarle el tiempo y la vida. Es un patriota¡± (La Vanguardia, 17-7-2007).
En la llarga travessia del desert, Mas, apunta ?lvaro, ¡°es va anar allunyant progressivament de Jordi Pujol i de la seva fam¨ªlia, tot i mantenir una bona relaci¨® personal i pol¨ªtica amb Oriol Pujol¡±. Mas forjaria el seu lideratge, dins i fora del partit, a l¡¯oposici¨®. En aquest sentit, Salvador data la primera topada amb la fam¨ªlia el 2003, quan ¡°Mas le pide a Germ¨¤ Gord¨® que saque a Jordi Pujol Ferrusola de todo aquello en lo que est¨¦ (...) en la interlocuci¨®n del partido ante los patriotas financiadores¡±. Gord¨®, aleshores gerent del partit, executar¨¤ les ordres de Mas i esdevindr¨¤ un dels seus col¡¤laboradors m¨¦s lleials.
Tot amb tot, Oriol Pujol ser¨¤ elegit secretari general de CDC el 2012, i tothom donava per fet que era el relleu natural en el lideratge del partit que havia fundat i dirigit amb m¨¤ de ferro el seu pare com si fos la seva empresa. Tot fa pensar, doncs, que el paper de Jordi Pujol en aquests darrers deu anys en la direcci¨® de CDC i en el m¨®n nacionalista ha estat molt m¨¦s que el de simple gerro xin¨¨s.
A aquest heroi per accident no li agrada la pol¨ªtica, a parer d¡¯?lvaro. Li agraden la gesti¨® i l¡¯administraci¨® p¨²blica, fins i tot t¨¦ un alt sentit institucional, per¨° no la pol¨ªtica. Mas no ¨¦s, doncs, el t¨ªpic pol¨ªtic, perqu¨¨ segons l¡¯analista, ¡°li falta cinisme i li sobra rigor¡±, unes caracter¨ªstiques, tanmateix, que li donen avantatge per liderar el pa¨ªs en l¡¯hora gran: ¡°Li ha tocat escriure ¡ªsi pot¡ª la gran hist¨°ria¡±. En aquestes darreres setmanes, Artur Mas ha presentat uns pressupostos menys rigorosos i, en aquest darrers dies, ha tornat a fugir d¡¯estudi afirmant que ¡°el cas Pujol afecta ¨²nicament una fam¨ªlia¡±. Potser, ara s¨ª, hagi esdevingut un pol¨ªtic de ra?a.
La secessi¨®: viatge a ?taca. L¡¯ombra allargada del cas Pujol afectar¨¤ negativament Converg¨¨ncia Democr¨¤tica de Catalunya. Bassets afirma que ¡°la confessi¨® culmina els deu dies m¨¦s foscos i m¨¦s importants de la hist¨°ria de Converg¨¨ncia, dels quals surt un partit transformat i ferit, amb una expl¨ªcita voluntat de refundaci¨®¡±. De fet, hi ha qui pensa que la d¨¨ria de la ¡°llista de pa¨ªs o del president¡± ¨¦s una maniobra pol¨ªtica per desempallegar-se d¡¯una marca electoral (CiU) cada cop m¨¦s associada a la corrupci¨®. Tanmateix, hi ha disparitat d¡¯opinions entre els autors respecte a si tamb¨¦ enfosquir¨¤ el proc¨¦s secessionista. ?lvaro ¨¦s contundent: ¡°La Diada del 2014 va deixar clar que el cas Pujol, a efectes del sobiranisme en general, ja estava amortitzat i formava part del passat m¨¦s que del present¡±.
Sala reflexiona al voltant de la massiva manifestaci¨®, i conclou: ¡°No ¨¦s que el catalanisme hagi superat el cas Pujol, sin¨® que, quan va petar l¡¯esc¨¤ndol, ja havia superat les mis¨¨ries de la Segona Restauraci¨®¡± (en refer¨¨ncia a la Catalunya aut¨°noma sorgida de la Transici¨® a la democr¨¤cia). Sala destaca que l¡¯¨²nica bandera no nacionalista que va veure en la reeixida V va ser un gran drap negre amb l¡¯emblema dels pirates. Dos ossos blancs encreuats i, a sobre, la cara de Jordi Pujol, la qual cosa el fa subratllar ¡°l¡¯absoluta impossibilitat que hi particip¨¦s el president m¨¦s llarg de la Generalitat, ni cap membre de la seva fam¨ªlia¡±. El 9-N, conv¨¦ recordar, va anar a votar de bracet amb la seva esposa.
Tot sovint el bosc atape?t de la bona gent que anhela la independ¨¨ncia per construir un pa¨ªs m¨¦s net, m¨¦s just i millor amaga els arbres dels pirates que volen continuar remenant les cireres o, com diu Bassets, ¡°volen tenir m¨¦s poder i fer-se m¨¦s rics, i ho volen fer en una Catalunya independent¡±. Aix¨ª doncs, per a altres autors, el vaixell del proc¨¦s de transici¨® nacional que havia salpat cap a l¡¯?taca ¨¨pica de Kavafis, amb la banda sonora de Llu¨ªs Llach inclosa, ha embarrancat a la Sic¨ªlia mafiosa. Curiosament, una de les societats d¡¯Oleguer Pujol, domiciliada al parad¨ªs fiscal de l¡¯illa de Jersey, duu el nom de The Itaca Investement Trust.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.