Hist¨°ria en dos locals

Nit electoral grega. Syriza va escalant escons cap al que podria ser una majoria absoluta. Alguns mitjans parlen de finalitzaci¨® de l'austeritat, de revoluci¨® democr¨¤tica, de creaci¨® d'un espai rupturista denominat Sud d'Europa. D'altres, expliquen una altra pel¡¤l¨ªcula -possible t¨ªtol: Sobra, el grec-, i parlen de caiguda de les borses, de devaluaci¨® de l'euro, de perill de ruptura europea. S¨ª, ¨¦s un embolic. Per acabar-ho d'embolicar una mica m¨¦s, me'n vaig a veure com es viu aquesta nit als locals dels partits proto-Syriza. Que n'hi ha diversos. Potser una excursi¨® pels que estan oberts, i on aquesta nit hi ha festa, m'ajuda a orientar-me sobre la syirizitat, aquest estat d'¨¤nim que s'est¨¤ dibuixant, en efecte, en aquests precisos moments, al Sud.

Hola. S¨®c al local d'ICV-EUiA. Molt gran, molt net, molt bonic. Hi ha m¨¦s c¨¤rrecs que periodistes, que han vingut aqu¨ª a llegir el que passa a trav¨¦s d'un dels interlocutors del que passa. ICV-EUiA t¨¦ una relaci¨® directa amb Syriza. Procedeixen d'itineraris semblants. Tsipras, el l¨ªder de la cosa Syriza -un paio amb aspecte vitalista, d'alg¨² que est¨¤ desitjant que acabi la renegociaci¨® del deute grec per anar-se a la disco de cap-, va venir a fer companyia els seus amiguets catalans a les passades eleccions. Aquest cap de setmana, d'altra banda, ICV-EUiA han organitzat a Barcelona el I F¨°rum del Sud d'Europa, en qu¨¨ han participat diversos partits de l'esquerra del sud, i des del qual s'ha em¨¨s una Declaraci¨® de Barcelona, un dec¨¤leg de pol¨ªtiques que suposen un posicionament del Sud enfront del Nord. Abans de la roda de premsa, intercanvio unes paraules amb Joan Herrera. Va ser la setmana passada a Gr¨¨cia donant suport a la campanya de Syriza. "Molt estrany. Als m¨ªtings no hi havia gaire gent". En parlem despr¨¦s, en un tres i no res, amb desimboltura?-aquestes converses s¨®n les que molen en pol¨ªtica-, sobre el que Syriza pot fer o no. "Els primers 100 dies seran fonamentals". Sobre el deute. ?s poc probable, com s'ha anat veient aquests ¨²ltims dies, que hi hagi un impagament. Per¨° esmentar el deute ¨¦s com esmentar la teva mare: la cosa exaspera l'¨¤nim i t¨¦ conseq¨¹¨¨ncies immediates. "Aix¨° ser¨¤ una partida de p¨°quer llarga". M'explica pol¨ªtiques imminents coordinades ja amb Syriza "La idea" -respecte a la del deute- "¨¦s convocar una Confer¨¨ncia sobre el Deute", en qu¨¨ Nord i Sud reestructurin el tema. El que ¨¦s nou / una coordinaci¨® de diverses esquerres nacionals, diversos grups parlamentaris en diversos Estats proposaran als seus parlaments una votaci¨® a favor d'aquesta confer¨¨ncia. "El primer parlament que la votar¨¤ ser¨¤" -tatxan-tatxan, i mentre ho pronuncia fa cara de nen entremaliat- "el catal¨¤". "Ho proposarem en 10 dies. T'imagines Mas votant en contra de la sobirania nacional?". S'inicia roda de premsa. Nuet i Herrera parlen amb un nou vocabulari, que evoca una radicalitat democr¨¤tica, comen?at a formular el 2011. Dibuixen tots dos dos un Nord i un Sud enfrontats pel deute, i un Sud dividit entre defensors de la Troica i participants d'aquesta nit. Parlen de conflu¨¨ncia, d'aquest nou tipus d'unitat, que no ¨¦s una col¡¤laci¨® o una federaci¨®, que sembla estar dibuixant-se, i que encara no t¨¦ el dibuix acabat.

Me'n vaig escopetejat cap al local de Guanyem. No hi fan cap acte oficial. Es tracta d'un acte intern. Han quedat per seguir a temps real el recompte. Aqu¨ª, la composici¨® del grup ¨¦s diferent. Nom¨¦s hi ha un periodista -jo, hola-, i una cinquantena de simpatitzants -entre ells, tamb¨¦ persones de Podem i de Proc¨¦s Constituent-, que observen la projecci¨® d'un canal internacional. Hi ha tants ordinadors port¨¤tils presidint la sala que sembla que hagin enviat un astronauta grec a la Lluna. Tothom mira els seus tel¨¨fons m¨°bils i intercanvien dades i interpretacions. Es tracta, en fi, d'una altra generaci¨®, una altra manera de consumir i intercanviar la informaci¨®. Em topo amb Ada Colau, que surt d'una reuni¨®. Li faig un placatge i la interrogo sobre la syrizitat. Syriza ser¨¤ un canvi o ser¨¤ devorada per la real politik? "Crec que aix¨° no passar¨¤. El poble no l'hi permetr¨¤". I aqu¨ª em parla del seu viatge a Gr¨¨cia, la setmana passada. D'una visita a una de les 20 cl¨ªniques de voluntaris que atenen els 3 milions de grecs que s'han quedat sense Estat. Del suport, cr¨ªtic i desconfiat, d'aquesta societat cap a Syriza, i d'una desconfian?a cr¨ªtica, s¨ªmilar, a l'interior de Syriza. "Vaig estar parlant amb la gobernadora de l'?tica, de Syriza. Era conscient que guanyar unes eleccions no significa res, que ser¨¤ necess¨¤ria la mobilitzaci¨® si ¨¦s que es vol guanyar alguna cosa".