El m¨®n trencat de Patricia Heras

¡°A la mierda el pensamiento inducido, la reeducaci¨®n y la ciega huella de uno mismo¡±. Vet aqu¨ª, resumit, el m¨®n trencat i fosc de Patricia Heras, la dona hipersensible, la dona que no encaixa, la dona que no va suportar el pes del 4-F. El documental Ciutat morta li fa homenatge i torna a obrir un cas terrible, que ensenya com el sistema ¨¦s capa? de triturar un grup de joves que viu als marges de la societat, entenent marges com una franja de moral diferent. Patricia Heras tindria ara 40 anys per¨° es va su?cidar el 2011, quan complia en tercer grau ¨Cdormint a la pres¨®¡ªla condemna per uns aldarulls en qu¨¨, afirmava, no va participar mai. Era poeta, era estranya. Els seus amics van reunir els papers que van aconseguir salvar i els han publicat en un llibre, Poeta muerta, editat per Ediciones Capirote. 300 p¨¤gines que s¨®n com un cop de puny clavat a la vida. ¡°Tener que vivir obligatoriamente inmersa en la puta Realidad ¨Cesa que siempre he esquivado--, aparte de exasperarme sobremanera tambi¨¦n me entristece¡±. Ho va escriure cap al final de la seva vida viscuda a la contra.

Els escrits del llibre tenen formats diversos: poemes, una mena d¡¯autobiografia que no podem contrastar, contes breus que m¨¦s aviat s¨®n imatges, tota la perip¨¨cia del 4-F incloent-hi cartes i mem¨°ries des de la pres¨®, un gui¨® de c¨°mic. Que ¨¦s tant com dir que hi havia en Patricia Heras una creativitat desbordada, imparable. Escriu en llibretes d¡¯espiral, amb una lletra rodona i un p¨¨l infantil. I ¨¦s aquesta la imatge que preval: una dona-criatura, perduda en un m¨®n que rebutja. La portada, negra, ¨¦s un dibuix copiat d¡¯una fotografia que et trobes quan gires la primera p¨¤gina: ¨¦s exactament una nena que est¨¤ sent renyada, amb una mescla perfecta d¡¯estupor, rebel¡¤lia sorda i tendresa. ¡°Soy la ca¨ªda, la bajada en picado a los infiernos, el dolor, el amor, la esperanza¡±, confessa.

?s exactament una nena que est¨¤ sent renyada, amb una mescla perfecta d¡¯estupor, rebel¡¤lia sorda i tendresa

Tot el que escriu la t¨¦ a ella com a refer¨¨ncia, de manera que podem rastrejar alguns fets de la seva hist¨°ria. Neix a Madrid en el si d¡¯una fam¨ªlia benestant ¨C¡°depravada opulencia¡±, descriu ¡ªde ¡°r¨ªgida mentalidad franquista¡±. T¨¦ una germana i un germ¨¤, i de petita ja es queixa contra el costum de la nena ajudant a parar taula i el noi mirant la tele. No ho ent¨¦n. ?s una criatura estranya: esmenta visites a la psiquiatra del col¡¤legi, per¨° podem pensar que algunes de les coses que explica s¨®n inventades, potser met¨¤fores de la vida que est¨¤ construint tot modificant-ne el passat, una vida liter¨¤ria. El su?cidi hi ¨¦s present. Narra una primera fantasia amb la mort als 14 anys: posar-se davant d¡¯un cami¨® que arriba; no ho fa i corre a preguntar a les amigues: heu pensat mai en el su?cidi? Construeix, per contra, un altre episodi semblant ¨Cficar els dits a l¡¯endoll¡ªamb quatre anys. Potser s¨ª, potser no.

La pulsi¨® su?cida no l¡¯abandona mai, per¨° al costat hi apareix amb for?a imparable el sexe. ?s lesbiana. Escriu poemes que expliquen llargs episodis sexuals, amb met¨¤fores incre?bles, com si explor¨¦s un m¨®n complicat, per¨° tot t¨¦ sempre gust de cendra. ¡°Vi peces de plata boqueando en la orilla de tu sonrisa / y flores marchitas, rotas, en la curva de tu ser. / Olas de fuego bailando melod¨ªas turbias, / destruyendo con su danza millones de seres invisibles, / que me chillan al o¨ªdo palabras muertas. / Vi sombras anulares sobre espejos rotos, tac, tac, tac / y me sent¨¦ en el suelo a comer sal¡­¡± Era una gran poeta, i tenia una vida de mort, de sexe a dojo i, com no podia ser altrament, les drogues. ¡°Qu¨¦ dif¨ªcil a veces coser un bot¨®n con alicates grises, / se me dobla la aguja y me sale un morat¨®n en el brazo, / otro m¨¢s¡±, diu en un poema que acaba aix¨ª: ¡°Ahora s¨ª que lo noto¡±.

Una vida aix¨ª es construeix sempre a precari. Ho t¨¦ clar: ¡°las mudanzas se han ideo sucediendo con los a?os, y con ellas, la certeza de que jam¨¢s vender¨¦ mi tiempo a un banco¡±. Ha acabat Filologia. De Madrid se¡¯n va a Londres, a Atenes, a Berl¨ªn, i finalment arriba a Barcelona, ¡°una ciudad que me hac¨ªa a¨²n m¨¢s da?o y que me perder¨ªa del todo¡±, escriu ella mateixa. Segueix habitant un planeta devastat, en el qual tanmateix regna l¡¯amistat. No ¨¦s un m¨®n convencional, no hi sap posar ordre ni ho vol, per¨° hi ha una solidaritat de base que la relliga amb la seva gent, i busca aferrar-s'hi per trencar, sense trencar-hi mai, amb el ¡°g¨¦lido espanto¡± que l¡¯acompanya des que era petita i va pensar a matar-se. ¡°Mi dolor cobarde, mi soledad tangible, mi estupidez sumisa, mi irrealidad¡±, escriu. S¡¯exigeix molt, ¨¦s cruel amb ella mateixa, i alhora pensa que anar en bici a la platja ¨¦s un aut¨¨ntic luxe.

S¡¯exigeix molt, ¨¦s cruel amb ella mateixa, i alhora pensa que anar en bici a la platja ¨¦s un aut¨¨ntic luxe

I llavors arriba el 4-F, la nit que va sortir a passejar amb un amic, tots dos en una sola bici, i van caure i es van fer mal i van anar a parar a l¡¯Hospital del Mar. Gasta vint p¨¤gines a explicar aquella nit, en un relat que ¨¦s pur Kafka. Ha canviat el to del que escriu, ara usa un llenguatge objectiu, endre?at, descriu els fets com si an¨¦s d¡¯excursi¨® per la realitat, sense met¨¤fores. El relat ¨¦s dur¨ªssim, aquest m¨®n ¨¦s encara m¨¦s cruel que el que ella s¡¯aplica quan somia. ?s s¨°rdid, ¨¦s brut, ¨¦s injust. ¡°Era un juicio pol¨ªtico que de antemano ya ten¨ªamos perdido¡±, sentencia. I comen?a a escriure el dietari de la pres¨® de Wad-Ras, com si volgu¨¦s entendre un univers que li presenta regles noves. ¡°Me siento como una jodida superdotada¡±, marca. Fins que li concedeixen el ¡°tercer grado. NEW LIFE¡± i intenta construir una realitat que s¡¯aguanti, treballant en un bar del Raval, en una vida que s¡¯acaba puntualment, diu, a les 20.40, quan ha de marxant ¡°pitant¡± cap a la pres¨®. El barri que descriu s¡¯assembla molt al de Jean Genet al Diari d¡¯un lladre, i tampoc Patricia Heras no jutja, enumera: romanesos traficants, italians ¡°revientapisos, marroqu¨ªes pendencieros, negratas camellos, kinkis chulos, secretas y los algo m¨¢s respetuosos camellos paquistan¨ªes¡±, per¨° tamb¨¦ ¡°ocupas, turistas, despistados, yonkis, buscavidas, erasmus, trans, maricas, bollos o putas¡±.

Tot i que deixa escrit ¡°me bajo aqu¨ª mismo¡±, que ¨¦s un final, fa palesa la seva innoc¨¨ncia davant el mal i el frac¨¤s

Descriu alhora ter¨¤pies obligades a les quals assisteix astorada, al costat de gent que ha tocat fons, i que no ¨¦s el seu cas: tot i que deixa escrit ¡°me bajo aqu¨ª mismo¡±, que ¨¦s un final, fa palesa la seva innoc¨¨ncia davant el mal i el frac¨¤s, dues paraules que no escriu mai. Ella t¨¦ un humor c¨ªnic i voluble per¨° ¨¦s un humor real. ?s el sistema, representat per aquests psiquiatres que l¡¯avaluen, el que no ent¨¦n res. ¡°Opresor y siniestro¡±, diu ella, quan ja comen?a a claudicar, perqu¨¨ ¡°no puedo evitar ver la c¨¢rcel por todos lados¡±. Potser era la pitjor persona per patir una experi¨¨ncia com la que li va tocar, per¨° segurament tamb¨¦ estava fatalment destinada a la trag¨¨dia. ¡°Me siento extra?a, co?o!!!¡±, protesta. I salta per la finestra de la quarta planta.