Qu¨¨ s¡¯ha de fer amb el deute?

La principal tasca dels nous governants ser¨¤ reprendre la negociaci¨® amb la Uni¨® Europea sobre el segon rescat. I, doncs, sobre el Memorandum of Understanding (MoU o Protocol d'intencions). Aix¨°, i la discussi¨® sobre el deute p¨²blic grec formen un paquet indissoluble, ja que l'¨²ltim MoU va fixar com a primera condici¨® per a la quitaci¨® i el segon rescat la ¡°reducci¨® del deute p¨²blic a un nivell sostenible¡±.

A m¨¦s, l'esquerra radical ha fet de l'impagament d'aquest deute ¡ªtotal o parcial, segons moments i auditors¡ª la clau de volta de la seva campanya, en considerar-lo injust i insostenible.

Encara que, en el fons, amb aquesta reivindicaci¨® els dirigents m¨¦s avesats segurament pretenien millorar les bases negociadores: davant del que-ve-el-llop?de l'impagament, milloreu-nos les condicions del pr¨¦stec. De manera que una cosa ¨¦s l'emoci¨® del m¨ªting i una altra, segur que m¨¦s matisada, el que s'estipular¨¤ als despatxos.

Al cap i a la fi, a la for?a pol¨ªtica que d¨®na la vict¨°ria li fa de contrap¨¨s la feblesa de la posici¨® creditora. L'amena?a d'un impagament espantaria capitals i mercats, per¨° perjudica abans que ning¨² les n¨°mines de l'impagador ¡ªmanca de liquiditat per pagar-les¡ª, els seus contractes, la seva vida quotidiana.

Arribar a un acord satisfactori per a les dues parts implica posar-se d'acord, primer de tot, en un doble principi: el deute no ¨¦s impagable per se, pot ser sostenible; i la seva factura ha de deixar d'asfixiar la societat grega, sobretot els m¨¦s vulnerables.

Contra el que argumenta Syriza, i tamb¨¦ els economistes de la dreta radical (Martin Feldstein, Hans Werner Sinn), el deute grec pot ser sostenible, es pot anar afrontant (el deute mai s'amortitza del tot, es refinan?a amb deute nou). La clau no ¨¦s la seva elevada quantitat (177% del PIB), sin¨® la seva c¨¤rrega percentual, i la seva relaci¨® amb el creixement futur.

Ho acaba de defensar el l¨²cid exconseller del BCE, Lorenzo Bini-Smaghi, que recorda que ¡°la factura de l'inter¨¨s del deute [grec] ¨¦s aproximadament d'un 4% del PIB el 2015, per sota del de pa?sos com Irlanda, Portugal i It¨¤lia¡± (en qu¨¨ oscil¡¤la entre el 5% i el 6%) i que amb un creixement del PIB del 3%, com estava previst, encara milloraria el seu acompliment (FT, 12 de gener).

En la mateixa orientaci¨®, el professor Andrew Watt, del socialdem¨°crata Macroeconomic Policy Institute sost¨¦ a?Is Greek debt really unsustainable??que l'¨²nica cosa que realment ¡°necessita Gr¨¨cia ¨¦s una mica de creixement¡±; i que ha redu?t el tipus d'inter¨¨s del seu deute de m¨¦s del 4,7% el 2008 al 2,4% el 2014, per sota d'Alemanya o ?ustria.

Una altra cosa ¨¦s el preu social pagat per sostenir aquest deute, alt¨ªssim. Reordenar, millor que impagar. ?s aqu¨ª on es pot fer la correcci¨®. No ¨¦s que es pugui fer; s'ha de fer.