La mort a Verdi Hills

Els Cinemes Verdi, abans Cinema Verdi, abans cinema Verdi, sembla que sigui un objecte de tota la vida, com l'oliva farcida, d'altra banda un altre objecte no gaire antic. T¨¦, sense ser-ho, tot l'aspecte d'haver estat el cinema de barri on actuava, en els descansos de variet¨¦s, el Torero Rapsoda, un dels xarnegos de Mars¨¦. Els xarnegos de Mars¨¦, per cert, tenen el seu bi¨°top en Verdi i rodalies. Curiosament, el primer xarnego ¨Cetimol¨°gicament, el fill d'una catalana i un franc¨¨s mal-rotllo, dels que van baixar a carregar-se el trienni liberal¨C va ser intel¡¤lectualitzat a 50 metres del cinema, al palau d'estiu de la Virreina, actual pla?a de la Virreina, caserna de la delegaci¨® per a Barcelona dels Cent Mil Fills de Sant Llu¨ªs.

El cinema Verdi est¨¤ situat, per tant, al cor f¨ªsic i espiritual de la Rep¨²blica Federal de Gr¨¤cia, que agrupa el top¨°nim dels seus carrers en tres paquets. Els carrers ma?¨°nics tenen nom de planetes i estrelles, s'organitzen entorn del gran rellotge de la Campana de Gr¨¤cia, replet de simbolisme c¨°smic ¨Cfins al 39, quan tot va desapar¨¨ixer, aquesta campana va ser un s¨ªmbol republic¨¤ peninsular de primer ordre¨C. S¨®n carrers que evoquen un temps en el qual, a la Vila i a Barcelona, els lliurepensadors, els federalistes i els primers anarquistes eren un grup determinant i dif¨ªcil de distingir-se entre si. Despr¨¦s hi ha els carrers amb nom de sant. I, despr¨¦s, els carrers amb revolucionari egregi. Verdi entra de quatre potes en aquest trade-marketing. Evoca Verdi, emblema del Risorgimento, i un compositor que ho era tot a Barcelona durant un per¨ªode en el qual la ciutat, molt italianitzada, tenia una inteligentsia triling¨¹e. La cosa va acabar amb un canvi de paradigma cultural, quan va arribar Wagner, aquell tio estirat, i va ordenar que es par¨¦s.

Verdi ¨¦s un emblema a la nostra Rep¨²blica. S'omple d'aquest p¨²blic de VOSE, que hist¨°ricament sempre riu abans de l'acudit. Una cua llargu¨ªssima ho recorda cada cap de setmana. Hi fan fila matrimonis i exmatrimonis, parelles, paios amb barba i paies sense ni un p¨¨l. Que sigui un emblema sentimental no treu que tamb¨¦ pugui estar patrocinat per Qatar/haver patit una gesti¨® ocurrent. Tampoc treu que estigui patint, a banda del dolor, l'¨²ltima batalla al m¨®n de l'exhibici¨® de cinema, consistent en la implantaci¨® del nou projector imposat per les majors. Una joia. 60.000 cogombres i la possibilitat, en breu, de projectar les pel¡¤lis que rebi via sat¨¨l¡¤lit. Aquesta m¨¤quina est¨¤ destruint les multisales ¨Cmultipliqueu 60.000 per X¨C, la pen¨²ltima f¨®rmula de superviv¨¨ncia dels antics cinemes. Si ho penseu, la hist¨°ria del cinema, des del nickel odeon fins a aquesta m¨¤quina, ¨¦s la hist¨°ria de com augmentar el benefici de l'emissor. ?s la hist¨°ria de com s'han anat eliminant tots i cadascun dels sistemes d'exhibici¨® i, en el mateix itinerari, possibilitats de pel¡¤l¨ªcules cada vegada m¨¦s improbables.