Estat tap: m¨¦s tap que Estat

La Gr¨¨cia que avui vota ¨¦s la cuera d'Europa en la crisi: fins i tot a les seves zones m¨¦s din¨¤miques, el Pireu, Sal¨°nica. Ha estat cuera en tot, fins i tot en l'ampliaci¨® cap a l'Est. Per qu¨¨? Perqu¨¨ malgrat les gl¨°ries del passat cl¨¤ssic, la Rep¨²blica hel¡¤l¨¨nica t¨¦ encara m¨¦s d'¨¤gora premoderna que d'Estat desenvolupat avan?at.

Aquest estigma prov¨¦ de la seva fundaci¨®, fa gaireb¨¦ dos segles. Va arribar per la conflu¨¨ncia de comerciants grecoparlants de tots els Balcans de les associacions Philik¨¦ Hetairia; la guerrilla amb els seus amics rom¨¤ntics com lord Byron, i els ¡°grans poders¡± occidentals, que van col¡¤locar el 1832 el pr¨ªncep bavar¨¨s (sempre hi havia un supernoble alemany disponible) Otto de Wittelsbach com a Rei dels hel¡¤lens, enfront de la Rep¨²blica dels Kapod¨ªstrias.

El nou pa¨ªs (coetani amb B¨¨lgica) naixia com a entitat subalterna. I ha estat gaireb¨¦ sempre un Estat tap ¨²til a les pot¨¨ncies europees. Primer com a barrera enfront de l'Imperi otom¨¤ de qu¨¨ formava part, i tasc¨® propi a la pen¨ªnsula balc¨¤nica. Despr¨¦s, com a contenci¨® mediterr¨¤nia enfront de l'imperi sovi¨¨tic, militar i ideol¨°gic. Si convenia, com li va convenir a Churchill (veure a les seves Mem¨°ries) i a Stalin, s'organitzava una guerra civil per empatar, i aqu¨ª pau i despr¨¦s gl¨°ria.

Per aix¨°, i perqu¨¨ la seva vulnerabilitat estrat¨¨gica sempre va tenir el pa¨ªs en suspens, l'arquitectura de l'Estat grec ha estat feble. Va soler anar a la defensiva, de vegades amb ret¨°rica inflamada. A la Uni¨®, Atenes va destacar ¡ªfins a la parella Simitis/Papandreu en els noranta¡ª, com abonat del recurs al veto. O de la ¡°presa d'ostatges¡±: bloquejar una decisi¨® clau, per aconseguir-ne una altra, de favorable, d'¨¤mbit diferent. Ho va fer el 1985, jugant contra l'ingr¨¦s d'Espanya i Portugal, fins a aconseguir alguns cal¨¦s dels Programes Mediterranis Integrats. O contra Turquia. O a favor de Xipre.

Potser aix¨° no va ser m¨¦s que l'expedient de l'actor sense recursos, suaument ex¨°tic i geogr¨¤ficament exc¨¨ntric. El pitjor ¨¦s que el tap estrat¨¨gic ho ha estat tamb¨¦ del progr¨¦s. Per calibrar el sacrifici actual dels grecs, que han aprimat un 25% la seva economia i un 40% la seva renda familiar en honor de baixar el d¨¨ficit del 15% a la seva desena part, conv¨¦ subratllar la seva end¨¨mica indig¨¨ncia de mitjans i instruments.

Aix¨ª, a la seva hisenda li faltaven dotaci¨® i mitjans fins al rescat, i ni l'Esgl¨¦sia ortodoxa ni els poderosos naviliers no van pagar mai cap impost. I Papandreu no va poder el 2010-2011 dur a terme les privatitzacions promeses (per 50.000 milions d'euros) perqu¨¨ el cadastre era miserable (en un 25%, un full buit) i el registre de les propietats p¨²bliques, inexistent.

I despr¨¦s certs talibans els conviden a vendre's el Parten¨®. Gaireb¨¦ l'¨²nica cosa que tenen.