Operaci¨® pionera a Vall d¡¯Hebron per allargar el duod¨¨ a un nen

Metges de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona han aconseguit posar en pr¨¤ctica una t¨¨cnica pionera al m¨®n d'allargament de duod¨¨ en nens. L'equip de cirurgia digestiva i trasplantaments del servei de cirurgia pedi¨¤trica ha fet amb ¨¨xit la primera intervenci¨® per allargar el duod¨¨ a un nen de set anys que patia la s¨ªndrome de l'intest¨ª curt ¨Cuna malaltia que impedeix l'absorci¨® i la digesti¨® dels nutrients necessaris a causa de la p¨¨rdua d'un segment important de l'intest¨ª prim¨C. El menor, que ha passat tota la vida connectat a una m¨¤quina que li administrava aliment per vena, ja pot menjar de forma aut¨°noma.

L'?lex, el nen operat amb aquesta nova t¨¨cnica, va ingressar per primera vegada a Vall d'Hebron amb una torsi¨® de l'intest¨ª prim que li provocava una necrosi intestinal quan tenia un mes de vida. Van caldre 18 intervencions per extirpar tots els segments d'intest¨ª que li deixaven de funcionar. Nom¨¦s li va quedar el duod¨¨ i una part de l'intest¨ª gros. "La s¨ªndrome de l'intest¨ª curt ¨¦s una malaltia rara. Sol desenvolupar-se, en un 80% dels casos, en per¨ªode neonatal i, per cat¨¤strofes intestinals, el 20% acaba amb una insufici¨¨ncia intestinal irreversible", explica?el cap del servei, Javier Bueno.

Els nens que pateixen aquesta malaltia viuen enganxats a una m¨¤quina d'alimentaci¨® artificial a l'espera d'un allargament intestinal o un trasplantament. El problema, explica Bueno, ¨¦s que "la nutrici¨® parenteral ¨¦s un tractament pal¡¤liatiu" i no soluciona la patologia de base. De fet, l'alimentaci¨® artificial pot generar, a m¨¦s, moltes complicacions hep¨¤tiques o infeccioses que acaben per sumar a la necessitat d'un trasplantament intestinal, un altre d'hep¨¤tic o renal.

En el cas de l'?lex, les solucions que tenien a m¨¤ els facultatius tampoc eren factibles. D'una banda, les t¨¨cniques cl¨¤ssiques d'allargament intestinal exigien, com a m¨ªnim, un segment de l'intest¨ª prim que no tenia. Cap dels m¨¨todes descrits per la comunitat cient¨ªfica inclo?en l'¨²s del duod¨¨ ¨Cl'¨²nica part de l'intest¨ª que li quedava el nen¨C a causa de les complicacions quir¨²rgiques que suposa abordar aquest segment. "T¨¦ una vascularitzaci¨® compartida amb el p¨¤ncrees i una relaci¨® amb els conductes biliars que podrien resultar danyats per la intervenci¨® i aix¨° seria molt greu", apunta Bueno.

L'opci¨® del trasplantament tampoc era viable. Els facultatius releguen el trasplantament intestinal a "situacions en qu¨¨ hi hagi problemes amb la nutrici¨® parenteral", a causa de l'alt risc de rebuig que t¨¦ aquest ¨°rgan. "?s una zona colonitzada per bacteris i hi ha m¨¦s risc de rebuig perqu¨¨ el pacient est¨¤ m¨¦s immunodeprimit. La taxa de mortalitat ¨¦s m¨¦s elevada", explica el cap del servei.

Aix¨ª, els metges de Vall d'Hebron van idear una variant t¨¨cnica dels m¨¨todes d'allargament intestinal descrits perqu¨¨ tamb¨¦ es pogu¨¦s practicar al duod¨¨. El nen va ser operat el 2013 i, encara que pateix una insufici¨¨ncia renal a conseq¨¹¨¨ncia d'una fallida multiorg¨¤nica que va sofrir durant els anys en qu¨¨ va estar connectat a una m¨¤quina per alimentar-se, ja no necessita nutrici¨® artificial ni cap dispositiu extra per alimentar-se.?

L'equip m¨¨dic que ha intervingut l'?lex tamb¨¦ ha operat amb la mateixa t¨¨cnica dos nens m¨¦s i preveuen que se'n puguin beneficiar un 40% dels menors que pateixen la s¨ªndrome d'intest¨ª curt. L'operaci¨®, pionera al m¨®n, es publicar¨¤ a la revista cient¨ªfica?Journal of Pediatric Surgery.?