La crisi socioecon¨°mica fa el Pireu menys vermell

A l'¨¨poca daurada dels vuitanta i noranta, els sous a P¨¦rama, on hi havia les grans drassanes del Pireu, eren de 100 euros al dia, recorda Akis Sideris, de 58 anys. Per¨° despr¨¦s d'una deslocalitzaci¨® animada per directives europees, i davant la invencible compet¨¨ncia de mercats m¨¦s barats ¨Cde Turquia a Corea del Sud o Singapur-, avui la paga no arriba als 40, i sense asseguran?a, per als escassos afortunats que aconsegueixen un contracte, perqu¨¨ ja gaireb¨¦ no s'hi construeixen vaixells, i se'n reparen molt pocs. La resta de la m¨¤ d'obra, com el mateix Sideris, engrosseix una legi¨® d¡°aturats de llarga durada, sense expectatives i sense futur, ja que nom¨¦s funciona un 10% dels tallers¡±. La deterioraci¨® del lloc resulta tan evident que els cinc quil¨°metres que separen el port de passatgers del Pireu del suburbi obrer de P¨¦rama s¨®n una successi¨® de barris amb aparen?a de faveles, com els de Drapetsona; sitges de c¨¤rrega i contenidors corcats pel sutge i una infinitat de grafitis amb missatges de r¨¤bia entre un horitz¨® congelat de grues. El mar plom¨ªs que voreja el territori sembla un convidat mut.

Durant d¨¨cades, P¨¦rama va ser un territori vermell, si no en representaci¨® pol¨ªtica, s¨ª pel que fa a la for?a sindical: el sector portuari ha estat un vedat privat de Pame, el sindicat del molt ortodox Partit Comunista grec (KKE). Per¨° els ¨²ltims anys, la barreja d'atur, pobresa i falta d'infraestructures i ajudes ha donat ales a propostes extremes com les que ofereix el partit ultra Alba Daurada (AD), que, fins a la detenci¨® de la seva c¨²pula el 2013, va fer una aut¨¨ntica demostraci¨® de for?a a la regi¨®, i on encara continua repartint ajuda peri¨°dicament.

Ho reconeix sense embuts Yanis Lagudakis, primer alcalde de Syriza a P¨¦rama ¡°despr¨¦s de tres d¨¨cades d'alternan?a de Nova Democr¨¤cia i Pasok¡±, a l'Ajuntament, situat a l'entrada de La Zona, com anomenen els locals a l'epicentre de l'extinta activitat portu¨¤ria. ¡°La crisi va comen?ar a P¨¦rama molt abans del 2009¡±, explica Lagudakis, ¡°fonamentalment per la falta de voluntat pol¨ªtica del Govern de donar supor a l'¨²nica ind¨²stria pr¨°spera que hi havia a Gr¨¨cia juntament amb el turisme. A la d¨¨cada dels vuitanta treballaven a La Zona 20.000 obrers, inclosos els de milers d'ind¨²stries auxiliars, des de mec¨¤nics a soldadors, que tamb¨¦ depenien de l'activitat de les drassanes. Avui, l'atur real supera el 70%, al 20% de les cases els han tallat la llum i l'aigua per impagament i el 40% de la poblaci¨® de P¨¦rama [uns 25.000, segons el cens oficial] viu sota el llindar de pobresa. El context perfecte per Alba Daurada, que el 2012 va aconseguir aqu¨ª el doble de vots que la mitjana nacional¡±, ¨¦s a dir, el 14%, admet.

Popi Papageorgiu, periodista i ve?na de P¨¦rama, confirma la transformaci¨® de la localitat. ¡°Fa dos anys, AD treia sense objeccions les seves mil¨ªcies al carrer i feien una exhibici¨® de for?a passejant-se per les places o pel mercat setmanal, per subratllar el seu poder. Avui la seu local continua oberta, per¨° amb una activitat al ralent¨ª¡­ i pocs presumeixen de ser membres o simpatitzants del partit¡­ Llavors van arribar a protagonitzar diversos atacs a sindicalistes. El m¨¦s greu, que va enviar diversos membres de Pame a l'hospital, es va produir just una setmana abans que un membre d'AD assassin¨¦s un raper a N¨ªkea [un suburbi ve¨ª]¡± a final de setembre del 2013, el succ¨¦s que va desencadenar la investigaci¨® contra la c¨²pula. En el relat de Papageorgiu hi apareix una altra de les raons que expliquen la pres¨¨ncia d'AD a la regi¨®: el seu treball de sapa per trencar l'espina dorsal del sindicat, especialment bel¡¤ligerant contra les retallades del Govern i els interessos dels grans armadors, que han gaudit de privilegis fiscals sense comparaci¨®.

El 2013, les mobilitzacions de Pame als ports ¨Calgunes de les quals van bloquejar durant dies milers de passatgers al Pireu- van acabar gr¨¤cies a l'adopci¨® de mesures d'excepci¨® per part de l'Executiu, un recurs utilitzat poques vegades despr¨¦s de la restauraci¨® de la democr¨¤cia, el 1974. I mentre les mil¨ªcies d'AD feien la feina bruta, els representants del partit hi ajudaven des del Parlament. ¡°Els diputats neonazis no han votat mai en contra dels interessos dels grans armadors¡±, recorda l'expert Dimitris Psarr¨¤s, autor d'un llibre sobre el partit.

¡°AD ¨¦s un instrument en mans del poder pol¨ªtic i econ¨°mic per atacar els sindicats¡±, sost¨¦ Nikos Zeodorakis, de la secretaria general de Pame, ¡°per¨° no l'¨²nic: el control per l'empresa xinesa Cosco de bona part del port del Pireu?vol jugular tamb¨¦ els drets dels treballadors, amb sous que trenquen el mercat, nul¡¤les garanties de seguretat i, sobretot, vulnerant els drets sindicals, com el d'associaci¨®. Per aix¨° no es tracta ¨²nicament dels neonazis. Avui ¨¦s AD, dem¨¤ ser¨¤ una altra, l'eina¡±.

En aquesta lluita soterrada per destrossar resist¨¨ncies i salvaguardar interessos, els ve?ns de P¨¦rama hi tenen les de perdre, repartint-se les engrunes d'una riquesa que mai els va pert¨¤nyer del tot, per¨° amb la qual van conviure, recorda l'aturat Sideris, ¡°com si f¨®ssim rics¡±. Un record que avui sembla m¨¦s aviat un miratge, confrontat a un present miserable. ¡°Jo era molt petit quan hi va haver la guerra civil [1946-49], per¨° recordo b¨¦ les ¡®sisitia¡¯ [els menjars de benefic¨¨ncia]¡±, explica mentre deixa la mirada perduda el jubilat Babis Khar¨¢lambos, de 80 anys, que va ser mariner i despr¨¦s obrer en una drassana. ¡°Mai vaig pensar que tornaria a veure cues de gent fam¨¨lica, esperant un plat de menjar; i ara ho veig cada dia¡±.